A la Pobla de Lillet es balla la Dansa de Falgars per la Pasqua Granada que se celebra quaranta-nou dies després del dilluns de Pasqua Florida, motiu pel qual també se la coneix popularment per "Segona Pasqua". Es tracta d'una diada que té una doble vessant: per una banda recorda que en el món natural algunes plantes comencen a donar gra i, per l'altra, commemora, en el marc del Cristianisme, el descens de l’Esperit Sant sobre sobre els deixebles de Jesucrist, una epifania ígnia que marca el naixement de l’Església Cristiana. El dia de Pasqua Granada o Pentecosta és una celebració primaveral que prové i incorpora cerimònies d’antics cultes agraris relacionats amb la granada dels cereals dels camps i la fructificació de les plantes. En el context del Cristianisme, la festa commemora la baixada de l’Esperit Sant sobre els apòstols.
Santuari de Falgars els primers anys del sXX.
Aquesta dansa es balla a l'esplanada que hi ha davant del santuari, els orígens de la qual es remunten a l'edat mitjana. La dansa que es du a terme des de 1646 a l'esplanada que hi ha davant del santuari, tot i que a l'època medieval es ballava a la plaça Major. El ball consisteix en un ritual prematrimonial i està protagonitzat per una parella de casats i una altra de solters. Es tracta d'una dansa molt elaborada on els participants es vesteixen amb les robes tradicionals catalanes. Quan finalitzen el seu ball se'ls uneix la resta de la població.
Santuari de Falgars és un santuari marià del municipi de la Pobla de Lillet protegit com a bé cultural d'interès local. Situat a la serra de Falgars, s'hi pot arribar per la carretera asfaltada de la Guardiola, 2 km abans d'arribar a la Pobla de Lillet, ran de la casa de Cal Roger,
Santuari de Falgars. Al fons el Pedraforca.
A finals del segle XIII, la vall de Lillet formava part de la baronia dels Mataplana i el 15 d'abril de 1297, Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana atorgaren la carta de poblament i franquesa a aquestes contrades, aconseguint així repoblar l'indret, i lliurar a la vegada els seus habitants dels tributs imposats pels feudataris.
Esplanada del Santuari on es balla la Dansa de Falgars.
A partir del segle XIII s'inicia la construcció de la Pobla, amb el castell, els passos, les muralles i posteriorment l'emblemàtic Pont Vell (segle XIV), segell de singularitat que ens recorda un passat avui encara molt present.
El topònim "Lillet" és antiquíssim, ja s'esmenta en l'acta de consagració de l'església del Castell, l'any 833.
La Dansa típica porta el nom de la zona on es troba l'ermita "Falgars". De temps immemorial se celebra la festa amb jocs tradicionals i la Dansa.
L'ermita de la Verge de Falgars està situada a la serra del mateix nom, a 1.288 metres d'altitud. L'horitzó és immens i espectacular: a tramuntana, la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau; a migjorn, els boscos del Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija. S'hi pot arribar per carretera asfaltada i dista set quilòmetres de La Pobla de Lillet.
Fou construït en un lloc anomenat Falgars (lloc de moltes falgueres). La primitiva ermita devia ésser d'estil romànic car en la porta hi ha la data de 1049. El 30 de març de 1120, els seus propietaris, Ramon i Eliardis, donaren aquesta església i l'alou amb tots els seus drets, que existien per la Cerdanya, Conflent i Berguedà, al Monestir de Sant Llorenç amb la condició que fos cuidada. Des de l'any 1255 i consten diverses donacions de Galceran de Pinós, i del cavaller P. De Bach. Des del 1288 és dependent de la parròquia de Sant Cristòfor de Vallfogona. El 19 de març de 1646 es posà la primera pedra de l'actual església sobre la porta es conserva la pedra clau amb data de l'església primitiva, de la qual encara existeixen restes de parets. El 1721 Antoni de Marimon, procurador de Fèlix de Marimon, Marquès de Cerdanyola, donà als administradors de Falgars els horts i uns terrenys al voltant de la capella per reomplir l'hostatgeria.
Durant els segles d'existència, el Santuari de Falgars ha estat sempre un lloc de pelegrinatge, no solament per als poblatans i veïns de la comarca, sinó per a gent vinguda de terres llunyanes. Els poblatans s'arriben al santuari per a qualsevol motiu o esdeveniment (casaments, onomàstiques o per fer-hi una simple costellada).
Dansa de Falgars davant el Santuari del mateix nom. Any 1908 aproximadament.
Dansa de Falgars. Any 1920.
Dansa de Falgars. Anys 40 sXX.
Dansa de Falgars. Anys 70 sXX.
A finals de maig de l'any 2018 La Pobla de Lillet va celebrar les festes de Cinquagesma, que inclouen la tradicional dansa de Falgars. Si l'any passat es va homenatjar els dos poblatans que havien protagonitzat la dansa el 1963 a la mateixa festa –Jaume Murcarols i Victorina Conill–, enguany va sortir a dansar Carme Rossell, exalcaldessa del municipi. També va dansar la poblatana Anna Rovira, pubilla de les comarques centrals.
L'any 2018 va sortir a dansar Carme Rossell, exalcaldessa del municipi.
la Festa Major de Cinquagesma, que enguany se celebra dissabte 19, diumenge 20 i dilluns 21 de maig. L'element més popular d'aquesta festivitat és la pujada amb cercavila al Santuari de Falgars, dilluns a partir de les 10 del matí, i la tradicional dansa de Falgars que, juntament amb les corrandes i sardanes, va tancar la celebració del poble.
Enguany, es repeteix una de les novetats de l'any passat: El concurs d'engalanar balcons i finestres que organitza l'Associació La Brama. El premi del certament, que han anomenat la Balconada Engalanada, es va entregar justament el dilluns 21 durant la Dansa de Falgars.
La festa va començar dissabte amb el Gran Festival de Màgia Infantil, a dos quarts de 5 de la tarda al Saló La Flor. A les 11 de la nit, al mateix local, les activitats van continuar amb l'actuació de Fèlix Brunet i el Remember Music Show. La nit la va tancar un punxadiscos, dj Liria's.
Diumenge a dos quarts d'1 del migdia va ser el torn de la ballada de sardanes a la plaça de l'Ajuntament amb la Cobla Pirineu. I a la tarda, concert, berenar i ball de gala amb l'Orquestra Montecarlo. La Festa Major va acabar dilluns amb una cercavila a les 10 del matí del Santuari de Falgars, missa a les 12 del migdia amb cantada de goigs a la Mare de Déu, i el tradicional llevant de taula a la 1 de la tarda. Per acabar, a les 5 en punt de la tarda es va ballar la Dansa de Falgars i, a continuació, les corrandes i les sardanes que van suposar el punt final a tres dies de celebració.
La indumentaria:
La música:
El ball:
Actualment tenim la sort que encara es conserven filmacions que ens aporten informació d'aquesta típica dansa i de la seva conservació (evolució o degeneració ?)
Bibliografia i fonts consultades:
Nació Berguedà. Artícle de Pilar Màrquez Ambròs
Nació Berguedà. Fotografies de Aida Morales.
Web de l'Ajuntament de La Pobla de Lillet.
La Pobla de Lillet, Temps Fugit.
