Foment Autonomista Català, Esbart Dansaire del

L'Esbart Dansaire del Foment Autonomista Català tenia la seva seu al  "Foment Autonomista Català",  al carrer del Consell de Cent, número 401 entre els carrers de Girona i Bailen a la ciutat de Barcelona.

Anys 1900 al 1909:

L'any 1908 el Sr Güell, vinculat als moviments culturals, esportius i de negocis, organitza la gran festa del cinquentenari dels  Jocs Florals de Barcelona.

Eusebi Güell i Bacigalupi (1846-1918) tingué un fort protagonisme no solament en els ambients de negocis i les finances, sino també en el camp de la cultura i del moviment romàntic-patriòtic oficialment iniciat a Catalunya amb l'"Oda a la Pàtria" de Bonaventura Carles Aribau el 1833, continualt amb els Josc Florals i l'esclat de la Renaixença.

L'evident referència a Delfos es completa amb el nom de la plaça al damunt de la sala hipòstila, anomenada des de bon principi, el Teatre Grec, lloc de representacions, danses i festes populars que el Sr Güell oferi en moltes ocasions quan el Park era un recinte tancat i calia demanar permís i pagar una quantitat al porter per entrar-hi.

La presidencia estava formada per personalitats del mon de l'esglèsia, la política, les arts i les lletres.
Tots els grups assitents a l'acte esperaven asseguts el seu torn.

Els dansaires i les dansaires del Foment Autonomista Català ballant la Dansa de Castellterçol.

Els dansaires i les dansaires del Foment Autonomista Català ballant la Bolangera.

0 Respuestas

  1. […] Es va dedicar un dels actes a la dansa. Organitzat pel vigatà Lluís Beltran Nadal. Hi van estar presents diversos col·lectius a l'entorn de la dansa popular d'aquell moment: diverses parelles del dissolt Esbart de Vic, l'Esbart de Dansaires, el Contrapassaires de Banyoles, una Colla del Ball de Gitanes de La Garriga i unes parelles sardanistes del Foment Autonomista Català de Barcelona. El mateix mes de maig s'organitza la Festa de la Dansa que cridà l'atenció del públic. Es va realitzar al Parc Güell de Barcelona amb l'assitència del batlle i regidors. Capmany es va cuidar de dissertar sobre els balls, mentre que Rigall es va cuidar de la direcció artística. L'Esbart de Dansaires va interpretar: Dansa de Campdevànol i Galop de Cortesia. Hi van intervenir també una colla de Banyoles, un grup de "Catalunya Vella" de Vic i un grup del Foment Autonomista de Catalunya. […]