Contacte:
Escut de l'entitat:
Any 1950 al 1959:
L'Agrupació Amics del Folklore es va fundar l'any 1950 per un grup dissident de dansaires de l'Esbart Montserrat del Centre de Lectura, encapçalats pel director musical Josep Casanovas i Marca. El seu estatge fou el Palau Bofarull del carrer Llovera aleshores local social del Club Natació Reus Ploms. Participaren en la constitució de l’entitat : I. Casanovas Civit, J. Casanovas Marca, P. Torruella Damiani, J. Auqué Ras, Cèsar Moyano Pujol, J. Cort Capella, i A. Saperas Espasa. Fou director musical i president en Josep Casanovas i Marca i Cèsar Moyano i Pujol com a director coreogràfic.
Els fundadors van escollir el nom d'Agrupació Amics del Folklore, per què no personalitzava que era un grup de dansa catalana sola, sinó que es tenia intenció de presentar danses d'altres regions o be d'altres països. Així constava en l'acta de fundació.
En la seva segona època però degut a que el nom d'Esbart identificava més el grup de dansa, hi figurava aquest nom, però mai es va canviar el seu nom oficial que se li havia donat i que constava en els estatuts.
Es van fer moltes actuacions a Reus i altres pobles de Catalunya etre les que es poden destacar...
Actuació a Vila seca el dia 3 d'agost de 1950.
Actuació a la Selva del Camp a l’Ermita de Paret Delgada, amb motiu de l’Aplec. 1950.
Ballada a La Selva del Camp a l’Ermita de Paret Delgada, amb motiu de l’Aplec. 1950.
Ballant el Pas-doble del Ball de Gitanes del Vallès a La Selva del Camp a l’Ermita de Paret Delgada, amb motiu de l’Aplec. 1950.
Parella ballant a La Selva del Camp a l’Ermita de Paret Delgada, amb motiu de l’Aplec. 1950.
Grup de Dansaires fundadors a l’aplec de Paret Delgada 1950.
Esbart Amics del Folklore de Reus ballant el Ball Cerdà de Vic a l’aplec de Paret Delgada 1950.
Actuació a la població de Cambrils amb motiu de la festa Major d’any 1950.
Actuació Festival al teatre Fortuny el 9 de desembre de 1950. Antics dansaires fundadors de l'esbart.
Actuació Festival al teatre Fortuny el 9 de desembre de 1950 amb motiu de Nostra Senyora de Loreto, Patrona de l’Aviació.
L’Agrupació Amics del Folklore “Celebró el primer aniversario de la entidad con la celebración de una misa en el santuario en honor a su patrona, la virgen de Misericordia, y a la salida de la misma con una audición de sardanas” Diario Español del 4 – 5 – 1951.
Actuació a la població de Porrera amb motiu de la festa Major dedicada al seu patró Sant Francèsc d’Assís, el dia 4 d’octubre de 1951.
Actuació a la població de Mora d’Ebre al dia 29 d’agost de 1951 amb motiu de la festa Major.
L'any 1951 per varis motius de discrepància, sobretot pel d'escollir dansaires pel "Ball de la Pastoreta", que es volia crear per ballar-lo a Misericòrdia, una part de dansaires es van separar quedant el mestre Casanovas com a director musical i Sebastià Claverí fent com a director coreogràfic. El Ball de la Pastoreta no s'estrenà i la senyera que estava a mig confeccionar resta paralitzada.
L'Agrupació queda un temps sense fer cap activitat però no es dissolt. A l'Arxiu i consta un ofici dirigit al senyor Governador Provincial de Tarragona en data de 20 de setembre de 1952, que diu el següent. "Habiendo desaparecido las circunstancias especiales que atravesaba la entidad Amigos del Folklore, por el hecho de haber causado baja voluntaria, el grupo de socios promotores de las desavenencias y haberse constituido por si solos en grupo aparte bajo la denominación "ESBART SANT JOAN" del Centro Parroquial de San Juan Bautista de Reus, según oficio recibido de esta Secretaria del señor Delegado de dicho Centro, Parroquial, a los efectos oportunos, placedme, con el debido respecto, poner en conocimiento de V: S. la decisión tomada en sesión ordinaria por la Junta vigente i en sesión ordinaria del día de hoy, de reemprender las actividades suspendidas hasta la fecha, así como el haber acordado trasladar el domicilio Social a la calle de Obispo Grau, num. 12 de esta ciudad de Reus. Lo que espero que será de su conformidad etc." Formen part. del grup de balladors Joan Escoda i Sancho, Nuri Corts i Montserrat Mestres i Roca i alguns antics directius.
Així doncs l'Agrupació Amics del Folklore passa a ser una secció del Bravium segons consta en un escrit dirigit per la junta de l'esbart i dirigents del Bravium al senyor Governador de Tarragona. " Pláceme poner en conocimiento de V. E. que la Junta Directiva de la Agrupación Amigos del Folklore de Reus, haciendo eco de unánime sentir de sus asociados, i previa la correspondiente venia del Reverendo Sr. Consiliario de la Obra Atlético Recreativa del Centro Parroquial de San Pedro de Reus, y de acuerdo con el artículo nº 9 del reglamento de la Entidad, en reunión celebrada el día 14 de los corrientes, acordó por unanimidad la fusión y incorporación de la Entidad en el seno de dicha Obra, bajo la denominación de "Agrupación de Amigos del Folklore del Bravium A. C.” de Reus y habiendo ocupado los cargos de la Junta Directiva, señores dirigentes el Bravium A. C.
Lo que comunico a V. E. para si tiene a bien de dar la oportuna aprobación. Dios guarde a V. E. muchos años.” Reus 23, de Octubre de 1952. Firmen el President de l'Agrupació, el senyor Consiliari de la O. A. R. i el President del Bravium A.C.".
Formen part del grup els dansaires Joan Escoda i Sancho i Montserrat Mestres i Roca junt amb altres dansaires que s'hi incorporen, continuen les activitats de l’esbart al Centre Catòlic de Reus (Bravium) Son dirigits momentàniament per en Sebastià Claverí , i a l'any 1954 passa a ser-ne el director en Josep Bargalló i Badia que llavors finalitzava el servei militar i era antic dansaire de l'Esbart Montserrat i que darrerament havia estat el director de l'Esbart Infantil d'aquell grup.
Targeta de soci que acreditava a Josep Bargalló com a director de l'Esbart de l'Agrupació Amics del Folklore "Bravium". Any 1954.
Es recolzat per Francesc Corbella i Adelina Tarés ex president i exdirectora de l’Esbart Montserrat i per la senyora Maria Forcada i Sitjà, "Maria dels Ballets" ànima i fundadora dels Esbarts a Reus.
Senyora Maria Forcada i Sitjà, "Maria dels Ballets" amb el banderí de l'esbart. Ànima i fundadora dels Esbarts a Reus.
També compta amb l'ajuda del gran folklorista de Catalunya el barceloní Joan Comas i Vicens, que periòdicament s'anà desplaçant a Reus i ajudant a la formació de dansaires per ensenyar danses noves per incorporar als programes de l'esbart.
L'Esbart Montserrat del Centre de Lectura de Reus va estrenar una versió del Ball de Nans de Reus amb una coreografia ideada pel, llavors dansaire, Robert Miralles i Gutiérrez que va estrenar el mencionat esbart en un festival al Teatre Bartrina l'any 1953.
"Actuación amb motiu del IV aniversario de Bravium A. C. El "Semanario de Reus" diu el següent: ... se han desarrollado con gran asistencia de público los actos... y destacando entre ellos la presentación “ESBART DANSAIRE DEL BRAVIUM A. C. efectuada con notable éxito en el teatro de la Entidad este sábado" (14 de febrer de 1954).
Actuació en la sarsuela “Luisa Fernanda” els dies 14 – 21 i 28 de febre de 1954.
Festes de Sant Pere de 1954. Aquest any no actuaren cap dels Esbarts. En el setmanari Reus en la secció CARTAS AL DIRECTOR diu el següent: “Muy señor mío: Desde hace algunos años a esta parte, se acostumbraba a incluir en los programas de nuestra fiesta mayor, alguna exhibición folklórica a cargo de nostres Esbarts. Este año no ha sido así y son muchas las personas admiradoras de nuestras tradicionales danzas, que lo lamentan. ¿Seria mucho pedir que la Comisión de las pasadas fiestas de san Pedro aclarase el por que este año se ha prescindido de tan popular número? No creemos que nos conteste que ha sido por economías, por que nos consta que nuestros “ESBARTS” siempre han cooperado desinteresadamente a las fiestas de la ciudad".
El dia 5 de maig de 1954. de l’Esbart al Teatre d’Acció Catòlica presentant un escollit programa de danses catalanes.
L'Esbart Montserrat de Reus era filial de l'Esbart Montserrat de Barcelona i el seu director era l'eminent folklorista Joan Comas i Vicenç que degut a l'amistat amb la Sra Maria Forcada, anava a Reus a ensenyar danses a l'esbart, aprenent també aquest Ball de Nans.
Amb la creació a Barcelona de Ballets de Catalunya pel Sr Joan Comas i Vicenç, es van confeccionar uns caps grossos a semblança dels Nans de Reus i al voltant de l'any 1957 aquest esbart dansaire incorpora dit ball al seu repertori.
Programa del Vè aniversari de l'esbart. Amy 1955.
L’any 1956, és escollit president Josep Bargalló i Badia, que marcaria una nova època en l’història de l’esbart.
Degut a la desaparició de l'Esbart Montserrat de Reus part dels seus components van passar a formar part de l'Esbart Amics del Folklore continuant amb l'ajuda del Sr Comas, el qual els va cedir els motlles de guix per poder confeccionar els nans. El seu trasllat va ser una odissea. En Josep Bargalló ho explicava de la següent manera: "Els anàvem a buscar i tornar a Barcelona de dos en dos, en un "Biscuter" propietat d'un membre de la junta de l'esbart Amics del Folklore, el Sr Francesc Corbella". Amb penes i treballs es van confeccionar els caps dels nans omplint els motlles amb cartró pedra i amb l'ajuda desinteressada de l'escultor Francesc Ollé i Juanpere, que els va pintar i decorar. Els vestits els van confeccionar una colla de mares i familiars del l'esbart dirigits per la Sra Maria Forcada "Maria dels Ballets".
Aquests caps van ser estrenats el 12 de març de 1960 en un acte en motiu del Xè aniversari de l'esbart, al Teatre del Bravium i a l'endemà en un festival a la Plaça del Mercadal de Reus.
En l'inventari de l'esbart hi figurava la següent informació:
"Ball de Nans de Reus.-
Homes:
Català: camisa blanca, armilla negra, cinta pel coll vermella.
Aragonès: camisa blanca, armilla florejada amb el fons negre, pantaló calça curta obert per baix i deixant sortir els calçotets.
Valencià: camisa blanca, armilla florejada rosa amb el fons blanc, saragüells blancs.
Mallorquí: camisa blanca, armilla negra, pantaló de bufes verd, cinta marró al coll i cinta marró al barret.
Dones:
Catalana: gipó negre i gandalla al cap del nan, mantonet de serrells blanc amb flors brodades.
Aragonesa: gipó negre de màniga llarga, mantonet de serrells negre.
Valenciana: gipó florejat vermell, faldilla florejada com gipó, mantonet de blonda blanc.
Mallorquina: gipó negre, rebossillo blanc de blonda, devantal ratllat.
Material personal: homes.- faixes, mitges blanques i espardenyes.
dones: agulla de pit pels mantons, mitges blanques, espardenyes".
Ball de Nans de Reus de l'Esbart Amics del Folklore.
Els padrins de la parella de "catalans" van ser el matrimoni Martí-Llauradó i de la parella de mallorquins el matrimoni Colet-Vanrell.
Al desapareixer l'esbart i al cap d'un temps, al recollir el material es van trobar els armaris rebentats, les caixes dels nans trencades, els caps per terra molt deteriorats. Sort que en uns racó es van poder trobar uns duplicats sense acabar que s'havien fet per possibles incidències... Es va recollir tot i es va portar a casa del dansaire i col·laborador Josep Giménez i Pinyol "Pep". Al cap d'un temps es decideix de refer-los tots. Posant en marxa la iniciativa. Es consulten llibres especialitzats, s'accepten consells de professionals i un curset accelerat en la confecció de figures de cartró pedra. Una vegada reparats es magatzemen al local d'en Pep.
L'any 1979, éssent director de l'Esbart Ramon d'Olzina en Josep Bargalló i Badia. Es torna a ballar el Ball de Nans de Reus amb els caps reparats. Aquest ball es manté en programa varies temporades, fins que tornen a quedar inactius.
L'any 1988 es torna a posar en programa el Ball de nans de Reus en els festivals a la Torre Vella de Salou, any que coincideix amb el XIIè aniversari. Posteriorment aquests caps van anar d'un magatzem a l'altre, casa dels obrers i finalment completament oblidats i mig destroçats en una ruïnosa estança en el primer pis del Centre Catòlic.
Finalment l'any 2011 es decideix restaurar-los a càrrec de l'Ajuntament de Vil-seca amb la condició que participin en les festes del poble, encarregant a un professional de prestigi la seva execució. La part artística és perfecta, però s'han deixat molts punts per solucionar d'acord amb la seva estructura. Josep Giménez "Pep" explica: "Tractant-se d'uns caps que serveixen per ballar, s'han tapat molts forats de ventilació, la barretina del català, molts forats d'orelles i ulls que dificulten la respiració dels que els porten. També s'han eliminat per complet les betes que subjectaven els caps amb els balladors i no han deixat els forats per posar-ne de noves, ja que la coreografia del ball exigeix tenir les mans lliures per les diverses evolucions. La col·lecció dels vuit caps estan a l'Esbart Ramon d'Olzina tot i que la seva propietat és de l'arxiu del mestre Josep Bargalló i Badia".
Programa del festival del VII è aniversari de l'Esbart Amics del Folklore. Any 1957.
Any 1960 al 1969:
Any 1970 al 1979:
Aquest esbart es va mantenir actiu fins l’any 1977 que es va disoldre.
Alçant el primitiu baiard que l'Obra del Ballet Popular va fer construir especialment per l'aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat.
Josep Giménez i Piñol acabat d'entrar al cos de bastoners.
Bibliografia i fonts consultades:
Arxiu de Josep Bargalló i Badia.
Fons documental de Frederic Gaude i Pardillos.
0 Respuestas