Contradansa, La (Alentorn)

 

Per Alentorn hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Vilanova de Meià, que travessa el Segre per l’antic pont d’Alentorn , destruït durant la primera guerra Carlina i reconstruït posteriorment; a l’altra banda del pont s’ha format una caseria anomenada el Pont d’Alentorn. L’església parroquial de Sant Salvador fou refeta el 1637, però és esmentada ja el 1053 en la dotació de la canongia de Sant Miquel de Montmagastre feta pel vescomte d’Àger Arnau Mir de Tost. La fabricació de forques per a batre, de fusta de lledoner, hi havia estat molt desenvolupada. Els forcaires d’Alentorn anaven a vendre llur mercaderia per tot el Principat, per Aragó i, fins i tot, per Navarra, el temps que precedia la batuda.

Portalada feta amb les forques.

L’antic municipi d’Alentorn fou agregat al d'Anya (del qual era el nucli més important), dins la segona meitat del s. XIX; aquest darrer fou incorporat al d’Artesa de Segre el 1966.

Aquesta és una dansa més que el folklorista Joan Rigall va recollir a la comarca de La Noguera . L'any 1951 li va transmetre al pare (aleshores alumne seu).

El mestre Joan Rigall i Casajuana comentava que " ... aquest ball només tracta de ball pla, tant intensament tancat però, que la forma és igual que el Ball del Ram..."

El "Diccionario de Autoridades" s.XVIII referint-se a la contradansa, diu així: "... cierto género de baile, nuevamente introducido, que se ejecuta entre seis, ocho o más personas, formando diferentes figuras y movimientos...".

Pas de contradansa. Imitació d'un gravat francès de Carles Vernet (1758-1836).

En el "Diccionario de la Música" de A. Fargas Soler podem trobar una altra referència a la contradansa: "Especie de baile cuyo uso ha substituido a las danzas que se usaron antiguamente y que se baila en todas las sociedades desde la más alta a la más baja". 

Aquesta dansa sembla ser d'orígen anglès tot i que alguns  li atribueixen els origens a la Normandia d'on se suposa que va passar a Anglaterra. La Contradansa, de igual forma que les seves antecessores (minuet, etc.) han estat concebudes com a dansa de saló.

El mestre Pedrell escriu en el Diccionari de la Música: "... és una espècie de tutti de la dansa, es a dir, la dansa  amb vuit, setze i fins a trenta-dos parelles, que s'enllaçen i desenllaçen en varietat d'actituts ara grotesques, ara serioses, ara cerimonioses. Realment va destronar  al Minuet i altres danses de caràcter que es ballaven anteriorment a la seva aparició. L'exagerada afició a la Contradansa va influir desastrosament en algunes parts de la cançó popular..."

Existeix una gran varietat de contradanses:

Contradansa quadrada: és la que es compon de quatre parelles. Una parella en el cap de sala, una altra als peus de sala o part baixa i les altres dues abdos costats.

Contradansa de dos parelles: és la que es balla amb dues persones al cap de sala i les altres dos en front.

Dibuix  de Casanovas. Ballant una Contradansa de dos parelles. sXVIII.

Contradansa francesa: anomenada comuntment Quadrilla, la formen quatre figures: Pantalón, Eté, Trémise i Pastourelle. S'executen seguides de galops, rondes, etc.

Contradansa llarga: és aquella en que tots els homes estan a un costat del saló i les dones a l'altre costat; com era costum a Anglaterra, Escocia, Catalunya, Pais Basc, etc. La dansa acabava quan es tornaven a trobar les parelles al lloc d'inici.

Contradansa criolla: la Contradansa va arribar a Cuba des de Haití (1789) i en els salons de les principals cases de l'illa es ballava de forma molt distingida a l'estil de la Contradansa llarga. Aquesta es va barrejar amb l'Havanera i això va donar pas al Danzón, Danzonete, Mambo, cha-cha-chá... La primera Contradansa que es coneix a l'illa porta per títol "San Pascual Bailó" i és anònima. Es va publicar per primera vegada l'any 1803.

Contradansa criolla (Cuba).

 

Com que la Contradansa era una dansa de llarga durada i de figures complicades, durant tot el s.XVIII es publicaren descripcions de les seves figures, algunes acompanyades de la música. És de les més curioses la "Relación semiseria nominada la Contradanza", impresa a Cadis a finals del sXVIII, en la qual figura que el mestre de cerimònia va "enamorant" les seves parelles a la vegada que va ballant i ordenant la dansa amb veus tècniques: Rueda entera, Cadena, Favorita, Potros, Engaño y medio, Alemanda arriba, Esquina, Salida, Cruz, Ese. A Catalunya es coneixien les contradanses amb els següents noms: Contradansa curta, Contradansa embolicada, Contradansa del ponts, Contradansa revessa, Contradansa trencada, etc. Formes de dansa, tot i que semblen trameses per la tradició popular, possiblement siguin compendis o adaptacions de les figures de Contradansa ideades pels mestres de dansa de la època...

Hi ha un altre llibre amb el títol "Elementos de la Ciencia Contradanzaria, para que los Currutacos, Pirracas y Madamitas de Nuevo Cuño puedan aprender por principios a baylar las Contradanzas por sí solos o con las sillas de su casa..." de Juan Antón de Iza Zamácola y Ozerín (Don Preciso)1756–1826 . Una figura molt important en la sala de ball era el "Bastoner" aquest era un personatge que comandava la dansa: marcava l'espai que havia d'ocupar el ball (conjunt de danses que es ballarien) donava les explicacions pertinents, distribuía les parelles en l'espai i controlava que tot funcionés a la perfecció. Duia un llarg bastó a la mà que feia copejar contra el terra per a donar les entrades.

 

 

La Indumentaria:

No disposant d'una data concreta en la qual va començar-se a ballar aquesta dansa a Alentorn hom pot pensar que la indumentaria no era ni específica ni especial per a dansar-la. Mes aviat seria la que disposava la gent pels grans moments i festes assenyalades, depenent de la època que es balles, any o moda...

Invitació de ball. Any 1840.

 

 

 

La Música:

Melodia de la Contradansa d'Alentorn. Transcripció Joan Rigall.

 

 

Hi ha diverses instrumentacions de la dansa. Una d'elles és la que va instrumentar Agustí Cohi i Grau el mes de juny de 1951.

Manuel Oltra va fer una arrenjament de la música original digne de menció en una magistral interpretació de la cobla Mil·lenàiria, dins del concert que va oferir la mateixa cobla al "Théâtre de l'Archipel à Perpignan"  el 4 maig 2012.

Cobla Mil·lenària interpretant la Contradansa d'Alentorn.

 

 

 

El ball:

La Contradansa va arribar a Catalunya com a dansa de saló. En principi per a una societat elitista, però va arrelar ràpidament entre tots els nivells socials, desterrant altres danses populars com el Minue. Aquest fenòmen va fer populartizar també la Contradansa fins a fer-la tradicional en algunes contrades com ara és el cas que ens ocupa.

La Contradansa d'Alentorn està composta per dos parts de 16 compassos repetits = 32 compassos. Es toca tres vegades.

Les parelles que ballen no son determenades ni fixes.

Home: O-

Dona: >

 

Compassos

Col·locació: Els balladors, agafats de parella, una al darrera de l'altra, caminen amb pas lliure fins formar una rotllana o carola. Quedant com senyala el gràfic 1.

 

                  

Gràfic 1.                                                                                                     Gràfic 2.

 

1 al 8          Ball pla de costat avançant sempre cap la dreta no reculant mai. Al final es deixen anar de la contraparella, quedant com senyala el gràfic 2.

9 al 12       Ball pla de costat per avançar. Les parelles van endavant en direcció al centre de la rotllana. Les dones sense aturar-se. Els homes segueixen fent el mateix punteig però sense avançar més (compassos 13 al 16). Quedant com senyala el gràfic 3.

            

Gràfic 3.                                                                                                   Gràfic 4.

 

13 al 16      Les dones fan el mateix punteig per avançar. Segueixen el moviment que marquen les fletxes del gràfic 3, sense deixar-se anar de la parella, per quedar d'esquena al centre de la rotllana. Els homes fan el mateix punteig al lloc. Les parelles queden lligades de braços i amb dues rotllanes concèntriques. Les dones de cara a fora i els homes de cara a dintre. Al darrer compàs les dones donen la mà dreta a l'home de la seva dreta i aquest li ofereix la seva mà esquerra per sota la seva dreta. Queden com senyala el grâfic 4.

          

Gràfic 5.                                                                                                       Gràfic 6.

 

17 al 24       Mateix punteig de ball pla.- Els homes comencen amb el peu dret i les dones comencen amb el peu esquerra. Les dues rotllanes concèntriques (conjunt de parelles unides) roden en sentit contrahorari (els homes es desplacen lateralment quan treballen amb el peu dret i les dones es desplacen lateralment quan ho fan amb el peu esquerra. Queden com senyala el gràfic 5.

25 al 28      Mateix punteig de ball pla.- Tots comencen amb peu dret. Les dones no es mouen de lloc mentre els homes giren per quedar al costat de la pròpia parella (tots de cara en fora). Quedant com senyala el gràfic 6.

29 al 32      Mateix punteig de ball pla.- Tos comencen amb peu dret i avancen cap l'exterior tal com senyalen les fletxes del grâfic 6. Quedant totes les parelles agafades entre si fent una rotllana o carola de cara en fora com senyala el gràfic 7.

33 al 40      Mateix punteig de ball pla.- Tots comencen amb peu dret i roden en sentit horari, sempre avançant, mai retrocedint. Quedant com senyala el gràfic 8.

              

Gràfic 7.                                                                                                            Gràfic 8.

 

41 al 48        Mateix punteig de ball pla.- Tots comencen amb el peu dret fent un moviment de rotació sobre l'èix de cada parella per quedar de cara a dintre de la rotllana o carola. Quedant com senyala el gràfic 1. Igual que la posició inicial de la dansa.

49 al 96       Torna a repetir-se tot el descrit desde el compàs 1. El ball es fa 3 vegades. La dansa finalitza amb un calderó molt pronunciat en el qual saluden les parelles.

 

 

Bibliografia:

Juan Antón de Iza Zamácola y Ozerín. Elementos de la Ciencia Contradanzaria...

Aureli Capmany. Folklore y Costumbres de España. Any 1931.

Frederic Gaude i Pardillos (recull de la dansa de l'arxiu de  Joan Rigall i Casajuana).

Ecured. Conocimiento con todos y para todos. web