Faixes de Sant Martí de Tous, Ball de

 

 

El poble de Tous té més de mil anys d’història, però el seu entorn ja estava ocupat molt abans, tal com demostren els nombrosos jaciments arqueològics del municipi que es remunten al neolític i que tenen el seu màxim apogeu a les edats de bronze i de ferro i el període ibèric.

Guifré el Pilós conquerí Tous envers l’any 880 i d’ençà d’aquesta data comença la configuració del territori entorn de les possessions del castell de Tous. Es comença a repoblar l’indret i es construeixen alguns dels edificis que s’han conservat fins avui: el castell i l’ermita de la Roqueta, Sant Pere de l’Erm, el mas de l’Aubereda i la primitiva església de Sentfores, o d’altres que han desaparegut, com el castell de Fillol o el de Flix.

És un període on la nissaga dels senyors de Tous té la seva màxima esplendor, d’entre la qual hem de destacar Bernat de Tous. Al segle XVI, els dominis del castell de Tous passen al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que els gestiona fins a l’any 1835, quan les desamortitzacions fan que les múltiples possessions que tenia el castell passin a diverses mans.

Quasi mil anys després, el castell de Tous deixà de ser el centre de la vida política i administrativa del municipi i començaren a entrar en joc les institucions públiques, que a poc a poc evolucionaren fins a convertirse en les que coneixem actualment.

 

 

El ball de faixes és en l'actualitat l’acte més esperat de la Festa Major de Sant Martí de Tous. Tot i que antigament ho havia estat el ball de coques que va caure en l'oblit.

Es balla cada any per la Festa Major i en altres actes especials. Els ballaires, cada un amb una faixa estesa, fan un seguit de combinacions i evolucions molt espectaculars i vistoses.
La festa major es celebra el segon cap de setmana de novembre, als voltants del dia onze, Sant Martí.

Un dels pocs balls d'aquestes característiques que queden al país i el més singular de la comarca de l’Anoia, és ballava des de temps immemorials, després recuperat el 1956 i ballat de manera interrompuda.

Es desconeix des de quan els touencs el ballen, però, sense dubte, és el ball propi de Tous. Era ballat per homes sols. En l'actualitat el ballen homes i dones.

Tanmateix, després de molts anys de no ballar-lo, l’any 1956 és va recuperar de mans de Joan Amades i Josep M. Castells. Des de llavors, s’ha ballat de manera ininterrompuda.

Les figures més importants són les darreres. El capità és situa enmig del grup i els seus companys evolucionen en rodona al seu entorn, entreteixint-li les faixes per damunt de l'espatlla de manera que li volten tot el coll i només se li veu el cap, que sobresurt per damunt del teixit de faixes.

En un moment donat els ballaires afluixen llurs faixes; llavors el capità es pot deseixir del cabdell que li oprimia el coll, fa un salt ràpid i lleuger per tal de pujar per damunt del nivell de les faixes que els ballaires han abaixat tant com han pogut.

Així que ha saltat tornen a estrènyer el teixit a fi que resulti prou compacte per a poder sostenir dret, damunt de l'entrellaçat de faixes, el capità, onejant la bandera, i d'altres cap per avall, llança visques de joia mentre la colla el passeja triomfalment per la plaça.

La projecció que ha tingut el ball de faixes de Sant Martí de Tous durant el sXX ha estat prou significativa: els primers anys de la dècada dels 50 del sXX l'Esbart o Grup Folklòric d'Horta (Barcelona) dirigit pel mestre Josep Maria Castells i Andilla ja portava en programa el ball de faixes de Sant Martí de Tous. Alguns esbarts dansaires de Catalunya vam sol·licitar al mateix poble de Tous, autorització per a poder-lo incloure en els nous programes i presentar-lo a les seves gires per l'estranger. L'Esbart de Montcada i Reixac es presentà amb el ball de faixes al concurs comarcal del Vallès, celebrat a Sabadell el 14 de desembre de 1957 i al  concurs regional que tingué lloc al Palau de la Música Catalana el 9 de febrer de 1958. En ambdós concursos va ser proclamat campió en la categoria de danses antigues i seleccionat per a representar Catalunya en el "Concurso Nacional", El dia 23 de febrer de l'any 1959 al "Teatro Maria Guerrero" de Madrid en motiu del "XIII Concurso Nacional de Danzas", l'Esbart de Montcada i Reixac va obtenir el títol de subcampió d'Espanya en la modalitat de "Danzas Antiguas"... També s'ha representat en varies ocasions al tradicional Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat (1981, 1990, 1999).

A dia d'avui els anhels del touenc Ramon Compte s'han vist complerts: "...que els que avui el ballen sàpiguen transmetre'l a les futures generacions com una joia d'honor del poble de Sant Martí de Tous".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1900 a 1909:

No tenim certesa de l'antiguitat del ball de faixes a Tous però sembla ser que durant la dècada de 1900 a 1909 era ben viu a la vila.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1910 a 1919:

La darrera vegada que aquest ball es va ballar a principis del sXX va ser el 6 de maig de 1918; tot coincidint amb la visita pastoral del bisbe de Vic, Doctor Francesc Moñoz i el Dr Torres i Bages a Tous.

El ball es fonamentava en una ofrena que feien els pabordes de Sant Martí, en el decurs del solemne ofici. Les autoritats a l'entrar a l'església, passaven per sobre les faixes, que els balladors havien preparat a terra, com si es tractés d'una catifa. El tabernacle amb la relíquia del Sant, també. El ball constava de dues parts. La primera de les quals es ballava durant la processó, lligant i deslligant les faixes dels dansaires. La segona part, units els pabordes/dansaires per les faixes entrecreuades, el paborde abanderat s'enlairava sobre les faixes i era aixecat enlaire i en aquesta posició, es llençava el crit ofertori de "Visca Sant Martí" correspost pel poble i els pabordes.

El ball de faixes es ballava al matí com a cercavila i a la tarda a la processó en honor a Sant Martí, patró de la vila. Més tard, el ballaven per la festa major.

El ballaven 24 homes. Un d'ells portava un banderí amb el rostre del sant.

Les faixes dels balladors eren cada una d'un color diferent imitant l'arc de Sant Martí. Procuraven que hi fossin els set colors.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1920 a 1929:

Durant aquest període no es balla.

L'any 1927/28, Joan Amades recull la música del ball de faixes de Sant Martí de Tous del touenc Josep Codina, en recerca feta sota el patrocini del Cançoner Popular.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1930 a 1939:

Durant aquest període no es balla.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1940 a 1949:

Durant aquest període no es balla.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1950 a 1959:

Josep Maria Castells i Andilla ensenya el recull del ball de faixes de Sant Martí de Tous al seu esbart Grup Folklòric d'Horta. En la fotografia els dansaires del Grup Folklòric d'Horta. Any 1953. Arxiu de  l'Esbart Folklòric d'Horta.

 

El 3 de maig de 1953 que, el llavors rector de Tous, reverend Antoni Colomer, reclamà la col·laboració de Josep Maria Castells i Andilla (Esbart Folklore de Catalunya - Esbart de l'AEEF - Grup Folklòric d'Horta) i deixeble del folklorista Joan Rigall i Casajuana per tal d'intentar el muntatge  o la recopilació novament del ball de faixes. Amb la col·laboració d'uns quants avis del poble que recordaven moments del ball i amb l'ajuda de tots ells es va reestructurar el ball (la coreografia). Els informants que van fer possible el recull l'any 1953 van ser:

Nicolau Mas, de 56 anys, fill de Tous de (Can Nicolau).

Josep Brutau, de 53 anys, fill de Tous de (Can Mirabell).

Josep Codina, fill de Josep Codina i Puiggros que va morir pels vols de 1932, als 63 anys.

Joaquim Fabregat, de 62 anys, fill de Tous (abanderat en el ball de faixes).

Francesc Parés (President de la Joventut Catòlica de Tous) en dona la explicació de la coreografia.

 

Pel que fa a la música, el folklorista Joan Amades ja havia anotat la música cantada per Josep Codina i Puiggrós que recordava la tonada. El fruït de tota aquesta feina va veure la llum l'1 d'abril de 1956, dia en que en motiu de les caramelles l'Esbart Folklòric O.A.R de Sant Martí de Tous, en dona unes exhibicions.

 

 

 

Per la festa de Sant Sebastià de l'any 1957, Joan Amades i Gelats viatja a Tous per assistir a la representació del ball de faixes, quedant molt impressionat.

El 5 de maig de l'any 1957 l'Esbart Folklòric O.A.R de Sant Martí de Tous, representant el partit judicial  d'Igualada, participa en el festival de balls regionals propis de la provincia. Des setze balls presentats pels grups participants, el ball de faixes de Tous fou catalogat com un dels millors.

El desembre del mateix  any 1957, al Palau de la Música Catalana, era declarat campió en la categoria de danses antigues.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1960 a 1969:

Pintura al·legòrica al ball de faixes amb tècnica mixta sobre paper. Obra d'Antoni Martí "Casserres". Any 1960.

 

 

Opuscle explicatiu del Ball de Faixes de Sant Martí de Tous.

 

El 27 de maig de 1962, l'Esbart Folklòric de Tous obtenia el segon lloc en un concurs de dansa organitzat per la llavors imperant "Sección Femenina de Coros y Danzas de la Falange Española" al Palau de la Música.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1970 a 1979:

El 20 de juny de 1971 assolia el primer premi en un concurs provincial folklòric a Sitges.

 

Durant les Festes del Mil·lenari de Tous, després d'un quants anys de no ballar el Ball de Faixes, l'Esbart Dansaire de Sant Martí de Tous va exhibir el ball amb els vestits i complements amb que antigament es ballava.

 

 

 

 

 

 

 

Any 1980 a 1989:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2000 a 2009:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

Cartell de la festa major de Sant martí de Tous. Any 2014.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'any  2018 es va pintar un mural amb la temàtica del ball de fixes en la part d'una de les cases de Tous. Així ho destacava una noticia apareguda aquelles dates:

"Un gran mural del Ball de faixes de Sant Martí de Tous presideix el carrer Major del municipi i s’ha estrenat coincidint amb la festa major d’estiu. La pintora tousenca Núria Riba ha estat l’encarregada de pintar-lo en una de les façanes d’aquest cèntric carrer. Ha escollit el moment més culminant del ball quan els balladors, en cercle, eleven el capità amb un encreuament de les faixes blaves i vermelles. Durant set dies, del dilluns 27 d’agost al diumenge 2 de setembre, Riba l’ha pintat amb un elevador.

Aquest és el segon mural de grans dimensions que Núria Riba fa a la comarca de l’Anoia, després que a la primavera pintés un mural amb una imatge dels Moixiganguers d’Igualada al carrer Sant Faust, a tocar del passeig de les Cabres, del barri del Rec d’Igualada".

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2020 a 2029:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La indumentària:

L'any de la represa del ball (1956) els dotze homes que el ballaven portaven pantaló llarg fosc, camisa blanca, mocador al coll i espardenyes de betes negres i una faixa de color a la mà.

Durant les Festes del Mil·lenari de Tous, després d'un quants anys de no ballar el Ball de Faixes, l'Esbart Dansaire de Sant Martí de Tous va exhibir el ball amb els vestits i complements amb que antigament es ballava: camisa blanca, pantaló blanc i mitjons blancs, faixa vermella o blava, segons el grup, mocador vermell al coll, espardenyes de "pinxo" i al damunt del pantaló un faldellí rosa amb una passa de color verd i polaines amb picarols a les cames.

Balladors del Ball de Faixes.

Balladors del Ball de Faixes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La música:

Segons explica el mestre Josep Maria Castells i Andilla  , la música s'havia arribat a substituir per una altra de compàs binari i a temps de marxa com la "Canción del Olvido".

La partitura musical per a cobla del mestre Josep Taxés i Mestres (Barcelona 18 d'octubre de 1890 - 19 d'abril de 1959), que harmonitzava la primitiva tonada cantada per Josep Codina i Puiggrós al folklorista Joan Amades, ha estat la que ha perdurat fins l'actualitat, seguint les següents pautes:

1.- 4 tirades tal i com està escrit (sense cap pausa es passa al)

2.- 4 tirades tal i com està escrit (sense cap pausa es passa al)

1.- 2 tirades tal i com està escrit (sense pausa passa al)

2.- 4 tirades tal i com està escrit (sense pausa passa al)

3.- Es va repetint fins que s'avisi "prou".

 

Melodia a piano del Ball de Faixes de Sant Martí de Tous. Josep Taxés.

 

Mostra d'una particel·la (flabiol) de la instrumentació per a cobla del Ball de Faixes de Sant Martí de Tous. Escrita pel mestre Josep Taxés.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El ball:

El ball l'havien ballat homes sols. Al davant el "capità" o abanderat. Darrerament també és ballat per dones.

L'explicació de la coreografia que passo a detallar és la que figura en l'arxiu del mestre Josep Maria Castells i Andilla.

 

1a EVOLUCIÓ.- Es composa de 4 tirades de música de 17 compassos a 2/4, senyalats amb                                el número 1 a la partitura-reducció per a piano de l'harmonització del                                        mestre Josep Taxés.

1a tirada.- 8 compassos    Presentació dels balladors en un sol rengle.

8 compassos    Separació en dos rengles (se separen els parells) amb punt saltat.

1 compàs           Presentació de les dues fileres de balladors encarats.

2a tirada.- 17 compassos  Es passen les faixes entre els balladors (cada compàs una faixa).                                                 El primer la llença amb la mà dreta, al segon, que la recull amb                                                   la mà dreta. El segon la llença amb la mà esquerra, al tercer, per                                                 sota de la que li ha arribat del primer. El tercer la rep amb la mà                                                 esquerra. El tercer llença la seva faixa al quart amb la mà dreta i                                                 aquest la recull amb la mà dreta. El quart llença la seva faixa                                                       amb la mà esquerra, al cinquè, per sota de la que li ha arribat del                                                 quart. El cinquè la recull amb la mà esquerra... i així segueixen                                                   tots els demés balladors.

3a tirada.- 8 compassos    Punteig de cara (punt trencat o de tisora amb la faixa baixa)

8 compassos    Punteig de cara (punt trencat o de tisora amb la faixa alta)

1 compàs           Presentació d'esquenes (es tomben cap la dreta).

4a tirada.- 8 compassos     Punteig d'esquena (cara a fora i faixa alta)

8 compassos     Els balladors es van tombant poc a poc per l'esquerra fins                                                             quedar encarats.

1 compàs            Presentació de cara.

 

2a EVOLUCIÓ.- Es composa de 4 tirades de música de 12 compassos a 2/4, senyalat amb                                   el número 2 a la mateixa partitura.

1a i 2a tirades.- 20 compassos  Les dues rengleres de balladors trenen les faixes passant de                                                           dos en dos ara per dintre, ara per fora...

4 compassos  Amb punt trencat presenten les faixes enlaire (dos                                                 rengleres).

3a i 4a tirades.- 20 compassos  Destrenen les faixes.

4 compassos  Quden novement de cara i amb dues rengleres (faixes                                            baixes).

 

3a EVOLUCIÓ.-  Repeteixen les tirades 3a i 4a de la 1a EVOLUCIÓ.

 

4a EVOLUCIÓ.- Es composa de 4 tirades de música de 12 compassos a 2/4, senyalat amb                                   el número 2 a la partitura.

1a i 2a tirada.- 24 compassos  Es fa el "capdell" o estrella (amb punt de contrapàs saltat).                                                           "Capdellen" al nivell del coll de l'abanderat que s'haurà                                                                 posat al mig, recolzant-se amb un cap de la seva faixa,                                                                   mentre l'altre cap el subjecta el segon ballador.

3a tirada.-        12 compassos   L'abanderat es deslliga. posa totes les faixes als seus peus,                                                             mentre tots tiben de les faixes, preparant-se per a ser alçat.

4a tirada.-        12 compassos   Alcen l'abanderat tibant tots amb la mateixa força cap                                                                   enrere. Quan l'abanderat fa el cim crida: "Visca Sant Martí!"                                                         o altre cosa pròpia de la diada en que es representi.

 

5a EVOLUCIÓ.- Es composa de 3 tirades de música de 20 compassos a 6/8, senyalat amb                                 el número 3 a la partitura.

1a, 2a, i 3a tirades.-  60 compassos  Desfan el "capdell" de la següent manera: cada ballador s'enrotllarà la faixa dins el "capdell" amb el temps de 4 compassos, començant per l'abanderat. Surt del "capdell" amb la faixa lligada a la cintura. Tots fan el mateix, per estricte ordre, situant-se un darrere l'altre tal i com han entrat a plaça. Acaba el ball fent encara alguna figura serpentejant i d'entrecreuar-se segons l'abanderat convingui.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia i fonts consultades:

Recull del mestre Josep Maria Castells i Andilla. Any 1953.

Melodia manuscrita del mestre Josep Taxés.

Narcís Rojas i Godó. "El Ball de Faixes.

Mercè Saló del Grup Folklòric d'Horta.

Avui, 29 de maig de 1980.

Fons documental Sra Elisa Vidal de l'Associació de Recerca Històrica de Sant Martí de Tous i "Històries de la iaia Elisa" al canal Youtube.

Fons documental de l'autor.

 

 

Los comentarios están cerrados.