Cap de Dansa (Jota) Pinell de Brai (Tarragona)

Pinell de Brai situat al límit de la comarca de la Terra Alta amb el Baix Ebre, aquest terme presenta un paisatge majoritàriament muntanyós, format per les serres de Cavalls i Pàndols on el cim més elevat és la Punta Alta, de 705 m d'altitud. El riu Canaletes, que neix als Ports, creua pel sud del terme, prop de la desembocadura amb l' Ebre. Les cases del centre històric estan situades dalt d’un cingle de roca de més de 100 m d’alçada, a la vora del precipici, per això es coneixen com a cases penjades. Els carrers del poble són costeruts i irregulars, testimoni d’un passat medieval.

S'esmenta per primera vegada el castell de Pinell, l'any 1.153, en la donació del castell de Miravet als templers. Des d'aleshores restà subjecte a la Comanda de Miravet. La repoblació es produeix anys més tard, quan Pere de Colenys, preceptor de Miravet, concedeix Carta de Poblament l'any 1.198. Sembla ser que aquest primer assentament no va prosperar, ja que anys més tard, el 1.206, es concedeix la nova Carta de Poblament. Pinell queda sota la potestat senyorial dels templers, fins a la seva extinció l'any 1.317, passant llavors a ser domini de la Comanda hospitalera de Miravet. Aquesta vinculació durà fins al s.XVIII, quan va constituir una comanda pròpia, juntament amb el poble de Corbera.

El rei Carles III donà a la vila el títol de fidelíssima i la prerrogativa de tenir mercat setmanal com a reconeixement, tardà, per la seva fidelitat a FelipV, de Castella, durant la guerra de Successió.

Durant la Guerra Civil espanyola, la població de Pinell va patir greument pel fet d'estar en la zona on es va lliurar la llarga batalla de l'Ebre.

L'edifici més representatiu del Pinell és el Celler Cooperatiu, anomenat també la Catedral del Vi, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí. És d'estil noucentista. A la façana hi destaca un fris, obra del pintor Xavier Nogués. A l'interior, hi destaquen unes singulars arcades el·líptiques de diafragma.

Una de les manifestacions culturals més arrelades a aquesta localitat és la jota o Cap de Dansa, com també s'anomena. Tot i que la gent més gran la coneix popularment pel ball dels quintos.

La jota, sobretot, a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre és o ha estat una amalgama de moviments i puntejos que hom ha anat ballant lliurement. Està clar que la gent de cada poble imprimia en la jota una característica especial que la diferenciava dels pobles veïns cosa que en molts cassos i com passa en la de Pinell, quasi oblidada. Gràcies als treballs de recerca del reusenc Josep Bargalló i Badia, enguany encara podem veure ballar-la amb les característiques pròpies de com es ballava els anys 80 del sXX. Època en la que aquest va fer el recull (1984). En les festes de la comarca quan es ballaven jotes, la gent que gaudia ballant-les, moltes vegades, copiava o imitava passos d'altres poblacions que d'alguna forma copçaven l'esperit d'aquells i l'any següent apareixien en la festa local copies o semblances de puntejos d'un poble en un altre. Això ho veiem en altres indrets també i en altres estils de ball o dansa. Tal és el cas dels balls de comparsa a Sitges i Vilafranca del Penedès, per exemple, que entre ells es copiaven o inventaven figures que afegien o canviaven per altres algún dels anys.

També gràcies als tèrbols records del Sr Gerard Ferré i Sales de Pinell, el folklorista Josep Bargalló va poder esbrinar tres puntejos que es feien comuntment i que caracteritzaven la jota  del Cap de Dansa a aquesta vila.

Una altra feina de recuperació també la va fer l'Esbart Català de Dansaires degut a l'amistat que hi havia amb una de les famílies del poble que tenia un membre d'aquesta en dit esbart. Recull que no difereix gaire del que va fer Josep Bargalló.

Segons explica la Sra Laura Vallespí mestra de jota de Pinell, els passos que enguany s'executen son els que va recollir en Bargalló l'any 1984 del Sr Gerard Ferré. Aquests son tres, més un passeix "passeillo" també a temps de jota que les parelles fan a dreta i esquerra entre cadascún dels passos. Es balla de la forma següent: les parelles entren a plaça amb música i una vegada s'han disposat en dues rengleres comença el ball com segueix: 1r passeig, 1a figura, 2n passeig, 2a figura, es repeteix tot el descrit, 3r passeig, 3a figura, mentre es fa aquesta darrera figura hom crida als homes "voltal·la" referint-se a les dones. A mesura que el ball avança, les dues rengleres es transformen en rodona. Així és com la vaig veure ballar el dia de Sant Llorenç (dijous 10 d'agost de 2017).

 

La Sra Laura Vallespí i Martí, amb na Mercè Puig parlant de la jota de Pinell de Brai el dia de Sant Llorenç (2017). Plaça de l'esglèsia just després de finalitzar el Cap de Dansa.

 

 

Any 1900 al 1909:

 

 

Any 1910 al 1919:

 

 

Any 1920 al 1929:

La Sra Àngels Benaiges de Pinell de Brai m'explica que els seus pares, de ben petits, ja ballaven a plaça (anys 1926). Els seus avis també ho havien fet anteriorment.

Per "Sant tan Toni" tal com em senyala que deien els pares de la Sra Banaiges, el seu avi comprava una barra de torró de Xixona i li regalava a la balladora i aquesta la lluia a la mà mentre ballaven. Després de la guerra aquest costum va canviar i feien coques rodones que compraven els balladors a les balladores i si no es venien totes, se subhastaven. Aquestes coques les balladores les duien a la mà mentre ballaven; fins que es va deixar de fer. Sobre els anys 90 del sXX es va tornar a restaurar aquesta tradició. Enguany les balladores que estan promeses porten un clavell o rosa a la mà i els homes continuen portant un puro, però no tots.

 

 

Any 1930 al 1939:

Durant aquest periode (1936...) la zona es va veure molt afectada per la guerra civil i moltes activitats socials es van aturar.

 

 

Any 1940 al 1949:

 

 

Any 1950 al 1959:

Durant la postguerra, al poble es van definir més encara les famílies afins al bandol repúblicà i les afins al bandol nacional.

La "Sección Femenina" l'havia fundat l'any 1934 Pilar Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, filla del fundador de la "Falange" Jose Antonio Primo de Rivera. Aquesta organització va agafar molts adeptes durant els anys 50 del sXX en moltes poblacions de tot Catalunya i Pinell de Brai no va ser menys.

Portada del decàleg de la bona esposa editat pel "Servicio Social de la Sección Femenina".

 

Les famílies del bandol republicà ho haviem perdut tot i enviaven a tots els membres a treballar a les mines. Mentre que les del bandol nacional no tenien aquesta necessitat i enviaven als seus fills a participar de les activitats de la "Sección Femenina" els quals, juntament amb la gent que venia de la "Falange Española" van començar a introduïr la sardana en els actes socials i la jota va quedar relegada a la Diada del Quintos i per Sant Antoni i sempre en segon terme.

 

 

Any 1960 al 1969:

La Festa dels quintos sempre se celebrava el dia 8 de desembre i així va ser durant moltes dècades fins que es va canviar.

Abans de ballar la jota. Sra Àngels Benaiges i  el seu marit Bruno Arnal i Amposta. Dia dels quintos. Sortint de la casa del quinto més gran. 8 de desembre de 1969. (fotografia d'Àngels Benaiges).

 

Ballant la jota a plaça. 8 de desembre de 1969. (fotografia d'Àngels Benaiges)

Ball de quintos el dia de La Puríssima. Jota de Pinell de Brai. 8 de desembre de 1969. (fotografia d'Àngels Benaiges)

 

 

Any 1970 al 1979:

 

 

Any 1980 al 1989:

La Sra Àngels Benaiges de Pinell de Brai em comenta que en el decurs dels anys 80 del sXX la tradició de ballar la jota seguia molt viva. Fins i tot els nens imitaven els adults, lluïnt un puro durant el ball.

En la següent fotografia la Sra Benaiges explica: "el xiquet de la dreta amb el jersei de color vermell és el meu fill petit Josep Arnal Benaiges, la xiqueta Gorgina, l'altre xiquet el meu nebot Ramon Melich Benaniges".

Festa dels Majorals per San Antoni. Gener de 1984. 

 

 

Any 1990 al 1999:

Es creu que aquesta fotografia pertany a l'any 1993/94. Festa Major de Pinell de Brai. Sant Llorenç. Plaça de la Vila. En primer terme ballant mare i fill: Àngels Benaiges i Martí i David Arnal i Benaiges.

 

Recuperació de la tradició de la subhasta de coques per part dels Majorals, per Sant Antoni. David Arnal Benaiges. Any 1994?.

 

Any 1996. Trobada de jotes per la Festa Major de Sant Llorenç a la plaça de la vila de Pinell de Brai. Josep Arnal Benaiges (germà petit) la seva germana Sandra Arnal Benaiges. 

 

 

Any 2000 al 2009:

Trobada de Jotes. Festa Major de Pinell de Brai (Sant Llorenç) David Arnal Benaiges ballant amb la seva germana Sandra Arnal Benaiges any 2003?.

 

David Arnal Benaiges i Lluna Fabregat Arnal. Ballant el Cap de Dansa el dia de Sant Llorenç. Any 2007.

 

 

Any 2010 al 2020:

Ballant la jota a l'ermita de Santa Maria Magdalena patrona de Pinell. Una gran Festa de Romeria. Any 2017.

 

 

Els balladors fent el "passeillo" Sant Llorenç 2017.

Els balladors fent el "passeillo" Sant Llorenç 2017.

   

Balladors fent la 3a figura. Sant Llorenç 2017. Quan hom crida "Voltal·la!"

Voltal·la!. Balladors fent la 3a figura. Evolucionen en sentit horari i aquesta es fa una vegada donant per acabat el ball.

 

La indumentaria:

Les dones promeses, mentre ballen, porten una rosa presa de la mà dreta i els homes antigament lluien un puro agafat entre els dits (algún encara el porta).

Dones: mantó de Manila, faldilla llarga (faldetes), espardenyes de beta negra.

Homes: pantaló curt fins sota genoll de color negre, armilla negra, camisa blanca, espardenya de beta negra, mocador al cap,

 

La música:

Pel que fa a la part musical, segons explica el Sr David Arnal (graller i mestre de l'Aula de Música Tradicional) hi ha qui diu que abans es tocava amb gaita.
Al poble de Pinell hi havia cal gaiter, però  avui en dia no hi ha descendència d´aquella
famila per a poder treure conclusions al respecte. Enguany el ball l'acompanya una banda.

Grup de grallers "L'Ull de Bou" de Pinell de Brai per Sant Antoni.  Tocant sota la pluja. Any 2015.

 

En la música passa el mateix que en la dansa. La barreja de temes aportats pels músics al pas dels anys ha fet que el ball format per diverses jotes (Cap de Dansa de Pinell de Brai) igual com en altres indrets, sigui una amalgama de temes populars d'èpoques reculades que s'han mantingut fins l'actualitat gràcies a la tradició oral fins que algú ha decidit anotar-los i estructurar-los en una partitura.

Segons m'explica David Arnal els temes que composen el Cap de Dansa de Pinell de Brai s'han de considerar com a jotes diferents entre elles.