Cerdà, Ball (Seu d’Urgell)

 

Contacte:

Per contactar amb l’Associació del Ball Cerdà es pot enviar un correu a l’adreça: [email protected]

 

Recomanacions per als assajos

Pel bon funcionament dels assajos del Ball Cerdà es recomana que les famílies s'abstinguin d'entrar al recinte del pati de Les Monges -espai on tenen lloc els assajos mentre els balladors i balladores assagen. A més, es prega a tothom puntualitat tant a l'inici com al final de l'assaig.

Des de l'organització del Ball Cerdà també es remarca que és imprescindible participar un mínim de dos dies per a poder ballar el diumenge de Festa Major, sobretot els balladors i balladores infantils i mitjans, sent obligatori assistir a l’últim assaig.

Es recomana també que els participants vagin als assajos convenientment calçats i pel que fa a les nenes i a les noies cal que duguin faldilla ampla i mocador.

Una altra recomanació que fa l’organització del Ball Cerdà és que els balladors i balladores que vulguin fer-se fotografies el dia del Ball Cerdà, estiguin 30 minuts abans d’iniciar el ball, ja que es començarà amb tota puntualitat.

 

 

Com es diu, les primeres informacions que arriben als nostres dies sobre el Ball Cerdà daten del s XVI, intentarè situar social i políticament al lector en aquella època...

Durant el segle XVI la ciutat va viure moments difícils, per culpa de la pressió dels hugonots occitans que van inestabilitzar la frontera amb França. El bandolerisme, amb la lluita entre les faccions dels Nyerros i dels Cadells (oriünds d'Arsèguel, ben a prop de la Seu) també va alterar la plàcida vida dels urgellencs. Felip II, alarmat per la presència dels protestants a tocar de la ciutat, va autoritzar la construcció d'un seminari per reforçar la sotraguejada espiritualitat de la zona. El 1601, a més, es va aixecar el col.legi dels jesuïtes.

L'únic edifici que ens ha arribat d'aquesta època -a més de l'església de la Pietat, vora els claustres de la catedral- és el convent de Sant Agustí, construït a partir del 1585.

Un dels personatges més singulars d'aquest període fou Joan Brudieu, músic occità que va arribar a la Seu el 1538, i del qual es conserven una col.lecció de madrigals i una magnífica missa de rèquiem. Al segle següent destaca la poderosa personalitat de Pau Claris, canonge de la catedral i president de la Generalitat durant la guerra dels Segadors.

pau claris

Pau Claris.

Els canonges van aliar-se en contra del bisbe Pau Duran, un fervorós partidari de Felip. Els ciutadans de la Seu, però, van oposar-se al poder creixent dels canonges, i van haver-hi greus enfrontaments, complicats per una presència intermitent de les tropes franceses per la regió.

TrapenseTrapense 

 

A partir d'aquest moment, les invasions franceses van ser una constant. El 1691 van ocupar la ciutat després d'un curt setge. Aquest fet va provocar la refortificació de l'antic castell vescomtal de Castellciutat, que es va convertir en un equipament militar modern, amb noves fortificacions perifèriques, com la Torre de Solsona i la Ciutadella.

La Guerra de Successió va posar a prova les noves fortificacions. El cèlebre general Moragues fou governador del castell durant els primers anys de la guerra. A la seu hi van haver significats dirigents austriacistes, com Llorenç Tomàs i Costa i Francesc Carreu, que van haver-se d'exiliar a Viena després de la victòria de Felip V.

Amb el Decret de Nova Planta es va reformular l'estructura política municipal, encara que els càrrecs dirigients van continuar essent ocupats per l'antiga classe dirigent. Malgrat això, un atac dels exèrcits francesos, dirigits pel duc de Berwick, van fer que el 1719 la Seu recuperés, per poc temps, l'antic sistema polític del consolat.

A finals del segle XVIII la Seu va viure molt de prop el clima d'inseguretat provocat pels exèrcits francesos, en els inicis de la Guerra Gran. El 1793 les tropes del general Dagobert van ocupar i saquejar la ciutat, que havia estat abandonada pels seus habitants. La sobtada mort del general francès va obligar els ocupants a deixar la ciutat. Durant la Guerra del Francès, la Seu i les fortificacions militars que l'envoltaven van convertir-se en un dels punts forts de resistència, sense que fossin ocupades mai per les forces de Napoleó. La capitalitat del corregiment de Puigcerdà -que sí que havia caigut en mans dels francesos- fou traslladada a la Seu.

Els moviments absolutistes que s'oposaven a les constitucions liberals van organitzar l'anomenada Regència d'Urgell, proclamada a la Seu el 1822. La ciutat fou ocupada per un exèrcit guerriller dirigit pel Trapense, Romagosa, Ramonillo i Miralles, que van tornar a proclamar Ferran VII com a rei legítim i absolut. El general Espoz i Mina va posar fi al somni absolutista, i els membres de la Regència van haver d'escapar a França.

Un dels bisbes amb més personalitat de l'episcopologi urgellenc, Josep Caixal, impulsor de la construcció del seminari va convertir-se en vicari general castrense de l'exèrcit dels carlins. Després del parèntesi de la revolució de la Gloriosa, el 1868, amb l'esclat de la tercera guerra carlina, un audaç cop de mà dels rebels tradicionalistes va fer que ocupessin les fortiifcacions i la plaça de la Seu, l'agost del 1874. El general liberal Arsenio Martínez Campos va posar un duríssim setge a les fortificacions, que es van rendir el 1875. El bisbe Caixal va morir a l'exili.

 

 

El Ball Cerdà de la Seu d'Urgell es balla cada any el darrer diumenge d'agost, per la festa major.  Havia estat un ball típic a moltes poblacions catalanes fins a finals del segle XX. No se sap d'on prové el seu nom, tot i que s'especula que podria venir del topònim Cerdanya. L'origen del ball actual se situa al segle XVII. Com altres balls d'igual cadència i punteig, el veiem com una variant del ball pla tot i que el folklorista Joan Rigall també el considerava com una variant del Ballet de Déu. Algus estudiosos però, creuen que s'origina en la transformació d'un ball més primitiu que faria al·lusió a un himne solar.

Personalment penso que aquest estil de balls haurien d'aver-se anomenat o qualificat tradicionalment de "danses" per la elaboració de les seves coreografies i també possiblement pels seus orígens més probablement vinculats  a la noblesa que al poble.

S'ha mantingut al llarg del temps quasi sense grans alteracions. El Ball Cerdà és una dansa popular de caràcter cerimoniós, una de les més populars de Catalunya, que estava molt estesa per l'alta muntanya, als Pirineus, sobretot el dia de festa major; tot i que la de la Seu també s'havia ballat per carnaval. Precisament per estar molt estesa, té moltes variants: generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles que executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final.

Una de les persones que sempre ha volgut mantenir viva aquesta manifestació ha estat la Sra. Elvira Farràs, Elvireta (1923-2018). Ha estat tota una institució a la Seu d’Urgell. Una dona que pot donar fe, amb una memòria prodigiosa, de molts esdeveniments del passat de la ciutat. Algunes persones viuen per salvar-nos els mots, diu el poeta, però en el cas d’Elvireta la seva vida ha servit per salvar, recuperar o, si més no, evitar la desaparició d’un ritme, d’un moviment, d’uns passos harmònics al so d’una música antiga, això és una dansa que la Seu interpreta i viu cada any durant el dia més lluït de la festa major, el ball cerdà.

Sense l’entusiasme d’Elvira Farràs i d’altres dones i homes aquesta variant local del ball de pas pla avui seria potser només una estampa en un vell llibre de costums i tradicions.

L’origen del ball cerdà no se sap amb certesa i, encara que el seu nom indiqui una procedència cerdana, alguns historiadors creuen que va néixer al Rosselló al segle XVIII com una rèplica popular a les danses galants i de festeig del rei Lluís a la seva cort de Versalles. Farràs explica que l’evolució del ritual dansaire i alguns canvis que no han desvirtuat la tradició.

Es pot dir que el ball cerdà que es balla a la Seu d’Urgell és el mateix que s’escenificava al segle XIX i al segle XX. Hi ha hagut alguns canvis en el vestuari, sobretot dels homes, però la música, els passos segons l’ordre establert i l’esperit que guia els i les dansaires és el mateix. El ball cerdà es tracta així doncs d’un ball de festeig que antigament era exclusiu de fadrins i pubilles casadores, però que amb el temps no va poder evitar que s’hi afegissin balladors i balladores casats i enfillats.

El ball cerdà és un element imprescindible de la festa si s’entén com una reunió de persones disposades a una celebració col·lectiva en la qual s’estableixen relacions. El moment ideal per buscar parella o per a fer més fort el lligam dels promesos. La música és la mateixa i la rondalla també: “Roseta, Roseta; el ball cerdà, Roseta com va. / Em va molt bé, si el ballo quan ballo; em va molt bé, si ho faig com vostè”.

Quan s’acaba el ball a la plaça del Patalín, que així és deia un cafè ja desaparegut, les parelles fan el vermut i després dinen a casa la xicota. Diu l’escriptor Xavier Antich al pròleg del llibre que tots els ulls de la Seu d’Urgell porten incrustats a la retina tres imatges: el Cadí, la catedral de Santa Maria d’Urgell i el ball cerdà. El cerdà és una dansa per sempre.

 

 

 

Any 1900 a 1909:

Grup infantil. Any 1890 o 1910?.

 

 

 

Any 1910 a 1919:

 

 

 

 

Any 1920 a 1929:

En la següent fotografia es poden veure els dansaires del Ball Cerdà l'any 1921:

Drets.- Josep Rebés "Paca", Jaume Farràs, Pasqual Borró, Pere Galí "Brunet". Assegudes.- ?, Elvira Armengol "Codina", Dolores Farràs, Lola Bernada.

Parelles de balladors del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell l'any 1921.

 

Grup de balladors l'any 1924.

 

 

 

Any 1930 a 1939:

Balladors i balladores del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell l'any 1930.

 

 

A vegades és considerat com un ball de caràcter carnavalesc, ja que abans de la Guerra Civil (17 de juliol de 1936 a 1 d'abril de 1939) també es ballava per les festes de Carnestoltes. Tenia un aire menys seriós per la intervenció del "caçador", un grotesc personatge que atreia l'atenció del públic, vestit amb pantalons curts, jaqueta de pana, "leguis" i espardenyes vigatanes. La gràcia d'aquest personatge era la de sorprendre els distrets de la plaça mentre miraven el ball. Amb una canya els tocava per darrere i en girar-se els enfarinava. Això es feia el diumenge de Carnaval. El dimarts es ballava amb el vestit de lluir (el primer dia es duia el vestit de pagesa) amb mantó de Manila i un clavell al pit. D'aquesta vestimenta se'n deia de "majorales".

 

 

 

 

Any 1940 a 1949:

 

 

 

 

Any 1950 a 1959:

Parelles del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell els anys 50 del sXX.

 

 

 

 

Any 1960 a 1969:

 

 

 

 

Any 1970 a 1979:

L'any 1971 sembla ser que es perd l'interès per a continuar representant el Ball Cerdà per la festa major. Només ballen els més menuts. L'alcalde demana ajuda per tal de salvar el Ball Cerdà i la idea és recollida per Roman Peguera i la seva dona Maria Rosa que, amb l'ajut de l'esbart dansaire local, aconsegueixen que l'any següent retorni el Ball Cerdà a la vila de la Seu.

 

Parelles del Ball Cerdà entrant a Plaça. En primer terme Ricard Sabanés i Lorena Dolcet, fadrins majors. En segon terme Elvira Farràs. Any 1972.

 

 

 

 

Any 1980 a 1989:

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

 

 

 

 

Any 2000 a 2009:

L'any 2009 es van aplegar cent-vuitanta parelles per a ballar el Ball Cerdà.

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

La Sra Elvira Farràs és una urgellenca de 87 anys gran coneixedora dels costums i de les tradicions de la nostra ciutat. El 1992 va rebre la Medalla Francesc Macià en reconeixement a la seva tasca docent i el 2005 va ser distingida amb la Medalla de la ciutat pels mèrits obtinguts durant la seva vida professional i personal. L’Elvira continua transmetent i compartint, a través dels seus articles en diferents espais divulgatius, els seus coneixements sobre la història i els costums de la Seu. Ha vetllat durant molts anys per la preservació i la difusió del Ball Cerdà a la Seu d'Urgell i ha volgut compartir amb nosaltres part de la seva riquesa cultural sobre aquesta dansa tradicional.

 

L'any 2013, quan s’anaven fent els assajos per a la gran ballada de diumenge, es va presentar un llibre – El ball cerdà, Salòria 2013– en el qual, a banda d’altres col·laboracions de gent implicada, Elvira Farràs explica tot allò que s’ha de saber sobre la dansa “més viva dels Països Catalans”.

 

El Ball Cerdà de la Seu d’Urgell va ser declarat l’any 2016 per part del Govern de la Generalitat de Catalunya com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional. Aquest reconeixement públic va tenir lloc a la plaça Patalín el mateix diumenge de Festa Major, amb la presència de 105 parelles a punt de ballar, de tot el públic que s’hi va aplegar i del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila.

Ball Cerdà de la Seu d'Urgell. Any 2016.

Aquesta declaració es basa en l’elegància i l’arrelament d’aquesta dansa, on hi tenen gran importància tots els aspectes musicals, coreogràfics i també històrics, socials i estètics. El Ball Cerdà és un element festiu d'aquesta població que s’ha donat a conèixer més enllà de la comarca.

El web del Canal Notícies Lleida.com ens deixava la següent ressenya: "La plaça Patalín de La Seu d’Urgells’ha omplert aquest matí per veure a les 105 parelles que han ballat el tradicional Ball Cerdà. Aquest any, la gran novetat ha estat el reconeixement de la dansa com a element festiu patrimonial d’interès nacional que ha entregat per part de la Generalitat el conseller de Cultura, Santi Vila, i ha rebut l’alcalde de La Seu, Albert Batalla.

Elconseller Santi Vila ha explicat en el seu discurs que "la UNESCO ens demana a tots els països del món que cuidem el nostre patrimoni. Sovint, quan parlem de patrimoni la gent s’imagina les pedres, els monuments, i més enllà d’això, hi ha tot un patrimoni immaterial que tenen a veure amb l’ànima de les ciutats, de les nacions, i en aquest cas, el Ball Cerdà, aquest ball redó tan bonic, ha de veure amb això, amb l’ànima".

Per la seua part, l’alcalde de La Seu, va manifestar que "justament, com si d’un regal d’aniversari es tractés, el Govern ha declarat aquest any el Ball Cerdà un element festiu patrimonial d’interès nacional, per la seua elegància i el seu significat per a les nostres arrels." Això, segons Batalla, "posa de relleu un dels actes més singulars de la nostra Festa Major i, per extensió, ens fa sentir encara més orgullosos d’aquests dies de celebració i trobada entre els veïns de totes les generacions".

 

L'any 2017 prop d’un centenar de persones del col·lectiu del Ball Cerdà de la Seu d’Urgell va decidir constituir-se en associació. Així ho van decidir els balladors i balladores, i pares i mares d’infants que ballen aquesta dansa.

La creació d’aquesta associació té com a objectius unificar criteris i normes pel bon funcionament d’aquesta manifestació popular, així com qüestions relatives al vestuari del propi ball, als horaris i a les edats dels participants, entre d’altres.

 

 

 

La indumentaria:

El ball Cerdà de la Seu d'Urgell és un ball originari de la comarca de la Cerdanya i la datació més antiga és dels segles XVII/XVIII.

Parella de catalans s XVII.

Cotilles de 1750 a 1800 que utilitzaven les dones.

 

Segons explica la Sra Elvira Ferràs: "El vestit de les dones, grans, joves i petites acostuma a ser el mateix, encara que amb elements personalitzats. Destaca en aquest sentit una peça que s’anomena la corbata, que contràriament al que tothom identifica com a tal és un mantonet ric i vistós. Cal que sigui de seda llustrosa i els colors tradicionals són: el negre; el granat clar, color pansa; el verd fulla clara; el groc llimona; el blanc nacre, i el rosa de França. -Elvira Farràs ha dissenyat i dibuixat unes quantes corbates al llarg de la seva vida-. El vestit es completa amb el ret, que recull els cabells, el gipó, una brusa negra, una faldilla, un davantal, a més de les mitenes, guants llargs de gala, de color negre. El conjunt es completa amb els enagos blancs, unes mitges blanques i unes sabates de mig taló negres. Els solters acostumen a dur la barretina vermella, mentre que els casats es posen la musca, d’un color lilàs, color de la serenitat que haurien d’haver trobat en el matrimoni".

 

 

 

 

La música:

Pel que fa a la música, l'actual armonització i instrumentació del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell és obra del desaparegut Josep Maria Pampliega.

També existeixen altres instrumentacions d'aquest ball:

Armonització i instrumentació de Manuel Oltra. Recull folklòric de Joan Rigall i Casajuana. Any 1955.

Amonització i instrumentació de Francesc Juanola. Recull folklòric de Joan Comas i Vicens. Any 1955.

Armonització i instrumentació de Joaquim Serra. Recull folklòric de Joan Rigall i Casajuana. Any ?.

 

 

Del Ball Cerdà es coneixen set versions coreogràfiques i nou de musicals, sense diferències notables; totes mantenen una estructura semblant al de la Seu. A alguns llocs, com el Berguedà, l'utilitzen com a ball de diumenge i repeteixen la música molt més accelerada, anomenada "rebatut", per tal d'animar l'ambient i fer que el ball sigui més difícil de seguir.

 

Melodia del Ball Cerdà de La Seu d'Urgell.  Arrenjament de Josep Ma Pampliega.

 

És coneguda també una lletra esmentada en una cançó popular coneguda amb el nom de "la Minyona d'Andorra" que diu així:

"El Rossell salta l'escala,
cap a la plaça se'n va;
i arribant-ne a la plaça,
ja la'n veu al ball cerdà".

 

Melodia a piano del Ball Cerdà de La Seu d'Urgell. Armonització Manuel Oltra i recull folklòric de Joan Rigall.

 

Melodia a piano del Ball Cerdà de La Seu d'Urgell. Armonització Francesc Juanola i recull folklòric de Joan Comas.

 

 

 

El ball:

Els folkloristes Joan Rigall i Casajuana i Joan Comas i Vicens van realitzar el recull d'aquest ball que posteriorment van ensenyar als seus deixebles dels esbarts dansaires on van fer els mestratges.

Joan Rigall i Casajuana va fer l'any 1907 el servei militar a La Seu d'Urgell. Aprofita el temps per continuar recollint els balls i les danses de la zona. Fa amistat amb un agutzil de La Seu que li explica el Ball de l'Aiguarrós, el Ball Cerdà, el Ball de l'Indiot i el Ball Enrobat de Castellciutat. Recull dues melodies i dues versions coreogràfiques de cada ball, a excepció del Ball Enrobat del qual en recull només una. Balls i danses que després ensenyarà als seus deixebles dels grups dansaires: Esbart Folk-lore de Catalunya, Esbart Manresà de Dansaires, Institut de Folklore, Esbart Dansaire de l'Associació d'Etnografia i Folklore... Coreografía que passo a descriure tot seguit:

 

Melodia a piano del Ball Cerdà de La Seu d'Urgell. Armonització Manuel Oltra i recull folklòric de Joan Rigall.

 

O- Home         > Dona

Passeig d'entrada a plaça: la següent explicació es mostra amb sis parelles per ser mès entenedora.

Durant els 32 compassos que dura el passeig, les parelles de balladors (home i dona) avancen una darrere l'altra per acabar fent una rodona de parelles al mig de la plaça. Els 16 primers compassos els fan amb passeig ràpid i els 16 restants amb passeig lent. La balladora s'agafa la llarga faldilla amb la mà dreta tot recollint-la. El ballador acompanya la seva parella agafant-li la mà esquerra amb la seva mà dreta. El braç esquerra del ballador oscil·la al costat del seu cos. Gràfics 1, 2 i 3.

.........    

Gràfic 1.                                                                             Gràfic 2.

 

Gràfic 3.

 

 

La Dansa: melodia de 32 compassos.

1a tirada.- Partint de la posició en que estan situats, les balladores comencen amb el peu esquerra i els balladors amb el peu dret fent tots punteig de punt pla començat al darrere (punteig de tres temps començat al darrere) de la següent manera:

2 compassos per afer rístol  a la balladora (fer-la voltar per sota el braça del ballador) com senyala el gràfic 4.

 

Gràfic 4.

 

14 compassos fent punt pla de cara i esquena per acabar amb peus junts com senyalen els gràfics 5 i 6.

              

Gràfic 5.                                                                                       Gràfic 6.

 

12 compassos de punteig "especial" d'aquesta dansa que es descriu a continuació (les parelles es deixen anar de mans. La dona fa peus junts i es recull les faldilles i no recula mai, anant sempre de cara al ballador, fent un moviment molt pronunciat a dreta i esquerra, mentre l'home (no fa peus junts perquè ja va amb peu dret) portarà els braços alts a l'alçada de les espatlles. Tots dos començaran amb el peu dret). Del gràfic 7 al 12 es descriu la coreografia 2 compassos per gràfic i la evolució d'una sola parella.

Gràfic 7.                            Gràfic 8.                          Gràfic 9.                       Gràfic 10.

Gràfic 11. 

 

                   Gràfic 12.                          

 

Al finalitzar el compàs 12 d'aquest moviment (compàs 28 de la melodia) quedaran de costat quasi tocant-se les espatlles dretes, tal com  senyala el gràfic 13-14.

Gràfic 13 - 14.

 

4 compassos darrers per fer una volta tal com senyala el gràfic 15 amb el mateix punteig descrit per quedar com senyala el gràfic 16.

                  

Gràfic 15.                                                                                  Gràfic 16.

 

 

2a tirada.- Entra a ballar la parella número 1 fent el següent: la dona fara punteig de tres temps seguit, per avançar. L'home fara punteig de tres temps començat al darrera. L'home mentre no s'agafi de parella portarà els braços a l'alçada de les espatlles i la dona mentre no s'agafi de parella portarà les mans agafant-se la faldilla.

2 compassos per fer rístol a la balladora, segons marca el gràfic 17. Aquesta quedarà situada a la part interior de la rotllana que formen les altres parelles i en sentit contrahorari. El ballador quedarà darrera de la seva parella, seguint-la de ben aprop segons senyala el gràfic 18.

 

             

Gràfic 17.                                                                                       Gràfic 18.

 

El ballador, durant el recorregut, fa un salt de punt pla als compassos 3, 7, 11 i 15, acabant al compàs 16 amb els peus junts.

La balladora acabarà girada de cara al ballador tal i com senyala els gràfics 19.

Gràfic 19.

 

Gràfic 19.

 

12 compassos per a fer els moviments de la figura especial del ball que senyala el gràfic 20. El ballador fent punteig de tres temps començat al darrere (punt pla començat al darrere) i la balladora fent punt pla de costat, no reculant mai i sempre donant la cara a la seva parella, per quedar com senyala el gràfic 21.

            

          

 

                                                              Gràfic 20 (6 moviments d'una mateixa figura).                                                                         
       
Gràfic 21.

 

4 compassos per voltar a la dreta en el lloc on es troben, fent el mateix punteig, quedant com senyala el gràfic 22.

 

Gràfic 22.

 

3a tirada.- Fent el mateix punteig i seguint les evolucions de les fletxes del gràfic 23. Va cada ballador per un costat diferent fins que es troben en el lloc de sortida al compàs 16 de la melodia. Per a fer aquesta evolució el ballador fa salts de punt pla als compassos 3, 7, 11 i 15 per acabar amb peus junts tal com senyala el gràfic 24.

                    

Gràfic 23.                                                                                       Gràfic 24.

 

Arribant a aquest punt es torna a repetir la figura especial d'aquest ball (compassos 17 al 28 de la 2a tirada) tal com senyala el gràfic 25.

 

 

Gràfic 25.

Els 4 compassos que resten per acabar la melodia, la parella volta en el sentit de les fletxes del grâfic 26 per acabar amb peus junts tal com senyala el gràfic 27.

                     

Gràfic 26.                                                                                    Gràfic 27.

 

4a tirada.- Es fa el mateix descrit per la 1a tirada.

5a i 6a tirades.- Es fa el mateix descrit per la 2a i 3a tirades, però sortint la parella 1a i la que es troba en front d'ella. Al compàs 16 de la 5a tirada s'han de trobar en els llocs oposats.

7a tirada.- Es fa el mateix descrit per la 4a tirada i així successivament, fent combinacions d'entrar al mig de la rotllana, dues tres o quatre parelles, segons el nombre que hi hagi donat que és una dansa oberta a tothom, tenint en compte el descrit per les altres tirades musicals. Finalitza el ball amb el motiu musical de la 1a tirada, fent les parelles una salutació a l'interior de la rotllana, donant per finalitzada la dansa.

 

Per altra banda Joan Comas i Vicenç també fa el recull d'aquesta dansa. Ell s'inicià el 1924 a l'Esbart de Dansaires de l'Ateneu Democràtic Regionalista (posteriorment Esbart Pàtria). El 1926 entra a l'Esbart Montserrat i el 1930, Comas assumeix la sotsdirecció de l'Esbart Montserrat, en aquell moment fusionat amb l'Institut Folklore de Catalunya.

 

Melodia a piano del Ball Cerdà de La Seu d'Urgell. Armonització Francesc Juanola i recull folklòric de Joan Comas.

 

 

 

 

 

 

Tot seguit es mostra la filmació del Ball Cerdà de La Seu d'Urgell de l'any 2018:

Ball Cerdà d’Adults #fmlaseu 18

 

A continuació la filmació del Ball Cerdà Infantil de l'any 2018:

Ball Cerdà Infantil #fmlaseu 18

 

 

 

 

Bibliografia i fonts consultades: 

Viurealspirineus 18 de d'Agost de 2017 (17:55 h.).

Fmlaseu.cat. Filmació de l'any 2018 del Ball Cerdà de la Seu d'Urgell.

Museu Rocamora de la Indumentaria.

Fotografia del Ball Cerdà de 1930. Guillem Plandolit - Provinent de la familia Salses-Moreno que són actualment els propietaris de les obres dels seus avanpassats. 

http://alturgell.orgfree.com/Ball_Cerda.html

https://www.lleida.com

Web de l'Ajuntament de La Seu d'Urgell. http://www.laseu.cat/turisme/historia

Joan Rigall (1885-1960). Pompili Massa i Jordi Torres i Grangé.

Coreografia del Ball Cerdà de La Seu d'Urgell. Fons documental de Frederic Gaude i Pardillos ensenyat per Joan Rigall i Casajuana.

Edicions Musicals Arrahona (Sabadell). Melodies a Piano del Ball Cerdà de La Seu d'Urgell. 1a Armonització: Manuel Oltra i recull folklòric Joan Rigall. 2a Armonització Francesc Juanola i recull folklòric Joan Comas. Any 1955.