Verdaguer, Esbart

L'Esbart Verdaguer néix arran de la iniciativa d'unes quantes persones que  havien convergit en la Comissió Adat Oliva i a Miramar (Miramar nèix el juny de 1945 volent ser una mena d'Ateneu Enciclopèdic Popular per a joves entre 20 i 30 anys). Aquest embrió el podem datar l'any 1940. No és però fins l'any 1947 que es pot identificar l'Esbart Verdaguer com a tal.

En aquella època (... 1940...) els orfeons, esbarts, centres excursionistes i colles sardanistes eren els puntals de la resistencia cultural a casa nostra. A través del folklore el sentit de pertinença feia enaltir l'esperit dels seus membres, sovint aixoplugats, en moltíssims cassos, per institucions d'esglèsia.

Quan Josep Benet i Morell (Cervera 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès març de 2008) torna del servei militar porta una idea de catalanitat per a l'entitat on recentment acaba d'entrar (Casal Catòlic de Sant Andreu) i funda l'Esbart Iuventus amb un grup de dansaires.

El prolegomen del futur Esbart Verdaguer cal trobar-lo en l'encontre de Josep Benet i Manuel Cubeles i Solé (Barcelona, 25 de desembre del 1920 - La Garriga, 19 de desembre del 2017) en la cruïlla d'Acció Catòlica Espanyola conduits per Pere Tarrés i Claret. Allí, Benet proposa a Cubeles, malferit en combat en una cama, autodidacte, afeccionat total a les danses del país, que fes de director coreogràfic de l'Esbart Iuventus.

L'Esbart Iuventus passa l'any 1943 al Centre Cultural de la Creu Roja, com a secció de "Danzas Folklóricas". Josep Benet que havia començat a actuar políticament a la Universitat va veure palesa la significació de la repressió desencadenada el 1939 en contra del projecte de la Universitat Autònoma, amb el detall del procés de depuració del professorat. Es fa evident quina universitat va quedar el 1939.  Benet deixa l'esbart en mans del seu amic Manuel Cubeles, tot mantenint la relació. S'incorporen nous elements a l'esbart com el dansaire Oriol Pascual i el músic Lluís Moreno i Pallí; tenint freqüents actuacions durant l'any 1945; això va fer que li reportés entitat i rodatge.

L'octubre de 1945 l'Esbart Iuventus va fer la primera actuació al Palau de la Música Catalana dirigint la cobla el mestre Francesc Pujol, director de l'Orfeó Català.

Abans d'acabar l'any l'Esbart Iuventus va canviar el seu estatge social al Centre Parroquial de Santa Madrona al barri del Poble-sec que estava en mans de Mn. Amadeu Oller, Joan Antoni Ivern i Manuel Ibàñez Escofet. Prenent l'esbart la seva primera titularitat "Institució Folklòrica Verdaguer". El nom del poeta tenia en aquells moments una forta càrrega simbòlica. Aquests van actuar, amb un programa de danses,  just després del canvi de la seu social al Foment de les Arts Decoratives. El secretari d'aquesta darrera entitat, Josep Mainar i Pons s'incorporà immediatament a l'equip directiu de l'esbart. Després van venir altres actuacions al London Club -entitat recreativa de la colonia britànica i espai profusament aprofitat pel catalanisme cultural- i a la Unió Excursionista de Catalunya. També van fer diversos desplaçaments a comarques.

És en aquesta etapa de Santa Madrona que s'acaba de perfilar un vigorós equip directiu que estima el projecte engegat. Josep Benet incorporà a l'Institució Folklòrica Verdaguer Alexandre Cirici Pellicer i Jaume Picas provinent tots dos de Miramar.

Mentre es preparaven els actes d'Entronització de la Mare de Déu d'acord amb la Comissió Abat Oliva, de la qual era secretari d'organització Josep Benet, l'Institució Folklòrica Verdaguer feia divuit actuacions en comarques que van reafirmar la seva salud i despertaren entusiasme entre tot el públic.

Aquest projecte calia dotar-lo de mitjans i una base legal. Els mitjans van venir del mecenatge de Felix i Salvador Millet i legalment l'entitat queda registrada com "Esbart Verdaguer", d'utilitat pública, el mes de maig de 1947, just després de les Festes d'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest va ser el salt definitiu: el reconeixement de l'abat Escarré, de Fèlix Millet i del president de l'Orfeó Català Joaquim Renart que posà el Palau a la seva disposició.

 

Any 1940 al 1949:

 

Esbart Verdaguer. Al centre de la fotografia Lluís Moreno i Pallí (director musical) i Manuel Cubeles i Soler (coreograf).

 

Membres dansaires de Esbart Verdaguer. Temporada ?.

 

Esbart Verdaguer a la Bassílica de Montserrat per la Festa d'Entronització de la Mare de Déu. Any 1947.

 

Dansaires de l'Esbart Verdaguer a Montserrat. Festa d'Entronització de la Mare de Déu. Any 1947.

   

Dansaires de l'Esbart Verdaguer a Montserrat. Festa d'Entronització de la Mare de Déu. Any 1947.

 

   

Dansaires de l'Esbart Verdaguer a Montserrat. Festa d'Entronització de la Mare de Déu. Any 1947.

Dansaires de l'Esbart Verdaguer a Montserrat. Festa d'Entronització de la Mare de Déu. Any 1947. Anna Garcés i Salvador Melo.

Programa de mà de l'Esbart Verdaguer. Palau de la Música Catalana. 30 de novembre de 1947.

 

La primera junta directiva de l'Esbart Verdaguer la van formar: Salvador Millet (president), Josep Ferrer Bonsoms (vice-president), Josep Benet (vocal), Manuel Cubeles (vocal) Alexandre Cirici (vocal), Jaume Picas (vocal) i Oriol Pascual (vocal) i prop de quatre-mil socis. L'autoritat va vetar Josep Mainar i Pons, ex-funcionari de la Generalitat. La presentació oficial va fer-se el 18 d'abril de 1948. L'esbart es va presentar en format d'espectacle.

Recital de dansa de l'Esbart Verdaguer al Palau de la Música. 18 d'abril de 1948.

 

El mes de juliol de 1948 l'esbar viatja a València. Anada que correspongué amb l'estada que la Coral Polifònica Valentina havia fet a Barcelona l'any anterior amb motiu de les festes del nou tron.

L'Esbart Verdaguer a València. Juliol de 1948.

 

D'esquerra a dreta: Rosó Cardona, Anna Garcés, Aureli Capmany i Judit Tulla. 24 d'abril de 1949.

Eulàlia Blassi, Salvador Melo i Joan Clossa.

 

Dansaire de l'Esbart Verdaguer. Salvador Melo que posteriorment diriguiria altres esbarts. (Fotografia arxiu Anna Garcés)

   

Balladors de l'Esbart Verdaguer.

 

 

 

Any 1950 al 1959:

Portada del programa de mà.

L'Esbart Verdaguer representant  La Moixiganga en el Palau de la Música.  15 de gener de 1950.

 

Actuació de l'esbart a l'Ametlla del Vallès. 18 d'abril de 1950.

 

   

Actuació de l'Esbart Verdaguer. Retalls de diari de l'Aplec Pascual a l'Ametlla del Vallès.

 

Programa de mà del I Aplec d'Esbarts fet l'any 1951.

 

Diari "Solidaridad Nacional" . 11 de novembre de 1951.

 

L'any 1951 l'esbart actua al Teate Maria Guerrero de Madrid.

Esbart Verdaguer ballant la Tirotitaina: Carme Barcelo, Judith Tulla, Salvador Melo, Rosó Cardona, S Maqueda, Oriol Pascual. Any 1952.

Diari "Arriba". El 30 d'abril de 1952 l'Esbart Verdaguer balla al Teatre María Guerrero de Madrid.

 

l'Esbart Verdaguer al Liceu de Barcelona. Any 1953.

 

Diari de Barcelona. Dijous 25 d'agost de 1955.

 

Esbart Verdaguer al Poble Espanyol de Barcelona. D'esquenes, el seu director/coreògraf Manuel Cubeles i Soler.

 

Any 1960 al 1969:

Programa de mà de l'Esbart Verdaguer. Teatre Romea. 9 i 10 d'abril de 1963.

 

Any 1970 al 1979:

 

Any 1980 al 1989:

Antics dansaires de l'Esbart Verdaguer. Al centre assegut Lluís Moreno i Pallí.