Castellterçol, Dansa de

Castellterçol va néixer protegit per un castell estratègic , situat en un pas natural molt usat durant l'alta edat mitjana, entre el Moianès i la plana del Vallès.

De fet, el nom del poble prové de  Terçol o  Terciolus , el cavaller que va edificar la fortificació.

El primer document que parla d'aquest lloc és un  compra-venda de terrenys , que data de l'any 898 . Té un valor especial perquè és el document conservat més antic del Moianès. Forma part del fons documental del Monestir de Sant Benet de Bages i ara es guarda a l'Arxiu del Monestir de Montserrat .

Malgrat tot, els veïns no van voler quedar-se al costat del castell. Van preferir viure una mica allunyats del senyor feudal i més alçats, dalt del turó, envoltant l'església de Sant Fruitós de la Ginebreda . Els pagesos es van agrupar a dalt la carena, al seu costat s'hi van instal·lar artesans. I ja ho tenim! Un petit poble amb bones vistes i molt ventilat per vent fred del Pirineu i la marinada mediterrània.

Castellterçol ha crescut en diferents èpoques. La primera engrandida va ser al segle XVII , gràcies al pas dels ramats transhumants i al treball dels paraires, que preparaven la llana per ser teixida. I també a la producció de gel natural a les poues. Com que hi havia prou feina, molta gent dels masos i d'altres localitats es van instal·lar al turó. Gairebé a cada casa, hi havia tous de llana, ben neta, assecant-se al vent.

La segona gran transformació va passar a començaments del segle XX. Després d'un període de decadència, es va reprendre el tèxtilamb fàbriques mecanitzades. Castellterçol va tornar a viure a ritme de telers. I l'estiueig va arribar al poble. S'hi van fer casa moltes famílies de Sabadell, Terrassa o Barcelona, que van trobar aquí un lloc sa i bonic on descansar, guarir malalties de ciutat i cultivar amistats.

Actualment Castellterçol viu dels oficis, els serveis, el comerç, el turisme, la restauració i l'hoteleria . També té un polígon industrial diversificat , tot i que moltes empreses estan especialitzades en l'alimentació de qualitat.

Al poble s'hi arribaper la carretera C-59 i forma part d’un dels eixos viaris de comunicació que va des de Santa Perpètua de Mogoda a Palau-solità i Plegamans, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Castellterçol i fins a la connexió amb l’Eix Transversal.

Pel sud ens comunica amb el Vallès i Barcelona. I pel nord amb Moià i l'Eix Transversal.

Des de Castellterçol surt la carretera B-1310 que va a Castellcir. I la carretera BV-1245 que va a Granera.

Està a uns 50 km de Barcelona, i a uns 30km de Vic,Manresa i Granollers.

 

En l'actualitat, a Castellterçol, vibren com mai les seves dues danses tradicionals: el Ball de Ciri i la Dansa.

La Dansa de Castellterçol està catalogada com una de les danses cerimonials més importants dins el folklore català, declarada d’Interès Nacional el 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Es balla en el transcurs de la Festa Major, el quart cap de setmana del mes d’agost. El diumenge de Festa Major, un cop acabat l’ofici de les 12 del migdia, les sis parelles de balladors, precedides pel gegants, les autoritats i els músics de la cobla, baixen de l’Església a la Plaça Vella on té lloc el Ball del Ciri i posteriorment la Dansa.

La Dansa del diumenge de Festa Major és més ceremonial i popular que la que es balla el dilluns, ja que en el transcurs del passeig els balladors saluden les autoritats i els ofereixen les seves parelles per tal que duguin a terme el tradicional passeig d’autoritats.

La Dansa consta coreogràficament de 3 parts ben diferenciades. Una primera part de dues tirades de passeig, en què els balladors utilitzen per tancar una rotllana i fer passar la noia, en els darrers compassos, a la seva esquerra. Una segona part de dues tirades més de música, idèntica a la primera, on el ballador i la balladora interpreten figures i punts de dansa diferents: la noia va entrant i sortint de la rotllana, mentre el noi efectua uns passos de dansa encarats a la seva parella per acabar amb 23 punts en què el ballador, amb molta elegància i perícia, ha de fer quadrar amb la música. Aquesta segona part és el que s’anomena popularment “ball o dansa”. A partir d’aquí s’inicia, el diumenge de Festa Major, el passeig d’autoritats, que tindrà tantes tirades de música com el nombre d’autoritats o requereixi, i una vegada la darrera autoritat ha acabat el seu passeig, els balladors tornen a tancar la rotllana i es col·loquen per iniciar de nou el ball. La tercera part del ball consta d’una mena de sardana on els balladors aprofiten per tornar a centrar el ball i col·locar-se per iniciar les “pavanes”. Les “pavanes” són un grup de tres estrofes musicals en què els balladors realitzen un grup de passos anomenats “espolsadetes” i una cadena, per continuar amb la sardana final, on els balladors tornen a tancar la rotllana i se saluden tot donant per acabat el ball.

El dilluns a la tarda es tornen a repetir ambdós balls, però sense el solemne passeig de les autoritats, donant a la festa un caràcter més proper i distès.

La música, és una adaptació per a cobla del mestre Joaquim Serra i la lletra és de la poetessa Agnès Armengol.

 

 

Any 1800 a 1899:

Ja en el segle XIX Castellterçol tenia una ball propi anomenat “Dansa” que es ballava el dia principal de la Festa Major; així està documentat per Manuel Milà i Fontanals en l’obra “Orígenes del teatro catalán” (1818-1814), en el que hi consta que el primer dia es ballava el Contrapàs i el segon dia la Dansa pel matí i a la tarda el Ball del Ciri.

 

 

Any 1900 a 1909:

A finals del segle XIX i començaments del XX els assajos de la Dansa es feien a l’entrada de Can Salavert (Cal Postavó), i eren cantades. També hi ha documentació que esmenta que durant la interpretació a la plaça es tiraven serpentines de colors, i la Dansa era acompanyada per un cor que la cantava (1903).

 

 

Any 1910 a 1919:

 

 

 

Any 1920 a 1929:

El 1929 va ser ballada a l’exposició Internacional de Barcelona al Poble Espanyol, i el mateix any sabem que es feia una aportació econòmica als balladors possiblement per estimular la seva participació.

 

 

 

Any 1930 a 1939:

L'any 1933  els balladors van anar vestits de pagesos catalans, atès a la influència d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Castellterçol.

L’any 1934 té lloc la filmació tant de la Dansa com de Ball del Ciri per Agustí Fabra: és l’enregistrament més antic que es coneix, i el 1935 va se guanyadora del Premi absolut de Galanes en el concurs de Danses Tradicionals de Londres.

 

 

 

Any 1940 a 1949:

 

 

 

Parelles de la Dansa de Castellterçol. Any ?.

 

 

 

 

Any 1950 a 1959:

Entre els anys 1957 i 1969 hi ha varis canvis de vestuari, adaptant-se a la moda del moment. El primer canvi va ser durant l’any 33 en què els balladors van anar vestits de pagesos catalans, atès a la influència d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Castellterçol.

Dansa de Castellterçol. Anys 50 sXX. Fotografia de Joan Capdevila.

 

 

 

Any 1960 a 1969:

El segon premi arriba l’any 1966 en el concurs organitzat de “Danzas Españolas” per Televisión Española.

Tot i que l’any 1969 l’ajuntament aprova estudiar una Comissió o Patronat per salvaguardar la Dansa, no serà fins el 1983 que tindrà lloc la creació d’aquesta.

 

 

 

Any 1970 a 1979:

Altres fets destacables són la visita dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Artur Mas durant la Festa Major, amb el preceptiu passeig d’autoritats. La versió polifònica coral feta per Manuel Oltra a petició d’en Manuel Cabero, així com també la incorporació de l’Esbart Rosa d’Abril, l’any 1975, compromès en la participació en l’aspecte tècnic per part de la seva directora, són altres fites rellevants.

 

 

 

Any 1980 a 1989:

Durant els darrers anys s’observen canvis efectuats pel que fa la interpretació d’ambdues danses recollides en les actes de la Comissió, dels quals els més destacables són: el canvi d’orquestra a cobla el 1981; el fet d’acompanyar les autoritats, per part de les parelles, a la Missa en honor dels Sant copatrons; la incorporació d’una versió reduïda del Ball del Ciri el diumenge de Festa Major; i l’eliminació del vals d’autoritats.

L’any 1987 la poetessa Agnès Armengol presenta una nova lletra, que és la que es continua cantant a dia d’avui.

 

 

 

Any 1990 a 1999:

 

 

 

 

Any 2000 a 2009:

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

Ballant la Dansa de Castellterçol. Any 2012.

 

 

 

 

Indumentaria:

Al pas dels anys en vestuari dels balladors i balladores de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha anat canviant seguint la moda del moment fins arribar a l'actualitat que s'han fet de nou amb l'intencionalitat de rememorar una època passada.

El 2004 la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri innaugura un nou vestuari dissenyat per Josep Ahumada Vilalta. El dissenys, inspirats en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, són molt vistosos i funcionals. Cada un dels vestits té el seu propi encant i és diferent de la resta, però segueixen el mateix patró. Un dels trets característics dels vestits de les noies és la recuperació del ram de flors com a ornament i complement.

Els vestits de la Dansa de Castellterçol es guarden en un lloc apropiat per a preservar-los degudament.

 

Com deia el vestuari de la Dansa de Castellterçol i el Ball del Ciri ha viscut molts canvis al llarg dels anys.

Abans del segle XVII, participar com a balladors en aquestes danses pressuposava un nivell de vida un xic elevat, puix que els vestits i els ornaments exigien despeses considerables, encara que no totes les parelles els usaven igual, ja que en lloc de mantellina blanca de casc i vel de puntes, i el barret de felpa de mitja copa, les pertanyents a les masies anaven amb caputxa i barretina morada. Això denota que era un poble on havien de córrer hàbits senyorials.

A l’any 1897 disposem de la primera documentació gràfica, on podem veure les parelles balladores d’aquell any. Els vestits de les dones eren llargs amb colors clars i estampats petits.

A principis del segle XX, els balladors van passar a portar, en el cas de les donzelles, vestits per sota els genolls de seda de colors clars i mantellina blanca llarga. Els fadrins anaven vestits de llana de tons foscos i barrets de copa alta. (Foto: parelles balladores 1897)

A l’any 1933 es va ballar per primera i darrera vegada amb vestuari de pagès i pagesa catalans, on els homes vestien de pana de color marró, tot plegat per la influència de la presència d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Castellterçol.

Al voltant dels anys cinquanta, en algunes ocasions faltaven parelles voluntàries per ballar. Era aleshores quan la ballava l’esbart del poble (Rosa d’Abril), i va ser el moment en què es va introduir el vestuari tradicional català.

Al 1957 va produir-se un nou canvi, on les sis parelles portarien un vestit típic, adornades amb majestuoses capes de gust vuitcentista.

Els anys 1968 i 1969 se segueix la moda del moment (reportatge fotogràfic d’Eugeni Forcano en el llibre de Josep M.Espinàs), i les noies vesteixen amb minifaldilles més o menys curtes.

Entre el 1970 i el 1980 es va decidir adoptar com a vestuari per ballar aquell que s’utilitzava en cas de que l’esbart del poble hagués de sortir a ballar, i el vestuari va passar llavors a ser propietat de l’Ajuntament de Castellterçol.

Aquest mateix vestuari estava inspirat clarament amb el tradicional vestuari català. Les noies duien el cosset de vellut negre, les mitenes de ret, la faldilla de plecs de colors vius, les mitges de color clar i les sabates de taló negres. Els nois duien el barret de copa, la capa, el conjunt de vellut negre, sabates negres amb sivella, i un gran llaç de colors variats. (Foto: parelles any 1997)

Però això dura fins el 2003 quan el Consell Municipal de la Dansa i el Ball del Ciri va decidir fer un nou vestuari. L’encarregat de dissenyar-lo va ser Josep Ahumada Vilalta. El nou disseny s’inspira en la moda de finals del s. XIX i principis del XX, i es va tenir en compte la vistositat d’aquest, però també la seva funcionalitat. (Imatge esbossos escollits)

El 2004 es va inaugurar el nou vestuari. Val a dir que Josep Ahumada va fer l’esbós d’uns altres vestits inspirant-se en els que s’havien portat a la dècada dels setanta, però finalment s’escolliren els primers esbossos.

 

 

 

 

 

La música:

En el cas de la Dansa, podem parlar clarament d’un ball dividit en diferents parts o “suite de danses”, tal com s’esdevenia en d’altres balls de poblacions del Vallès. El primer tema o Passeig és d’una estructura musical ternària, i el segon tema ve precedit per una breu Sardana (que es repetirà i clourà al final de la dansa), i dóna pas al tercer tema, les Pavanes. Val a dir que la part de la sardana es balla com el ball rodó, i no té cap altra relació amb la dansa d’aquell nom que la forma de rodona.

Òbviament, la primera fòrmula de transmissió de la música deuria ser segurament cantada, i no seria gens estrany que en algun moment fins i tot s’interpretés així a la plaça. L’existència a mitjans del segle XIX d’un cor de Clavé al sí de la societat La Fraternitat de Castellterçol ho faria possible.

També hi ha constància que en els anys 1894 i 1895 els assaigs que es feien a Can Salavert “Postavó” eren cantats “pel barber Pepus, el Peret de Cal Birro, el Panxona i d’altres de bona veu”.

Les investigacions més llunyanes en el temps ens parlen també d’interpretacions amb la cobla de tres quartans (cornamusa, xeremia, flabiol i tamborí), i posteriorment flabiols i violins.

A finals del segle XIX, concretament  l’any 1897, en plena Renaixença, arriba la gran reforma de la Dansa, duta a terme per Agnès Armengol, que presenta una nova lletra i una ordenació musical de la Dansa i el Ball del Ciri, i que perdura avui dia.

Posteriorment s’han fet nous arranjaments o s’han creat composicions noves a partir d’aquestes melodies: Josep Salavert i Baixeres (s. XIX), Frederic Mompou (1923 i 1928), Joan Bonastre i E. Vigo, Eusebi Guiteras, Ramon Aramon i Serra, J. Font  Sabaté, F. Brunet Recassens, Fèlix Martínez Comín, Pascal Comelade, Companyia Elèctrica Dharma…

Cal destacar l’arranjament per cobla que en va fer l’any 1954 el compositor Joaquim Serra, i que és la que des de l’any 1981 s’utilitza durant la ballada per la Festa Major. Anteriorment s’havien utilitzat altres arranjaments interpretats per orquestra de ball.

L’any 1977 el compositor Manuel Oltra en va fer una versió coral que respecta de manera absoluta l’harmonia i els ritmes de la versió de cobla, pel que es podria fer la ballada perfectament només amb versió coral.

 

 

 

 

El Ball:

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia:

Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

www.dansadecastelltercol.cat

www.castelltersol.cat/turisme/festes-i-esdeveniments/dansa-de-castelltercol-i-ball-del-ciri.html

Los comentarios están cerrados.