Morisca, La (Gerri de la Sal)

ANIMADEDANSAFREDERICGAUDEVIÑASMORISCAGERRI

 

La vila de Gerri de la Sal es troba situada a la part meridional del Pallars Sobirà, a 600m d'altitud i en una estreta vall banyada pel riu Noguera Pallaresa. És la capital del municipi de Baix Pallars, format l'any 1969 per una agrupació de 4 municipis (Montcortès, Peramea, Baén i Gerri de la Sal).

El ball de la Morisca a Gerri de la Sal n'és la dansa típica. Antigament era ballat per una parella d'adults casats que tinguessin una bona posició social: el batlle amb la seva esposa, el jutge amb la seva esposa, etc. En un principi, la festa de la Morisca es resumia únicament en l'execució del ball però donat que venia molta gent dels voltants i per allargar-ho una mica més es va decidir fer una cercavila amb músics i la parella de la Morisca. Darrerament i des de l'any 2002 es fa una representació teatral prèvia al ball de la llegenda.

S'atribueix a una llegenda de l'Edat Mitjana quan els sarraIns envaïen les Valls Pirinenques.

          

Escultura de la Morisca que figura en la Plaça de Sant Feliu a Gerri.

Placa situada en la base de l'escultura.

 

Diuen que per a ballar la Morisca cal repetir tretze vegades la seva tonada. A cada final de tonada es disparen dos trets a l'aire en el moment què la balladora punteja a terra amb el taló. Acabat el ball, la parella de balladors saluda al públic i aleshores es llencen caramels i confits amb gran rebombori de petits i grans. Una vegada s'ha ballat formalment la Morisca, els músics tornen a tocar-la afegint-se parelles del poble, és relativament recent aquest fet. Es fa per donar sortida al desig que tenen molts joves i no tant, de ballar-la també. Els trets d'escopeta són en el record dels més vells. Diuen que s'ha fet sempre.

Quan l'Isidre Plancheria de ca l'Hostalet, va deixar de ballar-la l'any 1967, va anar ensenyant el ball a les parelles més joves fins l'any 2012.

Actualment la Morisca es balla per la festa major el tercer diumenge d'agost, per la tarda.

L'espai de dansa, de sempre ha estat la Plaça de Sant Feliu.

No he trobat una altra persona que expliqui la llegenda de la moriscaa amb més detall i d'una forma tant descriptiva  que Joan Lluís i Pallarès en el llibre "El Meu Pallars". Una tradició que va recollir  a Gerri de la Sal, de boca de l'àvi Andreu, possiblement entre els darrers anys 20 i primers dels 30 del sXX quan era músic de diverses orquestres del Pallars:

" -Molt bé, padrí m'ha agradat molt de sentir-vos contar aquesta història. I sabeu altres fets passats en aquest poble?

-Que si en sé? Ai, Mare de Déu! Si tingués una onça per cada un que n'explicarie...

-També la sabeu, la llegenda de la morisca?

-Prou! Un ramat d'anys l'hai vista ballar, i cregueu que m'agrade. Jo l'hai vista ballar, al temps de la meua joventut, per uns balladors que donave goi de mira'ls. Hi havie un Botxaca (el seu fill em diu que és Bochaca), i un Morreres, i una Irene d'Escales (ca Escales), i la Maria del Bonic, un Reboll, i molts d'altres que ara no recordo. Allò si que era un ancant, de ben ballat. Ara ja no té punt de comparació, ni els balladors que la ballen, ni els músics que la sonen. Se pot dir que avui només ne quede el record, d'aquella filigrana que en feven les balladors.

Després l'àvi Andreu, a petició meva, va entonar-me la música de la morisca, que jo anava transcrivint en un bloc de paper de música, i tot seguit feia sonar el meu flabiol per comprovar si l'havia copsada bé. Aviat la gent, en sentir les notes del seu ball més popular, s'anava apropant, fins que tots els homes, emocionats, hi deien la seva, perquè tots en sabien coses. Era bonic de veure com unes notes tant senzilles, íntimament lligades als costums tradicionals de Gerri, feien vibrar tothom.

De tantes explicacions, en vaig treure uns apunts de la llegenda del ball de la morisca. I vaig voler llegir-los a un grup d'homes fills de Gerri. Com que van trobar que s'ajustaven a la realitat, transcric ací la llegenda perquè la considero d'un gran valor folklòric.

Aquesta llegenda té diferents versions, però cap no s'ajusta prou a la que vaig recollir a Gerri.

Segons diuen a Gerri, els sarraïns arribaren fins en aquestes terres pallareses després d'haver passat per Lleida, Balaguer i Àger, i en topar amb la barrera dels Terradets recularen, bo i deixant un guaita a la torre del cap del port d'Àger. Aleshores s'allargaren vers Benabarre per travessar la Vileta i abocar-se a Tremp i a la Pobla. Seguint el riu es trobaren barrats pel Collegats. Temorosos, recularen cap a la Pobla i Montcortès travessant tot el Pla de Corts, per establir campament a Perameia.

Conte que un fill del poble de Perameia escoltà d'amagat una conversa del capitost d'aquell campament i entengué que preparaven la conquesta de Gerri per cercar-hi una "reina" molt formosa, que una dona de la Pobla els havia dir que hi vivia. Un altre moro l'en volia fer desdir, però el capitost no es deixà convèncer: si cal -deia- castigaria tot el poble. El cristià ho contà als seus i suposava que els moros s'havien confós pensant-se que la filla del batlle, coneguda com a reina de la dansa, era una regina de debò, amb corona i tot. Gerri tocà a comú i llançà les campanes al vol. Tot el poble s'aplegà a la plaça. I el batlle els ho comunicà. Tothom escoltava amb esglai i temença, i no hi trobaven sortida. Fins que la pubilla del batlle, per salvar el seu poble, va dir: "Si voleu, jo tinc pensat un pla de defensa". L'aplaudiren molt, i la noia continuà: "Considero que no fóra prudent de rebre'ls per la voilència, puix que no disposem d'armes. En canvi, demà, quan arribaran els moros, tothom restarà a casa seva sense fer cap mena de manifestació. Ells, veient-ho encalmat, de segur que em vindran a cercar, i jo m'hi lliuraré sense resistència i miraré de fer interessar llur cap a veure'm ballar a la plaça i mentrestant vosaltres restareu amagats per darrera les eres, les finestres i els pallers, esperant que jo us faci un senyal convingut. A la tercera part de la dansa, si puc, el moro m'acompanyarà de parella. Des de l'instant que jo hi balli, pareu atenció en els meus moviments. Jo sortiré i ballaré sempre de punta, sense tocar per a res amb el taló al terra (veieu doncs aquest detall que explica Joan Lluís). Quan ell no es malfiï i estigui engrescat amb la dansa, picaré un bon cop de taló al terra: llavors sortiu a defensar-me. Feu molt de soroll amb tota mena d'atuells. Què passarà?. O els moros s'espantaran, pensant-se que un exèrcit cristià els te encerclats i arrencaran a còrrer i ens n'alliberarem, o bé ells, en sentir tant d'enrenou, em demanaran explicacions. Si fos així, miraré de desorientar-los dient-los que això és costum de fer-ho per tal de galejar la dansa que es balla i per tal d'obsequiar els personatges reials que visiten el poble. Tot Gerri acceptà l'astuta proposició de la pubilla del batlle com a únic recurs viable.

L'endemà, 3 d'agost, els moros arriben a Gerri pels vols de les deu del matí. Com que no hi trobaren resistència, anaren a la plaça Major i no veient-hi ningú, es ficaren dins la Casa del Comú. Una estona després, passà una velleta i li preguntaren on era la reina. I és clar, la velleta no els entenia: si aguessin dit, la pubilla... Finalment va respondre: "Potser busqueu la pubilla del batlle, que és la reina de la dansa?" Contestaren que sí. "No teniu pas mal gust, no; és molt formosa i a més a més té fama de gran balladora per tota la contrada. Oh, com us agradaria veure-la dansar!" Els moros embadalits, demanen quina casa era i ella els ho indica. Piquen a la porta i la nia surt, tranquila, serena, perquè tota la nit havia pregat a Déu que salvés els seus. És conduida davant el sarraí. S'havia vestit de negre, amb gipó i faldilla i ornada de bones joies; calçava mitja blanca i sivelles de mudar, el cap cobert amb un ret negre que li recollia els cabells damunt les espatlles. En arribar a la Casa del Comú, l'enardit capdill la rebé amb ulls admirats i li preguntà: "Sou vós la reina de tot aquest país, aspre i dur?" Ella respongué: "Oh, no! Jo no sóc cap reina. Em diuen reina perquè ballo àgilment i amb gràcia les danses del meu poble" I el moro contestà: "Doncs d'avui en davant només ballareu per a mi, i també serà meva aquesta vostra formosor que les alteroses muntanyes us han servat fins que jo arribés". I, follament captivat per aquella dona, manà als soldats que la tinguessin ben vigilada. L'eixerida pubilla s'adonà tot seguit de la passió que la seva presència havia despertat en el moro. S'agenollà al seu davant i pregant-li que li concedís la gràcia de deixar-la ballar per darrera vegada a la plaça Major i que aquest darrer ball fóra en honor seu. El sarraí, afalagat, la complagué, i la noia féu cercar un graller perquè entonés la melodia de la dansa. A les quatre de la tarda, la pubilla, envoltada d'escamots musulmans, entrà a la plaça i tot seguit començà a ballar la dansa tradicional de Gerri. Tot dansant feia resaltar la seva esplèndida bellesa. Plena de gràcia i pudibundesa, va sorprendre al capitost, acostumat a espectacles més sensuals. Tot d'una, la filla del batlle es plantà davant el musulmà i fent-li una cerimoniosa reverència, li pregà que li fes parella. El moro, sorprès, no responia. I ella, aprofitant el seu desconcert, li agafà la mà tot i dient-li dolçament: "Aixequeu-vos i feu-me parella; jo us ensenyaré la dansa". El moro es deixà portar i ver ací com passà automàticament de dominador a dominat. Ella li parlava: "Mireu-me i seguiu-me; veureu si és senzill això". Al cap de dues o tres evolucions el deixà anar i començà a giravoltar al seu entorn, allunyant-se i acostant-se amb grans acatament cerimoniosos, per tal que no tingués cap malfiança, puix que el moro, quan la pubilla voltava al seu entorn, sempre s'hi posava de cara per no perdre-la de vista. Fins que, represa novament la dansa, quan ell ja havia començat d'aprendre les primeres evolucions i ballava tot confiat i més enardit encara, ella, en allunyar-se'n, picà fort a terra amb el taló (observeu que diu amb el taló i no pas amb la punta) tot fent el senyal convingut. La gent de Gerri, emboscada i retreta fins aleshores, respongué de seguida fent un veritable terratrèmol. La sorpresa i la confusió regnaren entre els moros, i la pubilla ho aprofità per escapolir-se pels porxos de la plaça. Els sarraïns, veient-se tancats, topaven entre ells fins que sortiren pel cobert d'Escales, en direcció al Comte i cap a Peramea. I qui sap on deixaren de córrer. D'aqueixa manera Gerri es va deslliurar da la invasió moruna de guisa ben senzilla: gràcies a l'astúcia i el talent de la seva pubilla. Llavors tothom va convenir que sempre més Gerri de la Sal recordaria una gesta tan gran honorant la filla del batlle, i que cada any es ballaria la Morisca el dia 3 d'agost, tercer dia de la Festa Major. Per això el batlle té el deure de ballar ell, la primera Morisca. I si les condicions físiques no li ho permeten, dos mesos abans ha de nomenar parella perquè el representi. Aquest ball no el pot ballar sinó una sola parella...".

La descripció que segueix és exacta i amb les mateixes paraules que la que he pogut trobar amb autoria de Mossèn Vicenç Bosch, rector de Talarn i que també descric.

Pel que comentava l'àvi Andreu de Gerri a Joan Lluís, recordant com era el Ball de La Morisca antigament es percep en les seves paraules que aquesta ja era tradicional molts més anys enrrere, per tant podriem dir que també era ben viva en el sXIX.

El Sr Josep Bochaca em facilita un poema sobre la Morisca que va escriure la seva cosina germana, ja difunta, que havia estat mestra de Gerri durant molts anys.

LA MORISCA

Jo he ballat al meu poble la Morisca

florilegi de records i de perills.

I és que Gerri, la fermesa dels seus fills

portà el goig i la pau en diada trista.

 

Tarda amb sol. Festa Major. Neguit arreu;

irrupció d'un invasor: la moreria

amb afany de conquesta que volia

expandir-se més enllà del Pirineu.

 

Trets enlaire: la pubilla demanada

com a esposa d'un capitost sarraí

per uns joves trabucaires fou salvada.

 

Esdevé tots els anys la remembrança,

a la plaça de la vila amb joia gran,

de la dolça melodia i de la dansa.

                                                                              Francina Dòria Bochaca

 

 

 

 

 

Any 1900 a 1909:

Mossèn Vicenç Bosch, rector de Talarn l'any 1905 fa el recull del Ball de la Morisca a Gerri de la Sal. Amb el títol "Balls antics del Pallars" Mn Vicenç Bosch, guanya el prèmi del Centre Excursionista de Catalunya en la "Festa de la Música Catalana" de l'any 1906. Es publica l'any 1907. Ens deixa el següent testimoni:

"Eren les quatre de la tarda del dia 3 d'agost de 1905, el tercer dia de la festa major. Anys endarrera aquesta tarda era destinada a ballar "morisques". La primera era la del Sr Batlle, la segona del Sr Rector i les demés dels fadrins que pagaven la música i després d'ells, tothom tenia dret a ballar una "morisca" pagant una pesseta.

És una anomalia lo que passa en aquesta població. Els joves no volen ballar la Morisca perquè és de la vellúria i és cosa massa sèria per ells, havent-hi molt pocs que la sàpiguen i no obstant, és l'únic ball que atreu tothom a la plaça i que desperta l'alegria a tot el poble. Donaria proves de mal gust l'hermosa vila de Gerri de la Sal si deixava perdre la Morisca, aquest ball típic, quasi exclusiu de dita població. Per conservar-lo podria donar un premi el Municipi o els particulars al qui la ballés millor.

Com un llampec corregué per tot el poble la nova de que es ballava la Morisca i això sol bastà per a que tothom, grans i petits, vells i joves, acudissin a la plaça. Els balcons estaven plens de gom a gom d'espectadors; els tiradors carregaven les escopetes per a galejar i altres es proveïen de grans paperines d'ametlles i confits per obsequiar els balladors.

La música de la Morisca es repeteix tretze vegades. La primera serveix d'introducció, sense ballar-se. El ball comença a la segona vegada i consta de 12 punts (es refereix a 12 repeticions de la música). Els tres primers es ballen donant-se la mà com en el Ball pla i a cada punt s'ha de canviar de direcció. Els altres tres punts segons, es deixen de les mans i aquí està lo que dóna caràcter a la Morisca. Sense moure's del punt el ballador, la balladora li fuig ballant cap al darrera unes dues passes i va ballant al darrera del ballador fins que aquest es gira al mig punt i tornen a quedar-se de cara. Al començar el segon i tercers punts, torna a escapar-se la balladora al darrera del ballador com en el primer punt. Al setè punt tornen a donar-se la mà i ballen tres punts aixís i els altres tres punts es deixen anar i torna a fugir la balladora com en els punts segons, de manera que al punt sisé ja està acabada, més sempre es torna a repetir tot, resultant així els dotze punts. A la darrera nota de cada punt es saluden ells dos, donant a terra un cop amb la punta del peu dret, fent-lo sortir un pam o dos a fora (observeu que parla de la punta i no pas del taló), mentre els tiradors proven sa habilitat fent coincidir els trets amb la última nota del punt. Aquest ball no el pot ballar sinó una sola parella.

Alguns maliciosos, des dels balcons, els arruixen d'ametlles i confits per a fer-los perdre el compàs, la quitxalla es posa entre ells per a plegar-los, més ells han de sobreposar-se a tot, captant-se així una salva general d'aplaudiments. Però quan l'aplaudiment és entusiasta i franc, és al final, en que coincideixen la nota de música, els trets de les escopetes, la salutació amb el peu dels balladors i una pluja de confitures en obsequi dels mateixos.

Contin si seria animat aquest any ballant-lo els que tenen fama de ser els millors balladors de la Morisca, dos vellets de setanta anys cada u. Don Antoni Lluscà, actual batlle de Gerri i sa senyora Na Rosa Canut, que l'executaren a plena satisfacció de tothom".

El mateix any 1906 el folklorista Joan Rigall i Casajuana fa el recull del ball de la Morisca a Gerri de la Sal. Són els primers reculls que el folklorista fa per tot Catalunya. En aquesta primera etapa és acompanyat pel seu mentor i mestre de geografia comercial i de folklore científic Rossend Serra i Pagès i possiblement des de el mateix esbart Virolet que dirigia Enric Vigo; just un any abans que entres a formar part de l'Esbart Dansaire de l'Associació de Lectura Catalana i dos anys abans de la creació de l'Esbart Folk-lore de Catalunya.

En el recull de Rigall ens trobem que durant el ball, els balladors salten tot fen el punt pla (de tres temps). El Sr Josep Bochaca i Romaguera, historiador de Gerri, ens comenta que el ball de la Morisca la noia el punteja més que el noi, encara que hi ha hagut anys que els balladors han saltat més que altres. Queda doncs encetada la polèmica... Segueix comentant quan Manuel Cubeles i Soler dirigia l'Esbart Verdaguer va veure una actuació a Barcelona en la qual es ballava el Ball de la Morisca de Gerri de la Sal. La ballava Salvador Melo i l'Anna Garcés. En començar la dansa, va fer esment que aquest ball es podia ballar perquè en Josep Bochaca Vidal, n'havia recuperat els punts després d'uns quants anys de no ballar-se.

Actuació de l'Esbart Verdaguer a l'Ametlla del Vallès. 18 d'abril de 1950. En la fotografia del marge inferior dret es pot veure la parella formada per  Salvador Melo i Anna Garcés   ballant la Morisca de Gerri de la Sal.

 

A la meva manera de veure penso que Rigall va unificar critèris i puntejos de la dansa tradicional catalana per a poder-los identificar ràpidament. Coses que eren vicis posturals, d'improvització dels dansaires, de més o menys traça... que depenent de l'any i qui ho ballava podien canviar l'estil d'xecució, ell ho va saber interpretar per a poder-ho ensenyar posteriorment als seus dansaires.

El pas característic del ball que es balla enguany s'executa creuant els peus lleugerament pel davant a la vegada que es fa un canvi de peu d'una formna molt lleugera i seguint el rítme de la música. En aquest canvi de peu es fa un petit salt en el qual els peus s'aixequen del terra doncs la música s'hi presta. No sent exactament però el salt que Rigall ensenyava que era més aviat sobre la verticalitat del dansaire. La qual cosa no vol dir que estiguem parlant de coses totalment diferents perquè si el pas actual se saltés seria aproximadament el mateix que descrivia Rigall en els seus mestratges. Altra cosa seria si poguessim trobar informació reculada de com es ballava antigament (any 1900 per exemple) o si va patir alguna modificació, cosa que de moment no he pogut esbrinar...

 

 

 

Any 1910 a 1919:

 

 

 

Any 1920 1 1929:

El ball de la Morisca de Gerri de la Sal el torna a recollir la Sra Ramona Estorch de l'Esbart Folk-lore de Catalunya l'any 1921 anotant les modificacions sofertes des de el recull de Joan Rigall. A finals dels anys 10 del sXX el ball de la Morisca es va deixar de ballar algún dels anys. L'any 1923 però, Josep Bochaca i Vidal va recuperar la dansa que va ballar ell mateix amb l'Àngels Benavent de Cal Tendé.

Ballant la Morisca Josep Bochaca i Vidal amb Àngels Benavent. Any 1923. Al mig de la plaça hi havia un arbre, aproximadament on ara hi ha l'escut de la vila.

 

 

 

Any 1930 a 1939:

Poble Espanyol de Barcelona. Esbart Folk-lore de Catalunya. Ballant la Morisca de Gerri de la Sal. Ma Rusca i Josep Zaldívar. Anys 30 del sXX.

 

 

 

Any 1940 a 1949:

               

 

 

Any 1950 a 1959:

Ballant la Morisca Anita Gallart i Antonio Vidal. Any ?

Ballant la Morisca Anita Gallart i Antonio Vidal. Any ?

En un retall de diari, sense data ni autor,  aparegut en l'arxiu (crec que podria ser dels anys 50 del sXX) parla de la Morisca de Gerri en els termes següents: "La Morisca, un baile que debe volver a lo tradicional" "La Morisca es el baile típico de Gerri de la Sal y que atrae gran numero de forasteros para verlo bailar en la Fiesta Mayor. Este festejo se celebraba hasta hace pocos años los dias 1, 2 y 3 de agosto, pero por ciertas razones ha sido trasladada al tercer domingo del mismo mes. Se atribuye su origen a una antigua leyenda de la invasión sarracena por estos valles pirenaicos. Las tropas moras llegaron hasta las cercanías de Gerri; en el pueblo de Peramea se detuvieron para reposar. El caudillo moro que las mandaba había oído hablar que en el pueblo de Gerri vivia una reina admirada por su belleza en todo el país, a la cual deseó convertir en su esclava. La noticia fue conocida por los habitantes del pequeño pueblo los cuales decidieron defender a la moza con sus vidas. Era la hija del alcalde a quien titulaban -la Reina de la Danza- por su habilidad en este arte. El pueblo preparó su plan.

En la mañana del dia 3 de agosto las tropas moras ocuparon la población de Gerri sin resistencia por parte de sus moradores. Recorrieron sus calles y al dirigirse a la casa del alcalde, salió la hija cubierta con sus mejores galas. Fue presa por la morisca y llevada hasta su jefe quien quedó prendado de su belleza. La hija del alcalde rogó al caudillo moro que la dejase bailar como despedida del pueblo. A las cuatro de la tarde empezó la danza. La joven bailó sola trenzando sus rítmicos pasos ante la mirada del moro. La cautiva cristiana invitó al jefe moro a bailar, cogiéndole de la mano. Cuando mayor fue el entusiasmo de las tropas y el capitán comenzaba a puntear los pasos de la danza, dio la joven con el tacón en el suelo haciendo la señal convenida, saliendo los habitantes de Gerri de las cuatro bocacalles con gran algarabía armados de hoces y palos, poniendo en fuga a las huestes moras que se creyeron rodeados por un sin fin de tropas enemigas.

En conmemoración a tal hecho, inventado seguramente por un alma poeta, se baila La Morisca el día de la Fiesta Mayor en la Plaza de Gerri de la Sal. Evidentemente el baile que hoy se danza en Gerri difiere mucho de la leyenda. Hace unos días hablé en Gerri de ello y convinieron en que merecía una reforma, volver a lo tradicional y plasmar exactamente la antigua leyenda del caudillo moro y la moza que lo engaña hasta perderle en defensa de su pueblo".

 

Els anys 1957 o 1958 ballen dues parelles de morisques: Lluïsa Farré i Manolo Capdevila (parella de l'esquerra). Roser Cornelles i Isidre Plancheria (parella de la dreta).

 

 

 

Any 1960 a 1969:

Ballant el Ball de la Morisca de Gerri de la Sal. Parella formada per Maria Teresa Dòria i Ricard Sabarich. Any ?.

 

 

 

Any 1970 a 1979:

Ballant el Ball de la Morisca de Gerri de la Sal. Parella formada per Maria Teresa Dòria i Ricard Sabarich. Any ?.

 

 

 

Any 1980 a 1989:

Amb el títol "La Morisca, una danza medieval en recuperación", el Periódico de Catalunya del dimarts 30 d'agost de 1983 publicava un atrícle signat per Eugeni Casanova, el qual ilustrava amb la següent fotografia.

Parella de balladors de la Morisca de l'any 1983. Fotografia El Periódico dimarts 30 d'agost de 1983.

En l'esmentat diari Eugeni Casanova comenta diversos aspectes sobre el ball de la Morisca: "Los dos Pallars se dan cita un domingo de agosto en Gerri de la Sal para rememorar una danza que antaño era común a muchas de las poblaciones de estas dos comarcas y que en la actualidad se conserva viva tan sólo en esta pequeña población de doscientos habitantes y tradición salinera.

Esta danza es la morisca, de origen medieval. Es un baile de pareja que hasta no hace muchos años bailaba solamente el "fadrí major", o joven que encabezaba la celebración de los festejos, y una joven de una de las casas principales. En los últimos años ya han sido muchas las parejas que se han sumado al baile. Este año, sin embargo, la morisca fue interpretada por una sola pareja ataviada con el traje típico de la comarca. Según un veterano bailador de la localidad, "hay que tener la energía de la juventud para bailarla y este año "els fadrins" no se han mostrado muy decididos".

Para bailar la morisca es preciso repetir trece veces su tonada. A cada final de tonada se tiran dos disparos al aire que coinciden con los punteos que la bailarina hace con el talón en el suelo. Una vez acabada la danza, la pareja saluda al público y desde los balcones de la plaza, a veces con vehemencia, confites y caramelos a la concurrencia.

Nadie en Gerri de la Sal tiene memoria de los origenes de este baile, pero todos coinciden en afirmar que es el "baile del pueblo" y que no es posible la fiesta mayor si la morisca no es interpretada en la plaza.

Josep Sitjà, joven de la población que se ha dedicado a estudiar la tradición, cuenta, sin embargo, que según la leyenda la morisca tiene su origen en la llegada a Gerri de la Sal, un mes de agosto de un caudillo moro que, habiendo oído hablar de la belleza de la hija del alcalde, se enamoró de ella. El moro quiso llevarse a la joven y el pueblo entonces urdió una estratagema para rescatarla. Antes de partir, la hija del alcalde pidió bailar una danza como despedida del pueblo. Mientras el caudillo moro bailaba y sus huestes contemplaban atentas las variaciones de la hermosa joven, ésta, en el momento apropiado, punteó dos veces con el talón en el suelo, que era la señal esperada por las gentes del pueblo para atacar a los invasores. Naturalmente las huestes sarracenas fueron derrotadas.

El año que viene, la comisión de fiestas tiene intención de trasladar el baile de la morisca al día 1 de agosto, para hacerla coincidir con la celebración del patrón de la localidad y porque tradicionalmente se había celebrado es día.

El alcalde de Gerri, Josep Maria Semino, tiene además intención de obtener una subvención para que cada domingo se pueda interpretar la morisca en la plaza del pueblo. El alcalde es un entusiasta de este baile y ha establecido contactos con la Conselleria de la Generalitat para conseguir su propósito. Según sus palabras, 40.000 pesetas al año bastarían para organizar semanalmente la morisca y una "ballada de sardanes" "Esta seria la ocasión para enseñarla a los jóvenes, porque cada año que pasa éstos la bailan menos".

 

Disparant les escopetes des de els balcons mentre es balla la Morisca. Foto de Ramon Gabriel. Anys 80?.

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

 

 

 

Any 2000 a 2009:

L'actor Carles Canut va dirigir la primera representació de l'adapatació teatral del text de la llegenda de la Morisca. l'any 2002.

 

Parlaments inaugurals de la cerimònia i ball de la Morisca. Any ?.

Ballant la Morisca. Parella formada per Anna Farré i Andreu Tomàs. Any ?.

 

 

 

Any 2010 a 2019:

L'any 2017 visita Gerri el Conseller de Cultura de la Generalitat Lluís Puig, ballant la Morisca.

El Conseller de Cultura de la Generalitat Lluís Puig, ballant la Morisca amb l'Elvira. Agost de l'any 2017.

El Conseller de Cultura de la Generalitat Lluís Puig, ballant la Morisca amb l'Elvira. Agost de l'any 2017.

 

 

El 19 d'agost de 2018, una delegació d'Ànima de Dansa formada per Mercè Puig, Steven Valéncia i Frederic Gaude, es desplaça a Gerri per comprobar els canvis soferts en l'execució del ball de la Morisca.

La festa comença a les 6 de la tarda amb una actuació castellera i diferents parlaments. Seguidament una representació teatralitzada de la llegenda de la Morisca i el ball.

Vam observar que la festa s'ha ampliat amb una representació teatralitzada, prèvia, de la llegenda de la Morisca escrita per Pep Coll de Gerri i estrenada l'any 2002. També a la fi del ball, es balla novament la Morisca però ara amb tota la gent del poble que ho desitja a més dels que han intervingut en la representació teatral més la parella que l'ha ballat sola. Cal destacar també que en la llegenda teatralitzada, a la filla de l'alcalde l'anomenen Elvira tot i que no és el nom pròpi de la mateixa que depenent dels anys també canvia. A més, aquesta, també balla el ball.

Si entenguessim el ball com un tutti (representació teatral més el ball) podriem arribar a dir que la Morisca de Gerri de La Sal ha esdevingut un ball parlat i teatralitzat a la vegada. Al meu entendre, però, son dues manifestacions separades (una es representa després de l'altra) tot i que comparteixen la mateixa arrel. De totes maneres és el mateix poble qui te la potestat d'interpretar-ho i definir-se en les seves formes.

A l'esquerra, la Delegada del Govern de la Generalitat  de Catalunya per l'Alt Pirineu i l'Aran Sra. Rosa Amorós i Capdevila. A la dreta, la presidenta de la Fundació La Morisca de Gerri de la Sal Sra Monserrat Grau i Tarruell. Diumenge 19 d'agost de 2018.

Fent la presentació de l'acte la vicepresidenta de la Fundació la Morisca de Gerri de la Sal Sra. Mercè Caselles i Rutllan. Sis de la tarda del diumenge 19 d'agost de 2018.

L'escut de Gerri de la Sal llueix al mig de la Plaça de Sant Feliu on antigament hi havia un arbre. Any 2018.

Els Gegants de Gerri sempre hi son presents. Diumenge 19 d'agost de 2018.

Entra a plaça el ballador de la Morisca i seu en un lloc reservat. Hi es present durant tota la represntació però no hi pren part. 19 d'agost de 2018.

En primer lloc hi va haver una actuació castellera a càrrec dels Castellers  Els Malfargats de Sort. Fent la salutació amb quatre pilars de tres. Aquesta actuació no te res a veure amb la Morisca. Únicament és per donar una nota més de tradició popular a la festa.

Es va fer un reconeixement públic al Sr Pep Coll que l'any 2002  va escriure l'adaptació teatral del text de la llegenda de la Morisca. Enguany es complien 16 anys de l'estrena a la Plaça de Sant Feliu de Gerri el 18 d'agost de 2002. sota la direcció de Carles Canut.

 

Després dels protocols previs i de l'actuació dels Castellers la Sra Mercè Caselles va presentar solemnement la llegenda teatralitzada i el ball de la Morisca.

Primera escena. La primera persona que entra a plaça és  Llàtzer de Bellera.

El poble entra al darrera.

Entra a plaça el missatger del rei moro Mohamet al-Trempolí al-Sigalot.

El missatger diu al poble que vindran arecollir "una dozella que per dret els correspon. La més maca i eixerida".

Uns vegada el missatger marxa, es reuneix el poble i l'Elvira ordeix un pla que sorprendrà al cabdill moro i la seva escolta. L'alcalde i la seva esposa, pares d'Elvira n'estan d'acord.

Tot el poble s'amaga, meny l'Elvira, quan entren les tropes  de Mohamet al-Trempolí al-Sigalot.

Les tropes del cabdill prenen la plaça del poble de Gerri.

Elvira parla amb el cabdill Mohamet perquè la deixi ballar per darrera vegada i així acomiadar-se dels seus. Cosa que ell accedeix.

En aquest moment acaba la representació teatral i comença la tradició del ball de la Morisca. Elvira sur de l'espai d'escena i va a buscar al seu ballador que ha estat atent en tot moment en un lloc de la plaça i acte seguit entren tos dos agafats de la mà (dreta de l'home i esquerra de la dona).

Els músics comencen a sonar els seus instruments mentre la parella de La Morisca formada enguany per Laia Tomàs i Gerard Canut, dona un tomb per la plaça.

 

Els balladors donaran una volta a la plaça, fent un passeig acompanyats de la música, per situar-se davant el cabdill Mohamet.

Una vegada han arribat, comença el ball. Dos quarts de set de la tarda del iumenge 19 d'agost de 2018.

La Morisca de Gerri de la Sal. Dos quarts de set de la tarda del iumenge 19 d'agost de 2018-

En cada final de melodia i en l'instant que els balladors marquen amb el taló al terra, des de els balcons sonen dos trets d'escopeta.

Ara se separen i ara s'apropen continuant el ball. 19 d'agost de 2018.

Ara s'apropen i ara se separen. Moviments molt característics del ball de la Morisca. 19 d'agost de 2018.

Fins que després de ballar tretze  vegades la música i amb el darrer cop de taló al terra, entra tot el poble a plaça armats amb etiens del camp i foragiten els moros que desprevinguts no han tingut temps de preparar-se.

El poble ha sorprès als moros i els han envoltat. 19 d'agost de 2018.

Els moros fugen esfereïts...

Acte seguit torna a sonar la música de la Morisca i entra a ballar el poble i tothom que ho desitja. Diumenge 19 d'agost de 2018.

També hi balla l'Elvira amb la seva parella.

L'Elvira ballant amb la seva parella.

L'Elvira ballant amb la seva parella.

Ballada final de la Morisca amb tot el poble, l'Elvira amb la seva parella i els músics.

 

 

 

 

La indumentaria:

 

 

 

 

La música:

Del recull de Joan Rigall, Daniel Sanahuja i Capella en fa la transcripció i arrenjaments per a cobla.

Tot i les instrumentacions per a cobla existents, el Ball de la Morisca de Gerri de la Sal mai s'ha tocat amb cobla. Alguns anys s'havia tocat els conjunts musicals contractats per la festa major.  En ocasions s'havia tocat amb teclat, gralles, flauta dolça i acordions. Darrerament no hi ha teclats i els acordions hi són de forma majoritàrial. Únicament a tall de concert alguna cobla l'ha interpretat però fora de l'àmbit de la festa/dansa.

Melodia per a piano de La Morisca de Gerri de la Sal.

 

També el mestre Jordi Núñez i Pallarola te una armonització d'aquest ball feta per ell.

La melodia següent és la que apareix en el triptic editat per la Fundació La Morisca de Gerri de la Sal.

Melodia de la Morisca de Gerri de la Sal.

 

Els músics que acompanyen el ball de La Morisca. Any ?.

Conjunt instrumental d'acordions que l'any 2018 van acompanyar el ball de La Morisca.

 

Directors del grup d'acordions de la Fundació La MOrisca de Gerri de la Sal: Josep Maria Semino (traspassat), ...

 

 

 

Guió de la llegenda de La Morisca:

El text d'aquesta representació ha estat escrit per en Pep Coll i ha estat escenificada per primera vegada a la Plaça de Sant Feliu de Gerri el 18 d'agost de 2002, sota la direcció de Carles Canut.

La Morisca

Personatges: Llàtzer de Bellera, Missatger, Elvira, el Batlle (pare d'Elvira), la Mare, Xicot, Vella, gent de Gerri, Mohamet i Soldats moros.

Escenari: la plaça de Sant Feliu de Gerri de la Sal.

LLÀTZER: (Des de la trona). Vet aquí que una vegada, quan Judes era fadrí i sa mare festejava, els moros van passar l'estret de Gibraltar i van envair la Península Ibèrica. Camina que caminaràs i esfreixura que esfreixuràs, els fills de Mahoma van arribar fins el Pirineu. Pel cantó del Pallars, van decidir d'instal·lar-se a les terres baixes de la Conca de Trmp. Ells venien de països càlids i el vent de port que els sortia a recebre cada vegada que treien el nas per Collegats, els posava la pell de gallina. Així i tot, els pobles del Pallars Sobirà no van pas quedar lliures de les seves malifetes i capricis, ja que havien de pagar elevats impostos a la morisma. Aquests, que en principi es conformaven amb productes de la terra, ben aviat es van enllepolir amb viandes més sucoses. Gormands de la quirrola com eren, els cabdills moros es van acostumar a exigir cada any un tribut d'una donzella.

Arriba un missatger moro i toca tres cops el corn. La gent va acudint. El foraster comença a llegir el pregó.

MISSATGER: Vos porto aquest missatge del meu senyor Mohamet al-Trempolí al-Sigalot.

LLÀTZER: (llegint) En el nom de Déu, el clement i el misericordiós! Súbdits del poble de Gerri: Pareu be les orelles, que us parla Mohamet al-Trempolí, servidor de Déu -tan sols Ell és gran-. (fa una reverència i aixecant els braços i besant el terra). Com cada any després de les oracions i dejunis del Ramadà, em disposo a visitar a aquests pobles de mala mort, on Al·là -només Ell és gran- (el missatger fa una reverència o dues) em disposo a visitar aquests pobles de mala mort, on Al·là -només Ell és gran- (fa una reverència).

MARE: Ja ho sabem que és gran! Mai n'haurem vist més!

BATLLE: Vés al gra i deixeu-vos de compliments, que és tard i hem d'anar a passar el salí!

MISSATGER: Jo, Mohamet, em disposo a visitar aquests pobles de mala mort on Alà va perdre la sandàlia, per tal de recollir la donzella que per dret em correspon. Enguany us ha tocat a vosaltres, salats de Gerri. Vull que em lliureu la mossa més maca i més eixerida del poble, una d'aquelles muntanyeses que fan obrir la gana al més nyicris. Que ella sigui com un bàlsam per al meu cos malmès pels dejunis! Escolliu-me-la vosaltres mateixos, que en això, moros, jueus i cristians tenim els mateixos gustos. Ara bé, si em doneu gat per llebre, us juro que calaré foc al poble, us degollaré a tots i us posaré en sal, tal com vosaltres feu cada hivern amb els animals impurs. Aprofito l'avinantesa per desitjar-vos una bona collita. Signat: el servidor de Déu -tan sols Ell és gran- (fa una reverència fins a terra).

BATLLE: Ja torna a tòrcer el coll?

LLÀTZER: Signat: Mohamet ibn Moret al-Trempolí al-Sigalot.

(el missatger se'n va).

VELLA: Ai, pobrets de nosaltres!

BATLLE: Vós rai àdrina! Podeu estar ben tranquil·la, que el moro no us tocarà ni un pèl.

MARE: I qui serà la pobra desgraciada, que el Sigalot aquest se n'endurà?

ELVIRA: Doncs ho decidim a sorts.

LLÀTZER: (estiral'Elvira i la fa sortir del cercle). Tu Elvira, tens tots els números d'aquesta macabra loteria.

BATLLE: Jo sóc de la mateixa opinió. Mai m'està de dir-ho, però s'ha de reconèixer que la meua filla Elvira és la mossa més ben plantada de Gerri.

MARE: (abraçant l'Elvira). Ai, Elvireta, quina desgràcia! Jo en tinc la culpa, per haver-te part tant bonica...

ELVIRA: (es desfà de la mare i es dirigeix a tots). Us estic molt agraïda, a tots plegats, pels vostres compliments! Com a dona, no em puc pas queixar... Doncs bé, si el meu sacrifici ha de salvar el poble, jo accepto de ser-ne la víctima. De totes formes, jo no penso rendirme sense lluitar.

BATLLE: No siguis orca, filla! Com et vols enfrontar a aquestes feres sense escrúpols?

ELVIRA: Els moros han de trobar el poble sense ni una ànima. La falta de resistència calmarà una mica els seus instints sanguinaris. En veure'm sola i indefensa al mig de la plaça, el Mohamet serà incapaç de negar-me la meua última voluntat, és a dir, ballar per darrera vegada a la plaça del poble. Mentrestant, vosaltres us amagueu darrere finestres i balcons. Els homes amb armes i ferraments del tros i de les eres i les dones amb cassoles i eines que puguin fer soroll. Quan faci una estona que jo hagi començat a ballar, si les cames no em fan figa, demanaré al capitost que m'acompanyi a la dansa...

BATLLE: Ho veig molt atrevit...

ELVIRA: Vigileu bé els meus moviments! Jo ballaré sempre amb la punteta del peu, sense tocar el taló al terra. En el moment que el moro estigui més embadalit amb mi, donaré un bon cop de taló sobre les lloses. Llavors, vosaltres sortiu dels amagatalls i armeu un terrabastall tant fort que us sentin els moros. Així, els moros fumbran el camp pensant que es troben davant d'un exèrcit de mil dimonis.

BATLLE: Isi, per més enrenou que fem, aquests matalots no ho donen a la cama?

(Se sent lluny una marxa militar mora).

XICOT: (cridant des de fora). Hi ha moros a la costa!

ELVIRA: Vinga, anem per feina!

Tots s'en van corrent. Alguns s'amaguen. Elvira es queda sola. Mohamet i uns quants soldats moros avancen pel centre de la plaça. Els soldats prenen posicions.

MOHAMET: (mirant fit a fit la noia). Bon dia, hurí del paradís. M'esperaves a mi, pot ser?

ELVIRA: T'esperava en candeletes, Mohamet ben parit!

MOHAMET: Com et diuen simpàtica?

ELVIRA: Elvira Canut i Gasset, per servir a Déu i a Mohamet.

MOHAMET: El teu nom fa restiput de cristià. A partir d'avui et diràs Fàtima. I quins són els autors d'aquest bé de Déu de cos?

ELVIRA: Sóc filla de l'Alcalde de Gerri, senyor.

MOHAMET: Tu ets el millor tribut que cap cristià m'hagi pogut oferir mai! (recitant en to poètic). Oh flor de muntanya, cap filla del desert es pot comparar amb tu! La teua pell és més blanca que la sal de les eres! Els teus ulls de flor de gençana, Fàtima, són cristal·lins i profunds com una tolla del riu. Les teves mamelles, generoses i turgents, com la Geganta de Collegats...

ELVIRA: (li fa la guerxina i mou les anques). És que encara no has vist el millor, Mohamet. Em deixes acomiadar-me del meu poble, ballant la dansa de l'adéu?

MOHAMET: En aquest moment no desitjo altra cosa. Balla!

LLÀTZER: (aquí recita la cançó popular, mentre es fa el canvi amb la balladora oficial de la Morisca) NOTA: hi ha anys que la balladora és la mateixa actriu i dansaire.

"-Si hem deixaríeu la filla

per un poc anar a ballar?

-Anau, anau lo jove

no trigueu gaire a tornar.

Quan arriben a la plaça

la Morisca van tocar;

ella es posa d'aire, d'aire,

ella es posa d'aire va:

ne dóna tres agirades

i el ball ne va deixar estar".

Es balla la Morisca, i després...

MORO: (entra corrent). És una emboscada, senyor! Són a mils!

MOHAMET: Retirada! Que Al·là ens ajudi!

Els moros córren esfereïts pont avall. Apareix la gent a la plaça amb estris del camp i cassoles. Criden i llencen confits contra els fugitius. Tots abracen i feliciten l'Elvira. Sona de nou la Morisca i la balla tot el poble.

 

 

 

El ball:

En primer lloc passaré a descriure el ball segons el recull de Joan Rigall. Posteriorment adjunto la filmació del ball del 19 d'agost de 2018 amb la finalitat de poder apreciar les diferències.

 

 

 

 

Bibliografia:

Ball antics del Pallars. Col·lecció que va obtenir el premi del Centre Excursionista de Catalunya, el la "Festa de la Música Catalana" de l'any 1906. Vicenç Bosch Mon (Esterri d'Àneu 1864- Ponts 1936). Any 1907.

El Ball i la Dansa Popular a Catalunya. Aureli Capmany. Any 1946.

Edicions Musicals Arrahona. Daniel Sanahuja i Capella. Any 1953.

Guía de Festes Tradicionals de Catalunya. Joan Amades. Any 1958.

El meu Pallars. Volum II. Joan Lluís. Any 1959.

Trencadansa. Joan Rigall (1885-1960). Pompili Massa i Pujol i Jordi Torres i Grangé. Any 2006.

Triptic de La Morisca. Fundació La Morisca de Gerri de la Sal.

La Festa Major i La Morisca de Gerri de la Sal. Josep Bochaca i Romaguera. Fundació La Morisca de Gerri de la Sal. Juliol de 2006.

Entrevistes amb:

Presidenta de la Fundació La Morisca de Gerri de la Sal, Sra Montserrat Grau i Tarruell. Vicepresidenta de la Fundació La Morisca de Gerri de la Sal, Sra Mercè Caselles i Rutllant. Historiador de Gerri de la Sal, Sr Josep Bochaca i Romaguera.

Arxiu de Frederic Gaude i Pardillos.

Arxiu personal de la Sra Anna Garcés de l'Esbart Verdaguer de Barcelona.

Arxiu de l'autor. Frederic Gaude Viñas.