Rubí, Esbart Dansaire de

 

Contacte:

T. 93 127 02 28
M. 696 125 041
[email protected]

Horaris:

Dimarts i dimecres de 10 a 12h.
Dimarts i dijous de 17,30 a 19h.

Adreça:

Passeig de les Torres, 37

08191 Rubí (Barcelona)

 

 

 

 

 

Any 1920 a 1929:

Per trobar la data de creació de l'Esbart Dansaire de Rubí, ens remuntarem als orígens de l'agrupació, que va tenir lloc, com tantes d'altres de Rubí, als anys 20 del segle XX, de la mà de l'eminent Dr. Josep Guardiet, impulsor de la vida cultural de la vila. Concretament fou el 1923 quan va néixer l'entitat, com a secció del Casal Popular, que també va crear l'infatigable mossèn on ara s'ubica l'Escola Montserrat.

El primer president de l'esbart va ser Remigi Brustenga.

L'Esbart Dansaire de Rubí, en el decurs de tots aquests anys, realitza una gran feina de divulgació de la dansa popular catalana arreu del territori i també més enllà de les nostres fronteres.

En l'actualitat l'’Esbart Dansaire de Rubí és una associació sense ànim de lucre, formada per un nombrós col·lectiu de socis i col·laboradors, de dansaires, exalumnes i exdansaires.

El primer director i mestre de dansa va ser el Sr Leandre Peracaula, que aleshores dirigia l'Esbart Pàtria. Leandre Peracaula va ser director entre els anys (1923 – 1932).

L'Esbart de Dansaires Pàtria va ser una secció de l'Ateneu Democràtic Regionalista del Poblenou (Barcelona) fou una entitat històrica del barri del Poblenou de Barcelona que va existir de 1902 a 1936. L'any 1922 Joan Rigall i Casajuana crea la secció de dansa tradicional que s'anomenarà Esbart de Dansaires Pàtria sent una delegació de l'Esbart Folklore de Catalunya. El diumenge 31 de desembre de 1922 a les 9 de la nit es va fer la festa de presentació del nou esbart, comptant amb la col·laboració de la secció de declamació i una cobla. L'acte es va fer a la mateixa seu social.

Un dels seus directors va ser Leandre Paracaula que havia estat dansaire de l'Esbart Barceloní de Dansaires i posteriorment, com he dit abans, esdevindria el primer mestre de l'Esbart Dansaire de Rubí.

Leandre Peracaula als darrers anys.

Els assajos de l'Esbart Dansaire de Rubí es feien dins el mateix Casal Popular, acompanyats del piano que tocava Magí Ramèntol (o Pilar Feliu en cas d'absència). Tot i que la primera actuació en públic fou el 7 d'octubre del mateix 1923, on es ballaren unes sardanes, la presentació oficial no fou fins al 18 de novembre, al Casal, amb la representació del Ball Cerdà, juntament amb diverses actuacions de balls i danses a càrrec de l'Esbart de Dansaires Pàtria.

Programa de mà de la primera actuació de l'Esbart Dansaire de Rubí

Els primers dansaires de l'esbart foren: Leandre Solà, Joan Vila, Josep Colomer, Rossend Batlló i Wifred Catasús, que a partir del 1924 dirigiria la recent creada secció infantil. Les noies eren: Pietat Montmany, Montserrat Cahís, Montserrat Mercader, Teresa Sugranyes, Remei Catasús, Cecília Torrents i Dolors Vila. Tots ells i elles, d'alguna manera, estaven vinculades a la parròquia de Sant Pere.

Les actuacions tenien lloc a Rubí o bé als seus voltants. A la festa major es feien davant l'església de Sant Pere, i al Casal Popular per la Festa de la Primavera (que era al maig, organitzada pel Centre Excursionista de Rubí des de 1923 fins a la guerra civil). També apareixien durant els aplecs de Sant Muç i de Sant Feliuet, a més de participar en obres benèfiques a llocs com l'Asil Busquets de Terrassa o al dels Desemparats de Sabadell, entre altres.

L'Esbart Dansaire el 1925 a Sabadell. Foto Museu de Rubí.

Els balls representats per l'Esbart en els seus inicis eren les sardanes (Ball Cerdà), però a partir de 1924 s'incorporaren noves danses: l'Indiot, la Patum, la Bolangera, el Galop de Cortesia, la Morisca, la Castanya, la Dansa de Castellterçol... i el 1927 va tenir lloc la primera actuació del Ball de Gitanes.

Programa de mà del recital de danses de l'esbart per la festa major de Sant Pere de 1927.

 

En un principi, les noies anaven abillades amb un vestit blanc amb mitges i sabates negres. Els nois portaven una camisa blanca, faixa vermella o lila i barretina lila. Al llarg dels anys es produïren algunes modificacions en el vestuari.

Peracaula continuà com a ànima de l'esbart molts anys, en qualitat d'assessor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1930 a 1939:

L'any 1932 va canviar el director de l'Esbart Dansaire de Rubí. A les hores va ser el dansaire Wifred Catasús, que se'n va fer càrrec durant els anys de la República fins que va morir a la guerra civil (1932 – 1938).

Wifred Catasús. Arxiu fotogràfic de la família Catasús-Sugranyes

 

Cos de dansa de l'Esbart Dansaire de Rubí l'any 1935. El primer de la dreta el seu director Wifred Catasús.

 

 

 

 

 

 

 

Any 1940 a 1949:

L'any 1940 passa a ser director de l'esbart en Miquel Sugrañes (1940 – 1943)

L'any 1943 canvia el director de l'esbart i passen al capdavant Albert Ventura i Magí Ramentol (1943 – 1946).

L'any 1948 passa a ser director Miquel Sugrañes (1948 – 1951).

 

 

 

 

 

 

Any 1950 a 1959:

L'any 1952 és director de l'esbart Daniel Bas (1952 – 1954).

L'any 1955 passa la direcció a Joan Closa i Antoni Perpiñà (1954).

L'any 1955 passen a ser directors Teresa Payès i Albert Sans (1955 – 1958) n'Alber Sans ho seguirà sent però fins (1955 – 1990)

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1960 a 1969:

Programa de mà del Xè Festival de la Dansa Catalana al Palau de la Música Catalana. Actes de les festes de La Mercè. 17 de novembre de 1968.

 

Programa de mà de l'11è Festival de la Dansa Catalana organitzat per l'Obra del Ballet Popular. Festes de La Mercè de l'any 1969.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1970 a 1979:

Programa de mà del XIVè Festival de la Dansa Catalana organitzat per l'Obra del Ballet Popular en el qual l'Esbart Dansaire de Rubí hi va participar amb el Bolero de Torrent i el Ball de Còrrer. Festes de La Mercè de l'any 1972.

 

L'any 1978 l'Esbart Dansaire de Rubí rep la visita del Molt Hble. Sr. Josep Tarradellas, President de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Esbart Dansaire de Rubí. Espectacle "Balls i Danses del Llibre Vermell de Montserrat". Any 1978.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1980 a 1989:

L'any 1980 l'Esbart Dansaire de Rubí rep el Premi Nacional de Dansa.

La única història que s'ha fet sobre l'Esbart Dansaire de Rubí fou a càrrec de Rosa Maria Arís i Francesc Margenat, del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, al Butlletí núm. 11, de desembre de 1983, coincidint amb els 60 anys de l'Esbart.

Portada del Butlletí núm. 11, de desembre de 1983, coincidint amb els 60 anys de l'Esbart.

 

Els Xatos és una festa vinculada al tradicional Aplec de primavera a l’Ermita de Sant Muç. Coneguda des del segle XVI, a les darreries del segle XVII va incorporar la vinguda a l’Ermita d’una de les agrupacions populars més característiques de la Barcelona vuitcentista. Cada dilluns de Pasqua Granada venien en romeria a la capella del seu patró.

El temps va anar desdibuixant aquesta tradició, però l’any 1986, amb motiu de la celebració del mil·lenari de la ciutat, l’Esbart Dansaire va proposar la represa d’aquesta festa i des d’aleshores n’assumeix la seva organització, fent costat al tradicional romiatge de primavera a l’ermita Sant Muç, que mai no s’havia deixat de celebrar.

Festa del Xatos. Ermita de Sant Muç.

 

 

Programa de mà del Festival de la Cançó i la Dansa en el qual hi va participar l'Esbart de Rubí. Com a director Joan Fosas.

Joan Fosas Carreras (Rubí, 1937-2013) ha esdevingut un referent en l’àmbit de la dansa popular i tradicional catalana. Destaca com a ballarí, per la seva expressivitat i la seva força, i com a coreògraf, pel seu impuls i recuperació de danses antigues.

Començà a l’Esbart Dansaire de Rubí, al que dedicà bona part de la seva trajectòria. Més tard, assumí la direcció de l’Esbart Santa Anna de Escaldes-Engordany, a Andorra. També col·laborà amb la Companyia Danzares, l’Esbart Verdaguer, el Ballet Español de Cuba i el Gran Ballet del Liceu, per citar els més representatius. Diversos documents relacionats amb la Spanish Dance Society confirmen el seu reconeixement internacional.

 

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

L'any 1990 passen la direcció de l'esbart a Eduard Ventura (1990 – 2005)

L'any 1997 l'Esbart Dansaire de Rubí li és otorgada la Creu de Sant Jordi.

Palau de la Generalitat. Creu de Sant Jordi.

 

 

 

 

 

 

 

Any 2000 a 2009:

L'any 2001 l'esbart inicia un nou projecte prou ambiciós. Rubifolk és un Festival Internacional de Dansa Tradicional, creat i organitzat per l’Esbart Dansaire de Rubí. Neix l’any 2001 com a continuador del Festival Folklòric (1973-1975) i d’Europobles (1986-1991).

Rubifolk vol donar a conèixer a Rubí i a la comarca, la diversitat cultural de tot el món, a partir de la cultura tradicional i popular.

Rubifolk és un esdeveniment que vincula la ciutadania de Rubí, no només a través dels espectacles que els grups convidats ofereixen, sinó per la participació de prop de 120 famílies rubinenques que acullen als integrants dels grups a la seva pròpia llar i per la col·laboració de les altres entitats socioculturals de la ciutat.

 

Joan Fosas Carreras (Rubí, 1937-2013) ha esdevingut un referent en l’àmbit de la dansa popular i tradicional catalana. Destaca com a ballarí, per la seva expressivitat i la seva força, i com a coreògraf, pel seu impuls i recuperació de danses antigues. Precisament per aquesta darrera faceta va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 2002.

 

L'any 2005 el director de l'esbart és Jordi Rubio (2005 fins  l’actualitat)

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

En l'actualitat l'Esbart Dansaire de Rubí segueix creant espectacles d'arrel tradicional com poden ser: "Som i Serem: del punt pla a la jota" "Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat (sXIV)" "Les Gitanes de Rubí"... amb la direcció artística de Jordi Rubio i coreografies d'Albert Sans, Joan Fosas i el mateix Jordi Rubio.

Ha estrenat espectacles com “Carnestoltes”, de Joaquim Serra; “Setmana Santa” de Salvador Espriu, amb l’Enric Majó; “Canigó”, amb música de Manel Camp i vestuari de Mercè Paloma, del que va oferir-ne vuit representacions al Teatre Nacional de Catalunya; ha intervingut en els concerts “Celebrem la Primavera”, oferint les imatges de dansa des de Televisió de Catalunya; i darrerament “Íntima”, “La muixeranga d’ Algemesí”, “Haikús en temps de guerra”, sobre els poemes de Miquel Martí i Pol, o “dansaXXI.cat”. El 29 de juny de 2013 va estrenat “Miratges” l’obra pòstuma del coreògraf Joan Serra.

Al 2016, amb “Som i Serem: del Punt Pla a la Jota”, l’Esbart posa a l’escenari una programa estrictament tradicional. Una primer part amb danses de la Catalunya Vella, la dels comptats de la marca, la del ballar pla i les danses de cerimònia, i una segona part amb balls de la Catalunya Nova, la que guarda encara la toponímia, i la jota.

 

L'Esbart Dansaire de Rubí ha realitzat unes fotografies de presentació dels balls, les danses i muntatges escènics que han caracteritzat la seva trajectòria durant tots aquests anys, enguany amb un vestuari impecable, i que passo a mostrar.

Les Danses de Vilanova. Tradicional. Instrumentació: Joaquim Serra. Vestuari: Maria Carbonell. Estrena: 1924.

 

La Dansa de Castellterçol. Tradicional. Instrumentació: Joaquim Serra. Vestuari: Maria Carbonell. Estrena: 1924.

 

La Morisca de Gerri la Sal. Tradicional. Instrumentació: Joaquim Serra. Vestuari: Maria Carbonell. Estrena: 1924.

 

Ball de Gitanes de Rubí. Arrengament coreogràfic: Albert Sans. Instrumentació: Jordi Núñez. Vestuari: Ramon Trabal. Estrena: 1970.

 

El ball del córrer. Coreografia: Albert Sans. Instrumentació: Jordi Núñez. Vestuari: Ramon Trabal. Estrena: 1971.

 

El Mortitxol. Arrengament coreogràfic: Albert Sans. Instrumentació: Jordi Núñez . Vestuari: Fabià Puigcerver. Estrena: 1976.

 

Les Seguidilles de Castelló. Coreografia: Albert Sans. Instrumentació: Agustí Cohí Grau. Vestuari: Maria Carbonell. Estrena: 1980.

 

Ball Pla de Sant Mateu. Coreografia: Albert Sans. Instrumentació: Agustí Cohí Grau. Vestuari: Maria Carbonell. Estrena: 1980.

 

El Carnestoltes. Coreografia: Albert Sans. Música: Joaquim Serra. Vestuari: Fabià Puigcerver. Estrena: 1982.

 

Jota de la Ribera. Coreografia: Albert Sans.. Instrumentació: Agustí Cohí-Grau.. Vestuari: Maria Carbonell. Estrena: 1985.

 

Glosa sobre els balls de cascavells. Coreografia: Eduard Ventura Glosa Musical: Santi Molas. Vestuari: Maria Carbonell. Estrena: 1987.

 

La festa de Castellterçol. Coreografia: Joan Fosas. Arrenjament musical: Pere Burés. Vestuari: Maria carbonell. Estrena: 1994.

 

Tirant lo Blanc. Coreografia: Eduard Ventura. Música: Joan Lluís Moraleda. Vestuari: Mercè Paloma. Estrena: 1994.

 

Quatre Canços i Danses de Frederic Mompou. Coreografia: Eduard Ventura. Música: Frederic Mompou. Vestuari: Maria Carbonell. Estrena: 1998.

 

Dansades de la Terra Alta. Recreació coreogràfica: Eduard Ventura. Arranjament musical: Pere Burés. Vestuari: Maria Carbonell. Estrena: 2004.

 

Moviment per a una sardana, Íntima. Coreografia: Jordi Rubio. Música: Joaquim Serra
Vestuari: Pau Fernàndez. Estrena: 2007.

 

La Moixeranga d’Algemesí. Arrengament coreogràfic: Albert Sans. Música: Joaquim Serra. Vestuari: Maria Carbonell. Estrena: 2007.

 

Dansa XXI.cat. Coreografia: Jordi Rubio. Música: Arnau Vilà. Vestuari: Xisco Caimerí. Estrena: 2010.

 

Haikus en temps de guerra. Coreografia: Eduard Ventura. Música: Brossa Quartet de Corda. Vestuari: Maria Carbonell. Estrena: 2010.

 

Miratges. Coreografia: Joan Serra. Música: Joan Figueras. Vestuari: Pau Fernàndez. Estrena: 2014.

 

Fandango. Coreografia: Jordi Rubio. Arranjament musical: Ferran Martínez. Vestuari: Pau Fernàndez. Estrena: 2016.

 

Montsià. Coreografia: Jordi Rubio. Instrumentació: Ferran Martínez. Vestuari: Pau. Fernàndez. Estrena: 2016.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2020 a 2029:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia i fons consultades:

Web Esbart Dansaire de Rubí.

Fons documental de l'autor.

Los comentarios están cerrados.