Sardana de l’Alcalde (Amer)

La vila d’Amer, situada a la comarca de la Selva (Girona), a una altitud de 211 metres sobre el nivell del mar,  té una extensió de 38,85 km quadrats i una població de 2300 habitants. Des de temps immemorials els ibers ja habitaven les muntanyes d’Amer, però no fou fins al 840 que es coneix el poble com a nucli.

El 9 de novembre de l’any 949. Gotmar, bisbe de Girona i abat de Sant Cugat del Vallès, consagra l’església del monestir.

 

Reproducció de l’Acta de Consagració de l’església del Monestir de Santa Maria d’Amer. L’acta data del dia 9 de novembre de l’any 949.

Als primers temps, la vila va tenir un fort creixement, apareixent al s. XIX les primeres dades del seu mercat setmanal.

Plaça de la Constitució amb el mercat a primers del s. XX, on en l’actualitat se segueix ballant la sardana de l’alcalde. A la dreta, l’edifici de l’Ajuntament.

El 6 de gener de 1335, l’abat Ferrer de Montrodon renuncia als “mals usos” que afligien la població remença d’Amer. És un segle de prosperitat.

Amer va tenir un paper molt important en el desenllaç del conflicte de la revolta remença al s. XV. El monestir fou l’escenari de les negociacions entre els representants del rei Ferran el Catòlic i els cabdills remences, que desembocaren en la signatura del compromís d’arbitratge, mitjançant el qual s’havia de signar la Sentència Arbitral de Guadalupe, que posava fi a la guerra entre senyors i pagesos.

El dia 15 de març de 1427, a les 11 de la nit, la vila d’Amer va quedar destruïda per un dels moviments sísmics més forts de la història de Catalunya. La destrucció va afectar també el monestir que va perdre per sempre més el seu claustre romànic.

El 3 de novembre de 1493 el rei Ferran el Catòlic concedeix a la vila d’Amer el privilegi per nomenar batlle, amb bastó reial, assistit per un jutge, un escrivà i un agutzil. El batlle s’havia d’elegir el dia d’any nou o l’endemà i el seu mandat començava el dia de carnestoltes. Un any després (1494) Amer elegeix el seu primer alcalde, Antoni Conches (o Conques)

Durant la Guerra dels Segadors (1640-1659), una de les nombroses batalles va tenir lloc al terme d’Amer entre els sublevats que venien de Santa Coloma de Farners i els soldats que venien de Sant Feliu de Pallerols.

Durant la Guerra del Francès (1690-1697) la vila és saquejada i incendiada. Posteriorment es va reconstruir. Moltes cases porten data de l’any 1600 en la llinda. Cal pensar que aquestes grans pedres o bigues de fusta marcades amb la data de la primitiva construcció eren utilitzades per a la mateixa funció en posteriors edificacions, si restaven en bon estat.

La guerra carlina (1872-1876) afegeix poca cosa a la història d’Amer.

El 26 de juliol de 1936, a causa de la Guerra Civil, l’església perd les campanes, l’orgue i la poca documentació que quedava.

L’any 1966 s’acaben les obres de la construcció del pantà de Susqueda i els habitants que ara queden afectats pel pantà migren a Amer.

El 19 de setembre de 1973 és nomenat Alcalde Honorari d’Amer a perpetuïtat el Sr Narcís Junquera i Rigau (mandats 1939-1973)

El 2 de novembre de 1996 es formalitza l’agermanament de la vila amb el municipi francès de Malaunay (Alta Normandia).

Estació d’Amer del carrilet de Girona a Olot. Primeries de s XX.

La vila d’Amer ha estat important per moltes coses com el carrilet de Girona a Olot (1894-1969), el petroli, el seu Museu Etnològic Lluís Sidera, el seu monestir, etc. Però cal destacar personatges rellevants que han estat cabdals per a les ciències, l’economia, la política, l’església, la música...: el primer alcalde d’Amer Sr Antoni Conches (o Conques) va ser nomenat l’any 1494, l’Abat Francesc de Giginta (president de la Generalitat entre els anys 1566-68) l’Abat Miquel d’Alentorn i Salbà (president de la Generalitat entre els anys 1635-37, just abans de Pau Claris) l’Abat Andreu Pont d’Osseja (president de la Generalitat entre els anys 1647-49) Joan de Porcioles i Gispert (Notari d’Amer) Josep Ma de Porcioles i Colomer (Alcalde de Barcelona) Narcís Prat (Catedràtic d’Ecología de la UB ) el tible Joan Parés i Clarà, el compositor Pere Fontàs, l’actual president de la Generalitat el Molt Honorable Carles Puigdemont i Casamajó...

L’esdeveniment més significatiu de les seves festes, folklòricament parlant, és  la Sardana de l’Alcalde, un ball, que sembla ser, té els seus orígens entre els segles XVI i XVII però presumiblement en forma del contrapàs. I que tal vegada algú va pensar que les guerres remences van ser suficientment alliçonadores pels amerencs, que calia recordar una vegada l’any aquells esdeveniments perquè no tornessin a passar, simbolitzant-ho amb una sardana/contrapàs on les classes socials estiguessin  representades juntes i unides per les mans.

La Sardana de l'Alcalde o del Batlle es considera actualment element festiu patrimonial d'interès nacional.

Antoni Conches (o Conques) és el primer alcalde d’Amer. Va ser nomenat l’any 1494. Fins aleshores, Amer depenia administrativament de Girona, però gràcies a uns privilegis reials la vila va obtenir llibertat per nomenar els seus propis governants. Això sí, Girona va presentar plet i es va discutir durant 15 anys, fins que, al final, es va donar la raó a Amer.

La Sardana de l’Alcalde és una tradició centenària que encara es conserva a Amer, tot i que s’havia celebrat a molts altres pobles del nostre país, havent-se perdut en l’actualitat. Avui, molts dels habitants del poble es reuneixen per ballar aquesta gran sardana en senyal de germanor i convivència presidida per l’alcalde del poble. Aquesta sardana ha estat declarada oficialment element festiu patrimonial d’interès nacional.

Hem de catalogar-la com a ball tradicional i no pas com a ball popular, globalment parlant està clar, com així son les altres sardanes que toquen les cobles per les festes majors dels pobles i ciutats de Catalunya. Diem que és tradicional perquè hi ha aquest costum de ballar-la cada any per la mateixa data; havent-hi personatges concrets que la ballen, disposant-se en el ball d’una manera específica, amb coreografia específica i en un entorn envoltat d’elements com els gegants, etc… que fan que aquesta manifestació tingui personalitat pròpia.

Tot i les particularitats d’aquesta sardana de l’alcalde, direm que, en general, la sardana és la dansa que ha assolit més popularitat a Catalunya fins el punt que hom la considera la dansa catalana per excel·lència, tot i la gran influència de la jota, sobretot a la Catalunya Nova i que no podem oblidar. Hereva de l’antic i solemne Contrapàs, procedeix de les comarques gironines de l’Empordà i la Selva, i rebé la forma moderna pels voltants de l’any 1850 per obra del músic Pep Ventura, de Figueres.

Des d’aleshores es va estenent per tota la geografia catalana i, fins i tot, fora d’ella, constituint avui no una dansa pròpia de les solemnitats, sinó un esbarjo regular i habitual tant en els pobles i viles com en les gran ciutats. Actualment la sardana és coneguda, escoltada,  practicada i admirada de tal manera, que es fa difícil delimitar la seva extensió, doncs, amb motiu del “Dia de la Sardana” que se celebra cada any el darrer diumenge del mes d’abril, és festejada arreu del món.

La cobla, agrupació musical que acompanya els balladors, s’integra regularment d’un mínim d’onze instruments: dues trompetes, dos fiscorns, trombó, contrabaix i d’altres de molt típics, que no deixen de ser evolucions d’altres més antics com, dues tenores, dos tibles i el flabiol i el tamborí que fa sonar junts un sol músic.

El repertori de composicions musicals és extensíssim i s’enriqueix constantment. Els més il·lustres compositors del país han composat sardanes de gran valor artístic.

Els balladors s’uneixen lliurement en rotllanes al principi o en el curs de la sardana. El seu nombre és indefinit i en les anelles hi caben persones de tota edat, sexe i condició amb exemplar sentit social i germanívol.

Juntes les mans al nivell del muscle, els balladors, formant cercle, giren alternativament a la dreta i a l’esquerra, executant els passos “curts” i “llargs” segons la part musical ho aconselli.

En començar la cobla, es compten els compassos dels dos fragments musicals consecutius, amb l’objecte d’acabar en les successives repeticions d’acord amb la cobla el final del fragment musical corresponent.

La sardana de l’alcalde podríem dir que, socialment,  té una barreja de dansa medieval. També podríem dir que, coreogràficament té una barreja entre l’antic contrapàs i la posterior sardana.  Dins el folklore català-andorrà hi podem trobar diverses manifestacions folklòriques de dansa tradicional on l’hegemonia del cap de dansa queda palesa en la figura de persones i personatges que han adquirit un status pel damunt de la resta de vilatans: majorals majors, alcaldes, bisbes... A Olot mateix, per exemple, s’havia ballat un ball anomenat “Ball pla” que era comandat per l’alcalde amb la seva esposa i les demés parelles eren únicament de classe benestant, vestides de gran gala, que recorrien els carrers de la ciutat, davant la resta dels vilatans, per acabar a la plaça major, fent un gran ball conjunt. Cosa que va acabar com el rosari de l’Aurora en una guerra de classes. A Rupit també es balla una sardana de l’alcalde però en aquest cas no es balla en espiral, es balla tancada...  o en el cas que ens ocupa, que el cap de dansa és l’alcalde d’Amer. Els caps de dansa eren de posició benestant, que pel fet de ser-ho, podien accedir a tenir representativitat fins i tot en el ball i la dansa.  Aquestes persones eren les que en molts casos otorgaven les concessions, els fiats, etc…

Àvies i filles el dia de la festa major amb el vestit de festa. Les àvies, el que portaven al sXIX/sXX. Les filles , amb el vestit  de moda anys 20 sXX.

Des de data molt antiga la festivitat de la Verge d’Agost és una fita en les nostres institucions i en els nostres costums agrícoles. Temps en el qual ja ha acabat la recol·lecció del cereal i comença l’època de pagament dels que van comprar de fiat durant l’any o van obtenir serveis facultatius d’igual manera. Des d’aquest dia es paguen les iguales del metge, del farmacèutic del barber i del veterinari, segons recorda  la cançó:

“Som a mig agost,

passen els artistes

a cobrar conductes

i poques visites”

Un dels terminis assenyalats per al pagament d’arrendaments, escau en el 15 d’agost, per acomiadar o desnonar  mitgers i parcers o masovers, ha de fer-se en temps legal i aquest és el que comprèn des de “una Mare de Déu i l’altra” es a dir, entre la Assumpció i la Nativitat de la Verge, el 8 de setembre. Pel que podem trobar algunes connexions entre aquests costums ancestrals i el fet de ballar de capdanseres algunes personalitats rellevants, al costat de tot el poble, ja sigui per ideologia, mèrit, amistat, amiguisme, o demés virtuts i interessos...

Sembla ser que l’únic document conservat que tracta d’aquesta tradició de ballar la sardana de l’alcalde a Amer, és de l’any 1906 i el va redactar Joan de Porcioles, que llavors era notari d’Amer. Aquest amerenc també va composar l’himne dedicat a la Mare de Déu del Mont:  cada any a Crespià fan, l'endemà de Pentecosta, la romeria mes antiga de totes les que es fan al santuari de la Mare de Déu del Mont (és documentada ja el 1514). Antigament hom pujava des del poble a peu, en un recorregut que durava unes quatre hores, amb el rector davant, i resant col·lectivament el Sant Rosari. Arribats al Santuari se celebrava l'ofici i al final tothom cantava els Goigs. L'any 1971, el crespianenc Joan de Porcioles va composar un himne, dedicat a la Mare de Déu.

Des d’aleshores, segons explica l’historiador amerenc Sr Puigdemont, no hi ha massa documentació «potser perquè és una tradició i ningú hi donava importància».

Un dels fets més curiosos és que és una sardana que es balla oberta, no en cercle, com és habitual, per aquest motiu li trobem similitud amb el contrapàs. I sempre es balla al so de la mateixa partitura.

El Sr Puigdemont explica que es dedueix que la sardana de l’alcalde es va deixar de ballar l’any 1912, quan la Germandat de Sant Benet va deixar d’organitzar-la. Aquesta Germandat era una associació de previsió i estalvi amb seu a la vila d’Amer i la sardana tenia lloc el dia de la seva festa anual: el dilluns de Pasqua Florida.

Es va recuperar el 1949 coincidint amb la celebració del mil·lenari d’Amer i es va estrenar la sardana “Festa mil·lenària”, del compositor Pere Fontàs, que des del 1950 s’ha ballat cada 16 d’agost. La sardana de l’alcalde, que es balla a l’estil selvatà, «possiblement té els seus orígens en el contrapàs». La sardana sempre l’encapçala l’alcalde o la persona a qui designi que sempre ha estat un home. En 1987, la va encapçalar una dona, Rosa Duran, tinent d’alcalde de l’Ajuntament. «Va ser un problema perquè la sardana es va haver de capgirar, perquè a la sardana la dona no pot tenir la mà esquerra lliure», explica  el Sr Puigdemont.

Hi ha hagut algunes persones que s’han interessat per la vesant musicològica d’aquesta població doncs és popular aquella frase que diu “Amer, un poble de músics”  Per exemple tenim  el musicòleg Lluís Albert que va localitzar l’any 1955 a la Biblioteca de Catalunya de l’Institut d’Estudis Catalans, un manuscrit del segle XVIII on, entre d’altres ballables, hi ha 4 sardanes, que són les més antigues que s’han trobat. Una d’elles porta per títol “. La del senyor mestre d’Amer”.

També l’historiador local Josep Puigdemont ha tingut la sort de recuperar velles particel·les que no es coneixien. Puigdemont va trobar en el seu propi arxiu una obra lírica El Príncep cec, original de Laureà Tatché i Pol, nascut el 1890, espardenyer i músic, que va ser organista de la parròquia d’Amer i autor d’unes vint-i-cinc sardanes. Tatché va passar els darrers anys de la seva vida a Ripollet, on morí el 1961. Té una sardana dedicada a la fàbrica Uralita, que porta aquest mateix nom. Molta de l’obra d’altres músics amerencs va ser cremada el 1936 juntament amb l’orgue de l’església.

Per altra banda el Sr Buxó va anar fent un valuós arxiu que guarden els seus descendents. El que tal vegada sigui més interessant de tot plegat és l’arxiu de sardanes i música per a cobla, arxius de les cobles primitives d’Amer.

L’aspecte musical a Amer, durant molts i molts anys, estava conduït pels frares benedictins del Monestir, fins que aquesta comunitat va desaparèixer. Es creu que no va ser fins l’arribada de Salvador Masbernat de Barcelona que pujava a Amer per a fer salut, que no es va despertar l’interès per la música als joves d’aquesta vila. Ell va ser qui amb un sol piano cedit per la família Gultresa, començà a engrescar el jovent d’Amer en les arts musicals.

I d’aquesta manera van anar apareixent poc a poc diverses formacions musicals, moltes vegades capitanejades o dirigides per antics músics que veien en els joves amerencs la possibilitat de crear nous projectes: Cobla/Orquestra d’en Cornetí, Principal Unió d’Amer (Orquestra d’en Quèl Briget 1904-1936, “Els Petits”, La Principal d’Amer (Orquestra d’en Part 1917) La Catalana (1933-1942) “Amer Jazz” (els Peies 1936-37) Mozart, La Moderna (1942-1965) La Principal Amerense (1944), Cobla Victòria (1946), La Mundial, GOM (Gran Orquestra Moderna 1951-52), Els Fonter’s.

Cobla?. Any?

A la història musical d’Amer també hi trobem formacions com Els Mitjans, Els Grossos o Grans i l’Orquestra d’en Cornetí, anteriorment citada, però d’aquestes no n’ha quedat cap document gràfic, mentre que dels Petits, n’existeix un segell de goma amb el qual marcaven la seva col·lecció de partitures i que es pot datar cap al 1890. D’en Cornetí, n’existeix una fotografia sense data. Diuen que els músics més joves d’aquesta cobla – alguns de tretze anys -, eren iniciats en tres mesos i de seguida començaven a fer bolos pels pobles de la comarca.

Cobla-Orquestra d’En Cornetí: Hospitaler (contrabaix) Pere Zai (cornetí) Vell de can Cornetí (cornetí) Peret Pereter (fiscorn) Laureà Tatché (violí) Noi de can Xal (flauta) Noi Benet Músic (clarinet) Miquel Sanglas (clarinet)

 

Cobla La Principal d’Amer. Any 1917.

En aquest arxiu, també s’hi troba l’obra del músic compositor local Joan Fontàs i Cases (1907-1966), fiscorn i contrabaix, autor de Festa Mil·lenària, la sardana que es balla cada any com a sardana de l’Alcalde a Amer.

Sembla ser que la sardana de l’Alcalde es ballava amb la música d’un contrapàs en èpoques reculades i, posteriorment, amb la música d’una sardana indeterminada. No és, però, fins l’any 1949 que el compositor amerenc Joan Fontàs i Lloses presenta la sardana titulada “Festa Mil·lenària” que serà la música que acompanyarà fins l’actualitat la sardana de l’Alcalde. Aquesta sardana l’han arribat a ballar, depenent de l’any, unes 200 parelles.

Uns del elements principals, i més actuals, pel que fa a aquesta sardana de l’Alcalde són els gegants. Des de 1880 els amerencs s’identifiquen amb els seus gegants, que Joan Amades definia com a “gegants amb veritable mèrit artístic i uns dels més bonics i graciosos del país”. Llavors foren encarregats a Olot juntament amb quatre capgrossos i una àliga.

No tendria cap sentit parlar de la sardana de l'Alcalde d'Amer sense parlar dels gegants de la vila.

Actualment es creu que aquells gegants es devien vendre o devien desaparèixer sense deixar rastre, ja que encara avui en dia no se sap què els va passar.

L’any 1957 s’estrenen els gegants Vells actuals, fets per Albert Rosa Ribas. Durant molts anys sortiren a les festes del poble i participaren especialment a les Festes de la Mercè de Barcelona de finals de l’època, ja que l’alcalde de la capital era amerenc (Porcioles).

 

Gegants Vells  Un fet a destacar és que els gegants vells són coneguts simplement com a Gegant i Gegantessa, mentre que les seves còpies fetes l’any 2000  s’anomenen Climent i Brígida. En aquesta fotografia els veiem al costat dels quatre capgrossos.

 

Fotografia dels gegants nous (2000)

L’any 2000 s’estrenen en Climent i la Brígida, els gegants que actualment surten a la població i ciutats on són convidats. Aquesta còpia fou realitzada pel mateix Albert Rosa Ribas però amb materials molt més lleugers que els dels seus predecessors. D’aquesta manera la Colla Gegantera els podria treure més sovint i això va suposar un increment important de geganters i grallers.

 

En Climent. Any 2014.

Na Brígida any 2014.

 

Els gegants d’Amer cada any ballen la famosa Sardana de l’Alcalde, al centre de la rotllana que inicia el batlle de la població. Aquest acte és conegut arreu de Catalunya i identifica la Festa Major del poble.

L’any 2005 se celebraren els 125 anys de tradició gegantera d’Amer amb una trobada de gegants centenaris i altres actes. Cal destacar que per primer cop des de l’any 2000, tornen a ballar el Gegant i la Gegantessa, els gegants vells d’Amer, que fins l’any 2005 no ho van tornat a fer.

També el Sr Joan López, col·leccionista de coses d’Amer i fotògraf  d’afecció ha pogut recollir milers i milers de fotografies i filmacions, en el decurs de la seva vida,  que documenten molt be les activitats socials de la vila i particularment la Sardana de l’Alcalde.

El Sr Joan López és el cunyat de l’historiador d’Amer Sr Josep  Puigdemont i a la vegada aquest és el padrí i oncle del Molt Honorable Carles Puigdemont i Casamajó, President de la Generalitat de Catalunya (2016-...)

Sr Joan López i Grau Any 2016. Medalla d’or de la vila d’Amer i pergamí d’honor 2015.

 

Anys 1800 al 1899:

Els historiadors parlen d'un Contrapàs d'Amer que es ballava el dia de la festa major. No podent datar aquest fet per manca d'informació.

 

Anys 1900 al 1909:

Sembla ser que anteriorment al s.XX la tradicional sardana de l’Alcalde d’Amer ja es ballava, no sabent-se, en seguretat, des de quant, ni el perquè.

El document escrit més antic que es conserva referit a la Sardana de l’Alcalde d’Amer, és el conegut opuscle del que fou Notari d’Amer, Joan de Porcioles i Gispert i publicat al conegut Arxiu de Tradicions Populars (Volum I, fascicle II) que el 1928 fundava a Barcelona el folklorista Valeri Serra i Boldú i del que només es publicà el primer volum. Aquest escrit del Sr. Porcioles, publicat a l’esmentat Arxiu, no porta data però a l’arxiu municipal d’Amer, el trobem datat el 1906. Segurament el Sr. Serra i Boldú el recuperà d’un altre lloc per incloure’l al seu Arxiu el 1928.

El Sr. Joan de Porcioles ens descriu amb tot detall, com es ballava aquesta sardana organitzada per la Germandat de Sant Benet i el significat que tenia per a la vila d’Amer en el context social del seu temps.

 

Amer. Ballant sardanes a plaça, amb la presència dels gegants. Primeries del sXX. Matí de festa major.

 

Les paraules de Joan de Porcioles són unes de les més reculades, que millor expliquen aquest ball tradicional de la vila d’Amer i possiblement sense proposar-s’ho va efectuar una feina d’antropologia social que d’haver-se perdut la tradició, costaria ara fer-ne el recull. Per aquest motiu he cregut interessant copiar íntegrament l’escrit titulat “La Sardana del batlle” que ell mateix va escriure.

“La vila d’Amer, està recolzada al peu de muntanyes curulles de castanyers, avellaners i oliveres, que estén la seva falda brodada de fruiterars i hortalisses, ribetejada pel Riubrugent, el qual, en ardan del terme, s’empelta i confon amb el Ter, mirall de tristes desferres del qui fou un temps Castell d’Esteles, abraça gelosa la seva Plaça Ciudadana, de voltes esbeltes i airoses, orgull de viletans i admiració de forasters propers i llunyans.

Cada any, per la festa major, que s’escau el 15 d’agost, pot admirar-se, en aquesta plaça, un acte, manifestació vivent i espontània de l’esperit i unitat del poble, com pocs s’en troben enlloc, per als quals la seva vida es fa patent o manifesta.

Acabada la primera de les parts en què es destria la tongada de sardanes que s’hi ballen a la tarda i abans de començar la segona, el gegant i la gegantessa se situen al davant del cadafalc on toca la cobla; el senyor batlle, amb la seva parella, generalment de la seva mateixa família, es posa al costat d’ells, donant-los l’esquerra, i seguidament van prenent lloc els regidors i gran nombre de veïns, joves i vells, pobres i rics, lletrats i pagesos, menestrals i comerciants, amb llurs respectives parelles, barrejats i confosos en noble terral i franca companyonia.

El senyor batlle fa una senyal; la cobla hi broda una harmonia airosa i marcial, que van marcant el gegant i la gegantessa i totes les parelles que, a seguit d’ells, hi havia arrenglerades, van seguint-los a pas de marxa; voregen la plaça i en arribar davant de Ca la Vila, paren en sec ells i la cobla i l’espinguet del flubiol hi preludia, tot seguit, airosament la Sardana del batlle.

Millor li escauria el nom de Sardana de la Vila, per tal de com hi són representats tots els estaments i totes les opinions: els qui aixecaren el batlle a la primera magistratura de la vila i els qui el combateren perquè ni li volien, tots hi són units, lligats per un mateix vincle sentimental i moguts amb un mateix ritme germanívol.

Aquesta sardana, mentre dura, no es tanca mai; deixa la porta oberta a tothom qui vulgui entrar-hi. El senyor batlle dóna la mà dreta a tot el poble representat a la sardana; la mà esquerra li queda lliure, amb la dreta, que és la de la força, queda lligat amb el seu poble i deixa només l’esquerra per a l’autoritat, per tal de significar que aquesta mà, per imposar-se, no li’n cal, de força; en té prou amb el vincle que l’uneix amb el poble simbolitzat per la dansa ancestral.

A l’altre cap de sardana, hi ha un ballador, qui dóna l’esquerra a la seva parella, per tal de no deixar-la indefensa a l’extrem, però si n’arriba un altre, muda de lloc i passa a donar-li la dreta, a la seva balladora, com es de llei i el ballador de la nova parella arribada queda al cap de la colla.

A més, aquesta sardana, fins que s’acaba, és única; en tanta de manera, que si se’n fa alguna altra, tot seguit l’agutzil la desfà amb la seva bengala.

Això comporta, que la sardana envolta tota la plaça i es descabdella dins les seves voltes, com una corona vivent que la cenyeix; i si encara així, manca espai, per tal d’encabir-hi totes les parelles, a la sardana, es concentra en espiral, que comença a dibuixar i va accentuant el mateix senyor batlle, tot menys cloure’s o formar altres anelles.

Trobarà algun dia un compositor de ard estre que li escrigui una música escaient?”

Joan de Porcioles.

Dins el periode històric de la sardana, parlant d'una forma genèrica, no queden masses documents que ens puguin donar informació detallada dels orígens, fesonomia, intencionaltat, etc... Únicament ha arribat fins els nostres dies les tirades i la mètrica d'aquelles antigues sardanes. Al sXIX aquestes estaven considerades com un final de ball. Tenien una mida musical fixa d'un total de vint-i-quatre compassos, dividits en vuit de curts i setze de llargs. Per tant la seva durada era sempre igual i també la forma de ballar-les. Aquests vint-i-quatre compassos en ésser tocats es repetien de la forma següent: vuit compassos curts repetits, els setze llargs, altra vegada els vuit curts repetits i altra vegada els setze llargs, contrapunt, novament els setze llargs, altre contrapunt i per final altra vegada els setze llargs. Totes les sardanes tiraven noranta-sis compassos, més els del contrapunt.

Durant el periode que anomenem "modern" de la sardana que s'inicia amb els primers anys del sXX, la sardana roman testimonial en les ballades de festa major. Poc a poc però va anant agafant nova empenta fins que apareixen nous compositors amb noves propostes.

Les continuades lluites i guerres que caracteritzen el sXVII i que arriben a principis del sXVIII, varen deixar molt abatut l'esperit popular, el qual no va trobar altre mitjà d'expansió que la dansa. Les ballades celebrades en plena plaça van prendre gran increment. Era el moment del contacte físic, era el moment d'esplai, era el moment de la comunicació social fora dels maldecaps qüotidians. Agafats de les mans ho erem tot..., erem un, ens sentiem lliures, ens alliberavem.

A primers de sXX un programa de ballada, tant de diumenge com de festa major consistia normalment de: quatre contrapassos; el llarg, el curt. el porsígol i el cerdà, desprès del qual i com a fi de ballada es ballava una sardana. Hi havia tardes d'estiu, especialment, en les que es feien dues ballades a hores diferents, repetint el programa. La sardana havia passat a ser un fi de ball éssent l'acabament pròpi del contrapàs, com les Corrandes ho son del Ballet.

El cas de la sardana de l'Alcalde és lleugerament diferent perquè no estem parlant d'un ball popular pròpi de Catalunya ans si d'un ball tradicional d'una població en concret. Tot i que els seus orígens de ben segur han passat pel que us acabo de descrire.

Sembla ser que la sardana de l’Alcalde es va deixar de ballar aproximadament l’any 1910, “degut a les picabaralles entre dos grups oposats que maldaven per governar la vila” segons explica el Sr Josep Puigdemón i Oliveras.

Recollí el testimoni la Germandat de Sant Benet per revifar aquest acte social fins que va deixar d’organitzar-la l’any 1912. La Germandat de Sant Benet era una associació de previsió i estalvi amb seu a la vila d’Amer. Eren els organitzadors de la sardana de l’Alcalde i aquesta tenia lloc el dia de la seva festa anual: el dilluns de Pasqua Florida. Suposem que a finals del s. XIX es va canviar la data passant-se a ballar el 16 d’agost coincidint amb la festa major.

 

Anys 1910 al 1919:

Els anys 1911-12 sembla ser que encara es balla la sardana de l’alcalde, sota l’organització de la Germandat de Sant Benet.

Després i durant un llarg  període de 37 anys, no es balla més.

 

Anys 1920 al 1929:

Durant aquest període no es balla la sardana de l’Alcalde.

Programa de festa major d’Amer de l’any 1926.

 

Interior del programa de l’any 1926.

Interior del programa de l’any 1926.

 

Anys 1930 al 1939:

En el llibre de sessions de l’Ajuntament d’Amer en data de 4 de juliol de 1934, hi consta:

“El senyor Alcalde Salvador Domènech exposa als senyors Regidors Pere Domènech, Jaume Sanglas, Ramón Pellicer, Narcís Junquera, M Buenaventura, Isidre Domènech, en vista que les Societats Recreatives existents a la nostra Vila no tenen cobla a la plaça havia reunit a la Comissió de Festeigs i havien, en principi, acordat llogar la cobla d’aquesta Vila, al preu de 600 pessetes. Ja que entenien que el dia de la Festa Major no podia deixar-se de tocar la nostra dansa a la plaça.”

És de suposar que al parlar de “la nostra dansa a la plaça” es referien a la sardana com a concepte genèric.

 

Orquestra – Cobla La Principal d’Amer. Temporada 1932-1933.

 

L’any 1939 és nomenat alcalde el Sr Narcís Junquera i Rigau. El seu mandat durarà fins l’any 1973.

 

Anys 1940 al 1949:

L’any 1943 comença a fer-se l’homenatge a la vellúria a la vila d’Amer, sent l’alcalde el Sr Narcís Junquera i Rigau. Però aquest fet no és suficient perquè la festa major d’Amer revifi tal com era quaranta anys enrere.

 

Consistori l’ any 1945 amb l’alcalde  Sr Narcís Junquera i Riguau.

 

Una altra de les cobles amerenques era la Cobla Orquestra Moderna. Temporada 1947-48.

 

El consistori d’aleshores (any 1949) que presidia el Sr Narcís Junquera i Rigau, cercava quelcom original que donés vida i nova empenta a la festa major d’Amer i sobretot al segon dia, que, en no ésser festiu, quedava una mica deslluït. A més de passar pàgina i  recuperar l’esperit de convivència malmès per l’estrall de la Guerra Civil.

Desprès de molt discutir, el Sr Narcís Solergastó i Duran, regidor de l’ajuntament va donar l’idea de tornar a fer l’antiga sardana de l’Alcalde i es va aprovar per majoria aquesta proposta.

Com que de molt antic hi havia la tradició que l’alcalde del moment triés la sardana que havia de sonar per la sardana de l’Alcalde, el Sr Junquera, assessorat pel Sr Salvador Olivera, escollí la “Maria de les Trenes” de Josep Saderra

El 9 de novembre del mateix any, en motiu del mil·lenari de la vila es va estrenar la sardana “Festa Mil.lenària” de Joan Fontàs i Casas

Programa de mà de l’any 1949.

Interior del programa de mà de la festa major de l'any 1949 anunciant la restauració de la sardana de l'Alcalde d'Amer.

L’any 1949 es restaura la tradició de ballar la sardana de l’Alcalde a la vila d’Amer, sent alcalde el Sr Narcís Junquera i Rigau. La vetllada té lloc a les 11.00 de la nit. La sardana “Maria de les Trenes”

A la plana 17 del mateix programa podem llegir: “Normas para la típica sardana de “l’alcalde” El Alcalde o, en su defecto, un Concejal que lo represente, con su pareja, se coloca a la derecha de los Gigantes. A continuación van colocándose los Concejales y luego los vecinos, todos con su respectiva pareja. Inmediatamente la Cobla empieza a tocar un “Contrapás” o “Galop de cortesia”, a cuyos acordes toda la comitiva, precedida por los Gigantes, dan una vuelta a la Plaza. Al llegar la cabeza a la Casa del Ayuntamiento, la cobla inicia una sardana que baila toda la comitiva. Sin embargo esta Sardana no se cierra: el Alcalde deja su izquierda libre, y asimismo queda libre la derecha del último sardanista, que debe ser precisamente un hombre, a cuyo fin, la última pareja debe invertir sus lugares, o sea el hombre a la derecha y la mujer a la izquierda y junto a la mujer de la última pareja A la sardana pueden ir uniéndose parejas pero siempre teniendo en cuenta que el último ha de ser un hombre. Si son tantos los sardanistas, que no quepan en el anillo de la plaza, se van internando en ella formando espiral. Se ruega, respetando la costumbre, que todos acudan con su mejor vestido; y los hombres, cuando menos, con americana y zapatos”.

La cobla va ser la “Victòria” d’Amer i la sardana “Conxita encisera” de Pere Mercader i Andreu per indicació del regidor Salvador Oliveras i Galceran.

Cartell  de la Cobla Victòria d’Amer, temporada 1948-49. (Arxiu Josep Puigdemont)

Cartell dissenyat per P. Hugas, de la temporada 1949-1950.
A l'esquerra, destacat, el cantant Josep ("Pitu") Anadon [flabiol]
A dalt, a la dreta: Lluís Monserrat ("Sabonaire") [2n tible], Àngel Piñana ("Àngel Santantoni") [1er tenor], Josep ("Pepet") Sanglas [1er trompeta] i Josep Mª Vila ("Josep del Molí") [2n tenor]
Al mig: Francesc Codina i Tràfach [?] ("Paco Pic") [contrabaix], Joan Parés ("Joan Zai") [2n fiscorn], Joan Vila [1er tible] i Jaume Sanglas [2n trompeta]
A baix: Eusebi Güell ("Cucut") [1er fiscorn]
(Arxiu Josep Puigdemont).

La presidí el tinent d’alcalde Sr. Antoni Domènech i Buxó doncs l’alcalde titular el Sr. Narcís Junquera Rigau, estava de dol per la mort d’un familiar. La festa del mil·lenari es va celebrar solemnement el dia 9 de novembre de 1949 com ens ho corrobora la premsa gironina d’aquells dies. A la tarda, les tres cobles d’Amer, La Principal Amerense, La Moderna i La Victòria, varen estrenar, de conjunt, la sardana “Festa Mil·lenària” del mestre amerenc Joan Fontàs i Casas. Aquesta sardana fou molt ben acollida i a l’any següent, 1950, per la sardana de l’alcalde, ja es va interpretar aquesta sardana. I fins avui.

El mateix any 1949 es posa lletra a la Sardana de l’Alcalde d’Amer. Va escriure la lletra el Sr Josep Puigdemont i Oliveras. La música de Joan Fontàs Casas.

Lletra de la Sardana de J Puigdemón. Música de J Fontàs. Estrenada el 9 de novembre de 1949 a la vila d’Amer.

 

Anys 1950 al 1959:

L’any 1950 l’alcalde d’Amer el Sr Narcís Junquera i Rigau, ordenava que d’ara endavant s’interpretés la sardana “Festa Mil.lenària” per ballar la sardana de l’Alcalde d’Amer. Tot i reconeixent que tal vegada no és prou adequada per la seva extensa durada, però això si, conservant el primitiu esperit de convivència i germanor que hom recorda i dita sardana comporta.

Programa de mà de la festa major de 1954.

 

 

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1956.

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1956.

 

L’any 1957 l’alcalde d’Amer és el Sr  Narcís Junqueras i Rigau.

Un grup de periodistes que arriben a Olot (juliol de 1957) en l’antic tren (abans de la instal·lació dels automotors) son presentats a aquest alcalde que esta en “acte de servei” a la capital de la Garrotxa.

Estació d’Olot. L'Alcalde Narcís Junqueras i Rigau envoltat de periodistes i demés viatgers del tren.

L’alcalde explica que des de l’any 1880 el poble d’Amer té una parella de gegants que van ser construïts als tallers Estorch i Pla d’Olot arran d’un model que datava de l’any 1712 i dels que es van reproduir quatre parelles: una per Olot, una altra per a Figueres, una altra per a Vic i la darrera per a Amer; adquirida aquesta darrera per Narcís Rigau i Fortet, sent alcalde de la vila d’Amer i també diputat provincial i president de la Diputació de Girona.

Degut al deteriorament de les antigues estructures dels primitius gegants, es troba l’actual alcalde, net de Narcís Rigau i Fortet a Olot per a encarregar dos nous gegants, els quals seran estrenats el dia 15 d’agost per a la festa major d’Amer.

L’esmentada estrena es farà en honor a l’alcalde de Barcelona Josep Ma de Porcioles i Colomer, natural d’Amer. Aquell any també pujarà a la seva vila natal per presidir la sardana de l’alcalde.

El diumenge 18 d’agost de 1957 Antonio Moner feia aquest article a La Vanguardia referit a la festa major i molt particularment a la sardana de l’Alcalde: “Favorecida por la afluencia de múltiples forasteros, llegados de todos los pueblos del contorno, ha celebrado su Fiesta Mayor la acogedora villa de Amer. Hogaño ha revestido extraordinaria brillantez, gracias a la presencia del ilustre hijo de la población, don José María de Porcioles y Colomer, actual alcalde de Barcelona, invitado exprofeso a uno de los principales festejos que integraban el programa: «la sardana de l’alcalde», El señor de Porcioles efectuó el viaje a Amer en automóvil ayer, segundo día de la Fiesta Mayor, acompañado de su señora, doña Dolores de Sangenís. A las siete y cuarto de la tarde, al descender del coche en la plaza de España, durante una audición de sardanas que allí se estaba dando, y apercibirse el público (de la llegada, le fue tributada una tan unánime y prolongada ovación, que el señor de Porcioles se vio obligado a corresponder al espontáneo homenaje pronunciando, desde el balcón de la Casa Consistorial unas emocionadas palabras de agradecimiento, acompañadas de cálidos elogios para su población nativa, que dijo recuerda en todo momento y no se le borrará jamás de la memoria. Antes, el niño Ángel Torrent había ofrecido a la señora de Porciones un magnífico ramo de flores, obsequio de la colonia veraniega de Amer. Por la noche, dos «coblas» dieron en la plaza, artísticamente iluminada, una audición de sardanas. La tercera de ellas, denominada «sardana de l’alcalde», alcanza una espectacularidad y una vistosidad insospechadas. Durante treinta años quedó incomprensiblemente interrumpida esta bella tradición popular; pero, por fortuna, fue restablecida en 1949, por iniciativa del alcalde don Narciso Junquera, secundado por el Ayuntamiento. Al disparo de unos cohetes detonadores se despejó la plaza y acudieron las parejas, colocándose una tras otra a su alrededor. Al son de un «contrapás» o «galop de cortesía», ejecutados por la «cobla», la comitiva recorrió algunas calles próximas e irrumpió nuevamente en la plaza, donde colocáronse a su fren-tejos nuevos y magníficos gigantes, adquiridos por suscripción popular e inaugurados el día anterior; a la derecha de los cuales situáronse el alcalde de Barcelona, señor Porcioles, y señora del alcalde de Amer, doña Angela Fusellas de Junquera, a quien seguían el alcalde, señor Junquera, y señora de Porcioles; primer teniente de alcalde, don Antonio Domériech, y señora, doña Carmen Trafach de Doménech; juez de paz, don Isidro Doménech, y señora, doña María Dolores Doménech; concejales con sus esposas, y vecinos con sus respectivas parejas, formando el impresionante conjunto 431 parejas. Al paso de todas ellas, el público, que se hallaba en el interior de los pórticos y en las bocacalles, y abarrotaba balcones y ventanas, no cesó de aplaudir, especialmente al señor Porciones y demás personalidades. Eran tantos los sardanistas, que no cabiendo en el anillo de la plaza fueron internándose en ella, formando espiral. En medio de la más grande sardana. La «cobla» ejecutó la «sardana de l’alcalde», eligiéndose la. Titulada «Festa milenaria», del compositor local Juan Fontás, que bailaron con lucimiento desde el señor alcalde hasta el último integrante de la espiral, formado por un conjunto de 862 danzantes. Todavía resuenan en nuestros oídos los fuertes aplausos de cuantos presenciaron tan típica estampa popular, imposible de ser superada. Era a primeras horas de la madrugada de hoy cuando finalizaba este tradicional festejo. A continuación, el señor Porcioles, autoridades y numerosos invitados, fueron obsequiados, en la Casa Consitorial, con una copa de vino español. Se cruzaron discursos entre los señores Junquera y Poncioles, que patentizaron, una vez más, el alio honor, la extraordinaria satisfacción que experimentan los amerenses por ver desempeñar la primera magistratura de la ciudad de Barcelona al preclaro hijo de la villa”. “Antonio MONER” Amer, 17, 8 noche. (Crónica telefónica de nuestro enviado especial.)

 

 

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1957.

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1957.

 

L’1 de desembre de 1957 l’Esbart Verdaguer de Barcelona, dirigit per Salavador Melo i Nicola, balla al Palau de la Música Catalana. Una de les danses del programa és l’anomenat “Contrapàs d’Amer” harmonitzat per Manuel Oltra. La ballada va anar a càrrec de dues cobles “Sabadell” i “Tiana” i la direcció musical a càrrec del mestre Antoni Ros i Marbà.

Portada del programa de mà de l’Esbart Verdaguer.

Programa de mà de l’Esbart Verdaguer. Any 1957.

 

L’any 1958 es un any de reivindicacions de les obres que s’han de realitzar en la vila d’Amer, com l’obertura del carrer que ha d’unir la carretera amb la Plaça d’Espanya, continuació de la travessia de l’Ajuntament, per la qual cosa es demana finançament a la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros”  el que ara coneixem per “La Caixa”.

També es fan remodelacions a les escoles i esta prevista l’obra del clavegueram d’algúns dels carrers que no disposen d’aquesta canalització sanitària.

L’alcalde d’Amer Narcís Junquera ha estat condecorat recentment amb la medalla de l’Ordre de Cisneros que li va ser posada pel Governador Civil de la província el 18 de juliol del mateix any.

La sardana de l’Alcalde de l’any 1958 es va constituir com segueix:

[…]“El lugar de honor lo ocupó, naturalmente, el alcalde, don Narciso Junquera, con su esposa, doña Angeles Fusellas, seguidos del teniente de alcalde don Antonio Doménech y esposa, doña Carmen Tráfach; concejales don Lula Montserrat y esposa, doña Cándida Font; don Juan Torrent y esposa, doña Anita Tráfach; don Salvador Oliveras y esposa, doña Conchita Pujol; don José Vila e hija, señorita Rosa Vila; don José Crusells e hija, señorita María Angeles Crusells; secretario del Ayuntamiento don José Estudis e hija, señorita Concepción Estudis; juez de paz don Isidro Doménech y esposa, dona María Doménech; notario don Joaquín Jesús Sánchez González y esposa, doña Pepita Cobaleda; jefe de Tracción del Ferrocarril de Olot don José Tordera y nieta; este corresponsal de LA VANGUARDIA y esposa, etc., hasta un total de 185 parejas. La «Cobla Fonts» interpretó la sardana titulada' «Festa milenaria:», del autor local don Juan Fontás, de 33X83 compases, y fue bailada correctísimamente por la gran masa al estilo «selvata», y aplaudidos con entusiasmo desde el alcalde a la última pareja por la muchedumbre que se apretujaba en los pórticos y bocacalles de la imponente plaza, la cual lucía una iluminación ex traordinaria. Una noche inolvidable para cuantos tuvimos la suerte de vivirla, y de un modo especial para la numerosa colonia veraniega de Amer. A causa de sus muchas ocupaciones no pudo concurrir a la «Sardana de l'alcalde» el que lo es de Barcelona, ilustre amerense don José María de Porcioles; ni tampoco trasladarse a Amer su respetable madre, por indisposición sufrida a última hora”[...]. (artícle de Antonio Moner, corresponsal de La Vanguardia).

Els actes de la festa major van ser com segueix: l’anunci general i popular de la festa. Passacarrers amb els Gegants i banda de tambors de la Societat Cultural Estelense. Serenata. Revetlla radiofònica. Torneig d’escacs. Solemnes oficis religiosos, sardanes i la tradicional sardana de l’Alcalde. Balls. Concerts, Partits de futbol. Sessions de cinema i un “monumental castell de focs artificials”.

 

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1958.

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1958.

 

Anys 1960 al 1969:

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1961.

 

 

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1963.

Interior del programa de mà de l’any 1963. Explicant com ha de formar-se la sardana.

 

 

 

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1968.

 

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1968.

L’any 1968 la pedra va fer molt de mal a l’agricultura de la zona i hom pensava que no es faria la festa major amb tota la solemnitat que requeria. Però finalment va ser anunciada, esperant la visita de periodistes i tècnics del NO-DO i d’altres països. Els corresponsals de premsa estrangera estaven presidits pel Sr Theo Stols d’Holanda.

En Josep Maria de Porcioles i Colomer, alcalde de Barcelona entre el 1957-1973 viatja a la seva vila natal (Amer) per a comandar la típica sardana de l’Alcalde i fer costat a tots els amerencs que havien patit la gran pedregada. La quantitat de gent aplegada va fer que dita sardana s’enrosqués en tres voltes.

“Los Sitios” pàgina 8. Dijous 15 d’agost de 1968.

 

Josep Maria de Porcioles fent l’entrada a plaça. Al darrere seu tot el poble. Any 1968.

Josep Maria de Porcioles ballant la sardana de l’alcalde d’Amer. Any 1968.

Reproducció del NO-DO en que s’hi mostrava la sardana de l’Alcalde d’Amer de l’any 1968. Aquell any amb la presència de Josep Maria de Porcioles i Colomer, alcalde de Barcelona entre el 1957-1973 i amerenc de naixement.

 

L’any 1969 el carrilet Girona-Amer-Olot tanca la línia.

Durant 75 anys (1894-1969), Amer va gaudir d’un servei de ferrocarril que l’unia amb Olot i Girona. Era l’estació més important després d’aquestes dues, i hi havia tallers de reparació de les màquines i els vagons. Amb l’arribada del tren, la vida econòmica d’Amer va experimentar un rellançament important, però la seva desaparició significà un cop molt dur en la vida econòmica i social de la vila. Les festes i amb elles la Sardana de l’Alcalde també van veure minvades l’afluència de visitants.

 

Anys 1970 al 1979:

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1970.

 

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1970.

 

Programa de mà de l’any 1972.

Programa de mà de l'any 1973.

 

Interior del programa de mà de l’any 1973.

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1974.

 

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1974.

 

L’any 1975 es va inaugurar una placa a la sardana de l’Alcalde, commemorant els 25 anys de la seva reinstauració.

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1975. Imprès en la portada una particel.la de “Festa Milenaria” de Joan Fontàs; amb la que es balla la sardana de l’Alcalde.

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1975.

 

 

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1976.

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1976.

 

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1977.

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1977.

 

Anys 1980 al 1989:    

En 16 d’agost de 1982 té lloc la primera visita d’un president de la Generalitat a Amer en molts anys. Jordi Pujol i Soley inaugura el nou paviment i la reforma de la Plaça de la Vila.

La reforma de la Plaça de la Vila d’Amer (1982) es va fer amb llambordes, tal i com estava previst en el projecte inicial. Però atesa la dificultat de poder-ne trobar es realitzà una crida als Ajuntaments de Catalunya per si podien cedir-ne de les que retiraven dels carrers. A canvi, una placa recordaria la seva donació. Per això, a diversos punts de la plaça hi ha gravat en pedra el nom de cadascun d’aquests municipis, que permeten que diversos trossets de Catalunya es puguin trepitjar a Amer: Badalona, Barcelona, la Bisbal, Figueres, Girona, Mataró, Olot, Palamós, Sabadell, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Terrassa i Vic.

En el centre de la Plaça de la Vila hi ha representada amb llambordes la sardana de l’alcalde i al mig l’escut d’Amer.

L’acte d’aquell dia compta també amb la presència dels alcaldes anteriors i actual. A la nit, Jordi Pujol i Soley, presideix la tradicional Sardana de l’Alcalde.

Plat decoratiu de ceràmica amb la inscripció “La Sardana de l’Alcalde”

 

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1982.

 

Interior del rograma de mà de la festa major d’Amer de l’any 1982.

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1983.

 

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1983.

 

L’any 1984 es compta amb la presència del Conseller Macià Alavedra i Moner per presidir la tradicional sardana de l’Alcalde. A més, el dia abans hi va haver una actuació de l'Esbart Joaquim Ruyra de Blanes.

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1984.

Interior del programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1984.

 

Programa de mà de la festa major de 1985.

Interior del programa de mà de l’any 1985.

 

L’any 1986 l’activitat anterior a la sardana de l’Alcalde és l’actuació de l’Esbart Dansaire de Ripoll.

Per a presidir la sardana d’enguany es compta amb el President de la Diputació de Girona l’Il·lm Sr Salvador Carrera.

Programa de mà de l’any 1986.

 

Interior del programa de mà de l’any 1986.

 

Programa de mà de l’any 1987

 Interior del programa de mà de l’any 1987.

 

Anys 1990 al 1999:

L’any 1991 l’acte anterior a la sardana de l’Alcalde és una actuació de l’Esbart Dansaire Marboleny de Les Preses, que aleshores dirigia Frederic Gaude Viñas.

    

Programa de mà de la festa major d’Amer de l’any 1991.

 

  

Programa de mà de l’any 1992.

 

           

Programa de festa major d’Amer de l’any 1993.

 

Any 1994. Sardana de l’Alcalde d’Amer. Foto Lluís Romero i Estanyol,  EL PUNT.

 

 

Interior del programa de mà de l’any 1995.

Sardana de l'Alcalde d'Amer l'any 1995.

 

Dissabte 16 d’agost de 1997. s’hi van comptar més de mil persones per a veure de prop la sardana de l’Alcalde. En aquesta ocasió la sardana va estar presidida per l’alcalde de la població francesa de Malaunay. Tots ballant al so de la ja tradicional sardana “Festa Mil·lenària del mestre Fontàs.

El diumenge 14 de desembre de 1997 Amer es transforma per un dia en Capital Solidària en ser elegida com a plató final de “la Marató” de TV3 per una bona causa: la fibrosi quística i la distròfia pulmonar, dues malalties  genètiques hereditàries que, per ara, no tenen cura.

Els deu minuts que brinda la televisió catalana per aquest darrer plató dins el programa de “la Marató” es van aprofitar al màxim: l’Alcalde Narcís Junquera va enviar una carta a tots els seus conciutadans en la que convida a participar a tothom tot i sent diumenge al vespre d’un dels mesos més freds de l’hivern.

La carta insta a la gent del poble per un doble motiu: per a deixar la imatge del poble en un lloc ben alt i contribuir a que l’objectiu de la marató sigui un èxit “tot Catalunya estarà pendent de nosaltres. No podem fallar”

Els actes d’aquesta diada van començar al matí, però. Des de les mateixes entitats de la vila, es va decidir d’instal·lar una gran guardiola a la plaça perquè la gent que ho desitgi pugui fer la seva aportació econòmica voluntària dins un sobre que prèviament l’Ajuntament ja havia enviat a cada casa. La televisió d’Amer va col·laborat fent un programa especial el diumenge al matí sobre la fibrosi quística i la distròfia pulmonar, amb la finalitat de conscienciar la gent.

A la mateixa plaça de la Vila, a les set de la tarda es va fer una audició de sardanes i una vegada finalitzades les sardanes, es va fer una castanyada popular i tot seguit un berenar-sopar als porxos de la mateixa plaça amb productes de la terra. També es va comptar amb la presència dels membres del programa “Malalts de tele” i a les deu de la nit va començar el Galop de Cortesia que precedí la sardana de l’Alcalde que, com a excepció, es va ballar fora de la festa major amb un caire molt solidari.

L’any 1998 es va convidar a la sardana de l’Alcalde el secretari general de l’Esport Pere Sust. A la Plaça del Monestir hi va actuar el cantant Raimon.

 

La Vanguardia. Dissabte 15 d’agost de 1995.

 

La Vanguardia del 15 d'agost de 1998 anunciant la festa major d'Amer i la sardana de l'Alcalde.

 

Anys 2000 al 2009:

L’any 2000 van participar 101 parelles a la sardana de l’Alcalde d’Amer.

L’any 2001 van participar 106 parelles a la sardana de l’Alcalde d’Amer.

L’any 2002 van participar 90 parelles a la sardana de l’Alcalde d’Amer.

L’any 2003 van participar 93 parelles a la sardana de l’Alcalde d’Amer.

L’any 2004 van participar 112 parelles a la sardana de l’Alcalde d’Amer.

L’any 2005 van participar 76 parelles a la sardana de l’Alcalde d’Amer.

L’any 2007 van participar 65 parelles a la sardana de l’Alcalde d’Amer.

L’any 2008 van participar 78 parelles a la sardana de l’Alcalde d’Amer.

 

Butlletí Municipal d’Amer. Agost de 2008 núm 3.  A la dreta el conseller Pere Babot amb la seva filla.

 

L’any 2009 van participar 88 parelles a la sardana de l’Alcalde d’Amer.

El 16 d’agost de 2010, a les 23.00h es va fer una audició de sardanes amb la Sardana de l’Alcalde, enguany amb l’assistència de totes les alcaldesses i alcaldes de la comarca de La Selva, a la Plaça de la Vila. Hi va actuar la cobla la Principal de la Bisbal.

 

Anys 2010 al 2019:

PROGRAMA DE FESTA MAJOR 2011

Festa Major d'Amer

Dissabte 13:

A les 9 del matí, VII BICICLETADA POPULAR. Inscripcions de 8 a 8,30 del mati a la Plaça de la Vila (drets d’inscripció 2 euros).

A les 4 de la tarda, als porxos de la Plaça de la Vila. CONCURS OBERT DE BOTIFARRA amb premis per a tots els participants.

A les 5, al camp municipal de futbol. Partit de futbol entre AMER CF. i LES PLANES CF.

A les 6, cercavila amb els Gegants d’Amer i la Xaranga DAMM-ER.

A les 7, a la Plaça de la Vila. Salutació de l’alcaldessa d’Amer Sra Mª Alba Serra i Gràcia a tots els vilatans. Tot seguit el pregó de Festa Major. Un cop finalitzat aquest, a la mateixa plaça exhibició de ball country amb l’actuació del grup “BESCANÓ BALLA COUNTRY LINE DANCE” dirigit per Muntsa Sidera.

A les 10 de la nit, a la plaça del Monestir el 30è. APLEC NOCTURN amb les cobles LA PRINCIPAL DE PORQUERES I OSONA

I finalment, a 2/4 d'1 de la matinada, al pavelló municipal NIT JOVE , Amb la macrodiscoteca “FEEL GOOD” (DJ Canadell)

 

Diumenge 14:

A les 11, cercavila pel poble amb els TRABUCAIRES DE MANRESA.

A les 7 a la plaça la Vila. GALA DE LA DANSA CATALANA, amb l’actuació de l’ESBART FONTCOBERTA, de Banyoles.

A les 9, a la plaça Monestir. SOPAR POPULAR i ball amb el conjunt SHARAZAN. A les 12 es farà la proclamació de l'Hereu i la Pubilla 2011.

A 2/4 d'1 de la matinada al pavelló municipal: NIT JOVE, amb l’actuació dels conjunts XITXAREL·LOS, BANDA BANDARRA I DJ.

 

Dilluns 15:

A les 12 de migdia, cercavila amb el Gegants i grallers d’Amer. Sortida Plaça del Monestir

A les 6 de la tarda, camp municipal de Futbol. Partit de futbol entre AMER CF. i GIRONA-B.

A les 6, a la plaça de la Vila. Audició de sardanes amb la cobla BISBAL JOVE. Completarà la ballada l’actuació del GRUP DE BASTONERS DE LES GUILLERIES.

A 3/4 de 9, CORREFOC, a càrrec dels DIABLES DE PUIG D’AFROU, de la Cellera de Ter.

A les 11 de la nit pavelló Municipal. Actuació en concert del grup musical MANEL (Entrades Servicaixa) i a continuació, actuacions del grup musical PULPO POP i un DJ. (entrada gratuïta)

 

Dimarts 16:

A 2/4 d'1 a l'Esglèsia Parroquial. Concert de sardanes i música per a cobla amb un programa especial i homenatge a la cobla LA PRINCIPAL DE LA BISBAL en el seus 30 anys d’assistència a Amer.

A les 7, a la Plaça Monestir. Concert cantat, amb la cobla orquestra LA PRINCIPAL DE LA BISBAL.

A les 11 a la plaça de la Vila. Audició de sardanes, la segona de les quals serà LA SARDANA DE L’ALCALDE que serà presidida per la primera alcaldessa d’Amer Sra. MªAlba Serra i Gràcia, acompanyada pels alcaldes i alcaldesses de la zona Ter-Brugent i l’alcalde de Rupit. La interpretació de les sardanes, anirà a càrrec de la COBLA LAPRINCIPAL DE LA BISBAL.

En acabar les sardanes i a la mateixa Plaça de la Vila, hi haurà un divertidissim i mig oblidat “BALL DE PAGÉS” amb el conjunt TURURUT BONAIGUA I ELS DE’N SAMARRA, amb música i balls retrospectius del nostre país i un monitor que ensenyarà i conduirà els passos a fer.

 

Dimecres 17:

A les 6 de la tarda, al patí de les Escoles. Jocs per la mainada. Organitza: ESPLAI LA TERANYINA

A les 7, patí de les Escoles. Gran botifarrada popular i audició de sardanes per la cobla FOMENT DEL MONTGRI

A 2/4 d'11, pati de les escoles. CASTELL DE FOCS DE FI DE FESTA, disparat per Pirotècnia Sant Roc, d’Olot.

En acabar els focs, CERCAVILA NOCTURNA fins la Plaça de la Vila, acompanyats pels Gegants d’Amer i la Xaranga d’Amer.

 

Els alcaldes del Ter-Burgent i de Rupit van ser el 16 d’agost de 2011 els convidats de la tradicional Sardana de l'Alcalde d'Amer. Tot i que inicialment quan hi ha un canvi d'alcalde no es convida ningú en especial -com ha passat en aquest cas amb Alba Serra, que n'és la nova alcaldessa, enguany la mateixa Serra va explicar que es va decidir convidar el batlle de Rupit perquè, juntament amb Amer i Palafrugell, són les úniques poblacions on encara es balla aquesta tradicional dansa, tot i que de formes diferents. A més, també es va decidir convidar a la trobada diversos alcaldes de la comarca, tal com s'ha fet en anteriors ocasions. La plaça de la Vila es va omplir de gom a gom per ballar la sardana.

Sardana de l’Alcalde d’Amer. Any 2011. Al davant l’alcaldessa Exc Sra Alba Serra.

 

El programa de festa major del 16 d’agost de 2012 deia així:

A les 12 del migdia. Animació infantil a la Plaça del Monestir a càrrec del Grup  AI CARAI. (Col·labora UCA)
A les 7 de la tarda. Concert de Cobla al magnífic Monestir de Santa Maria d’Amer, a càrrec de la prestigiosa Cobla LA PRINCIPAL DE LA BISBAL.  (Col·labora Fonter – Font Vella)
A les 11 de la nit. Sardanes a la Plaça de la Vila, la segona de les quals, serà la SARDANA DE L’ALCALDE. Cobla LA PRINCIPAL DE LA BISBAL.
Tot seguit, Ball de Gala a càrrec de la mateixa Cobla-Orquestra La Principal de la Bisbal .
I per acabar la nit, gran ball de festa amb el Conjunt LA MONTECARLO.
Festa major de 2013:

 

El diari digital de Girona (17.08.2013 | 15:23h)  penja la següent ressenya sobre la Sardana de l’Alcalde:

“Amer balla la tradicional Sardana de l´Alcalde

La dansa va estar presidida pel batlle, Albert Plana, però hi va assistir també Salvador Balliu

La plaça major d´Amer, vestida de gala per a ballar la sardana de l´Alcalde.
AMER | DDG Amer va tornar a complir ahir amb la tradició i tot el poble va ballar un any més la Sardana de l'Alcalde, que enguany va comptar amb el president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu, com a convidat. Tot i això, la dansa va estar presidida per l'alcalde, Albert Plana.
Amer és un dels pocs indrets de Catalunya on es conserva aquesta tradició, que es remunta als segles XVI i XVII. En aquell moment, la majoria de pobles catalans ballaven una dansa anomenada "contrapàs" a la sortida de la missa major, per la festa. En ella hi participava tot el veïnat en senyal de germanor i convivència, i solia estar encapçalada per algun noble. A final, es va establir que seria la figura de l'alcalde la que presidiria la dansa.

Amb el pas del temps, es va passar del ball del "contrapàs"a la sardana, però es va conservar un tret molt característic: es tracta d'una sardana oberta, amb un guia que obre el ball i deixa la mà esquerra sola, com si fos el capdavanter de l'antic "contrapàs" i simbolitzant que amb aquesta mà acull la resta del poble.

A principis del segle XX, la Sardana de l'Alcalde va deixar de practicar-se, però l'any 1949 es va restablir i ara es balla cada 16 d'agost.
Ahir, per complir amb la tradició, van arribar primer els gegants a la plaça major, i després van anar arribant totes les parelles, que, al ritme de la música, van fer la seva entrada amb un galop de cortesia.

Cada any, Amer sol convidar alguna figura destacada -sobretot del món de la política- per tal que presideixi la sardana. L'any passat, per exemple, l'encarregat de presidir-la va ser el diputat de CiU al Congrés Jordi Xuclà, mentre que en anys anteriors hi havia hagut l'exconsellera d'Interior Montserrat Tura l'exconsellera de Salut Marina Geli el republicà Rafael Niubó, el filòsof Josep Maria Terricabras o el president de l'Associació d'Aplecs de Catalunya, Xavier Tresseras, entre altres”.

Any 2013. Alcalde Sr Albert Plana.

El mateix alcalde anuncia al públic el següent concert:

Concert a l'escala 2013: "Per segon any consecutiu l'Agrupació i el CER unim esforços per a oferir un concert especial, únic, de producció pròpia i que està pensat per i des de l'Escala" afirma Jordi Gallegos, president de l'Agrupació Sardanista Avi Xaxu. "De la mà de compositors de casa (com ara Josep Vicens i Juli, Pere Mercader, Lluís Albert...) i forans farem un viatge musical a través de composicions estrenades a l'Escala entre 1908 i 1991" ressaltava Jordi Gallegos.
Amb motiu de la 37a edició, el concert és novament fet a mida per al fidel públic que hi assisteix any rere any. Però enguany, i sota el títol Estrenes de I'Escala, es farà un viatge musical a través de diferents autors, de casa i de fora, i diferents composicions, estrenades a la vila en el període entre 1908 i 1991.
Un viatge en el qual, de bell nou, es compta amb la col·laboració, vàlua musical i qualitat personal del director i els components de la reconeguda i prestigiosa formació de la cobla Ciutat de Girona, dirigida per Jesús Ventura.
En aquest Concert es podrà escoltar, entre altres, obres ben significatives com: Pluja batent, de Josep Vicenç (Xaxu), estrenada el 1909, Aurora (d'amor), de Francesc Civil, estrenada el 1919, o La barca vella, de Lluís Albert, estrenada el 1975.
El concert, com és tradicional, s'efectuarà als jardins del Centre Cultural Xavier Vilanova, el dissabte dia 17, a partir de les 10 de la nit i serà presentat per Josep Vilabrú.

Una imatge de l’Hereu i la Pubilla que també participen en la sardana de l’Alcalde. Any 2013. Arxiu Joan López i Grau.

Festa major 2013. Trobada d’Hereus i Pubilles 1963-2013. Arxiu Joan López i Grau.

 

 

Programa de festa major de 2014.

Aquest any 2014 visita la vila d’Amer l’Iil·lustríssim Sr Carles Puigdemont, alcalde de la ciutat de Girona, acompanyat de la seva cosina Anna Puig i Oliveras. Tots dos formaran la primera parella a la sardana de l’Alcalde.

Les parelles entran a plaça amb el "Galop de Cortesia".

Situació de les parelles després d’acabar el “Galop de Cortesia” i abans de fer els parlaments el Sr Alcalde.

Parlaments dels alcaldes Albert Plana i Carles Puigdemont. Any 2014. Arxiu Joan López i Grau.

Ballant la sardana de l’Alcalde d’Amer amb els gegants, també ballant, al mig de la plaça. Any 2014. Amb l’alcalde de Girona Carles Puigdemont i Casamajó, fill d’Amer. Al costat, l’aleshores alcalde Sr Albert Plana.

Ballant la sardana. Any 2014.

Fotografia de rigor feta a la fi de la Sardana de l’Alcalde. Any 2014. Arxiu Joan López i Grau.

De l’any 2015 endavant ha estat alcaldessa la Sra Rosa Vila i Joanhuix. Ella va decidir encapçalar sempre la sardana de l’Alcalde sent la segona parella l’alcalde i parella convidada. Trencant el costum d’encapçalar la sardana l’alcalde convidat cada any.

Programa de mà de la Festa Major de 2016.

Interior del programa de mà de la festa major de 2016.

 

La Plaça de la Vila d’Amer en l’actualitat. Any 2016. A l’esquerra, l’Ajuntament.

 

 

La música:

 

Melodia de la sardana del Batlle o sardana de l’Alcalde d’Amer.

 

Hi ha diverses gravacions d’aquesta sardana Festa Mil·lenària del mestre Pere Fontàs.

En vinil podem trobar el següent disc: vinil, BELTER. Cobla Barcelona. El 2n tema és la Sardana de l’Alcalde.

 

 

Explicacions de la dansa, coreografía i gràfics:
Abans de la sardana de l’Alcalde, els balladors fan una solemne entrada a plaça acompanyats de la música que anomenen popularment “el galop de cortesia” Es a dir: hem de veure-la com un conjunt o “tutti” format pel “galop de cortesia + els parlaments + la sardana de l’alcalde”

Primerament donaré una lleugera visió sobre alguns mots que cal tenir en compte a l’hora de ballar una sardana. Això permetrà abreujar posteriors explicacions, a més de poder mostrar-ne les beceroles i posteriorment la tècnica d’aquesta dansa popular, que a la vila d’Amer, a més, li és tradicional.

L’home dona la mà dreta a la seva parella i aquesta li dona la mà esquerra.

La sardana es composa de dues parts desiguals conegudes per “curts” en la seva primera part i “llargs” en la segona part.

La introducció és un curt toc de flabiol, dit “preludi”.

Quan aquest mateix instrument (flabiol) assenyala més tard dos intervals que es produeixen després de la quarta i cinquena tirada de llargs, direm que: el flabiol toca el “contrapunt”

Cada vegada que s’interpreta una part de la sardana constitueix una “tirada” En una sardana normal per a ballar hi ha deu “tirades” repartides com segueix:

A la vila d’Amer la sardana es balla oberta fent un cargol cap dintre menat per l’alcalde.

 

    

Posició en els curts de la sardana. Moviment dels braços en el cop final de la sardana de l'alcalde o qualsevol altra sardana..

 

Una vegada es van agafant les parelles, una al costat de l’altra, caldrà que hom que vulgui entrar en la sardana entri per la dreta de la balladora que ja esta col·locada o per l’esquerra de l’home que ja esta col·locat.

El dibuix mostra per on hem d'entrar a ballar una sardana i per on no hem de fer-ho.

 

Número 1 peu esquerra (peu en que comença la sardana).
Número 2 peu dret.
El peu marcat amb negre és el que s’ha de carregar el pes del cos.

 

Els passos curts i llargs:

Curts:
Cada pas equival a la mateixa durada d’un compàs.
La direcció dels passos ha de ser d’esquerra a dreta o viceversa.
Tant bon punt acabi el preludi que fa el flabiol, comença la sardana i els balladors han de començar per l’esquerra fent curts.
L’home sempre porta la seva parella agafada de la mà dreta. Posició dels braços en els curts. En iniciar el primer compàs de llargs, s’han d’aixecar amb un moviment que va des de baix, passant pel davant i fins a d’alt.
Els curts corresponen a dos compassos a l’esquerra i dos a la dreta Els compassos dels curts es diuen també “dosos” (plural de dos) i es marquen com segueix (per a millor orientació marqueu a terra una X situeu-vos, amb peus junts, al centre de la mateixa) S’aixeca el peu esquerra i inclinant la punta del mateix cap a terra (vegi’s posició correcta dels peus) es dirigeix al punt A de la X, tocant a terra amb un petit cop (puntejant), -aquest moviment és un compàs- i recular-lo seguidament fins al punt B (figura 1).

Figura 1

Carregar el cos sobre el peu esquerra i recular un xic el dret (figura 2) –quan el peu dret queda al lloc previst, és l’altre compàs-. Ja tenim fets, doncs, els dos compassos (dosos) cap a l’esquerra.

Figura 2

Carregueu ara el pes del cos sobre el peu dret i passeu el peu esquerra al lloc on estava el dret (figura 3); seguidament el peu dret, amb la punta inclinada cap a terra, es dirigeix al punt C de la X, donant un petit cop a terra (puntejant) –aquest moviment marca un nou compàs- i retrocedeix seguidament fins el punt D (figura 4) , que és el mateix moviment, però en direcció a la dreta, que en la figura 1.

      

Figures 3 i 4

Es carrega el cos sobre el peu dret i es recula un xic el peu esquerra (figura 5); carregar el pes del cos sobre el peu esquerra i el peu dret passa a ocupar el seu lloc al centre de la X (figura 6) quedant marcant així el quart compàs. Carregant ara el cos sobre el peu dret i l’esquerra passa a fer el moviment de la figura 1, (amb la petita diferència que ara el peu esquerra surt de darrera del peu dret) i marca un nou compàs a l’esquerra, seguint sense interrupció els moviments marcats en els gràfics.

                     

Figures 5 i 6.

Repetiu, doncs, aquests moviments, dos compassos a l’esquerra i dos a la dreta de manera continuada i ja teniu apresos els CURTS.
Si hem començat dient que la sardana es balla fent un determinat nombre de compassos en direcció a l’esquerra i a la dreta, és indiscutible que el ballador s’ha de moure de costat i de cara al centre de la rotllana.

La naturalitat és la posició més adient per a ballar la Sardana, popularment parlant. Defugiu sempre de l’encarcarament, rigidesa i posicions estranyes o forçades.

 

Llargs:
Igual que els curts, s’han de ballar en direcció esquerra i dreta, però en lloc de fer dos compassos en cada direcció, han d’esser quatre per banda. Malgrat que quan es balla la sardana, entre els curts i llargs no hi ha cap interrupció, començarem l’explicació amb el cos en posició de peu junts i iniciant el moviment en direcció esquerra.

Posició dels braços i mans en els llargs.

S’aixeca el peu esquerra i avançant-lo tot inclinant la punta en direcció al terra, es dona un petit cop que anomenarem: puntejar (primer compàs) i es recula tot seguit i en direcció un xic a l’esquerra (figura 1); carregar el per del cos sobre el peu esquerra i avançar el dret amb la punta en direcció al terra, donar un petit cop a terra (segon compàs) i passar-lo per sobre l’esquerra quedant encreuats, (figura 2) carregar el cos sobre el peu dret, i sortint l’esquerra del darrera, avança amb la punta en direcció a terra, donant un petit cop (puntejant) i recula segons marca la (figura 3); carregar el pes del cos sobre el peu esquerra i recular un xic el dret (marcant el quart compàs) (figura 4); carregar el pes del cos sobre el peu dret i l’esquerra passa per davant del dret creuant-se (figura 5).

Figures 1, 2 i 3.

       

Figures 4, 5 i 6.

 

Figura 7.

 

Aquests són els quatre compassos LLARGS a l’esquerra. Seguim doncs en direcció dreta: sense desfer l’encreuament en què hem quedat en la (figura 5) carregar el pes del cos sobre el peu esquerra, i el dret, sortint del darrera, avança amb la punta en direcció al terra i donant un petit cop al terra (puntejant) així farem el (primer compas a la dreta)  recula tot seguit (figura 6) en direcció també un xic a la dreta; carregar tot el pes del cos sobre el peu dret i amb l’esquerra dona amb la punta un petit cop al terra (puntejar) així farem el (segon compàs a la dreta) i passar-lo per davant del dret encreuant-los (figura 7) carregant el cos sobre el peu esquerra i fent sortir el peu dret del darrera, fent-lo avançar, donant amb la punta del peu un petit cop al terra (puntejant) així farem el (tercer compàs a la dreta) es recula seguidament (figura 8); carregar el cos sobre el peu dret i l’esquerra recula un xic (quart compàs a la dreta) (figura 9); carregar el cos sobre el peu esquerra i passar el dret pel davant creuant-los (figura 10); carregar el cos sobre el peu dret i fent sortir l’esquerra del darrera, fer-lo avançar amb la punta en direcció al terra (figura 11); es dóna un petit cop al terra (puntejant) i comença un nou compàs a l’esquerra, que és el mateix moviment marcat en la figura 1, amb la sola variant que el peu esquerra surt del darrera del peu dret.

Figures 8, 9, 10, 11.

Seguiu de nou fent tots els moviments explicats: quatre compassos a l’esquerra i quatre compassos a la dreta sense interrupció i ja tenim apresos els LLARGS.

Ballar bé la Sardana, vol dir també, a més de l’estètica, moure’s i acabar d’acord amb la música. Per això cal comptar sempre els compassos que té en els curts i llargs cada Sardana. El fet de comptar els compassos dels curts i dels llargs ens portarà a fer un bon repartiment d’aquesta.

 

El repartiment:
La Sardana de l’Alcalde de la vila d’Amer es balla a l’estil selvatà, del qual passo a donar una àmplia explicació gràcies als treballs realitzats pel Sr Francesc Pantebre i Arqués (1906-1999) fill i net d’Andorrans.

L’origen de la sardana llarga ens ha llegat dos estils de repartiment: l’empordanès i el selvatà. Les designacions respectives de tots dos estils ens fa entendre que l’un és originari de la comarca de l’Empordà i que l’altre ho és de la comarca de la Selva. No sabem quin dels dos és l’autèntic ho si ho són tots dos.

Tampoc no sabem si es crearen tots dos a l’hora, i no si va ser així, què va poder induir a la creació del segon. Tal vegada una rivalitat entre comarques veïnes? El fet cert és que, fins ara, han estat respectats tots dos i crec que hem de continuar respectant-los en endavant, malgrat l’inconvenient (no pas gaire greu) que representa trobar-nos algun cop, en una mateixa ballada i fins i tot en una mateixa rotllana empordanesos i selvatans.
En aquest darrer cas, el problema seria insoluble, per la situació caòtica que ens portaria a un intent d’imposició de la voluntat d’un bàndol a la de l’altre cosa que, si bé escadusserament es deu haver produït algun cop, no ha pres peu, i l’amor propi ha quedat sempre desarmat per la bonhomia natural i l’estat tranquil.
“Ara bé, sovint se senten lamentacions de no poder-nos regir per un estil únic. Però en general no es condemna ni l’un ni l’altre (salvant excepcions, és clar; com la del qui sempre ha ballat a l’empordanesa per tot arreu on s’ha trobat i un dia, tant segur del que fa, es troba discordant dels companys de dansa que repartissen a l’estil selvatà. S’empipa i engegaria el selvatà a rodar; però s’assossega i tot plegat, no passa d’aquí. És que encara no s’havia adonat que és en un poble de la Selva…)
Exposat el cas d’un costat, n’exposaré un altre: fa uns quants anys, coneixent divergències de detall de l’estil selvatà, vaig demanar a un amic d’Anglès (la Selva) que no sabia ballar sardanes però que pertanyia a la comunitat sardanista per l’amor a la sardana (que sempre ha sentit i demostrat) que em facilités un mètode de repartiment a la selvatana en el qual ell tingués confiança. Al cap de poc temps vaig rebre una carta seva amb un petit opuscle editat per l’Agrupació Sardanista Floricel d’Anglès, l’any 1966 intitulat Anotacions referents a la sardana. A la carta, em deia que va parlar amb un amic seu, que aquest sí que en sabia de ballar i era dels qui no es perden gaires ocasions de fer-ho i que li va dir que repartir a l’empordanesa és com menjar-se un pollastre sense mastegar-lo; aquesta faceciosa frase, amb la punta de sornegueria d’un selvatà, em cridà prou l’atenció per reellegir-la més tard i decidir-me a investigar el tema un xic més a fons.
Tenint en compte que l’estil selvatà es més complicat que l’empordanès, es comprèn que els qui l’han après se’n sentin orgullosos; perquè allò que s’ha obtingut amb un esforç superior dóna més satisfacció. O sigui, que l’estil selvatà sembla estar concebut per a més força de voluntat (d’aquesta darrera consideració F Gaude Viñas en discrepa perquè es circumcriu a una manera de pensar i una actitud social d’una època determinada)
En estendre’s la sardana per tot Catalunya, procedent de l’Empordà i la Selva, ho féu totalment (ho diguem quasi totalment, per el cas que hi hagués algun lloc que jo no sàpiga) pel sistema empordanès; el selvatà quedà pràcticament reclòs a la  comarca de la Selva, si bé no és rar veure-hi rotllanes de visitants que ballen a l’empordanesa, com també selvatans que van a ballar a l’Empordà i a d’altres llocs, a la selvatana.
Quan vaig a ballar sardanes a la Selva, ballo indistintament i amb el mateix gust a l’empordanesa que a la selvatana; m’integro a l’estil de la rotllana formada si jo hi entro o distribueixo a la selvatana ja que és l’estil de la comarca, si la comencem a iniciativa meva.
El sardanista que coneix tots dos estils, amb un cop de veure un començament o un final de tirada al revés de com habitualment ell ho fa, en té proa per a integrar-se immediatament al costum dels companys d’aquella rotllana.
Aureli Capmany diu, en el seu llibre La Sardana a Catalunya: “l’únic que ens pot fer creure o donar a entendre que és raonable i que tal vegada l’ús de l’estil empordanès és l’originari, és que aquest ha prosperat més que el selvatà; tal vegada perquè el selvatà ofereix més dificultats en la interpretació que l’empordanès” La darrera expressió, la trobo encertada; l’anterior, no. És a dir que, posats a bellugar-nos dins l’àrea de les hipòtesis, jo crec que s’ha universalitzat l’empordanès perquè és més fàcil, independentment de ser, o no, l’originari.
A la selva ja es ballaven el contrapàs i la sardana curta en sentit antihorari de l’Empordà; o sigui, acabant cap la dreta en comptes d’acabar a l’esquerra..
Els primers mètodes sardanistes són tots de l’estil empordanès. Foren precisament autors de l’Empordà els qui van escriure els primers mètodes selvatans, per tal que la sardana llarga es pogués estendre a la comarca veïna sense que els selvatans haguessin de renunciar a la seva manera tradicional de ballar: en direcció contrària a la de l’Empordà.
Molts dels mitjans necessaris per a omplir el lleure en temps antics han desaparegut per inservibles, substituïts per altres de nova creació; d’alguns queda només els records que els folkloristes han recopilat i que ara es representen amb caràcter d’espectacle més o menys sofisticat.
Això no obstant, com que l’estil selvatà, malgrat haver quedat estancat dins els límits de la frontera comarcal, s’ha mantingut durant un segle i mig amb una fermesa digna d’admiració, bé deu ser que nasqué amb una ànima forta i que pot ser l’estil originari; i que, en veure’l tant complicat, uns dissidents creessin l’empordanès; o suposant que l’originari fos aquest i que els selvatans volguessin donar-li més valor per mitjà de més treball i que no tenint-ne encara prou, han anat inventant variants...
La sardana no tant sols ha resistit els embats de tots els temps i es manté viva, sinó que les seves virtuts li donen validesa per a nivells culturals i cívics més alts que els del temps que ens ha tocat viure.
Tant si el primer estil fou l’un com l’altre, és evident que el poble els creà i els ha conservat fins ara en bona convivència. Podem continuar igual per temps indefinit, si bé ni hi serà de massa que vetllem perquè no se n’hi afegeixin d’altres.
La diferència d’un estil a l’altre consisteix a començar i acabar certes tirades a la banda contrària; en el selvatà hi ha repartiments més llargs i per tant, més difícils, perquè s’han de preveure amb més temps: són petits inconvenients que només els supera la molta pràctica.
En voler descriure el repartiment a l’estil selvatà, ens trobem que entre els mateixos conreadors d’aquest estil no hi ha unitat de criteri pel que es refereix als repartiments.
I ara hem de tornar a l’opuscle de l’Agrupació Sardanista Floricel, d’Anglès, en el qual llegim la nota següent: “... havent-hi diversitat d’opinions, el mateix entre autors de prestigi que entre els balladors actuals referent a la segona part de curts d’ésser parell el nombre d’una tirada, s’ha adoptat la que sembla més generalitzada i que més es practica en la sontra comarca”. Heus-la ací. (Francesc Pantebre)
L’estil selvatà: Es comença la primera tirada de curts per l’esquerra i s’acaba la segona de curts amb dos tresos, al costat que vingui (els dos tresos, que en l’empordanès no existeixen, el lector els trobarà representats, començant a l’esquerra i acabant a la dreta, en les pistes 61, 62, 63, 64, 65, 66 i 67 i invertint els peus, per començar a la dreta i acabar a l’esquerra).

La primera de llargs es comença al costat contrari d’on han acabat els curts i la segona acaba a la dreta.

La tercera tirada de curts, comença a l’esquerra i s’acaba, al costat que vingui, amb un tres si el tiratge és en nombre senar i amb dos tresos si és parell.

La quarta tirada de curts es comença al costat contrari d’on s’ha acabat l’anterior i acaba a la dreta, fent un tres o dos tresos segons el tiratge sigui senar o parell

La tercera i la quarta tirada de llargs comencen a l’esquerra i acaben a la dreta cadascuna.

La cinquena i la sisena de llargs comencen a la dreta i acaben a la dreta.
Ara bé, per acabar a la dreta amb un dos o amb tres dosos (el mínim possible) cal fer els repartiments següents: de cinc, de sis, de set, de vuit, de nou, de deu i de dotze.

QUADRE DE COMENÇAMENTS I ACABAMENTS, ESTIL SELVATÀ (MÈTODE FLORICEL)   

ES COMENÇA
S’ACABA
Primera de curts
a l’esquerra

Segona de curts
a la dreta o a l’esquerra

Primera de llargs
al contrari a l’acabament anterior

Segona de llargs

a la dreta
Tercera de curts
a l’esquerra
a la dreta o a l’esquerra
Quarta de curts
al contrari a l’acabament anterior
a la dreta
Tercera de llargs
a l’esquerra
a la dreta
Quarta de llargs
a l’esquerra
a la dreta
Cinquena de llargs
a la dreta
a la dreta
Sisena de llargs
a la dreta
a la dreta

Observem que les tirades de llargs, des de la segona fins a la darrera, s’acaben a la dreta i que no hi ha les repartiments de dos ni de quatre, sinó que, quan és un tiratge de nombre parell, es reparteix amb dos tresos, precedits de dosos si s’escau.
Josep Mainar, a la Gran Enciclopèdia Catalana (paraula “sardana”) descriu que el repartiment de la segona tirada de curts a l’estil selvatà obligadament ha d’acabar-se a la dreta i que es pot fer amb un dos o dos tresos, el qual difereix del Floricel que, com hem vist, l’acaba amb dos tresos al costat que vingui.
Segons Mainar, trobant-se a l’esquerra, hi fa un repartiment de nou, amb tres tresos, mentre que Floricel espera una tanda més enllà, per a fer-hi un repartiment de cinc.
Com veiem, Mainar augmenta els repartiments en dos: el de dos i el de nou amb tres tresos.
Per a fer tres tresos cal només passar del segon al tercer com  hem passat del primer al segon i això mateix hem de fer per passar a quatre tresos, com veurem més avall.

 

Estil selvatà: model M C:

En un fulletó de 13 pàgines, de la Biblioteca Popular, de l’any 1958 (Editorial Millà) amb el títol de “Les millors sardanes” hi ha una descripció de l’estil selvatà signada per M.C.

La sardana selvatana es comença en direcció a la dreta. Es ballen també les dues primeres tirades de curts enllaçades; però la segona ha d’acabar a la dreta.
Si el tiratge dels curts és en nombre senar, bata en fer un tres, si el final ens ve a la dreta. En cas contrari, cal fer tres tresos.
Exemples: si els curts tiren 25 i les tirades tercera i quarta comencen a l’esquerra, el punt 22 ens vindrà a l’esquerra i amb un tres acabarem a la dreta. Si els curts tiren 27 i comencen a l’esquerra, el punt 24 ens trobaria a la dreta i el final fóra a l’esquerra, cosa prohibida; ho arranjarem en arribar al punt 18, que s’escau a l’esquerra, ja que, marcant aleshores tres tresos, acabarem a la dreta, com cal.

Si el tiratge dels curts és un nombre parell, cal tenir en compte que el sistema selvatà més generalitzat (perquè hom coneix altres sistemes selvatans) no admet finals de tirada en dos. Han de ser sempre en tres.

Hi poden haver dos casos. Primer, que bastin dos tresos per acabar a la dreta, per exemple: si el tiratge és de 26 i hem començat a l’esquerra, el vint ens vindrà a la dreta, per tant, amb dos tresos acabarem correctament a la dreta. Segon, que el tiratge és de 28 i hem  començat a l’esquerra; fent dos tresos al 22, faríem el bunyol d’acabar a l’esquerra; caldrà doncs, fer quatre tresos a partir del 16, per assolir el final desitjat: a la dreta.
Com que la suma de les dues primeres tirades ens donarà sempre un nombre parell, això que acabo d’explicar pot aplicar-se al repartiment de la segona tirada de curts.
La primera, tercera i quarta tirades de llargs han de començar cap l’esquerra (la segona es balla enllaçada amb la primera) la cinquena i la sisena han de començar, contràriament, cap la dreta.

Els finals, tant de la segona, tercera i quarta tirades com de la cinquena i la sisena, han de ser a la dreta.

Si els tiratge dels llargs és un nombre senar, per a les tirades tercera, quarta, cinquena i sisena ens servirem dels mateixos repartiments esmentats en tractar del sistema empordanès de 3, 5, 7 i 9, però aplicats a la inversa, és a dir, per acabar a la dreta (primera variant) model 5. Així caldrà substituir el repartiment de cinc pel de nou i el de tres pel de set; i viceversa.
Si el tiratge dels llargs és un nombre parell, la cosa es complica, perquè és prohibit d’acabar amb un dos o amb un quatre.

Suposem, referint-nos tan sols a la tercera i quarta tirades, que el tiratge és un nombre múltiple de vuit; per exemple, 64. Haurem de fer repartiment de dotze, amb tres dosos i dos tresos en arribar al 52, que ens vindrà a l’esquerra, per haver començat en aquest sentit.
Suposem que el tiratge sigui múltiple de quatre però no de vuit; per exemple 60. Haurem de fer repartiment de vuit, consistent en un dos i dos tresos, en arribar al punt 52, que s’escau a l’esquerra, i podrem acabar a la dreta.

Suposem ara que el tiratge és d’un nombre parell, múltiple de sis però no de vuit ni de quatre: per exemple, 66. Haurem de fer repartiments de deu, amb dos dosos i dos tresos, en arribar al punt 56, que ens trobarà a la dreta.

Suposem un tiratge de nombre parell, múltiple de dos però no de quatre, ni de sis, ni de vuit; per exemple, 62. Haurem de recórrer al repartiment de sis, amb dos tresos, en el punt 56, en el qual ens trobarem a la dreta, havent començat a l’esquerra.

Finalment cal dir, que, per a les tirades cinquena i sisena, caldrà recórrer sempre a un repartiment distint al corresponent a les tercera i quarta, per tal com, començant aquelles a la dreta, tots els punts ens vindran a la inversa.
Tots aquests repartiments van aparellats amb els de tiratge senar, de manera que s’agermanen el de sis amb el de deu i el de vuit amb el de dotze.

Resumint: si en la tercera i quarta hem hagut de fer repartiment de tres, de cinc, de sis o de vuit, en la cinquena i sisena correspondran els de set, de nou, de deu o de dotze, amb quatre punts d’anterioritat. I naturalment, viceversa, amb quatre punts de retard.

Hi ha selvatans que simplifiquen l’afer i admeten els dosos i els quatres al final (nombre 6) i d’altres que exigeixen tan sols l’acabament a la dreta en les tirades quarta, cinquena i sisena de llargs i el començament a la dreta en la primera tirada de curts i en les cinquena i sisena de llargs (variant número 7 de M C)

Contràriament s’han arribat a veure repartiments de quinze completament innecessaris, podent resoldre però tots els casos sense passar de dotze.

Fixem-nos doncs que entre tots els models que he exposat, s’utilitzen els següents 14 repartiments: de dos, de tres, de quatre amb un quatre, de quatre amb dos dosos, de cinc, de sis amb tres dosos, de sis amb dos tresos, de set, de vuit, de nou amb tres dosos i un tres, de nou amb tres tresos, de deu, de dotze, de quinze (?).

 

Filmacions:
Podeu veure la sardana de l’Alcalde de l’any 2016 en el següent enllaç:

Gravació íntegre de la Sardana de l'Alcalde del 2016 d'Amer. viladamer.cat.

Cal remarcar que, en el cas concret d'aquest any 2016, la repetició no es va ballar en commemoració del 50è aniversari de la mort de Joan Fontàs, autor de la sardana utilitzada en aquest acte, la Festa Mil·lenària. Interpretada per la Principal de la Bisbal. Aquest any van assistir també els hereus i pubilles de les capitals de Girona, Tarragona i Barcelona, així com els de Catalunya.

 

Bibliografia:
Arxiu de Tradicions Populars. Valeri Serra i Boldú. Volum I pàgina 107. Any 1928.

Fiestas y Tradiciones Populares en Cataluña. Valerio Serra Boldú. 1929.

La Vanguardia. Dissabte 27 de juliol de 1957. Pàg 7

La Vanguardia. Diumenge 18 d’agost de 1957. Pàgina 8.

La Vanguardia. Dijous 14 d’agost de 1958. Pàgina 26.

Diari Sardana. Amer. Dijous 15 d’agost de 1968. Pàgina 8

Any 1968. Sardana de l’Alcalde d’Amer en youtube. 26-08-1968 Sardana de l'Alcalde. www.youtube.com/watch?v=0i1IlEXmwwk

Amer. Jaime Marqués Casanovas. Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Any 1970.

La Sardana (el fet històric, el fet musical, el fet artístic i social) J Mainar i J Vilalta. Any 1970.

Normes per a ballar, comptar i repartir la sardana. Josep Gibert i Genís. Edita Obra del Ballet Popular.

Web oficial de l’Ajuntament d’Amer.

Diari Digital de Girona. 17.08.2011 | 15:23h. Carles Colomer

Diari Digital de Girona. 17.08.2013 | 15:23h. Carles Colomer

Artícle de Imma Bosch. Sobre el Sr Josep Puigdemont. Anècdotes sobre la sardana de l’alcalde.

La Sardana Pràctica. Francesc Pantebre i Arqués. Primer edició any 2003. Edita familia Pantebre-Trasfi.

Artícle de Montserrat Juventeny.

Fons Dani Duch.

Fons Arcadi Calzada. Municipi: Amer  codi: 37648.

Web: www.vilaweb.cat

viladamer.cat (youtube). Filmació de l'any 2016.

Fons documental Sr Joan López i Grau.

Guardar

Guardar

Guardar