Verdaguer, Esbart

 

 

Any 1940 al 1949:

L'Esbart Verdaguer neix arran de la iniciativa d'unes quantes persones que  havien convergit en la Comissió Abad Oliva i a Miramar (Miramar nèix el juny de 1945 volent ser una mena d'Ateneu Enciclopèdic Popular per a joves entre 20 i 30 anys). Aquest embrió el podem datar l'any 1940. No és però fins l'any 1947 que es pot identificar l'Esbart Verdaguer com a tal.

En aquella època (... 1940...) els orfeons, esbarts, centres excursionistes i colles sardanistes eren els puntals de la resistencia cultural a casa nostra. A través del folklore el sentit de pertinença feia enaltir l'esperit dels seus membres, sovint aixoplugats, en moltíssims cassos, per institucions d'esglèsia.

Quan Josep Benet i Morell (Cervera 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès març de 2008) torna del servei militar porta una idea de catalanitat per a l'entitat on recentment acaba d'entrar (Casal Catòlic de Sant Andreu) i funda l'Esbart Iuventus amb un grup de dansaires.

El prolegomen del futur Esbart Verdaguer cal trobar-lo en l'encontre de Josep Benet i Manuel Cubeles i Solé (Barcelona, 25 de desembre del 1920 - La Garriga, 19 de desembre del 2017) en la cruïlla d'Acció Catòlica Espanyola conduits per Pere Tarrés i Claret. Allí, Benet proposa a Cubeles, malferit en combat en una cama, autodidacte, afeccionat total a les danses del país, que fes de director coreogràfic de l'Esbart Iuventus.

Cubeles havia començat les seves passes dins el món del folklore al bressol de l'Esbart Folklore de Catalunya.

L'Esbart Iuventus passa l'any 1943 al Centre Cultural de la Creu Roja, com a secció de "Danzas Folklóricas". Josep Benet que havia començat a actuar políticament a la Universitat va veure palesa la significació de la repressió desencadenada el 1939 en contra del projecte de la Universitat Autònoma, amb el detall del procés de depuració del professorat. Es fa evident quina universitat va quedar el 1939.  Benet deixa l'esbart en mans del seu amic Manuel Cubeles, tot mantenint la relació. S'incorporen nous elements a l'esbart com el dansaire Oriol Pascual i el músic Lluís Moreno i Pallí; tenint freqüents actuacions durant l'any 1945; això va fer que li reportés entitat i rodatge.

L'octubre de 1945 l'Esbart Iuventus va fer la primera actuació al Palau de la Música Catalana dirigint la cobla el mestre Francesc Pujol, director de l'Orfeó Català.

Abans d'acabar l'any l'Esbart Iuventus va canviar el seu estatge social al Centre Parroquial de Santa Madrona al barri del Poble-sec que estava en mans de Mn. Amadeu Oller, Joan Antoni Ivern i Manuel Ibàñez Escofet. Prenent l'esbart la seva primera titularitat "Institució Folklòrica Verdaguer". El nom del poeta tenia en aquells moments una forta càrrega simbòlica. Aquests van actuar, amb un programa de danses,  just després del canvi de la seu social al Foment de les Arts Decoratives. El secretari d'aquesta darrera entitat, Josep Mainar i Pons s'incorporà immediatament a l'equip directiu de l'esbart. Després van venir altres actuacions al London Club -entitat recreativa de la colonia britànica i espai profusament aprofitat pel catalanisme cultural- i a la Unió Excursionista de Catalunya. També van fer diversos desplaçaments a comarques.

És en aquesta etapa de Santa Madrona que s'acaba de perfilar un vigorós equip directiu que estima el projecte engegat. Josep Benet incorporà a l'Institució Folklòrica Verdaguer Alexandre Cirici Pellicer i Jaume Picas provinent tots dos de Miramar.

Mentre es preparaven els actes d'Entronització de la Mare de Déu d'acord amb la Comissió Abat Oliva, de la qual era secretari d'organització Josep Benet, l'Institució Folklòrica Verdaguer feia divuit actuacions en comarques que van reafirmar la seva salud i despertaren entusiasme entre tot el públic.

Aquest projecte calia dotar-lo de mitjans i una base legal. Els mitjans van venir del mecenatge de Felix i Salvador Millet i legalment l'entitat queda registrada com "Esbart Verdaguer", d'utilitat pública, el mes de maig de 1947, just després de les Festes d'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Aquest va ser el salt definitiu: el reconeixement de l'abat Escarré, de Fèlix Millet i del president de l'Orfeó Català Joaquim Renart que posà el Palau a la seva disposició.

 

Esbart Verdaguer. Al centre de la fotografia Lluís Moreno i Pallí (director musical) i Manuel Cubeles i Soler (coreograf).

 

Membres dansaires de Esbart Verdaguer. Temporada ?.

 

Esbart Verdaguer a la Bassílica de Montserrat per la Festa d'Entronització de la Mare de Déu. Any 1947.

 

Dansaires de l'Esbart Verdaguer a Montserrat. Festa d'Entronització de la Mare de Déu. Any 1947.

   

Dansaires de l'Esbart Verdaguer a Montserrat. Festa d'Entronització de la Mare de Déu. Any 1947.

 

   

Dansaires de l'Esbart Verdaguer a Montserrat. Festa d'Entronització de la Mare de Déu. Any 1947.

Dansaires de l'Esbart Verdaguer a Montserrat. Festa d'Entronització de la Mare de Déu. Any 1947. Anna Garcés i Salvador Melo.

 

 

Programa de mà de l'Esbart Verdaguer. Palau de la Música Catalana. 30 de novembre de 1947.

 

La primera junta directiva de l'Esbart Verdaguer la van formar: Salvador Millet (president), Josep Ferrer Bonsoms (vice-president), Josep Benet (vocal), Manuel Cubeles (vocal) Alexandre Cirici (vocal), Jaume Picas (vocal) i Oriol Pascual (vocal) i prop de quatre-mil socis. L'autoritat va vetar Josep Mainar i Pons, ex-funcionari de la Generalitat. La presentació oficial va fer-se el 18 d'abril de 1948. L'esbart es va presentar en format d'espectacle.

Recital de dansa de l'Esbart Verdaguer al Palau de la Música. 18 d'abril de 1948.

 

 

Programa de mà del recital de dansa, Festival de Primavera, ofert per l'Esbart Sant Martí (fundat l'any 1947) i l'Esbart Verdaguer.

 

El mes de juliol de 1948 l'esbar viatja a València. Anada que correspongué amb l'estada que la Coral Polifònica Valentina havia fet a Barcelona l'any anterior amb motiu de les festes del nou tron.

L'Esbart Verdaguer a València. Juliol de 1948.

 

D'esquerra a dreta: Rosó Cardona, Anna Garcés, Aureli Capmany i Judit Tulla. 24 d'abril de 1949.

 

Portada del Diario de Barcelona del dijous 28 d'abril de 1949.

 

Programa de mà de l'actuació de l'Esbart Verdaguer per la inauguració del nou curs del Foment de les Arts Decoratives al que Josep Mainar i Pons hi estava vinculat. Any 1949.

 

Eulàlia Blassi, Salvador Melo i Joan Clossa.

 

Dansaire de l'Esbart Verdaguer. Salvador Melo que posteriorment dirigiria altres esbarts. (Fotografia arxiu Anna Garcés)

   

Balladors de l'Esbart Verdaguer.

 

 

 

 

 

 

 

Any 1950 al 1959:

Des de la seva arrancada l'any 1947, l'Esbart Verdaguer es va saber envoltar de personalitats vinculades al mon de la dansa, el teatre, l'art, la música i la política, això i la plena dedicació va fer que en poc temps s'introduïs en cercles prou influents dins l'àmbit de les arts escèniques, actuant en teatres de prestigi de tot Catalunya...

Programa de mà de l'Esbart Verdaguer al Palau de la Música Catalana. Gener de 1950.

 

 

Portada del programa de mà.

L'Esbart Verdaguer representant  La Moixiganga en el Palau de la Música.  15 de gener de 1950.

 

Esbart Verdaguer. Actuació de l'esbart a l'Ametlla del Vallès. 18 d'abril de 1950.

 

   

Actuació de l'Esbart Verdaguer. Retalls de diari de l'Aplec Pascual a l'Ametlla del Vallès.

 

 

Programa de mà de l'Esbart Verdaguer al Centre Social  de Terrassa. Festa major de Terrassa. Era costum de l'esbart anotar en els programes  una amplia llegenda dels balls i danses tradicionals, de les noves coreografies i dels balls i danses tradicionals coreografiats de nou per Manuel Cubeles, els quals anomenava suite o variacions.

Catalunya vivia moments de repressió on les activitats de cultura catalana estaven censurades i les entitats que en podien fer havien d'estar totalment controlades pel règim franquista.

Moltes manifestacions públiques com ballades de sardanes, ballets, etc acabaven amb persecucions pels carrers per part de la policía a cavall i a cop de porra.

Els mecenes Fèlix Millet, Alexandre Cirici i Josep Benet, s'associen per a fer un acte d'autoafirmació catalanista através del gènere més inesperat: el cinema d'animació.

Josep Benet des d' "Estel·la Films" va decidir tirar endavant la producció de la pel·lícula animada "La Ventafocs". Una creació catalanista per refer el país després dels estralls de la guerra i durant els anys de la posguerra.

La pel·lícula posava de relleu la tradició artística catalana introduïnt elements, arquitectònics, pictorics, socials i també danses folklòriques ballades per l'Esbart Verdaguer. No es pretenia imitar a Walt Disney (Walter Elias Disney) en la pel·lícula quedava reflectit el país i la seva societat...

Estel·la Films fa l'adaptació de la Ventafocs l'any 1950, el mateix any que Walt Disney fa la seva versió del mateix conte i no accepta competències ni tant sols amb el títol.

A l'Espanya dels 50 únicament estaven permesos els noms en castellà: en aquest cas havia dèsser "La Cenicienta". El nom de "La Ventafocs" no estava permès perquè era il·legal.

El títol que es va acordar va ser "Erase una vez" exhibint-se a la Bienal de Venecia.

Esbart Verdaguer ballant la Tirotitaina per a la pel·lícula "Erase una vez" : Carme Barcelo, Judith Tulla, Salvador Melo, Rosó Cardona, S Maqueda, Oriol Pascual. Any 1950.

 

Programa de mà del Festival de Quaresma al Casino del Comerç. Esbart Verdaguer. 4 de març de 1951.

 

Actuació de l'Esbart Verdaguer per les festes de Sant Josep a Vilassar de Mar. Era costum de l'esbart anotar en els programes  una amplia llegenda dels balls i danses tradicionals, de les noves coreografies i dels balls i danses tradicionals coreografiats de nou per Manuel Cubeles, els quals anomenava suite o variacions. Dilluns 19 de març de 1951.

 

Programa de mà dels recital de primavera de l'Esbart Verdaguer. 8 d'abril de 1951.

 

 

Programa de mà del festival de dansa realitzat al Palau de la Música per la Mutua Industrial i Comercial de Barcelona. 3 de juny de 1951.

 

 

Programa de mà del recital de dansa ofert per l'Esbart Antoni Botey i l'Esbart verdaguer al Teatre Victoria. 10 de juny de 1951.

 

Programa de mà del recital de dansa de l'Esbart Verdaguer al Centro Nacional. 26 d'agost de 1951.

 

Recital de dansa realitzat per l'Esbart Verdaguer a la festa major de Tiana. 14 de setembre de 1951.

 

Manuel Cubeles i Solé, soci fundador de l'Obra del Ballet Popular, no es cansa de fer propostes per a difondre la dansa.

L'Obra del Ballet Popular organitza el Primer Aplec d'Esbarts a Arenys de Mar, embrió del que seria posteriorment el tradicional Aplec d'Esbarts a Montserrat i que segueix organitzant en l'actualitat aquesta entitat. L'Esbart Verdaguer hi participa pel vincle d'amistat que hi havia entre Cubeles i l'Esbart Maragall d'Arenys de Mar. D'aquesta amistat sortirien moltes més actuacions de l'esbart per la comarca del Maresme.

Programa de mà del I Aplec d'Esbarts fet l'any 1951.

 

Diari "Solidaridad Nacional" . 11 de novembre de 1951.

 

Programa de mà del recital de danses de l'Esbart Verdaguer al Teatre Monumental de Mataró. 11 de novembre de 1951.

 

 

L'Esbart Verdaguer cedeix el seu vestuari perquè l'Esbart Segrià representi el seu primer recital de danses a la festa major d'Albesa. Any 1951.

 

 

Palau de la Música. Recital de tardor de l'Esbart Verdaguer. 18 de novembre de 1951.

 

 

Programa de mà del recital de dansa realitzat per l'Esbart Verdaguer al Palau de la Música el 6 de gener de 1952.

 

 

El 21 d'abril de 1952 l'Esbart Verdaguer feia l'actuació número 125 des de la seva creació.

Programa de mà del recital de dansa de l'Esbart Verdaguer. 21 d'abril de 1952.

 

 

L'any 1952 l'esbart actua al Teatre Maria Guerrero de Madrid.

Diari "Arriba". El 30 d'abril de 1952 l'Esbart Verdaguer balla al Teatre María Guerrero de Madrid.

 

Programa de mà del festival de Reis de l'Esbart Verdaguer de l'any 1953.

 

 

l'Esbart Verdaguer al Liceu de Barcelona. Any 1953.

Actuació de l'Esbart Verdaguer al Teatre Kursaal de Manresa per les festes de Sant Tomas. Any 1953.

 

 

 

Diari de Barcelona. Dijous 25 d'agost de 1955.

 

Esbart Verdaguer al Poble Espanyol de Barcelona. D'esquenes, el seu director/coreògraf Manuel Cubeles i Soler.

 

L'Esbart Verdaguer balla a la Plaça del Rei per les festes de La Mercè de Barcelona. Any 1955.

 

L'any 1955 l'Esbart Verdaguer passa la direcció coreogràfica a Salvador Melo que sustituirà a Manuel Cubeles i Soler.

 

Programa de mà dels actes culturals i festius que va organitzar la ONCE per Santa Llúcia en els qual hi va participar l'Esbart Verdaguer. Desembre de 1955.

 

L'Esbart Verdaguer balla a la Plaça del Rei per les festes de La Mercè de Barcelona. Any 1956.

 

Programa de mà del recital de danses ofert per l'Esbart Verdaguer davant la Catedral de Barcelona per les festes de La Mercè de l'any 1956. Organitzava l'Obra del Ballet Popular.

 

Festival de dansa a càrrec de l'Esbart Verdaguer i la Coral Sant Jordi pel 42è aniversari de l'Agrupació Cultural i Folklòrica Barcelonesa. Col·lecció Martorell-Solanic. Palau de la Música. 

 

Programa de mà del Festival de Reis de l'Esbart Verdaguer de l'any 1957.

 

 

Programa de mà del recital de primavera de l'Esbart Verdaguer.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1960 al 1969:

Programa de mà de l'Esbart Verdaguer. Teatre Romea. 9 i 10 d'abril de 1963.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1970 al 1979:

Programa de mà del recital de danses efectuat per l'Esbart Verdaguer pel IV Congrés Nacional d'Arxius i V Congrés Nacional de Biblioteques. Col·lecció Martorell-Solanic, UB.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1980 al 1989:

Antics dansaires de l'Esbart Verdaguer. Al centre assegut Lluís Moreno i Pallí.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia i fons consultades:

Fons documental familiar d'Ana Garcés.

Arxiu de l'Obra del Ballet Popular.

Arxiu Martorell-Solanic UB.

Arxiu de l'autor.

 

Los comentarios están cerrados.