Espases, Ball d’ (Cervera)

 

Història i origen del ball d’espases
El ball d’espases va constituir un element fonamental en els seguicis festius catalans. Entre el segle XV i el XVIII era una dansa molt habitual  en la celebració del Corpus Christi i Carnestoltes. La primera i la darrera referència d’aquest ball a Catalunya apunten a la mateixa ciutat: Cervera. La capital de la Segarra va escenificar aquesta dansa entre 1411 i 1724, quan va ser prohibida per la nova administració borbònica.

Així consta en les primeres ordenacions conservades de la processó de Corpus a Cervera (1411).
A continuació transcrivim les primeres ordinacions que s’han conservat sobre l’orde que s’havia d’observar en la composició de la processó de Corpus a Cervera. Aquest document, redactat per les autoritats cerverines el dia 9 de juny de 1411 –aquell any, Corpus s’esqueia el dia 11 de juny–, es guarda a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, a Cervera, i el seu contingut, reproduït pel Sr Josep M. Llobet i Portella, és el següent:

Fragment de l'ordinació de 1411.

"[A la coberta:] Ordin[acions per a] la festa del Corpus Christi del any M CCCC XI.
En nom de nostre senyor Déu Ihesu Christ e de la [hu]mil Verge nostra dona santa Maria sie. Amén. Dimarts, qui·s comptaven nou dies del mes de juny, any de la nativitat de nostre senyor Déu Ihesu Christ mil quatre-cents onze, foren en la sala de la paheria los honrats en Bernat de Vilagrassa, Miquel Meyà, Pere Palau, pahers, en Pere Oromir e Bernat Cabirol, preveres, Jacme de Muntbrió, Arnau Arnaldes, e faheren les ordinacions següents: Primerament, vayen Lucifer e los diables. En aprés, vayen los trompadors. En aprés, vaye la senyera, la qual porte en Barthomeu Selva, prevere, en un caval bé appareyllat, ab sa dacmàticha. En aprés, vaye lo joch de les spases, lo qual fan en Ffrancesch Quintana e n’Arnau d’Abeyllà. En aprés, vaye la Cathalina, la qual fa la confraria del Sant Sperit. En aprés, vayen los jochs de la confraria de Sent Johan. En aprés, vayen los jochs de la confraria de Sant Ffrancesch.

En aprés, vayen los jochs de Sant Jacme entretayllalts, los que fa lo offici de la blanqueria. En aprés, vayen los jochs de Sant Anthoni, ço és, sant Anthoni e los heremites. En aprés, vayen los jochs de Sant Augustí, ço és, sant Augostí, los confessors e sant Steve. En aprés, vayen los jochs de la confraria de Santa Maria, ço és, los profetes, Adam, Eva e la salutació de santa Maria. En aprés, vayen los brandons, penons e creus de la confraria de Sant Sperit. En aprés, vayen los brandons de Sant Lorenç. En aprés, vayen los brandons, penons e creus de la confraria de Sant Ffrancesch. En aprés, vayen los brandons, penons e creus de la confraria de Sant Johan e Sant Aloy. En aprés, vayen los penons e creus de Sant Anthoni. En aprés, vayen los brandons, penons e creus de Santa Maria. En aprés, vayen santa Clara ab les verges. En aprés, vayen los apòstols. En aprés, vaye Sant Augustí ab sos jochs. En aprés, vayen los jochs de Sant Domingo. En aprés, vayen los augustins. En aprés, vayen ffrares menors e prehicadors fahents cor, ço és, los prehicadors a la part dreta e los ffrares menors a la part sinistra. En aprés, vayen los preveres, uns deçà e altres dellà, fahents cor. En aprés, vaye lo cap de santa Palònia. En aprés, vaye lo cap de santa Victòria. En aprés, vaye lo braç de sant Lurenç e lo lignum crucis, un deçà [e] altre dellà, ab sos diaca e sotsdiaca fahens cor. En aprés, vayen los brandons dels notaris e del perayres entremesclats. En aprés, vayen los brandons dels sartres [e] dels blanquers entremesclats. En aprés, vayen tres diaques e tres sotsdiaques ab un àngel enmig tocant una squella. En aprés, vayen los sonadors de instruments de corda bé appareyllats, honestament.

En aprés, vayen quatre brandons blanchs de la confraria de Santa Maria, ço és, dos devant la custòdia e dos aprés la dita custòdia.
Ordonadors de la processó: Berenguer Borraç, Ramon de Vilaplana, Ffrançoy ça Brecerola, Johan Guilabert, Anthoni d’Òdena, Jacme de Muntbrió, Johan Janer, Guim Sbert, Pere Rull, Jacme Bagà, Johan Mir, Pere Ermengou, Johan Pol, Arnau Arnaldes, Matheu Novella, Galceran de Roquafort.
Sonadors d’estruments: Pere de Salvoneres, Berenguer d’Alteylló, Anthoni de Salvoneres, Johan Rossell, Pericó Fuyllosa.
[Posteriorment, s’hi afegí una nota sobre una determinada preeminència i una altra nota sobre les persones que havien de portar el tàlem].

Lluny del que sembla indicar el seu nom, el ball d’espases no apel·la a una al·legoria bèl·lica. Segons documenten Vallverdú i Villarúbias el ball de bastons tardaria encara dos segles a practicar-se a Catalunya (1620, Barcelona), els estudiosos desenvolupen la seva recerca en un article força extens al respecte, i que també va ser presentat dins de les jornades del Som Cultura Popular, i que, per tant, també se'n fa referència al Canemàs número 12, Monogràfic del Som Cultura Popular.  Els dos balls, en conseqüència, no poden equiparar-se cronològicament ni contextualment. La gran importància de la música, així com de les figures que formen els dansaires (passadissos, degollades, estels, roses...), més aviat recorden l’escenificació dels balls de cercolets o pastorets. La seva pràctica volia unir els seus balladors mitjançant un cordó umbilical simbòlic.

Les primeres referències del ball d’espases les trobem a Bèlgica,  en el Carnaval de Bruixes (1389 i 1404).  A mesura que  el ball d’espases s’escampa arreu d’Europa també pren nous  matisos, com ara la introducció de nous personatges o fins i tot parlaments. A Catalunya, malgrat que no coneixem cap referència anterior a l’esmentada (Cervera - 1411), és possible que ja es ballés amb anterioritat. Així ens ho permet pensar l’existència dels entremesos i la regulació de les processons, ja documentada a finals del segle XIV. En qualsevol cas, durant les primeres dècades del segle XV es popularitza el ball d’espases arreu del país. Municipis com Tarragona, Reus o Tortosa no tarden en imitar l’exemple de Cervera. La seva presència en viles petites, com ara Sarral, suggereixen que la seva implementació fou molt exhaustiva.  Ara tenim l’oportunitat de recuperar una de les danses deganes de Catalunya".

 

 

 

Any 2010 a 2019:

L'any 2014 va començar aquest projecte:

"Som un grup de joves cerverins i cerverines que volem reintroduir el Ball d'Espases de Cervera (1411 - 1724). El nostre projecte va iniciar-se ara fa dos anys, l’estiu del 2014, quan vam descobrir que Cervera, posseïa el Ball d'Espases més antic documentat a Catalunya, i que va ser l'últim en desaparèixer a Catalunya després de la Guerra de Successió. 300 anys després, el volem tornar a dansar.

El projecte de reintroducció compta amb l’ajuda del mestre flabioler i expert en danses festives, Àngel Vallverdú, que ens ha assessorat en el projecte de recreació i en la composició de la música i instrumentació de l'època. Així com recreant la indumentària i la coreografia pròpies d'un Ball d'Espases català".

 

 

Diumenge 18 de setembre de 2016 a la Plaça Major de Cervera es va tornar a escenificar una de les danses catalanes més antigues i ignorades: el ball d'espases.

La commemoració dels actes del tricentenari de la Guerra de Successió (2014) fou l’excusa perfecta perquè un grup de joves cerverins volguessin recuperar aquest ball. Una il·lusió que ha pogut convertir-se en realitat gràcies al suport acadèmic d’Àngel Vallverdú, divulgador de música i danses tradicionals, i una campanya de micromecenatge que ha permès sufragar el cost de les espases i els vestits dels dansaires. La Paeria de Cervera i l’Agrupació Seny Major també han contribuït econòmicament en la seva reintroducció.

Interior de l'Ajuntament de Cervera el dia de l'acte institucionl amb totes les persones implicades.

Acte institucional a l'Ajuntament de Cervera, entregant personalment a cada ballador la corresponent espasa.

Mostrant una de les espases.
El conjunt complet amb el músic Àngel Valverdú.

 

 

 

 

 

La indumentaria:

 

 

 

La música:

 

 

 

 

El ball:

El ball es va presentar novament el diumenge 18 de setembre de 2016.

 

 

Figures del Ball d'Espases de Cervera.

 

 

 

 

Bibliografia i fons consultades:

www.verkami.com/projects/15283-ball-despases-de-cervera