Associació de Lectura Catalana, Esbart de Dansaires de l’

 

L'Associació de Lectura Catalana tenia la seva seu social al carrers Trafalgar, 36 primer pis (Barcelona). Aquesta associació de lectura també va organitzar el I Concurs de Lectura Artística per a nois i noies menors de quinze anys i la "Festa del Bell Parlar" l'any 1906.

Esbart de Dansaires de l'Associació de Lectura Catalana (Barcelona).

L'Esbart de Dansaires és una secció més que es crea, dins l'Associació de Lectura Catalana, arran d'una ballada benèfica de sardanes que organitza el Foment de la Sardana a la Plaça Reial de Barcelona el 10 d'agost de 1907.

L'èxit de les danses tradicionals en aquesta festa benèfica fa que el folklorista Aureli Capmany i Farrés (1868-1954) proposi al director de l'Associació de Lectura Catalana la creació d'un esbart dansaire permanent amb la finalitat de l'estudi i divulgació de les danses tradicionals. El seu primer director, mestre de dansa i dansaire serà Rafel Tudó i Duran. El grup inicial de dansaires estaria format per vuit parelles.

L’any 1907,  l’Esbart de Dansaires de l’Associació de Lectura Catalana fa una sèrie de conferències i ballades per a divulgar i mantenir les tradicions del pobles de Catalunya. Organitzen la "Festa de les Danses Populars"

 

Per aquell temps Joan Rigall, format en dansa clàssica, investigador i practicant de la dansa tradicional i deixeble de Rossend Serra i Pagès, Batista i Carreres en l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de la Universitat de Barcelona pel que fa a la part teòrica i Enric Vigo pel que fa a la part practica, esta fent el servei militar a La Seu d'Urgell on recull els següents balls: l'Aiguarrós de Castellciutat, el Ball Cerdà de La Seu d'Urgell, l'Indiot i el Ball Enrobat també de La Seu. Recull dues melodies i dues versions coreogràfiques de cada ball, a excepció del Ball Enrobat del qual en recull no més una. Durant aquesta estada al Pirineu es desplaçà també a Castellbó on hi va recollir una bolangera. Les anotacions coreogràfiques consten però de l'any 1908 o més tard, un cop ha retornat a Barcelona. A l'acabar el servei militar, torna a l'Esbart de Dansaires on afegirà aquestes danses apreses al repertori de l'esbart de l'Associació de Lectura Catalana.

De retorn a Barcelona, l'any 1908, Rigall continuarà immers en el projecte de l'Esbart de Dansaires dirigit per Rafel Tudó i Duran dins la Secció Folklòrica de l'Associació de Lectura Catalana situada al carrer Trafalgar i liderat per Aureli Capmany. Alguns dels seus membres aleshores eren: Joan Rigall i Casajuana, Aureli Capmany, Josep González, els germans Mas, els germans Bertran, Rafel Tudó i Duran, que a més fa de mestre de dansa. Sent el president n'Aureli Capmany.

La presentació de l'Esbart de Dansaires de l'Associació de Lectura Catalana es va fer el 25 de gener de 1908, al vespre, coincidint amb una exposició d'ex-libris de l'artista gironí Monsalvatge. El programa que van dur a terme va ser: Ball de Cascavells, Ball Pla, la Morisca, l'Esquerrana, la Pavana, el Ball de Sant Ferriol i l'Hereu Riera que va ser interpretat per Joan Rigall. L'èxit d'aquesta actuació fa que es torni a repetir el mes de febrer del mateix any.

 

El 6 de maig de 1908 l'esbart de l'associació participa en la "Festa del Cinquentenari del Jocs Florals" al Parc Güell de Barcelona, ballant la Dansa de Campdevànol i el Galop de Cortesia de Grub.

Es va dedicar un dels actes a la dansa. Organitzat pel vigatà Lluís Beltran Nadal. Hi van estar presents diversos col·lectius a l'entorn de la dansa popular d'aquell moment: diverses parelles del dissolt Esbart de Vic, l'Esbart de Dansaires, el Contrapassaires de Banyoles, una Colla del Ball de Gitanes de La Garriga i unes parelles sardanistes del Foment Autonomista Català de Barcelona. El mateix mes de maig s'organitza la Festa de la Dansa que cridà l'atenció del públic. Es va realitzar al Parc Güell de Barcelona amb l'assitència del batlle i regidors. Capmany es va cuidar de dissertar sobre els balls, mentre que Rigall es va cuidar de la direcció artística. L'Esbart de Dansaires va interpretar: Dansa de Campdevànol i Galop de Cortesia. Hi van intervenir també una colla de Banyoles, un grup de "Catalunya Vella" de Vic i un grup del Foment Autonomista de Catalunya.

 

Esbart de Dansaires de l'Associació de Lectura Catalana ballant  la Dansa de Campdevànol. En la fotografia podem veure: Joan Rigall i Casajuana, Aureli Capmany, Josep González, els germans Mas, els germans Bertran, i Rafel Tudó amb les corresponents parelles de dansa.
Esbart de Dansaires de l'Associació de Lectura Catalana ballant el Galop de Cortesia de Gurb.

 

Al pas del temps es feien notòries les diferències entre Rigall i Capmany. Capmany es mostrava com el folklorista de coneixements erudits, amb una gran capacitat de treball i estudi. Rigall era en aquell moment, el dansaire, el mestre de dansa pràctic, la dansa li interessava sobretot per la satisfacció que la seva pràctica li procurava i mostrava un marcat caràcter de protagonisme. Pel que fa però a la dansa tradicional pròpiament dita, també hi havien diferències de criteris entre Capmany, Rigall i Tudó...

 

El 6 de juny de 1908 l'Esbart de Dansaires de l'Associació de Lectura Catalana participa en els actes del Centenari de la batalla del Bruc a Manresa organitzat pel Foment de la Sardana de Manresa. Al finalitzar la ballada, els responsables del Foment de la Sardana s'entrevisten amb Rigall amb l'intenció de formar un grup de dansaires a aquella ciutat, demanant la seva col·laboració. En aquests moments J Rigall (nat el 7 de novembre de 1885 a Manresa) és el responsable artístic de l'Esbart de Dansaires i n'Aureli Capmany s'ocupa de la presentació de l'acte i dels balls i danses representats.

El diari "El Pla de Bages" (10-06-1908) en la ressenya remarcava que «els balls molt ben tocats per els Montgrins de Torroella de Montgrí, els quals eren instrumentats pels mestres Eusebi Bosch i Francesc Pujol», i ballaren: Ball de Cascavells de Merola, Ball Pla del Pallars, La Morisca de Gerri de la Sal i Indiot del Pallars, i a la segona part: Dansa de Castellerçol, Ball del Ciri de Castellerçol, Galop de Cortesia de Gurb, Ball de Sant Farriol de Pallars i La Bolangera de Castellbó-Pallars. amb l'experta direcció de Rafel Todó i Duran que deixa l'entitat passant a dirigir l'esbart Joan Rigall.

Cal destacar que a l'intermedi la colla Homes de demà, de Sant Mateu de Bages, ballaren el Ball de cascavells en la variant del seu poble, que hagueren de repetir pels forts aplaudiments.

Durant aquest any 1908 es produeix la visita de Mrs Lila Viles, professora de dansa espanyola a la ciutat de Boston. Viles efectuava un viatge per terres espanyoles per tal de recollir danses típiques. Assabentada que a Catalunya hi havia balls molt diferents als d'Andalusia, es traslladà a Barcelona per visitar l'Esbart de Dansaires del que en va aprendre alguns balls que foren presentats a Boston el 7 de maig de 1910 en el XXIIè Festival de Primavera on es van interpretar: la Dansa de Castellterçol, Punta i Taló, Ball de Sant Ferriol, l'Hereu Riera i el Ballet de Folgueroles.

Va arribar un moment crític pel que feia a les divergències de criteris en la manera de tractar la dansa tradicional i com s'havia de conservar. Sembla que Rafel Tudó, home d'un gran temperament, que havia quedat eclipsat davant la marcada personalitat de Rigall, liderava el criteri de conservar les danses tal com s'havien trobat, amb les seves decadències i deformacions lògiques del pas del temps, sense sotmetre-les a una anàlisi i restauració. La tensió acaba amb una escissió produïda a finals del mes de juny de 1908. Rafel Tudó, acompanyat dels germans Mas i seguit d'altres dansaires, funda l'Esbart Català de Dansaires al carrer de Sant Pere més Baix, cantonada amb la ja desapareguda Riera de Sant Joan.

 

Aureli Capmany i Joan Rigall, tot i sorpresos per l'escissió inesperada de Rafel Tudó però, segueixen al capdavant de l'Esbart de Dansaires que continuarà despertant l'interès.

El dissabte 15 d'agost de 1908 el diari La Vanguardia ens deixava aquest article: "La comisión organizadora de festejos en la cumbre del Tibidabo ha organizado para hoy y mañana los siguientes festivales al aire libre.
Dia 15.—Tarde: Concierto por la banda militar de cazadores de Mérida, sardanas, bailes populares por «L'Esbart de Dansaires», función en el teatro Guignol, sorteo de juguetes entre los niños y disparo de un castillo de fuegos artificiales al estilo
japonés.
Noche.—Gran iluminación eléctrica. Cinematógrafo al aire libre. Concierto. Tir Flobert. El ferrocarril funicular funcionará hasta la una de la madrugada, y los tranvías en combinación con el funicular.
Dia 16.—Tarde: Repetición del festival del dia anterior".

 

També l'ajuntament de Granollers reclamarà l'esbart per a la seva festa major de finals d'agost.

 

Joan Rigall i Aureli Capmany conmocionats per aquesta escissió dels seus companys veuen perillar la continuïtat de l'Esbart de Dansaires de l'Associació de Lectura Catalana però aquest encara és sol·licitat per a realitzar més actuacions i conferències per tot Catalunya.

La forta personalitat de Rigall fa projectar un nou camí pel futur dels dansaires i les dansaires de l'Esbart de l'Associació de Lectura. Mentre, posava fil a l'agulla a la proposta que els responsables del Foment de la Sardana li havien encomanat a Manresa mesos abans. Aquest neguit de Rigall fara que el mateix any 1908 es plantegi amb Aureli Capmany la continuïtat de l'Esbart de Dansaires de l'Associació de Lectura Catalana però amb un altre nom Esbart Folk-lore de Catalunya. L'Esbart de Dansaires sempre estarà en el seu cor. Per Rigall l'adopció d'un nou nom, el canvi de seu o la renovació casi completa de l'element humà era un fet circumstancial. Així considerà, amb bona lògica, que l'Esbart Folk-lore de Catalunya es fundà amb el nom d'Esbart de Dansaires el qual ell mai va abandonar. Els mateixos membres de l'extinta Associació de Lectura Catalana veien en Rigall el continuador de l'Esbart de Dansaires .

Tot això va engrescar els joves del Foment de la Sardana de Manresa (1906) –entitat creada per promoure i divulgar la sardana–. Rigall es troba a Manresa un grup de joves molt entusiastes i aquest fou l'impuls i l'empenta que necessitava per fundar l'Esbart Manresà de Dansaires.

La primera actuació pública de l'Esbart Manresà va ser el 7 de febrer del 1909, en la inauguració del nou local del Foment de la Sardana situat al carrer Na Bastardes, 8, on assistí Aureli Capmany.

En aquesta primera actuació van ballar: la Castanyeta, del Pallars (sis parelles), La morisca, de Gerri de la Sal (una parella), L'esquerrana, del Pallars (sis parelles), Galop de cortesia, de Gurb-Conca de Tremp (quatre parelles), Ball de Sant Ferriol, del Pallars (per a homes) i La Bolangera, de Castellbó, al Pallars (de conjunt). Els balls eren instrumentats per Enric Masana, sota la direcció d'Àngel López, i interpretats per la cobla L'Ampordanesa.

Entre els balladors d'aquesta actuació mereix destacar-se el manresà Antoni Reguant Farell (1889-1960), que començà a l'Agrupació de la Dansa i, més tard, va ser un dels puntals de l'Esbart Manresà (1923-1953), en qualitat de director artístic o de president, i on va assolir un reconegut prestigi.

 

Els primers mesos de l'any 1909 es dissol l'Esbart de Dansaires de l'Associació de Lectura Catalana. Posteriorment a aquesta data, però, es farien vàries actuacions més amb el nom d'Esbart de Dansaires i la direcció d'Auereli Capmany i, o Joan Rigall, molt possiblement amb dansaires de l'Esbart Folklore de Catalunya i algún altre esbart...

Aproximadament dins els primers cinc anys de grups de dansaires a Catalunya deixen com a resultat la creació de 7  entitats: el primigeni Esbart de Dansaires de l'Associació Catalunya Vella de Vic, Grup Dansaire El Virolet, Esbart de Dansaires de l'Associació de Lectura Catalana, Foment Autonomista Català, Esbart Català de Dansaires, Esbart Folk-lore de Catalunya i l'Esbart Manresà de Dansaires. Al pas dels anys en vindrien moltes més...

 

Actuacions de l'Esbart de Dansaires posteriors a l'any 1909:

Diumenge 28 de maig de 1911. "En el Palacio de Bellas Artes se efectuará la Fiesta de las Flores, hoy por la noche a las nueve y media.
Parte primera. — Primero. Sinfonía por la banda municipal sobre motivos populares.
—Segundo. El «Orfeó Cátala» cantará las siguientes composiciones: «Els tres tambors», cansó popular, Lam-Jbert; «Montanyes regalades», Sancho Marradel
bressol», Sancho Marracó; «Can§ó de Nadal, Pérez; «La Mare de Deu», Nicolau-
Tercero. Proemio en verso, original de Ignacio Iglesias, recitado por el primer actor del Teatro Cátala, don Pedro Codina.
Cuarto. Interpretación Coral y plástica de la popular composición «Las flors de Maig»,
del inmortal Clavé. Esta obra será presentada en el templete friego construido al efecto bajo la dirección e don Mauricio Vilumara y con decorado de don Olegario Junyent.
Parte segunda. — Primero. Sinfonía por la banda municipal. — Segundo. El «Orfeó
Cátala» cantará las siguientes composiciones: «Himne del arbre Iruyter», Morera: «L'Emígrant», Vives; «Sota l'olm», (cane.6 popular), Morera; «Cansó de Nadal», Romeu; «La mort del escola», Nicolau.
Tercero. Terminará la fiesta con la interpretación plástica y coral de la canción popular,
«L'hereu Riera». En esta función tomarán parte «El esbart. de dansaires», que dirige don Aurelio Campmany: el decorado es también debido á don Olegario Junyent".

 

Diumenge 24 de setembre de 1911: "Han sido entregadas al alcalde 91'65 pesetas,
producto de la función benéfica organizada por el «Esbart de dançaires», en el teatro
del Prado Catalán, que serán remitidas a Vendrell, en unión de las 500 que el Ayuntamiento otorgó en calidad de subvención, y 398'87 recaudadas en la cuestación que se efectuó el domingo último, organizada por la Agrupación de Beneficencia de la Casa del
Pueblo". Noticia apareguda a La Vanguardia el dijous 28 de setembre de 1911.

 

Dimecres 8 de maig de 1912: "Muy concurrido estuvo el concierto último con que Cultura Musical Popular obsequió al ilustre doctor Everardo Vogel, presidente de los Juegos Florales del presente año. El coro de discipulas, de C. M. P., dirigido por el profesor don Lorenzo Pares y acompañadas al piano por la señorita Ana Aymat, cantaron escogidas melodías populares. Asimismo resulto muy lucida la colaboración del coro de niñas de dicha entidad, entonando aires también populares; y el «Esbart de Dançaires» dirigido por el folklorista señor Rigall, dio á conocer danzas típicas catalanas, luciéndose en L'hereu Riera, cuyo protagonista representó en obsequio al doctor Vogel, el citado señor Rigall. El doctor Vogel no cesó de dar muestras de entusiasmo y agradecimiento por tan notable velada, y al terminar el concierto manifestó desear conocer en catalán algunas canciones de la directora artística de C. M. P. doña Narcisa Freixas. Fuéronle cantadas varias de ellas por las señoritas Antonia Ventura y Judit Tarragó quedando el doctor Vogel complacidísimo".

 

Divendres 18 de juliol de 1913: "En el salón-teatro del Centro Aragonés, dará
mañana un concierto á voces solas la sociedad coral «Catalunya Nova», con motivo del XVIII aniversario de su fundación y á beneficio de las escuelas gratuitas de solfeo, piano y canto.
Tomará parte en la fiesta el «Esbart de Dançaires, dirigido por don Juan Rigall. Como director artístico del concierto de «Catalunya Nova», figura el maestro don Enrique Morera".

 

Divendres 5 de febrer de 1915: "El festival, que á beneficio de la Acción social
católica «La Margarita», de Gracia, debe celebrarse el próximo miércoles, á las nueve y media de la noche, en el Poliorama (Rambla de Estudios, 9), promete verse muy concurrido. El orden de la fiesta es el siguiente:
1.° La compañía que dirige D. J. Domínguez pondrá en escena la comedia en dos actos: Zara-Queta.
2.° La agrupación «L'Esbart de Dançaires» ejecutará varias danzas de la región.
3.° El orfeón «Las Margaritas» cantará varias piezas de su repertorio.
4.° La antes citada compañía representará: Lo Que nunca falla".

 

Divendres 12 de juliol de 1915: "La comisión ejecutiva de la fiesta anual L'Aplech de la Sardana nos comunica que se han adherido á la misma las siguientes entidades, que asistirán á la fiesta con sus estandartes*: Lliga Regionalista de Barcelona, Orfeó Nova Catalonia, Lliga Regionalista de Grácia, Centre Nacionalista República de Gracia, Orfeó Graclemch, Fomant Autonomista Catalá, Escola Catalana Mossen Cinto, Chor Infantil
Mossen Cinto, Joventut Nacionalista, Republicana del Ateneu Democracia, Associació
Nacionalista Catalana, Renaixement, Schola Orfeónica, Ateneu Graciench de la               U. F. N. R., Grup Esbart Folklore de Catalunya.
La fiesta tendrá efecto el próximo domingo en la montaña de Vallvidrera, tomando
parte en la misma la cobla «Principal», de Perellada, «Orfeó Barcelonés», «Schola Cantorum de Sant Rafel» y «Esbart de Dansaires»".

 

Dissabte 2 d'agost de 1919: "Villanueva y Geltrú. Para los días 2, 3, 4 y 5 del mes de agosto. era motivo de la fiesta mayor de esta villa la«Atracción de Forasteros» anuncia para el día 2 repique de campanas á mediodía; por la tarde, salida de los gigantes, la. mulasa y bailes populares, que recorrerán las principales calles de la villa, y á las diez y media de la noche, disparo, en la plaza de la Constitución, de un castillo de fuegos artificiales.
El día 3, á las diez de la mañana, se celebrara en la parroquia de San Antonio Abad un solemne oficio, cantado por la capilla de música que dirige don Valentín Saris, con asistencia de las autoridades y predicando el orador sagrado reverendo doctor don Manuel de la Sierra. A las once, llegada de la banda de cazadores de Mérida que irá á saludar á las autoridades y hará un concierto en la Rambla Principal. A las doce, comida extraordinaria á los pobres del Patronato y demás casas de beneficencia. A la misma hora, delante de las Casas Consistoriales, bailes populares.
A las tres y media de la tarde, fiesta deportiva en la plaza de la Estación, que consistirá en carreras ciclistas y un partido de fútbol entre los clubs «Vilánova» y «Europa». A las seis, procesión, siendo pendonista don Manuel Massó Llorens, y cordonistas don José M. Basols Iglesias y don Antonio Jansana Llopart, diputados provinciales, amenizando dicho acto la banda militar y otras.
De seis a. ocho, conciertos en las sociedades recreativas, y á las diez, bailes y conciertos en
todas las sociedades, y funciones teatrales y de cine en las salas públicas de espectáculo.
El día 4, á las nueve de la mañana, en la iglesia de San Antonio Abad se celebrará un oficio aniversario en sufragio de los feligreses de aquella parroquia que han muerto durante el año. De once á una de la tarde, en la Rambla Principal, concierto. A las cuatro, concierto por la misma banda en la plaza de la Verdura. A las cinco., festival en el paseo Marítimo del Carmen y de Ribas Roger, en los que se celebrará la benéfica fiesta de la Flor, organizada por las casas de beneficencia. A las diez de la noche, baile de gala.
El día 5, á las once de la mañana, llegada del «Esbart Cátala de Danoaires», pasando á saludar á las autoridades, bailando delante de las Casas Consistoriales «Ball pla», de Pallars, y «Dansa», de Castelltersol. Seguidamente tendrá lugar, en la Rambla Principal, una audición de sardanas.
A las once, en el teatro Apolo, tendrá lugar un festival á cargo del «Esbart de Dansaires»,
exhibiendo en cada baile sus típicos trajes. A las diez de la noche, bailes de sociedad".

 

 

Dijous 25 de setembre de 1924: "Con gran animación y brillantez se celebró ayer en los jardines del Parque de Montjuich el festival infantil organizado en honor de los escolares que han compuesto este año las colonias veraniegas.
A la fiesta asistieron también las dos colonias escolares madrileñas de niños y niñas que veranean en esta ciudad.
En la tribuna destinada a las autoridades se hallaban el señor Hernández Malillós, jefe
superior de policía, en representación del gobernador civil; el doctor Baudella, los concejales señores Alegret, Bayer, Bailará, astillo, García Anné, Guix, Salas Antón, Casero, Balcells, Marín Toyos ;la comisión de colonias escolares, la inspección de primera enseñanza en pleno, el doctor Casadesús, el señor Novoa, secretario de la Junta Municipal de Cultura del Ayuntamiento de Madrid; la inspectora de primera enseñanza de la corte señora Torrego, y mucha¡s distinguidas familias, invitadas por el Ayuntamiento.
Concurrió también numerosísimo público, que ocupaba todo el amplio espacio de los
jardines en que se celebraba la fiesta.
A las cinco, varios disparos de cohetes amenizaron el principio de la fiesta, elevándose
dos enormes globos, de los que pendía una ancha cinta con las siguientes inscripciones:
«Viva la colonia escolar madrileña», «Barcelona a las colonias escolares».
A la hora indicada hicieron entrada en el recinto de la fiesta los gigantes y cabezudos
de la Casa de Caridad, ejecutándose bailes populares por los niños de la Casa de Familia», que dirige el Rdo. P. Pedrosa y por el «Esbart de Dansaires», acompañados por la cobla Barcino...".

 

Diumenge 3 de maig de 1936: "VISITA DE MAESTROS MADRILEÑOS
AL «CASAL DEL MESTRE» Anteayer visitaron el «Casal del Mestre» de
nuestra ciudad un grupo de maestros de primera enseñanza madrileños, que se encuentran en Barcelona en viaje de estudios. En obsequio a dichos visitantes fue celebrado un festival artístico, organizado por el «Decanato de Mestres de Catalunya», y en el que tomaron parte el «Esbart de Dansaires» y el «Esbart Sant Jordi», bajo la dirección del maestro señor Rigall. Fueron interpretadas diferentes danzas populares catalanas, siendo precedida dicha interpretación con un parlamento de presentación y explicaciones del sentido y origen de cada uno de los bailes por parte del señor
Rigall.
La fiesta fue presidida por el director general de Primera Enseñanza del Gobierno de la República, señor Coll y Mas. venido de Madrid; el presidente del «Casal del Mestre», señor
Reixac; el presidente de la Federación de Maestros de Cataluña, señor Blasi, y el señor Delclós, presidente de la Asociación de Maestros de Barcelona".

 

 

 

 

 

Bibliografia i fonts consultades:

La Vanguardia. Dissabte 15 d'agost de 1908. Pàgina 4.

La Vanguardia. Diumenge 28 de maig de 1911.

La Vanguardia. Diumenge 24 de setembre de 1911.

La Vanguardia. Dimecres 8 de maig de 1912.

La Vanguardia. Divendres 18 de juliol de 1913.

La Vanguardia. Divendres 5 de febrer de 1915.

La Vanguardia. Divendres 12 de juliol de 1915.

La Vanguardia. Dissabte 2 d'agost de 1919.

La Vanguardia. Dijous 25 de setembre de 1924.

La Vanguardia. Diumenge 3 de maig de 1936.

Joan Rigall "El senyor dels mestres". Pompili Massa i Jordi Torres. Any 2006.

Entrevista amb Jordi Torres i Grangé.

Arxiu de l'Obra del Ballet Popular.

Arxiu de Frederic Gaude i Pardillos.

Arxiu de l'autor.

Los comentarios están cerrados.