Gombrenesa, Dansa (Gombrèn)

Gombrèn forma part de la comarca del Ripollès, província de Girona. El terme municipal té una extensió de 44 km2 i el poble està a 919 m. d’altitud.

Els límits del terme municipal són al nord amb Campelles, Planoles i Toses, a l’est amb Campdevànol i Les Llosses, al sud amb Ripoll i Les Llosses i a l’oest amb Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug. Té agregats els nuclis d’Aranyonet i El Cortal.

La festa major de Gombrèn escau el primer cap de setmana de setembre i es quan es balla la dansa (diumenge i dilluns) a la Plaça del Roser. Hi ha una tradició de danses a Catalunya vinculades i fomentades des de les confraries del Roser: els balls de cascabells a Puigreig, Merola, Casserres i Gironella on es llogaven les polaines de cascabells a les mateixes confraries. La Dansa Gombrenesa a Gombrèn. El Ball de Garlandes a Valbona del Penedès, Sant Esteve Sesrovires... El Ballet de Déu a Pons. El Ball de l'Aigua-rros a Castellciutat. La Dansa dels Administradors a Torà. Ball de Pabordes a Sant Joan de les Abadesses, Ballet de Déu a Ribes de Freser. La Gala a Campdevànol. El Ball Cerdà a Les Lloses. El Ball Cerdà a Vic. El Ball Cerdà a la Pobla de Lillet. El Ballet de Cerdanya a Alp. El Ball pla a Santa Maria de Taüll, El Ball cerdà a Santa Pau. El Ball Cerdà a Matamala. El Ball Cerdà a Berga. El Ball Cerdà a Tremp. El Ball Cerdà a La Seu d'Urgell. El Ball del Roser a Llanars, etc.

Sembla ser que antigament la Dansa Gombrenesa, es a dir, la dansa que es ballava al poble de Gombrèn se l’anomenava Ball Cerdà, possiblement per una corrupció popular de la anomenada "Dansa". Aquesta era ballada a la Plaça Major i també davant algunes cases principals del poble. Es ballava el dia del Roser (a l'octubre). Una vegada desapareguda la Confraria del Roser i per tant les obligacions dels pabordes i pabordesses vers la confraria, va passar a ballar-se per la festa major de Gombrèn, el primer diumenge i dilluns de setembre.

El folklorista Valeri Serra i Boldú en el seu "Llibre Popular del Rosari" ens parla del Rosari en els següens térmens: "En papers i llibres antics s'usen indistintament les paraules Rosari, Roser i Psaltiri. Totes tres paraules se refereixen al Rosari, la devoció inspirada per la Mare de Deu a Sant Domènec, tenint en compte la contemplació de les cinc majors alegríes, dels cinc majors dolors i de les cinc glòries més grans que experimentà la Verge, però saludant-la, a la contemplació de cada un d'ells, amb un Parenostre, deu Avemaries i un Glòria Patri, essent aixíuna oració mixta d'alabança a Deu i a la Verge, en gràcia a que es pot dir que la devoció a Jesús i a Maria són una sola devoció, perqué a la Verge li ve tot poder i prerrogativa precisament per ser Mare de Jesucrist. Se n'ha dit també el Roser, perqué essent la rosa conceptuada com la flor més hermosa i la més excel·lent de totes les flors, ja la Sagrada Escriptura anomena Roda de Jericó a la Mare de Deu. Ademés, segons lo P. Taix, la mateixa Verge s'ha manifestat coronada de roses a alguns devots del Rosari i s'ha aparegut a altres coronant-los amb garlandes de roses. Lo fet és que sempre a Catalunya van lligats lo Rosari i les Roses i regularment se representa la Mare de Deu del Roser, si és en esculptura, sostenint uns rosaris i una rosa, i en pintura, dintre un òval format per uns rosaris doblats i una rosa en cada Glòria. Finalment, se'n diu Psalteri perqué, així com lo Psalteri de David se compòn de 150 Salms, lo Rosari es compòn de 150 Avemaries, que es diuen per contemplar tots els misteris de nostra fe; i diu un autor que el Rosari és major en dignitat i mèrits que el Psalteri de David perqué encara que el Rei Profeta l'escrigué il·luminat per l'Esperit Sant, no hi ha en lo Rosari cap paraula que es perdi en figures i similituts secretes"

Cap l'any 1890 els pabordes de Gombrèn van deixar de cuidar-se de la festa i aquesta va caure en desús. Just fins l'any 1900 l'Ajuntament en ple assitia a la dansa amb barret de copa alta, capa o gambeto i la gramalla (túnica llarga fins als peus, que portaven antigament els homes i també les dones, i especialment els consellers i regidors) per sobre el gec... El dia del Roser, a la tarda, el paborde primer treia la dansa amb la batllesa. Ell portava barret de copa alta i gambeto i la enflocada almorratxa. Les pabordesses cubrien el seu cap amb una caputxa blanca i portaven a la mà dreta un gros ventall de fulla de palma unit a una canya o bastó de fusta d'uns 60 cms de llarg, tot guarnit segons el gust de cadascuna de les pabordesses.

Posteriorment i a causa d'aquests fets la dansa se solia comprar o subastar i generalment al Gombrèn, era ballada per la gent de Castellar de N’Hug. Per aquest motiu trobem tanta simil·litut entre aquest ball pla, ball cerdà, ballet... entre les viles veïnes. Era la forma de trobar noves amistats i coneixences i fer-se veure entre els habitants i famílies de les poblacions més properes.

La Dansa Gombrenesa esta dividida en tres parts ben diferenciades que en l’actualitat es ballen el mateix dia una seguida de l’altra.. D’antic però, el diumenge de festa major es ballava la part anomenada “Dansa”.  Aquesta "Dansa" que ara la veiem com una part de la Dansa Gombrenesa d'antic, era la dansa típica del poble, el que diriem el ball pla.              i

El dilluns es ballava la part anomenada “Ball Cerdà”. Hi havia una tercera part anomenada “Contrapàs” que es ballava després del Ball Cerdà, el dilluns de festa major. El ball cerdà és una altra de les varients del ball pla. Té un cert caràcter cerimoniós, era interpretat en diades assenyalades, com la festa major i requeria dels balladors certa destresa. Es distingia d'altres balls de la mateixa família pel fet que cada parella hi feia la seva dansa particular. Obtingué força difusió a les comarques de l'alta muntanya de Catalunya, des del Pallars a la Garrotxa. Al Rosselló i al Vallespir tot i que quasi en l'oblid després de la guerra. A judicar  pel mot "cerdà", possiblement aquest ball prové de la Cerdanya, en algunes localitats de la qual, com Martinet, Montellà i Travesseres (caseriu del terme de Llers), consta que hi fou dansat, per bé que amb el nom de "ballet". El qualificatiu de "cerdà" li fou aplicat en les altres comarques on també havia estat emprat.

Les parelles que hi prenen part son cinc però antigament n’eren vuit. Els balladors prenen el nom de “Pabordes” i les balladores “Pabordesses”. Aquests eren els que antigament recollien els donatius de la gent del poble per a l’esglèsia i pels actes i àpats de la festa major.

En l’actualitat l’ordre de ballar la dansa ha canviat i és com segueix:

Diumenge de festa major.- Primer es balla el Ball Cerdà, després es balla el Contrapàs i finalment la Dansa. Aquesta disposició actualmente faculta, el que una vegada acabada la Dansa la gent del poble, els convidats pels Pabordes i Pabordesses i públic foraster que omple la plaça pugui entrar al ball.

Dilluns de festa major.- El dilluns es torna a repetir la dansa però aquesta vegada amb un aire més local i intim. Únicamen hi preñen part les parelles asignades. Primer ballen la Dansa, seguidament el Ball Cerdà i finalitza amb el Contrapàs.

En l’actualitat també hi participen un reguitzell de parelles de nens i nenes que també fan els balls assegurant la seva continuitat.

 

 

 

 

Any 1900 a 1909:

 

 

 

 

Any 1910 a 1919:

 

 

 

 

 

Any 1920 a 1929:

Per un programa de festa tenim coneixement que la Dansa Gombrenesa es va ballar el 6 de setembre de 1925.

 

 

 

 

Any 1930 a 1939:

 

En la fotografia les cinc pabordesses. Anys 30 del sXX. (Foto de Sra Mercè Foradada i Cortacans)

Ballant el "Ball Cerdà". Anys 30 sXX.  (Foto de Sra Mercè Foradada i Cortacans)

 

 

 

 

Any 1940 a 1949:

 

 

 

 

Any 1950 1 1959:

 

Balladors i balladores de la Dansa de Gombren a la Plaça del Roser per la festa major. Ballant el Contrapàs. Any ?.

 

 

 

Any 1960 a 1969:

En el decurs dels anys 70 del sXX Josep Maria Figueras i Anadon va fer diverses visites al Gombrèn per tal de comprobar el manteniment o degeneració de La Gombrenesa. En les seves visites va poder parlar amb diverses persones del poble entre les que destaquen el Sr Isidre Cortacans i Cortacans antic dansaire i ensajador de La Gombrenesa durant més de quaranta anys. També es va entrevistar amb el Sr Pere Pous i Guiteres i la seva esposa Mercè Foradada i Cortacans, tots dos dansaires de la Dansa de Gombrèn. Ells son els que van explicar els passos i la coreografia d’aquesta dansa i que Figueras va anotar.

 

 

 

 

 

Any 1970 a 1979:

 

 

 

 

Any 1980 1 1989:

 

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

 

 

 

 

Any 2000 a 2009:

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

Cartell de festa major de l'any 2014.

Dansa Gombrenesa. Moment abans de començar el Contrapàs.

 

Cartell de festa major de l'any 2017. 

Moment final del Contrapàs.

 

Una delegació d'Ànima de Dansa es desplaça el dia 2 de setembre de 2018 a Gombrèn per a realitzar el recull de continuïtat d'aquesta dansa. Podem parlar amb l'Alcalde, persona molt entusiasta de les tradicions gombreneses. També ens entrevistem amb el Sr Ramón Viñas i Cortacans que és la persona que ensenya i dirigeix la dansa i antic ballador. Igualment ho fem amb el seu fill, també antic ballador de la Dansa de Gombrèn.

És un dia que amenaça pluja i quan arribem a Gombrèn tot just s'està decidint on es farà l'acte, a la plaça o al local. Per sort el temps aguanta i es decideix fer-ho tot a la plaça que es troba just al costat de la carretera. Tot comença ben puntual.

La cobla La Principal de Berga entona les primeres notes del Pasdoble "A la festa" i amb aquesta entren a plaça les parelles que ballaran la Dansa de Gombrèn. Diumenge 2 de setembre de 2018.

 

Les parelles de la Dansa Gombrenesa pujen la costa fins la plaça on es ballaran les diferents parts de la dansa. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Són cinc parelles vestides amb vestits de pubilla i hereu respectivament. Al davant els capdansers.

Totes les parelles se situen davant la cobla mentre aquesta toca les darreres notes del pasdoble. Diumenge 2 de setembre de 2018.

El Sr Ramón Viñas i Cortacans sempre atent del que fan els seus deixebles.

L'alcalde de Gombrèn, en primer terme i al costat de la cobla, tampoc hi perd detall. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Els balladors se situen a un costat de la plaça mentre el capdanser se situa davant la cobla agafat de la mà de la seva parella i totes les demés balladores i comença la Dansa amb un pont que fa el mateix capdanses pel qual passaran per sota totes les balladores. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Fent la figura del pont. Diumenge 2 de setembre de 2018.

El capdanser s'emporta totes les balladores a la part oposada de la plaça on es troben els demés balladors. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Una vegada arriben al costat oposat...

Comencen a ballar les parelles soltes. Començant pels capdansers.

La dansa de parelles soltes agafa tota la plaça. A la mitat de la figura, la resta d'homes que esperaven, es dirigeixen caminant cap on esperen les seves parelles. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Els homes anant a cercar les corresponents balladores. Diumenge 2 de setembre de 2018.

A l'acabar la figura hom farà un rístol a la balladora. Mentre la següent parella ja està preparada. Diumenge 2 de setembre de 2018.

 Mentre les parelles ballen, els que ja ho han fet van voltant la plaça tot caminant.

Una vegada la segona parella a acabat de ballar i ha fet el rístol. Comença a ballar la tercera parella. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Fan la mateixa evolució que han fet les altres parelles. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Mentre els que ja han ballat van voltant la plaça. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Quan acaba cada parella de ballar, els homes  fan fer un rístol a la parella. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Entra a ballar la quarta parella al mig de la plaça. Diumenge 2 de setembre de 2018.

En tot moment el mestre de dansa (Ramón Viñas i Cortacans) està present per controlar els moviments dels balladors i la coreografia del ball que es desenvolupi segons la tradició. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Van voltant la plaça. Ella en sentit horari i ell en sentit contrahorari. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Les parelles que ja han ballat van voltant la plaça. Diumenge 2 de setembre de 2018.

La darrera parella ja està ballant. Diumenge 2 de setembre de 2018.

Una vegada han acabat de ballar tots. Els caps de dansa comencen una volt a la plaça tot caminant. Les demés parelles els segueixen.

 

Una vegada situats al mig de la plaça, els balladors s'encaren amb les corresponents balladores donant inici a una nova part de la dansa.

Des de les dues fileres entren a formar una rotllana en la qual els homes agafen les dones per sota l'axella i les dones es recolzen a l'espatlla dels homes.

El moment culminant de la dansa és en la darrera nota musical en la que els homes aixequen les dones enlaire. Diumenge 2 de setembre de 2018.

 

 

 

 

 

La Indumentaria:

 

 

 

 

 

 

La Música:

Aquesta música de la Dansa Gombrenesa va ser cantada per Isidre Cortacans i la transcripció musical és de Pilar Comte.

 

Dansa Gombrenesa (Ball Cerdà).

Dansa Gombrenesa (El Contrapàs).

Dansa Gombrenesa (La Dansa).

 

 

 

 

 

El Ball:

L’ordre de parts de la Dansa de Gombrèn que passo a descriure és la que es fa el diumenge de festa major.

Tot comença amb una entrada a Plaça al so d’un pasdoble. Les cinc parelles de pabordes i pabordesses, agafades del braç, entren a plaça tot marcant el pas. Després de voltar la plaça, s’aturen tots en un dels costats

El primer paborde, amb la seva mà dreta pren la mà Esquerra de la seva parella. Les demés balladores s’agafen, per ordre, una al costat de l’altra, a la parella del capdanser segons indica el gràfic 1. Se situen al mig de la plaça per iniciar el Ball Cerdà.

 

 

Gràfic 1.

 

El Ball Cerdà:

Compassos:

De l’1 al 31:   El capdanser fa d’eix al mig de la plaça girant poc a poc per no fer córrer les balladores més extremes. Tots utilitzen el punteig de ball pla de costat per anar endavant. Segons indica el gràfic 2. Acabant al mateix lloc on han començat tal com indica el gràfic 3.

 

 

Gràfic 2.

 

Gràfic3.

 

32:                  El compàs 32 és un llarg calderó que serveix perquè les balladores passin per sota el pont format per la primera parella segons indica el gràfic 4.

 

Gràfic 4.

 

Mentre les balladores reculen fins al costat de la propia parella, El cap danser i la seva parella fan el següent.

 

De l’1 i 2       Torna a repetir-se la música del Ball Cerdà. El capdanser agafa amb la mà dreta, la mà esquerra de la seva parella  fent-li fer un rístol en els dos primers compassos segons senyala el gràfic 5.

Gràfic 5.

 

3 al 16            Se separen i un per cada costat de la plaça, l’home en sentit horari i la dona en sentit contra horari, van avançant descrivint una circumferència mentre fan ball pla. Segons senyala el gràfic 6. Al compàs número 16 se saluden just al costat contrari d’on han començat tal com senyala el gràfic 6.

Gràfic 6.

 

17 al 24         Continuen en la mateixa direcció que anaven durant 8 compassos més, trobant-se de cara arribant al lloc d’inici, tal com senyala el gràfic 7.

Gràfic 7.

 

25 al 30        Sense deixar de fer ball pla, la pabordessa recula pel camí fet, mentre el paborde segueix avançant seguint la parella.

 

31 i 32         El paborde fa fer un rístol a la seva parella tal com senyala el gràfic 8. La parella que acaba de ballar, s’agafa de bracet i en un pas lliure comença a voltar la plaça per la part exterior del ball. És en aquest moment que comença a ballar la segona parella.

Gràfic 8.

 

1 al 32        La segona parella fa el mateix descrit per la primera parella (capdansers) i així ho van fent tots per ordre i d’un en un. Després que totes les parelles han ballat al mig i coincidint amb la darrera parella, fan un passeig al voltant de la plaça totes les parelles a l’hora i per ordre quedant posicionats per a fer el Contrapàs tal com senyala el gràfic 9.

Gràfic 9.

 

 

El Contrapàs:

Compassos

Els balladors i balladores resten disposats com senyala el gràfic 9.

De l'1 al 4      Els homes avancen 4 compassos i les dones reculen 4 compassos amb un pas puntejat al davant, semplant a la sardana però creuant els peus que puntegen al davant, tal com marca el gràfic 10.

Gràfic 10.

 

5 al 8           Les dones avancen 4 compassos i els homes reculen 4 compassos amb el mateix pas. Tots queden en el lloc on han començat tal com marca el gràfic 11.

Gràfic 11.

 

9 a l'11        Sense parar, les dones avancen 4 compassos i els homes reculen 4 compassos amb el mateix pas tal com marca el gràfic 12.

Gràfic 12.

 

12 al 16       Els homes avancen 4 compassos i les dones reculen 4 compassos amb el mateix pas tal com marca el gràfic 13 i quedant com gràfic 14.

 

Gràfic 13.

 

Gràfic 14.

 

17 al 20       Tots amb punt de corranda (bolangera) s'agafen fent una rodona tal com marca el gràfic 15. La rotllana gira en sentit contrahorari 4 compassos. Els balladors agafen les corresponents parelles per sota la xella i les balladores recolzen les seves mans a l'espatlla dels balladors.

Gràfic 15.

 

21 al 24        Amb punt de corranda (bolangera) canvien la direcció de la rotllana, ara roda en sentit horari segons indica el gràfic 16. El darrer compàs serveix per fer "la torreta" es a dir els homes pujen enlaire les dones i les aguanten una estona mentre la darrera nota musical s'allarga segons indica el gràfic 16.

Gràfic 16.

 

1 al 24         Immediatament i sense perdre temps les parelles es disposen com a l'inici d'aquesta part i tornen a repetit-ho tot de igual manera. Sols al darrer compàs els balladors mantindran les balladores el màxim de temps possible enlairades mentre sona més estona que abans el darrer adord.

 

 

La Dansa:

Compassos

Les parelles de pabordes es posicionen al mig de la plaça fent mitja circunferència i agafats de mans de parella, tal com senyala el gràfic 17 i se saluden tal com marca el gràfic 18. Moviments que es fan sense música.

Gràfic 17.                                                                                          Gràfic 18.

 

1 i 2             Comencen fent rístol i continuen amb punt de ball pla de cara i esquena segons marca el gràfic 19.

3 al 22        Segueixen rodant la plaça fent el punt pla de cara i esquena tal com marca el gràfic 19.

23 i 24       Els compassos 23 i 24 serveixen per fer-li fer un rístol a la balladora tal com marca el gràfic 20. Immediatament comença a ballar la segona parella, mentre que les parelles quan acaben de ballar s'agafen de bracet i van voltant la plaça per l'exterior del ball fins que acaben de ballar totes segons senyala el gràfic 21.

Des d'aquest moment la música es repeteix tantes vegades com parelles hi ha (5) però ara les parelles de pabordes faran la Dansa tal i com s'ha descrit una a una i per rigorós ordre, començant pel capdanser tal com senyala el gràfic 22.

Tal i com he comentat abans la Dansa de Gombrèn que estic descrivint és la que es fa el diumenge pel que com la darrera part és la "Dansa" això permet quan totes les parelles han ballat, aquestes es barregin entre el públic assistent i els pabordes treguin a ballar dones del públic i les pabordesses treguin a ballar homes del públic; pel que la música durarà fins que "quedi bufera als músics". Antigament aquest fet s'aprofitava per a recollir diners per a la festa major.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia i fons consultats:

La Veu Comarcal. "Lo Cronista de Gombreny". Any 1887.

Revista Musical Catalana. Artícle de Lluís B.Nadal. Any 1904.

Llibre Popular del Rosari. Valeri Serra i Boldú. Any 1917.

La Veu de Catalunya. 6 de setembre de 1926.

La Dansa a Catalunya. Volum I. Aureli Capmany. Any 1930.

La Dansa a Catalunya. Volum II. Aureli Capmany. Any 1952.

La Dansa Popular a les Comarques Gironines. Delegació Provincial del Ministeri de Cultura. Volum II. Josep Maria Figueras i Anadon. Any 1980.

Arxiu fotogràfic del Sr. Joan Amer i Casadesus.

Arxiu folklòric de Josep Maria Figueras i Anadon.

Web de l’Ajuntament de Gombrèn.

www.elRipollès. info.

Comissió de festes de l'Ajuntament de Gombrèn.

Arxiu folklòric de Frederic Gaude i Pardillos.