Garrofins, Ball dels (Moià)

CONTRAPASGARROFIMOIACOBLAPRALLLOBREGAT

Ball dels Garrofins també anomenat Contrapàs garrofí (Moià)

El Moianès és una comarca natural, un altipla situat entre les planes del Bages, de l’Osona i del Vallès. La regió compren 10 pobles, que en total no arriben a sumar 10.000 habitants: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze de Safaja, i Santa Maria d’Oló.

La vila de Moià és una de les més riques pel que fa al folklore tradicional i popular.  Costums arrelades a la terra i a la seva gent, algunes ja perdudes, que no oblidades, d’altres recuperades, i d’altres que encara llueixen com mai.

La fest grossa de la vila de Moià és per Sant Sebastià, el dia 20 de gener. Aquest Sant és advocat contra la pesta i els mals de contagi. Diverses poblacions el tenen per copatró per vot popular en agraïment d’haver alliberat del flagell d’una epidèmia.

 

El mes de gener de 1975, en companyía del meu pare, vam iniciar els treballs de recerca d’informació de les danses i balls tradicionals a la vila de Moià. L’any 1979 el treball era finit. Durant 4 anys vaig participar com  dansaire en el grup de danses de la vila que dirigía aleshores el mestre Artur Castany. Després del assajos, anavem a cercar persones que havíen tingut quelcom que veure amb els balls, o informació escrita que ens facilitaba el Museu de la vila i demés persones vinculades amb la cultura moianesa. Recordo amb anyorança els anys 70-80 del sXX quan vaig estar ballant amb els dansaires de Moià mentre feiem amb el pare el recull de les danses que es ballaven aleshores a la vila (Ball del Ciri, Ball de Gitanes, Ball de bastons i Garrofins) També recordo quan el programa de TVE "Raices" conduït per Garrido Palacios, es va posar en contacte amb el pare per anar a filmar el folklore moianès...

    

Acta del recull.

 

Passat el temps aquesta obra s’ha anat ampliant amb més aportacions  que ajuden a situar millor aquestes manifestacions que son una petita part de l’història del poble.

El diumenge dia 17 de gener de 2016 (festes de Sant Sebastià) es va fer una actualització de la informació situada en l’arxiu referent als balls típics de la vila de Moià ( Ball del ciri, Ball de Gitanes, i Ball de Garrofins) El Ball de bastons no es va ballar.

Els col.lectors van ser: Mercè Puig, Steven València i Frederic Gaude.

Els balls es van representar públicament a la Plaça del Centre de Salut.

Ens va atendre el tècnic de cultura de l’Ajuntament de Moià Sr Ramón Tarter.

El Sr Tarter ens va dir que les danses es mantenen sense cap mena de canvi des de l’any 1974, cosa que vam poder verificar.

El Sr Tarter ens va dir que hi va haver un esbart a Moià entre els anys 1983/84 i que va durar fins l’any 1994 aproximadament. I que anteriorment hi va haver un altre...

Des de les hores els balls tornen a representar-se com en els anys 70 del sXX.

També ens vam entrevistar amb el Sr Jordi Ferrer, cap del grup de dansaires i germà d’en Ferrer que ballava amb mí quan vaig estar aprenent els balls de la vila amb el mestre Artur Castany, traspassat l’any 2015.

A més del treball de camp realitzat he contat amb uns quants suports biogràfics que m`han portat a recular el màxim de temps en les meves investigacions.

 

El meu oncle Quim Viñas amb la seva esposa Pilar Miralpeix nat a Moià el 1901, germà del meu avi Adjutori, Tori. Nat a Moià el 1895.

 

Adjutori Viñas i Canet amb la seva esposa Serafina Gandia i Gramage. Els meus àvis.

 

Una altra persona que m’ha ajudat molt a desxifrar incognites ha estat la meva mare Serafina Viñas que a l’edat de 2 anys (any 1930)  els seus pares, la van començar a pujar a Moià fins que just uns mesos abans d’esclatar la guerra la van deixar definitivament en una ràpida escapada  de Barcelona . La seva estada a Moià fou fins l’any 1944.

 

  La mare amb la familia de Moià i els seus amics a diferents indrets de La Tosca i El Garrigà. Any 1936.

 

També m’han servit molt els records d’històries i vivencies reculades que tots dos tenien de l’avia Caterina i el seu marit, en Xic Viñas, besàvis meus.

Els besavis  Xic Viñas i l'àvia Caterina. Any 1910.

 

Un altre referent històric i a la vegada familiar han estat les memòries de’n Francesc Viñas i  Dordal, tenor Viñas, que nasqué a la vila de Moià el 1863 i morí a Barcelona el 1933. Un dels millors tenors de tots els temps interpretant  les obres de Wagner, Verdi i Meyerbeer. A finals de 1913 va estrenar l’obra Parsifal  al Teatre del Liceu sent una de les seves millors temporades.

Francesc Viñas i Dordal. Any 1904.

 

 

Francesc Viñas i Dordal. Any Fundador de la Lliga de Defensa de l’Arbre Fruiter . Interpretant un dels seus personatges més estimats.

 

La festa de l'arbre fruiter va esdevenir un fet sociavilitzant molt important amb el qual s'intentava educar sobretot a la població infantil i juvenil com a futurs "patricis". La idea principal que es buscava en aquest fet era la cercar una forma nova basada en la natura per a "moldejar la nova sava" en pro de l'esperit...

El President de la Generalitat Francesc Macià comentava al respecte de la festa de l'arbre fruiter: "... una vegada sia aprovat l'Estatut, d'implantar-la oficialment per tota la terra catalana..."

President de la Generalitat Francesc Macià.

 

Moià també celebra la festa dels "Tres Tombs" festa en la qual els Garrofins també juguen un paper important. Any 1961.

"Tres Tombs". Any 1985. Banderer: Josep Coll i Rovira.  Administradors: Agustí Vives i Rives, Francesc Vilardell i Pons, Arturo Casa i Company, Cisco Montsech i Payoral, Jaume Oller i Orriols, Antonio Estevadordal i Bolla.

 

També han col.laborat en aquest treball  altres persones representatives de la societat moianesa a les quals estic molt agraït com son, l’historiador moianès Mossèn Josep Ruaix i Viñet, el cap del Patronat dels Museus Enric Oliveras i Gallaguet, el Sr. Ramon Canadell que feia de Pollu des de 1969, el mestre Artur Castany assajador del grup de dansaires de Moià entre 1970 i 1985.

Quim Viñas i Canet i Frederic Gaude Viñas a l'eixida de la casa de Moià. Any 1965.

 

Els Garrofins son els executans d'un del balls que es ballen a Moià; lligat al culte a Sant Sebastià, copatró de la vila. Uns altres dels balls que cal remarcar per aquestes dates és el Ball de Gitanes, el Ball del Ciri i el Ball de Bastons que també es representen el 20 de gener. Tots aquests encara es mantenen vius a la vila.

També se solien ballar per Sant Isidre el dia 15 de maig i per la festa major d'estiu el 15 d'agost.

D'antic n'eren 6 els garrofins que ballaven però més modernament han estat 8 i més... Majoritariament als darrers temps s'han fet grups de quatre o sis parelles. Meitat nens i meitat nenes.

La guerra va fer estralls a la vila i per aquesta causa van deixar-se de ballar els balls típics.

A partir de l'any 1948, amb la fundació de l'esbart "Roser Florit" es van anar recuperant els balls fins a la seva desolució. Al voltant dels anys 70 del sXX n'Artur Castany amb un grup de joves del poble de la colla sardanista arranquen de nou l'esbart i son ells quins tornen a representar aquests balls típics...

La devoció moianesa a Sant Sebastià esclata al sXVI, incrementant-se fortament l'any 1676, en que el municipi va fer un vot de poble comprometent-se a celebrar solemnement la diada cada any. Podent datar la tradició dels dos balls a l'entorn d'aquesta data...

L'origen del nom "garrofi" es deu, segon el folklorista Joan Amades a les llargues barretines, semblants a grosses garrofes, guarnides amb cintes i flocs que llueixen els balladors al cap. Per altra banda l'historiador moianès Mn Isidre Dalmau i Poses (escrivia entre 1860 i 1870), que l'origen del nom deriva del verb llatí "gaudeo", alegrar-se. Una altra curiositat sobre aquest nom la trobem en escrits que s'han conservat referents a la benedicció de l'esglèsia, per Pasqual Granada, l'any 1808 en els que figura el nom "gaofí". També és cert que el meu oncle Quim Viñas i Canet, de Moià, quan es referia als nens, en deia garrofins com a la Seu d’Urgell i tota la comarca de l’Alt Urgell s’els anomenava Indiots, i a l’Horta s’els anomena Albaets, etc...

L’historiador Isidre Dalmau, recull el següent de testimònis oculars: “La façana de l’Esglèsia de Sant Sebastià, era vistosament il.luminada i totes les cases de la vila; recorrent els carrers les músiques i el ball dels gaofins...”.

Observeu que no en deien Garrofins. Estudiant una mica més aquesta expressió, ens trobem amb la següent paradoxa: Gaó, és un títol honorífic, equivalent a excelència que es donà a l’anomenada època gaonítica (segles VI-XIII) als mestres del període posttalmúdic i sobretot, als caps de les acadèmies babilòniques. Si tenim en conte que la terminació fi, designa un ser d’una puresa extrema de igual forma que albaet, és a dir, sense pecat, bé podríem pensar que Gaofí, Gaòfi, Garrofins o Gaofins, es refereix a les persones joves que són investides amb un títol otorgat pel poble i l’Esglèsia i que gaudeixen del poder dels àngels havent rebut l’encàrrec de custodiar el sant.

La tasca principal dels Garrofins consistia en traslladar el Tabernacle de Sant Sebastià en Processó la vigília de Sant Sebastià, al matí, tot fent un pas característic. Finida aquesta processó voltaven la vila al sò del flaviol i el tamborí, i darrerament del violí, interpretant el Contrapàs garrofí, fins arribar de nou a les portes de l’Esglèsia.

Figura final del Contrpàs Garrofí. 20 de gener de 1936.

Figura final del Contrapàs Garrofí. Any 1955.

 

Segons explica el Mn. Josep Ruaix de Moià, la tasca principal dels garrofins, que fins els anys 70 del sXX eren exclussivament nois, consistia en transportar el tabernacle de Sant Sebastià durant la processó del dia 20 de gener, al matí. Finida aquesta, voltaven la vila ballant al so del violí o del flabiol.

Els 6 garrofins sortint de l'Esglèsia de Sant Sebastià amb el tabernacle. Anys 30 del sXX.

 

Durant algunes èpoques, els Garrofins també han sortit la vetlla de Sant Sebastià, al vespre, ballant a la llum de les teieres (atxes) sostingudes per uns homes emmascarats.

Aquests angelets o custòdis del Sant no eren exclusius de la vila de Moià. A Balaguer per exemple “Aleshores en la professó es portaven quinze penons, en los quals hi havia pintats los quinze misteris. Los duien uns nens vestits d’angelets, habillats amb pantalons i mitges blanques, sandalies, una camisola, que era verda la dels que portaven los misteris de goig, vermella la que duien los del dolor i blanca pels misteris de glòria, amb los pendons del mateix color, i lo mateix les faixes quel’s lligaven el cos, cenyit per una cuirassa de llauna, portaven ales, i en lo cap hi duien una corona de flors. En los Rosaris de Verdú, i Sant Martí de Maldà també vestien aquests angelets de la mateixa manera”  “ El 19 de juliol es venera a Sant Pere de la Cadireta fill de Moià. L’ilustre fill de Moià Sant Pere, de la Ordre de Frares Predicadors, té Goig amb aquesta estrofa:

A Catalunya mireu

amb ulls de compassió,

i amb vostra meditació

la fe en ella conserveu,

i de tot mal deslliureu

als qui us invoquen de cor:

Pare de la Cadireta

sieu nostre intercessor”

(CALENDARI FOLKLÒRIC D’URGELL. Valeri Serra i Boldú. 1914).

 

També a Sabadell trobem el Ball del Garrofí que és un ballet infantil que participa tant de la dansa com del joc. Es propi de nois, cas poc comú en els ballets infantils, els quals generalment són privatius de les nenes. Potser té alguna relació amb el ball anomenat Contrapàs garrofí, de Moià, però el text i la coreografia són completament diferents. Es ballat al so de la següent cançoneta.

 

“Miriní, Miriní,

vina cap a casa,

vina cap a casa,

garrofí

Anirem a la vinya

a collir força raïms;

el que en culli una cistella

n’hi darem un bon gotim.

Miriní, Miriní,

vina cap a casa,

tenim un roser de tot l’any;

que n’és de bonic

tot cbert de ponceles!

Ai, que n’és de maco!

Ai, que n’és de gran!

Si toques les poncelles,

les flors es moriran.

A, e, i,

És acabat el garrofí.

                                        (Sabadell)

(CANÇONER POPULAR DE CATALUNYA. Volum I “La Dansa” 1936. Francesc Pujol i Joan Amades.)

 

El personatge que acompanya aquestes comparses a Moià és el "Pollo" o "Poiu". La processó sempre va presidida per un curiós personatge que actua de guardià de l’ordre i va obrint pas, aquest l’anomenen Pollu, que amb el deix característic de la zona (ieisme), sona "Poyu".

Aquest personatge duu una màscara o antifaç de roba o sac, pintat, que representa el botxí, i segons deia l’àvia Caterina que li havíen explicat (any 1.790 càlcul aproximatiu que hem pogut fer de l’antiguitat de les històries reculades que li havien explicat a l’àvia Caterina i que desprès ella explicava) que quan processaven algú, aquest personatge sortia per anunciar-ho i acompanyar al reu. En el decurs dels anys, la funció d’aquest personatge va canviar, i sense deixar de representar una autoritat, li van canviar les atribucions. Tant mateix, el garrot que duia a la mà va  passar a convertir-se en un pal, aixó si, tant un com l’altre, duia al capdemunt un conill que segons m’explicà la meva mare, cada vegada que havia de sortir mataben un animal, assecaben la pell, el farcien de drap o palla i l’enfilaben al bastó o pal amb el que espantava la gent. La seva funció més actual era la de fer espai a la plaça i als carrers on ballaven les comparses. En l'actualitat la seva funció és la mateixa independemtment de la indumentaria que porti.

El "Pollo" vestit de festa. Per Sant Sebastià.

El "Pollo" tal com es mostrava per Corpus, per Sant Antoni, per Sant Joan o per la festa del Veguers el 27 de desembre.

 

 

Any 1880 a 1889:

Les danses acostumen a  representar-les cada 20 de gener, la seva vigília o bé el diumenge següent, i  per la Festa Major, els dies 15 i 16 d’agost.

La vigília de Sant Sebastià, al matí té lloc una processó. La imatge d’argent del Sant és portada a coll per un grup d’infants curiosament vestits, anomenats garrofins , els quals fan una dansa molt lleugera tot portant la imatge. Finida la processó, aquests, recorren alguns carrers de la vila tot ballant el contrapàs garrofí al so del flabiol.

Encara que aquest contrapàs difereix molt dels primitius en els quals els homes agafats de les mans ballaven al sò del Divino (contrapàs llarg), del persigola, o del contrapàs curt, etc; no crec pas que esdevingués  fruit de la decadència, ans pot ser que se’l catalogà de contrapàs pel fet que els sis noiets que primitivament el ballaven, fossin els custòdis de la imatge del Sant i quins el treien de l’Esglèsia, en processó tot marcant un pas característic. Per tant aquest contrapàs es podría qualificar de variant local derivada d’un, original i popular.

Esta documentat en el cartell de festes que celebrà l’Escola Pia de Moià en motiu del seu centenàri l’any 1883: Dia 6 de setembre “A les siete de la tarde, la Rda Comunidad de P. P. Escolapios cantará solemnes completas, después de las cuales se encenderan fogatas y se quemaran fuegos artificiales. Las músicas con la tradicional comparsa dels Garrofins recorriendo la población, pondran fin a la fiesta de este dia” .

 

Any 1890 a 1899:

Aquests segueixen sent anys molt durs. Moià i el seu terme s'està deforestant i les constants pedregades fan que el poc que queda s'ho disputi la població en continuats furts a les finques i als camps cosa que va fer entrar en decadència la societat moianesa.

 

Any 1900 a 1909:

El dia 17 d'agost de l'any 1904 Francesc Viñas pronuncia un discurs a la Casa de la Vila de Moià per a fundar la societat "Lliga d'Agricultors per la Replantació i Protecció del Arbres Fruiters" que acabaria anomenant-se "Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter". En aquesta gran festa es representarien totes les arts de la terra "Gran cavalcada agrícola en honor al noble art de la terra" amb comparses de persones i carros engalanats a tal efecte. Es plantarien arbres fruiters que s'haurien de cuidar durant tot un any amb premis per qui l'hagués cuidat millor, etc.

Francesc Viñas, conscient de la condició humana, volia traspassar el sentiment d'amor per la terra a la vida quotidiana de les persones per assolir un futur millor.

 

              Festa de l’Arbre Fruiter. Any 1905. Exposició de testos per les nenes de la vila.

 

L’any 1906, dos anys desprès de fundar en Francesc Viñas la Lliga de l’Arbre Fruiter a Moià, els garrofins juntament amb els dansaires del ball de bastons, també participen en la Festa . Sent  aquesta festa un primer referent històric.

L'any 1906 en Francesc Viñas en el seu parlament de la festa de l'Arbre Fruiter diu el següent: "... preservem doncs i tinguem gran cuidado en educar els nens, especialment en les escoles, que allí és on s'ha de formar el cor i el cervell de la futura generació... L'arbre amb ses rels, és l'emblema del vigor; el seu tronc, de la fortalesa; sos ramatges, de l'honor; ses flors, de la bellesa; sos fruits, de la fesrtilitat. Sien per sempre els atributs de la raça catalana, i amb ells, amb esperit de germanor i de pàtria, conquistem la simpatia, el respecte i l'honrós títol de regeneradors d'Espanya catalanitzant-la.

 

Any 1910 a 1919:

Per definir una mica més aquesta festa a les primeríes del segle XX i poder comparar-la amb l’actual, no he trobat cap document  que penetri tant dins dins el sentir moianès que la que va transcriure l’historiador i cronista Carles Riera i Fonts del meu oncle Quim Viñas i Canet: “ Va durar una sèrie d’anys que hi havía dos partits- com hi són ara: ara va tot barrejat, però si convé ni s’hi estaria gens a destriar-ho, perquè ja sabem on són els uns i on són els altres, respectant a tothom eh? Que llavor, no. Hi havia el Sant-Graal que anava sol, que era de la ceba, catalanistes. L’esquerra a dalt al Casino. I nyic-nyiac entre els de dalt i els de baix. A dalt, part pagesa i part treballadora, i a baix, part menestral. El café de baix va aguantar fins l’11 de setembre de  l’any 23 en que va entrar la dictadura de Primo de Rivera, que el va fer segellar i llavors va ser que van obrir el Circol, cafè i sala. A dalt es feien mítings, també,  i se’n va dir “La Pólvora” i també ho van fer segellar, més tard. I la gent de “La Pólvora” –els rabassaires- van obrir una casa al Raval de Dalt. Doncs al Sant-Graal també feien festa, feien envelat. I al Casino, la sala que era molt gran i hi havia obertures pertot arreu, també “l’envelatjaven”, de cortines i aixó i alló. De manera que hi havia dos balls. Per vint-i-cinc pessetes, els tres dies de la festa major, tenies dret de ballar cada dia.

I llavors uns llogaven una orquestra i els altres una altra. Se seguien molt les tonades dels cuplets.

Es feia la tocada de l’alcalde: havent sopat, i abans de començar els balls, s’anava a fer una tocada davant de la Casa de la Vila. El dia de la Festa Major es feia la processó i sortint de la processó ja s’anava a començar el ball.

L’any 10, que jo en tenia nou, el Lauro Coromines Otzet va anar a fer una conferència a dalt el Casino de la Lliga Defensa de l’Arbre Fruiter –ho tinc allà en un llibret- Entrada la República ja hi havia tot un partit d’Ajuntament i es feia només un envelat, anaven junts i no sortia tant car. Que llavors hi havia uns artistes de la punyessa!

Per a fer la cercavila, llogaven els músics d’aquí, per donar-los una mica de feina. Però per a la Festa de l’Arbre i per a fer els ballets i aixó, llogaven una orquestra de fora; quatre arreplegats, perquè és el dia que hi ha més festes majors a l’any”

Com a curiositat us vull fer veure que els organitzadors de la Festa Major no devien posar-se d’acord massa depressa perquè l’any 1932 acabat de proclamar l’Estat Català pel President Francesc Macià i format el govern de la República Catalana; encara la festa es feia partida o compartida, segons el bàndol: la del Patronat de la Lliga de Defensa de l’arbre Fruiter (dia 16 matí i tarda), la religiosa organitzada per l’Esglèsia (dies 14, 15, i 16), la de l’Avenç Obrer Català (dies 14, 15, 16, i 17),  la del Foment Catalanista Republicà (dies 14, 15, i 16), la del Grup Fejocista i Orfeó Sant Gral (dies 14, 15, 16, i 17)  Renoi, quina Festa Major d’agost més diversificada!...

 

Any 1920 a 1929:

 

 

Any 1930 a 1939:

Els primers gegants de què disposà la vila de Moià, representant un rei moro i una princesa cristiana, foren estrenats l’any 1883 en ocasió del segon centenari de l’Escola Pia moianesa, fruit de la donació que en féu la família Bussanya, la qual els utilitzava a Barcelona per a festes familiars. En la fotografia que segueix, de 1930, apareixen acompanyats per dos nans estrenats aquell mateix any i pels garrofins ballant al so del flabiolaire.

Les comparses en processó baixant pel carrer  Sant Josep.  Festa de l'Arbre Fruiter. Any 1930.

Tots ells formaven part de la cavalcada en honor de l’art de la terra que commemorava el vint-i-cinquè aniversari de la primera Festa de l’Arbre Fruiter. Darrere de la geganta s’observa un home a cavall portant un estendard al·lusiu a la festa i, al fons del carrer, la primera de les set carrosses que es muntaren, en la qual es retalla el perfil del campanar moianès. En el moment de ser presa la fotografia, la cercavila estava baixant pel carrer de Sant Josep i arribava a la plaça del Colom, aleshores anomenada del General Barrera. A l’edifici del balcó de primer terme li quedava poc temps de vida, ja que l’any següent fou refet de nou per iniciativa de Francesc Viñas: en els seus baixos s’hi instal·là el cafè Condal i un ampli garatge. El cobert de més amunt correspon al tint de les Vetes, abans que en el seu lloc s’ampliés aquesta fàbrica tèxtil.

 

Cartell de Festes. Any 1932.

 

Himne a l'arbre fruiter. Moià. Cantat per primera vegada l'any 1905.

 

Festa de l'arbre fruiter. Any 1932.

 

Segons em segueix explicant la mare, durant la guerra civil, van arribar a Moià gent ”forastera” que parlaven un castellà  estrany; amb carros de deu i dotze rodes (?) tirats per mules, vestien quasi tots de negre. Venien de la zona de Sant Fruitós del Bages i sembla ser que ja venien fugint d’alguna altra contrada.  S’establiren dins el temple i allí s’hi van fer forts. Cosa que va propiciar que la joventut del poble l’emprengués a pedrades amb els nou vinguts; entre altres hi eren en Salvadoret de cal Magí, els de cal Ambròs, la Maria i la Lola de cal Boter, la Sofía, la Rosalía Viñas, la de Barcelona (la mare), etc. Per fer foc, els nou vinguts,  van utilitzar la fusta dels retaules i bancs, destroçant totes les policromíes. Sort en van tenir els passos de la processó quan  un home de Moià va entrar al temple i va convencer als “forasters” que els passos eren per fer la processó de carnestoltes. I així s’ho van creure...

És molt possible que els records de la mare tinguin que veure amb el que explica el Sr.  Joan Carrera i Vilardell  en el seu blogg quan parla de la Carassa de sota l'orgue de l'esglèsia: "No se sap del cert en quin moment es va col·locar aquesta carassa sota l'orgue, però sí que s'hi va estar fins que va començar la guerra civil. El 22 de juliol del 1936 en que la persecució religiosa arribava al seu punt àlgid van passar aquests fets. En aquesta data s'estava produint una de les més sagnants persecucions anti catòliques que s'hagin conegut mai al país. A la tarda d'aquesta mateixa data vénen a Moià uns escamots armats de la FAI, procedents de Caldas de Montbui i de Sabadell, amb la conveniència dels comitès locals. Arribats al poble calen foc a l'església de Sant Sebastià i del Sagrat Cor, intenten també de calar foc a l'església parroquial, foc que és apagat pels veïns, s'aconseguí salvar-la per què els mateixos moianesos accediren a destrossar i a cremar tots els retaules i el mobiliari interior, evitant danys majors".

Detall de l’interior de l’Esglèsia Parroquial abans de ser cremada durant la guerra. Es pot veure perfectament la Carassa sota l'orgue.

 

L’Esglèsia en l’actualitat.         
        

També m’explicà la mare que la indumentària del Pollu, entre els anys 1931 i 1940 va ser únicament: un sac molt pobrement adornat, posat al damunt, amb dos forats pels braços i un altre pel cap, una màscara de sac pintada, pantaló blanc , espardenyes de carreter, i el pal amb el conill.

Segueix explicant-me que el Pollu sortia al capdevant de la processó. Aquesta, va deixar de fer-se a l’esclatar la guerra, aixi mateix ho van fer els armats, garrofins, i les altres comparses dels balls, encanvi, el Pollu, seguia sortint i també ho feia per la Festa Major.

 

 

Any 1940 a 1949:

Contrapàs Garrofí de Moià. Anys 40  del sXX.

 

 

Any 1950 a 1959:

 

Any 1960 a 1969:

 

Any 1970 a 1979:

Abans de l’aparició de l’esbart, els que ballaven els balls del poble eren els dansaires del Grup Sardanista Llaç d’Amistat sota l’assessorament folklòric d’Artur Castany.

Solíen acompanyar-se d’una cobla que acostumava a ésser la cobla Bages i també hi participava el cor parroquial que acompanyava amb les seves veus el Ball del Ciri que és un ball de traspàs de càrrecs.

El nou vestuari dels Garrofins que es va fer l’any 1976 cercant la màxima simil.litut amb l’antiga indumentaria que es va trobat en alguna fotografia de primers de SXX, L’any 1978 es va decidir guardar-lo i també per a la seva exhibició, al Museu Arxiu Comarcal de Moià.

 

El "Pollo" (Ramon Canadell) al mig de la carretera . Festa major d'estiu de l'any 1976. 

 

Programa de mà de la festa major d'hivern de l'any 1977.

 

Programa de mà de la festa major d'estiu de l'any 1977.

 

 

Programa de mà de la festa major d'hivern. Sant Sebastià 1978.

Interior del programa de mà de la festa major d'hivern de l'any 1978.

 

 

Ball dels Garrofins de Moià ballat amb 6 nens i 6 nenes.

Ball dels Garrofins de Moià.

 

Any 1980 a 1989:

Programa de mà de la festa major d'hivern de l'any 1983.

 

Programa de festa major d'hivern de l'any 1984.

 

 

Any 1990 a 1999:

 

Any 2000 a 2009:

 

Any 2010 a 2019:

Cartell anunciador de la festa major d'hivern. Sant Sebastià 2015.

 

Garrofins ballant dins el temple amb el "Pollo" sempre present.

 

Programa de mà de la festa major d'hivern. Sant Sebastià 2016.

 

Enguany, depenent de l'any i lèpoca ballen més o menys garrofins.

 

 

 

La indumentaria:

 

Mostra dels vestuari dels Garrofins anys 1940.

   

Indumentaria del Garrofins. Anys 40 sXX.

 

Els anys 70 del sXX la indumentaria havia canviat lleugerament com es pot veure en les següents fotografies. També pel que fa als executants que ja no eren únicament noiets en nombre de 6. Per aquestes dates ja ballaven nenes sent 8  els garrofins.

Comparsa del Garrofins. Any 1976. Observeu el canvi  d'espardenyes i de l'armilla...

 

El nou vestuari que es va fer l’any 1976 cercant la màxima simil·litut amb l’antiga indumentaria que es va trobat en alguna fotografia de primers de SXX, L’any 1978 es va decidir guardar-lo i també per a la seva exhibició, al Museu Arxiu Comarcal de Moià.

 

Vestuari dels Garrofins en l'actualitat.

 

 

 

La música:

Antigament a Moià, tots aquests balls tradicionals s’acompanyaven de la música d’un flabiol i un tamborí i si el ball havia de ser social, s’afegía un acordió i un violí. Els sonadors més reculats que l’oncle Quim recorda, eren: en Ramon Cantó,  en Tianet, en Molas, n’Elies , en Cotre, l’avi Soca (molt popular a finals del segle XIX i primeríes del segle XX), que tocava el tamborí, i quan aquest va morir, els seus fills, en Quico Soca i en Joan Soca, van continuar la seva tasca de fer ballar els gegants, els garrofins, les parelles del ball de gitanes i del ball del ciri. En Quico tocava el flabiol i en Joan tocaba el tamborí.

Melodia per a piano del Ball de Garrofins de Moià arrenjada pel mestre Ramon Serra i Garriga. Facilitada pel mestre de dansa Artur Castany.

 

Melodia del Ball dels Garrofins de Moià.

 

També existeixen instrumentacions per a cobla. Una d'elles és la harmonitzada i instrumentada pel mestre Agustí Cohí i Grau amb 5 tirades de música i corranda final.

 

 

Punteigs i passos que s'executen en el ball:

Punt espolsat:

Aquest punt consta de tres moviments; el primer més llarg que els altres dos. Com sigui que la música és de compàs binari, s’ha de tenir cura del següent: utilitzar el primer temps del compàs per fer el moviment més llarg, i repartir en dues meitats el segon temps temps del compàs.

 

1r compàs:

1r temps del compàs.- El peu esquerra s’alça un xic, desplaçant-lo cap l’esquerra i s’espolsa, mentre el peu dret carrega amb tot el pes del cos.

2n temps del compàs.- A la primera meitat es situa el peu esquerra al costat del dret, mentre aquest peu s’alça un xic, carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos.

2n temps del compàs.- A la segona meitat es situa el peu dret al costat del peu esquerra, mentre aquest peu s’alça un xic, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos.

2n compàs:

1r temps del compàs.- El peu dret s’alça un xic, desplegant-lo cap la dreta, i s’espolsa, carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos.

2n temps del compàs.- A la primera meitat es situa el peu dret al costat del peu esquerra, mentre aquest peu s’alça un xic, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos.

2n temps del compàs.- A la segona meitat es situa el peu esquerra al costat del peu dret, mentre aquest peu s’alça un xic, carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos.

3r compàs:

Es fa el mateix descrit pel 1r compàs.

4t compàs:

Es fa el mateix descrit pel 2n compàs.

I així successivament sense parar durant tot el ball, llevat de les corrandes finals

 

Punt de corranda:

S’ejecuta normalment, cap la dreta començant amb el peu dret i cap l’esquerra començant amb el peu esquerra.

Compàs únic repetit sempre,

A la dreta.-

1r temps del compàs.- Es fa rebotar el peu esquerra mentre s’alça el peu dret i es desplaça cap la dreta, de punta, i carregant sobre aquest peu tot el pes del cos.

2n temps del compàs.- Es fa rebotar el peu dret mentre s’alça el peu esquerra i es situa pel davant del dret, creuant-lo, de punta, i  carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos.

A l’esquerra.-

Igual que a la dreta però començant amb el peu contrari.

 

Punt de contrapàs saltat:

Compàs únic repetit sempre.

1r temps del compàs.- Esfa rebotar el peu esquerra, avançant, mentre s’alça el peu dret i es situa al davant del peu esquerra, creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos.

2n temps del compàs.- Es fa rebotar el peu dret, avançant, mentre s’alça el peu esquerra i es situa al davant del peu dret, creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu esquerra tot el pes del cos.

 

 

El ball: coreogràfia i gràfics:

Cal remarcar que d'antic el ball el feien únicament nens. En l'actualitat els fan nens i nenes.

O- Nen.   > Nena.

Compàs.

Entrada a plaça
1   al   10      Fan punt d’espolsada, partint de la posició del gràfic núm 1, i seguint el moviment de les fletxes del mateix gràfic, per quedar com gràfic núm 2 .

Gràfic 1.

 

Gràfic 2.

 

11 al  20                Sense deixar de fer el mateix punteig, seguint l’evolució que senyalen les fletxes del gràfic núm 2, per quedar com gràfic núm 3.

Gràfic 3.

 

21 al  30                 Sense deixar de fer el mateix punteig, i seguint l’evolució que senyalen les fletxes del gràfic núm 3, queden com gràfic núm 4.

Gràfic 4.

 

31  i  32                  Sense deixar de fer el mateix punteig, els nois giren ¼ de volta a dreta, mentre que les noies la giren cap l’esquerra, tal com senyalen les fletxes del gràfic núm 4, quedant com gràfic núm 5.

 

Gràfic 5.

 

1ª figura.

1  al   4                   Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 5, per  quedar com gràfic núm 6.

Gràfic 6.

 

5  al   7                   Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 6, per quedar com gràfic núm 7.

Gràfic 7.

 

8                         Sense deixar de fer el mateix punteig, giren cap la dreta, mitja volta,  tal com senyalen les sagetes del gràfic núm 7, per quedar com gràfic núm 8.

Gràfic 8.

 

9  al  12                  Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 8, per quedar com grèfic núm 9.

Gràfic 9.

 

13 al 15                  Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 9, per quedar com gràfic núm 10.

Gràfic 10.

 

16                          Sense deixar de fer el mateix punteig, giren cap la dreta, mitja volta, tal com senyalen les fletxes del gràfic núm 10, per quedar com gràfic núm 11.

 

Gràfic 11.

 

17 al 32                  Sense deixar de fer el mateix punteig, fan el mateix descrit pels compassos 1 al 16 d’aquesta 1a figura, per quedar com gràfic núm 12.

Gràfic 12.

 

Segona figura –Cadena-

1   al  16                 Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 12, fent cadena sense agafar-se, i tenin en compte de passar un ballador cada dos compassos, per quedar com gràfic núm 13.

Gràfic 13.

 

17 al 32                  Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 13, fent cadena sense agafar-se, i tenin en compte de passar un ballador cada dos compassos, per quedar com gràfic 14.

Gràfic 14.

 

3a figura.

1   al  3                   Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 14, per quedar com gràfic núm 15.

Gràfic 15.

 

4                            Sense deixar de fer el mateix punteig, giren cap la dreta mitja volta, tal com senyalen les fletxes del gràfic núm 15, per quedar com gràfic núm 16.

Gràfic 16.

 

5  al  7                    Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 16, per quedar com gràfic núm 17.

Gràfic 17.

 

8                           Sense deixar de fer el mateix punteig, giren cap la dreta, mitja volta, tal com senyalen les fletxes del gràfic núm 17, per quedar com gràfic núm 14.

Gràfic 18.

 

9  al 12                   Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 14, per quedar com gràfic núm 18.

 

13 al 15                  Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 18, per quedar com gràfic núm 7.

16                            Sense deixar de fer el mateix punteig, giren cap la dreta mitja volta, tal com senyalen les fletxes del gràfic núm 7, per quedar com gràfic núm 8.

 

17 al 19                  Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 8, per quedar com gràfic 19.

Gràfic 19.

 

20                          Sense deixar de fer el mateix punteig, giren cap la dreta mitja volta, tal com senyalen les fletxes del gràfic núm 19, per quedar com gràfic núm 20.

Gràfic 20.

 

21 al 23                  Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 20, per quedar com gràfic núm 7.

24                           Sense deixar de fer el mateix punteig, giren cap la dreta, mitja volta, tel com senyalen les fletxes del gràfic núm 7, per quedar com gràfic núm 8.

25 al 28                  Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 8, per quedar com gràfic núm 9.

29 al 32                  Sense deixar de fer el mateix punteig, avancen com senyalen les fletxes del gràfic núm 9 per quedar com gràfic núm 12.

 

4a figura – cadena -

1  al 32                   Es fa el metix descrit per la 2a figura, quedant com gràfic núm 21.

Gràfic 21.

 

 

5a figura – corranda –

1   i   2                    Punt de contrapàs saltat, seguint l’evol.lució que senyalen les fletxes del gràfic núm 21, per quedar com gràfic núm 22.

Gràfic 22.

 

3  al  9                    Punt de corranda cap la dreta, començant amb peu dret, portant les noies agafades per sota la xella.

10 al 17                  Punt de corranda cap l’esquerra, començant amb el peu dret, portant les noies agafades per sota la xella i acabant amb peus junts.

18                           Alcen les noies enlaire, les quals es recolcen sobre les espatlles dels nois, procurant aguantar-se el màxim de temps possible, creuant-se una competició entre els densaires per saber el grup que aguanta més temps les noies enlaire. Depenent dels anys i el grup que li tocaba ballar el Contrapàs Garrofí, s’havía donat el cas que la corranda entre els compassos 10 al 17 l’havíen continuat cap la dreta.

Posició dels balladors en el darrer moviment del ball (salt).

 

 

El Ball dels Garrofins en l'actualitat:

 

 

Bibliografia:

SERRA I BOLDÚ, VALERI. Calendari Folklòric d'Urgell. Any 1914.

Clar i Net. Quinzenal Moianès. AnyI. Dissabte 6 d'agost de 1932. Núm 9.

PUJOL, FRANCESC I AMADES, JOAN. Cançoner Popular de Catalunya. Volum I "La Dansa". Any 1936.

AMADES, JOAN. Guia de Festes Tradicionals de Catalunya. Any 1958.

DALMAU, ISIDRE (artícle). Revista local de Moià "Modilianum". Febrer de 1961.

Programa de festa major d'hivern. Gener de 1977.

Programa de festa major d'estiu. Agost de 1977.

Programa de mà de la festa major de l'any 1978.

Programa de festa major d'hivern de l'any 1983.

Document de donació a l'Arxiu de la Corona d'Aragó del treball de recerca. 9 de febrer de 1984.

Acta del recull signada per les persones que van intervenir.

RUAIX I VIÑET, JOSEP (Mossèn). Artícle mecanografiat. Juny de 1983.

RIERA FONTS, CARLES. El Moianès -quasi-memòries d'en Quim Viñas-. Any 1989.

Cartell dels actes de festa major. Any 2015.

Programa de Festa Major d'Hivern. Any 2016.

Museu de Moià.

Associació Cultural Modilianum. http://www.modilianum.org/html/2003.html

Informació donada pel mestre de dansa Artur Castany entre els anys 1970 i 1985 (Arxiu personal Castany -Moià).

Informació donada pel cap del Patronat dels Museus Enric Oliveras i Gallaguet.

Informació donada pel Sr. Ramon Canadell que feia de "Pollu" des de 1969.

Fotografies familiars família Gaude-Viñas.

Fotografies de l'arxiu folklòric de Frederic Gaude Viñas.