Contrapàs (Prats de Molló)

 

 

Prats de Molló és una localitat del Vallespir on es ballava el Contrapàs el dia de Divendres Sant a l'esglèsia tot recitant la Passió de Crist.

Posteriorment es ballava dues vegades l’any, per la festa major i per la Festa de l’Ós, s’interpretava d’una manera tan singular que només s’ha preservat allà.

En l'actualitat el ballen vuit o nou vegades l'any com son: el peregrinatge a Nostra Sra del Coral, la festa major, la festa de l'entitat sardanista que organitza el ball, el Carnaval... A Prats de Molló també hi balla l'alcalde.

El contrapàs és una dansa molt antiga, d’arrels medievals.

En el segle XV, la popular música del Contrapàs, va ser adoptada pels Remenses de Verntallat i al seu sò, desfilaven davant  les muralles de les viles i ciutats les quals majorment els barraven l’entrada, titlant-los de bandolers, música que constituia una invitació musical a la revolta.

El contrapàs de Prats de Molló el ballen únicament homes des de fa segles. Antigament era ballat dins l'esglèsia tot recitant i cantant la lletra de la Passió de Crist. Segons explica Leopold Colomer en el seu llibre " Prats de Molló Ciutat Pubilla de La sardana" (1982): "el contrapàs es ballava per cada festa anyal, a la plaça grossa, a baix de les costes de la creu de missió. Per tradició, després de l'ofici, el Senyor Rector i els vicaris, dempeus sobre el primer graó de les costes presidien el ball que no podia començar només en llur presència. Peró, en els darrers temps, l'assistència dels clergues ja no era necessaria per ballar-lo".

A finals del sXIX es deixa de ballar a l'esglèsia i passa a ballar-se a la plaça, omitint el cant de la lletra però sota l'atenta mirada i autorització del capellà.

 

 

Contrapàs llarc "Lo Divino".

 

Al terme de Prats hi ha una vall anomenada de la Persigola; hi ha qui creu que el contrapàs que es balla és el Persigola, no podent però assegurar-ho.

També s'ha trobat a Prats un text manuscrit de "El Divino" en el qual es fa constar "Arreglat de un modo que ab molta facilitat se apren a ballarlo tenint cuidado ab los senyals que se encontran" tot i que aquests senyals no corresponen al contrapàs que es ballava a Prats de Molló.

Lletra de "El Divino" trobada a Prats de Molló tot i que no correspon al que es ballava a la vila.

 

 

 

 

Any 1900 a 1909:

El ball del Contrapàs era ballat en moltes poblacions catalanes fins que la sardana el va anar eclipsant poc a poc. A les primeries del s XX era ben viu...

A primers del sXX en Jep Palau fa un arrenjament per a la cobla primitiva de la música del Contrapàs de Prats de Molló.

En la següent fotografia feta l'any 1906 es poden veure entre altres: ... Pierre Nou, J. Sala "Noni", ... Jean Boixeda "Ventura", Henri Cases, etc.

Contrapàs de Prats de Molló. Homes ballant el primer pas d'un trencat. Any 1906

 

Ballant el Contrapàs a la Plaça Major d'OLot. Primers anys del sXX.

 

 

 

Any 1910 a 1919:

 

 

 

 

Any 1930 a 1939:

De l'any 1930 encara es conserva una filmació d'aquesta dansa.

Entre els anys 1939 i 1945 (segona guerra mundial) es va perdent la tradició de ballar el Contrapàs a Prats de Molló. Fins que l'any 1945 es deixa de ballar definitivament

 

 

 

 

Any 1940 a 1949:

L'any 1945 es deixa de ballar el Contrapàs.

 

 

 

 

Any 1950 a 1959:

No es balla el Contrapàs.

 

 

 

 

Any 1960 a 1969:

No es balla el Contrapàs.

 

 

 

 

Any 1970 a 1979:

No es balla el Contrapàs.

L'any 1979 la junta del Foment de la Sardana va engegar una acció per fer rebifar el Contrapàs de Prats de Molló mentre encara quedaven antics balladors que l'havien dansat feia més de trenta-cinc anys. Aquests antics balladors van ser: Omer Fité i Joan Resplandy que l'havien ballat abans de l'any 1945 que és quan es va deixar de ballar.

 

 

 

 

Any 1980 a 1989:

Després de quatre anys de recerques i esforços (1979, 1980, 1981, 1982) durant la taula rodona dels "Tres dies de Cotlliure" presidida pel Sr Josep Mainar i Pons (President aleshores de l'Obra del Ballet Popular) i altres membres de junta com el Sr Mas i el Sr Izquierdo i per part del Foment de la Sardana de Prats de Molló el Sr Pere Guardiole i demés membres de junta, es va fer el darrer impuls per poder representar novament el Contrapàs.

El 16 d'agost de 1983 a l'Ermira de Nostra Sra del Coral es torna a ballar el Contrapàs de Prats de Molló, decidint de ballar-lo també cada any per la festa mjor del poble tal i com es feia antigament.

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

El compositor Max Havart (3 d'abril de 1924 Perpinyà - 2 d'agost de 2006 Arles de Tec) va fer l'arrenjament actual per a cobla.

Max Havart.

 

 

 

Any 2000 a 2009:

Després de mesos d’obres, el dissabte 28 de març es va inaugurar la plaça de la Glòries Catalanes (Barcelona) amb activitats de tota mena per tal que la ciutadania conegues aquest nou espai. A l’esplanada que hi ha al costat del Museu del Disseny es va fer a les 12.00 una actuació de la cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, amb balls propis de Prats de Molló, una exhibició de sardanes a càrrec de la colla Violetes del Bosc i una ballada oberta a tothom.

La dansa, que a Barcelona van executar un grup de joves de la població de Molló, la van ballar un grup d’homes en semicercle, capitanejats pel capdanser al ritme d’una cobla de sardanes.

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

Contrapàs de Prats de Molló a la plaça. Any 2015.

 

En l'actualitat  (2017-18...) és en Sergi Roca qui s'encarrega de mantenir viva i activa aquesta dansa.

Dissabte 15 de setembre de 2018, a Prats de Lluçanès, va tenir lloc la 3a Contrapassada, una trobada de pobles que ballen contrapassos, la dansa considerada precursora de la sardana. La trobada es va fer a quarts d’onze del matí a la plaça Vella de la població, amb la participació cinc pobles convidades on també hi va haver la tradició d’aquest ball: Prats de Molló, Ripoll, Sant Genís de Palafolls, Moià i Banyoles, a més del contrapàs de Prats.

 

 

 

 

La indumentaria:

 

 

 

 

La música:

En la música hi podem trobar compassos de 6/8 i de 3/6 barrejats. La partitura compta amb 198 compassos i dura 4 minuts i 26 segons.

Darrer full de la partitura del Contrapàs de Prats de Molló de Max Havart escrita l'any 1922.

 

 

 

 

El ball:

El nom de contrapàs fa referència a la combinació de passos que s’han de marcar: un pas seguit d’un altre en direcció contrària.

El Contrapàs de Prats de Molló és dansat per homes sols, els quals formen una mitja rotllana que oscil·la a dreta i esquerra al compàs de la música i de les figures del ball.

Hi ha 4 figures: el pas trencat, un sol trencat especial, el pas marxat i un rístol final.

 

A l'inici de la música, no es balla, però els balladors surten de la gentada i es van situant al mig de la plaça. Això ho fan posant-se les mans al darrere del cos i colocats un darrere de l'altre. Al final dels 25 primers compassos s'agafen tots de les mans.

En el compàs 26 tots els balladors es queden amb peus junts, agafats de les mans a l'alçada dels malucs i mirant al centre de la mitja circunferència. Al cop de tamborí tothom puja les mans, bo i agafades, a l'alçada de les espatlles. Així estarem a punt per ballar una sèrie de trencats dels quals, el primer serà cap la dreta, començant al mig del 26è compàs, Cosa que serà així durant tot el ball (cada compàs 26).

 

El Trencat:

Veieu dibuix número 4 pel moviment dels peus i fotografia número 5.

Moviments dels peus per ballar els trencats. Dibuix número 4.

Fotografia número 5. Trencat.

El trencat es balla de cara al centre de la mitja circunferència.

Quan els trencats segueixen els massos marxats, els balladors s'aturen de cara al centre i fan peus junts al moment del darrer pas marxat.

Els braços es porten mig aixecats, les mans a l'alçada de les espatlles com es ballava antigament.

Es fa un trencat cada dos compassos (per l'aprenentatge ajuda molt a comptar: 1, do-os, 3, 4. El do-os és un pas "chassé").

 

El Trencat Especial:

A la 6a tirada de trencats, en acabar el quart, es fa un trencat especial més llarg i cap la dreta.

Cal creuar el peu esquerra darrera i més enllà que el peu dret i després el peu dret ve a parar-se a la dreta del peu esquerra. Cal comptar 5 i 6 una vegada acabat el 4. (veieu dibuix número 4).

 

El Pas Marxat:

Són passos normals que es fan una vegada acabada la tirada de trencats, marxant sempre cap el costat contrari a l'acabament del darrer trencat.

Els balladors donant-se sempre les mans caminen l'un darrere l'altre girant lleugerament les caderes segons el costat cap on es desplacin.

Els braços es situen cap baix com en els curts de la sardana. Es fan dos passos cada compàs de la música.

En el moment del penúltim i últim bas marxat d'una tirada, els balladors s'aturen posant-se amb peus junts i de cara al centre de la mitja circunferència, preparant-se per ballar els trencats.

 

Rístol final:

En el moment dels dos darrers compassos de la música (compàs 197 i 198) hi ha una nota llarga i un calderó (punt d'orga).

Els balladors posen les mans ben aixecades formant grups de dos balladors. Aleshores el ballador que agafa amb la mà dreta l'esquerra de l'altre, fa fer al seu company un tístol (fer voltar una volta completa per sota el braç dret al company). Donant-se per acabat el contrapàs.

Esquema del Contrapàs de Prats de Molló de principi a fi.

 

 

Gambada:

Pas allargat que feien a l’acabament del Contrapàs llarg, quan el que el menava es donava compte que l’espai que mancava recórrer per a treure degudament el ball susdit no podia ésser cobert fent el pas de la mida ordinària.

Era regla de dansa del Contrapàs acabar-lo just en el mateix indret i posició que havia començat, després d’haver donat la volta a la plaça o lloc on el ballaven, sense fer cap pas de més o de menys dels que determina la durada de la música; i la gràcia del que menava la ballada, que era anomenat “cap”, consistia en saber ajustar els passos i evolucions a la mida de la plaça i a l’espai de què disposava per a ballar-lo. Si cap al final veia que feia curt i no arribaria al terme imposat per la regla del ball, estirava l’amplada dels passos, operació que rebía el nom de gambada.

La gambada ere considerada com un procediment incorrecte, i del Contrapàs en el qual calia recòrrer a aquest procediment, hom deia que no havia estat tret amb prou netedat.

 

 

 

 

 

 

Bibliografia i fonts consultades:

EL AMPURDÁN EN EL SIGLO XIX. Rómulo Sans. 1949.

Fotografia antiga 1906. Alis-Reproduction "Terra Nostra". Copylux, Prats de Molló.

CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA (FUNDACIÓ CONCEPCIÓ RABELL I CIBILS, VDA. ROMAGUERA. Volum I (Dansa). DICCIONARI DE LA DANSA. Barcelona MCMXXXVI. Per Francesc Pujol i Joan Amades.

Fons documental de Pere Guardiole (Prats de Molló).

Fons documental de "Foment Amics de la Sardana" Prats de Molló.

Fons documental de Frederic Gaude i Pardillos.