Folklore de Catalunya, Esbart

L'Esbart Folk-lore de Catalunya afincat a la cuiutat de Barcelona va ser un dels primers esbarts dansaires que com a finalitat tenia la recerca, recuperació i divulgacuó de la dansa tradicional. Sent precursor en la creació de nous grups folklòrics per tot el pais.

El seu fundador va ser el folklorista Joan Rigall i Casajuana.

La idea del mestre Rigall era crear un esbart en el qual convergissin diferents disciplines que enaltissin la cultura tradicional i popular a més de ser espai de trobada d’amants de la vida social, associativa i cultural catalana, aplegant dins el seu bressol activitats com la música, el cant, la dansa, l’excursionisme i la poesia.

Joan Rigall i Casajuana va néixer a Manresa el 7 de desembre de l’any 1889. Morint l’11 de febrer de 1960. Casat amb Júlia Bolló.

Rigall es va afeccionar a la dansa tradicional catalana quan era alumne de Rosend Serra i Pagès l’any 1903, professor de Geografia Colonial i Mercantil i autor del Manual del Folklore Català.

A més de ser el fundador de l’Esbart Folk-lore de Catalunya, el va saber introduir dins els cercles culturals catalans i dins l’àmbit de l’espectacle el va apropar als ciutadans des de els nombrosos festivals de dansa en pavellons d’esports i teatres i fins i tot el va saber exportar fora de les nostres fronteres.

A Barcelona, la sardana, per mitjà de ballades o de concursos de sardanistes, s’havia fet present en diferents edicions de les festes de la Mercè, i poc a poc anava prenent importància. L’any 1902 l’Ajuntament de la Ciutat Comtal, amb alguns dels seus regidors nacionalistes d’origen empordanès al capdavant, va organitzar un concurs de cobles i un altre de sardanistes que obriren definitivament el camí de la popularitat a la sardana en aquestes contrades. Els anys 1904 i 1906 l’Orfeó Català convoca la primera i la segona festa de la Música Catalana, amb actuacions de les cobles empordaneses.

Aquest fet va ser un dels motors d’arrancada de l’Esbart Fok-lore de Catalanya: l’ensenyança de la dansa popular (sardanes) i el ball tradicional (balls i danses de la terra) en la ment del folklorista Joan Rigall i Casajuana s’anava gestan l’idea de la creació d’un espai on poder ensenyar i divulgar aquestes activitats.

 

Anys 1900 al 1909:

Seguint l’empremta deixada per Mossèn Cinto Verdaguer, Aureli Capmany l’any 1906 inicia la seva tasca de creació de grups de seguidors de la dansa tradicional i popular, fundant l’any 1907 l’Esbart de Dansaires de l’Associació de Lectura Catalana. Rafael Tudó hi forma part i Joan Rigall i Casajuana com a dansaire, entre altres... La seu era al Foment Autonomista Català del districte quart de Barcelona.

Rafael Tudó l’any 1908 se separa de l’Esbart de Dansaire de l’Associació de Lectura Catalana i funda l’Esbart Català de Dansaires que va dirigir durant tot un any, fins que passen la direcció a Aureli Capmany.

Paral·lelament, l’any 1908, Joan Rigall crea un altre esbart que l’anomena Esbart Folk-lore de Catalunya que no legalitzarà oficialment fins l’any 1909 i que dirigirà fins l’any 1924 , any en que deixarà aquest per crear-ne un altre que anomenarà Institut de Folk-lore de Catalunya.

Joan Rigall i Casajuana donant les explicacions, al públic assistent, de cada ball i dansa que interpretava l’esbart.

 

L’any 1909 desapareix l’Esbart de l’Associació de Lectura Catalana mentre Joan Rigall ja te organitzat  l’Esbart Folk-lore de Catalunya i l'Esbart Manresà de Dansaires.

Aproximadament l'any 1910 Joan Rigall i Casajuana fa el recull del que anomenarà Ball de Gitanes del Vallès (per ser introduït al poble per una colla de picapedrers que venien de Caldes de Montbui) a la localitat de Sant Vicenç de Castellet, possiblement per la seva proximitat a la seva ciutat natal Manresa. Curiosament aquest serà el ball que, tot i la tradició dels balls de gitanes al Vallès d'innovar en les indumentaries i les coreografies de les danses que el formen, la majoria dels esbarts dansaires el representaran fins l'actualitat fil per randa o amb molt poques variacions...

 

Portada del llibret Estatuts de l’Esbart Folk-lore de Catalunya.

 

Dissabte 15 de gener de 1910 l’Esbart Artístic secció de Folk-lore de Catalunya  participa en una vetllada musico teatral esperantista que organitza “La Kavinpintia” a la Societat Clarís al carrer San Pau, 83. L’esbart actua sota la direcció de Enric Vigo i Joan Rigall.

 

       

Senyera de l’Esbart Folk-lore de Catalunya, anvers i revers.

 

Anys 1910 al 1919:

El mes de setembre de 1911 es crea una nova junta directiva amb la finalitat constituir legalment  l’Esbart Folklore de Catalunya, ampliant a més les seves activitats amb la missió de recopilar i propagar les danses, cançons i les rondalles populars catalanes. El domicili sociàl serà al número 35 del carrer de Girona a la ciutat de Barcelona. Per unanimitat va ser nomenat president honorari el compositor Sr Francesc Pujol, i soci honorari, el conegut folklorista Enric Vigo. El president Robert Collell. Vicepresident Jacint Amat. Secretari Josep Bolló. Vicesecretari Josep López. Tresorer Ramon Salvador. Comptador Rosend Aregall. Bibliotecari Joan Rigall, Vocals Enric Sabater i Joan Oller.

El diumenge 15 d’octubre de 1911, l’esbart s’addereix a l’homenatge al compositor Enric Morera que es fa al Palau de Belles Arts. A tal efecte s’organitza un banquet popular que s’inicia a les 9 de la nit. Son trenta-una les societats corals que s’hi addereixen, entre elles l’Esbart Folklore de Catalunya i l’Esbart Català de Dansaires.

Diumenge 29 d’octubre de 1911, es fa una festa de comiat al soci folklorista de l’esbart el Sr Rosend Aregall amb motiu de la propera partida a les ameriques. Hi son presents els demés socis, simpatitzants i protectors de l’esbart.

El 22 de maig de 1912 s’estrena una nova junta directiva de l’esbart amb les següents persones: Robert Vila (president), Ramon Monmany (vicepresident) Josep Bolló i Díaz (secretari), Joan Bial (vicesecretari), Joan Rigol (tresorer), Joaquim Richart (comptador) Ruperto Collell (bibliotecari) Frederic Sabater i Joan Pujol (vocals)  La part folklorica esta representada per Joan Rigall i la part musical per Josep Bonastre.

El diumenge 9 de juny de 1912, l’Esbart Folklore de Catalunya va actuar en les dependencies de l’Ateneu Autonomista del districte 6è de Barcelona. Sota la direcció del mestre Joan Rigall i Casajuana, van realitzar un programa -------------------------------------

El diumenge 14 de juliol de 1912 te lloc, com cada any, el tradicional Aplec de la Sardana a Vallvidrera (Barcelona) i l’Esbart Folklore de Catalunya al costat de 16 entitats més s’addereixen a dita festa.

 

 

Foto postal sardana Opisso. Sarrià no s’incorporarà a Barcelona fins l’any 1921.

 

 

El diumenge 21 de juliol a les 6 de la tarda te lloc una audició de dansa tradicional a càrrec de l’esbart. El diari La Vanguardia ho anunciava així:

“El “Esbart Folk-lore de Catalunya” que dirige el joven folklorista don Juan Rigall, siguiendo su labor de propaganda de la danza catalana, dará hoy, a las seis de la tard, en el Patronato Obrero de Santa Madrona (Margarit, 29) una audición de bailes regionales”

En el “Saturno Parque” el mes d’agost de 1912, l’Esbart Folk-lore de Catalunya, dirigit per Joan Rigall, participa diariament en la Festa Catalana, fent sessions nocturnes de sardanes, acompanyat de la cobla Sureda.

L’1 de setembre de 1912, se celebren les festes de Sant Josep de Calasanç en el Centre Obrer Calasanç. En el pati d’aquesta entitat es munta un escenari per a donar cabuda un concert molt especial. A mitja tarda comencen un seguit d’actuacions amb l’Orfeó Canigó dirigit per Fernando Ardevol i a la nit se celebra la representació a l’aire lliure de les obres “La rondalla del pastor” i “La mort d’Aníbal”. També va actuar l’Esbart Folk-lore de Catalunya dirigit pel seu mestre i folklorista Joan Rigall.

El diumenge 11 de setembre de 1912 l’Esbart Folk-lore de Catalunya, com cada any,  participa en els actes de la Diada. Nombroses entitats catalanes s’addereixen a aquesta commemoració. Es dipositen corones al Saló Sant Joan on s’ha instal·lat l’estàtua del conseller en cap Rafael de Casanovas, ferit aquest dia al defensar Barcelona de les tropes de Felip V. L’homenatge està organitzat per la Lliga Regionalista. Participant les següents entitats: Lliga Regionalista, El Cor del Poble, Comité de la Jove Catalunya, Centre Nacionalista Radical Catalunya de Santiago de Cuba, Ateneu Autonomista del Districte VII, Lliga Nacionalista de Tàrrega, Grup Nacionalista Català, Grup Nacionalista de Terrassa, Gent Nova de Badalona, L’Estiuada de Sant Hilari, Renaixement, Ateneu Obrer del Districte III, Associació Nacionalista Catalana, Bloc d’Acció Nacionalista Radical Som, Centre Catalanista d’Arenys de Mar, Associació Catalana de Beneficència, Esbart Folk-lore de Catalunya, Centre Nacionalista Republicà, Foment Autonomista Català, Escola Mossèn Cinto Verdaguer, Biblioteca V A C F, Centre Nacionalista Republicà del Clot, Lliga Regionalista de Gràcia, Centre Popular Catalanista del Poble-nou, Centre Autonomista de Sant Gervasi, C N R Fivaller, Catalanistes d’Arbúcies, Centre Català de Sabadell, Unió Catalanista, Orfeó de Sants, El Poble Català, Ateneu Obrer del Districte II, Orfeó Nova Catalunya, Ateneu Nacionalista de Calella, Associació Catalunya, Ateneu Obrer Català de Sant Martí, Sang Nova d’Hostafrancs, Associació Artística Catalana del Poble-nou, Grup Escolar El Gall, La Veu de Catalunya, Unió Federal Nacionalista, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, i altres entitats i particulars. La corona dedicada per les minories de l’Ajuntament de Barcelona es va situar en lloc preferent en mig de grans aplaudiments. Hi van haver parlaments de diverses personalitats: Lluís Dura i Ventosa, Ferran Agulló, Carreras Candi, etc...

El divendres 4 d’octubre de 1912, l’Esbart Folk-lore de Catalunya fa una actuació a benefici de les escoles parroquials del Centre Social del Poble-nou. En aquest local Cultura Musical Popular va celebrar el seu XXII concert logran un gran i merescut èxit. El programa va estar compost per diverses cançons populars i danses tradicionals. Interpretades, les primeres, per el cor de senyoretes i la les segones per l’Esbart Folk-lore de Catalunya que van ser molt aplaudides per la concurrència.

El diumenge 22 de desembre de 1912 l’Esbart Folklore de Catalunya en el seu local de l’Ateneu Autonomista del districte VI al carrer de Muntaner, 6 baixos; va celebrar una festa cultural benèfica, en companyia de Cultura Musical Popular que dirigeix la Sra Narcisa Freixas. La Srta Margarita Pey va fer un petit recital de cançó, la coral de Cultura Musical va cantar un escollit repertori popular i l’esbart va tancar l’acte amb les seves danses.

El diumenge 23 de març de 1913, alguns socis de l’Ateneu Autonomista del districte VI, van organitzar una vetllada musical a càrrec de l’Orfeó Canigó i l’Esbart Folk-lore de Catalunya. El dia següent es va organitzar una audició de sardanes a càrrec de la cobla Barcino. Les dues vetllades estaven organitzades per a les deu de la nit, estan convidats socis i simpatitzants.

El dijous 13 de novembre de 1913 l’esbart participa en un congrés. El diari La Vanguardia del divendres 14 de novembre, deia el següent: “... Tercera parte: Danzas populares catalanas por el Esbart Folk-lore de Catalunya, dirigidas por don J Rigall Casajuana y ejecutadas por la cobla Barcino. “Cançó dels Dallaires”, sardana (conjunto); “Ballet de Déu” del Ripollés (conjunto); “Ballet de Folgaroles” de Folgaroles (ocho parejas); “L’Hereu Riera” del Pallars (un hombre); “Dansa de Castelltersol” de Castelltersol (seis parejas); y “Ball de Gitanes” del Vallés (ocho parejas). Exceptuando la última todas las demás han sido instrumentadas por el maestro F Pujol presidente honorario del Esbart. La concurrencia tan numerosa como distinguida, premió la labor de cuantos tomaron parte en el festival, obligando con sus aplausos a repetir algunas composiciones. Los congresistas y sus famílias, y en general, todos los invitados, salieron complacidisimos”.

El dissabte 22 de novembre de 1913 a les 4 de la tarda, l’Esbart Folklore de Catalunya conjuntament amb “Cultura Musical Popular”, van organitzar una gran vetllada de música, cançó i dansa catalana a la “Escuela Nacional de Niñas” que dirigia la Sra Maria Maldó, al carrer de Mallorca 408 de la ciutat de Barcelona. La part musical i cantada anava dirigida per la Sra Narcisa Freixas i la part de dansa pel Sr Joan Rigall. Aquest darrer va donar una conferencia titolada “La dansa i son valor educatiu”

El diumenge 7 de juny de 1914, es va celebrar l’Aplec de la Sardana a Vallvidrera a Vilajoana. En l’esplanada no hi cabia una ànima.

Es van poder sentir les sardanes L’aplec de la sardana de Guiteras i  la Pastoreta de Rigall. Seguidament l’Esbart Folk-lore de Catalunya va interpretar els següents balls:  ballet de Déu del Ripollès, la Patum de Berga i el Ballet de Folgueroles. Per acabar la festa es van tocar les sardanes Muntanyenca de Morera i la Pubilla Empordanesa de J Serra. Durant la missa que es va fer a la petita ermita, es van poder veure entre desenes d’entitats, les banderes de l’Esbart Català de Dansaires i de l’Esbart Barceloní de Dansaires.

El dimarts 14 de juliol de 1914, es fa l’assemblea general ordinària de l’Esbart Folklore de Catalunya, quedant constituïda la junta de la següent manera: president Enric Nadal, vice-president Joan Bial, tresorer Cristobal Navarro, comptador Joan Rigall, bibliotecari Robert Vila, secretari Josep Bolló, vicesecretari Josep Riba, vocals: Josep Tomás, Isidre Salvador. Així mateix es va crear una comissió especial per a dur a terme la subscripció per la senyera de l’esbart. Aquesta comissió va quedar constituïda pels senyors: J Rigall, J Bial, C Navarro, I Salvador i J Francesc.

L’any 1914 l’Esbart Folk-lore de Catalunya realitza una ballada al Casal Catalanista del Districte III.

L’any 1915 l’Esbart Folk-lore de Catalunya realitza una ballada a l’ Ateneu Autonomista del Districe II.

El dijous 25 de març l’Esbart Folk-lore de Catalunya anuncia el canvi de seu sociàl amb una gran festa ; el dia 28 del mateix mes, es fa una altra festa pel mateix motiu en el nou local.

L’any 1915 els dansaires de l’esbart eren els següents, entre altres:

Noies: Pepita Casulla, Leonor Joan, Pilar Pelfurt, Pepita Guimerà, Herminia Fuyol, Dolors Corominas, Rosa Feu...

Homes: Josep Bolló, Joan Rigall, Joan Bial, Josep Comas, Isidre Salvador, Josep Fuyol, Enric Homs, Joan Fló, Enric Castells...

El diumenge 20 de juny de 1915, l’Esbart Folk-lore de Catalunya viatja a Mollet. Convidats per la junta de senyoretes del “Bazar del Pobre, Cultura Musical Popular” que dirigia la compositora catalana Narcisa Freixas. Van celebrar en l’Ateneu de Mollet un festival de cançons i dansa.

Al matí es va fer una excursió en la qual hom hi va prendre part.

Per la tarda a l’Ateneu de Mollet es va fer un recital de cançons i danses catalanes, acompanyats respectivament per la sots-directora de C M P i la Cobla Barcino.

Tan les cançons com les danses anaven sent presentades pel Sr Eugeni Ferri de C M P i el Sr Joan Rigall i Casajuana de l’Esbart Folk-lore de Catalunya. Aquest festival anava a benefici dels pobres. Tots els participants van ser obsequiats amb el dinar i el berenar en les mateixes instal·lacions de l’Ateneu.

El diumenge 14 de juliol de 1915 l’Esbart Folk-lore de Catalunya participa juntament amb moltes altres entitats cíviques i culturals a l’Aplec de la Sardana de Vallvidrera.

L’any 1915 l’Esbart Folk-lore de Catalunya participa en l’Aplec de la Sardana, Copa d’Or del Turó Parc. " Demá a dos quarts de quatre de la tarde tindrá lloc en l'hermós lloc d'esbarjo de Barcelona anomenat Turó Park aquesta magnifica festa patrocinada per el
Centre Autonomista de D. del C. i de 11. i la Cooperativa Mutual Catalana, a benefici de la benemérita Associació Protectora de l'Ensenyanca Catalana. Hi pendrán part la renomenada cobla Principal de Perelada, Banda Municipal, Orfeó Gracienc, Chor Mossen Cinto, Esbart Folk-lore de Catalunya, Colla vella de Xiquets de Valls,
focs japonesos etc.: ademés se formará un monument escut de flors, ofrena deis concurrents. L'obgecte patribtic d'aquesta festa i els patrocinadors de la mateixa son una garantia de que assolirá un grandiós éxit i que constituirá un acte de manifestació ben catalanesca".

Segons explicà el Sr Timoteu Colominas en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, el dia 8 d'agost l'Esbart Folklore de Catalunya de les mans de Joan Rigall i Casajuana, participa en l'Aplec del Turó Park, ballant sardanes. El jurat li va concedir la més alta recompensa.

Dansaires de l'Esbart Folk-lore de Catalunya. Any 1915. Copa d'Or Turó Park.

 

El diumenge 7 de novembre de 1915, per la tarda, l’Esbart Folk-lore de Catalunya participa en la Festa de l’Art de la Cooperativa de Periodistes al barri del Carmel.

Dues entitats que actuen des de fa temps agermanades Cultura Musical Popular dirigida per Narcisa Freixa i l’Esbart Folk-lore de Catalunya que dirigeig Joan Rigall van fer passar una vetllada d’allò més entretinguda.

A dos quarts de tres de la tarda es reuneix tothom davant el grup de xalets que la Cooperativa de Periodistes esta construint, per als seus associats, al Carmel (Horta)

Acte seguit tots els assistents es dirigeixen a visitar els xalets en construcció per més tard dirigir-se a la recepció que l’organització te preparada a la Societat “El Fomento”

Després de les presentacions i parlaments que obre el Sr Bono president de la Cooperativa de Periodistes,  es dona pas a la part cultural amb el tema titolat “Salut als nous vehins” lletra del poeta Rafael Nogueras i Oller i música de Narcisa Freixa, que interpreta el cor de dones de Cultura Musical Popular.

En la primera part de l’acte va actuar l’Esbart Folk-lore de Catalunya amb el següent programa: contrapàs Xinxina del Pallars, La Patatuf de Tarragona, Ball Pla de la Pobleta i l’Indiot del Pallars. Van seguir les cançons del cor de dones de Narcisa Freixa.

La segona part va obrir-la l’Esbart Folk-lore de Catalunya amb el següent repertori: l’esquerrana del Pallars, Galop de Cortesia del Pallars, la Bolangera del Pallars i Ballet de Folgueroles. Continuant seguidament les dones de Cultura Musical Popular.

Els dansaires de l’esbart que van participar van ser:

Dones: Pepita Carulla, Leonor Joan, Pilar Pelfort, Pepita Guimerà, Herminia Fuyol, Dolores Colominas i Rosa Feu.

Homes: Josep Bolló, Joan Rigall, Joan Bial, Josep Comas, Isidre Salvado, Josep Fuyol, Enric Homs, Joan Flo, Enric Castells.

Les explicacions dels balls van ser donades per Joan Rigall i Casajuana.

El diumenge 19 de novembre de 1915, per la tarda, al Palau de Belles Arts, en motiu del festival organitzat a benefici de la Cooperativa de Pensionistes per a la construcció de cases barates, ha actuat l’Esbart Folk-lore de Catalunya dirigit per Joan Rigall.

Van presentar vuit parelles de dansaires per a l’execució del Ball de Gitanes del Vallès.

El dia 5 de desembre de 1915, organitzat per l’Esbart Folk-lore de Catalunya, se celebra en el seu local social del carrer de la Diputació, 196 (entre Aribau i Muntaner) una magnifica audició de sardanes a càrrec de la cobla Barcino.

El dia 8 de desembre de 1915 l’Esbart Folk-lore de Catalunya participa en els actes del “Circulo de Ultramarinos” acompanyats de la cobla Principal Barcelonina. L’acte es desenvolupa al Palau de Belles Arts i acompanyats per una rondalla aragonesa i l’Orfeó Gracienc.

El diumenge 16 de gener de 1916 a les 11.00h, continuant la visita de les entitats corals el temple expiatori de la Sagra Família de Barcelona, participen les següents entitats:

La Institució de la Sra Maria Freixas, Cultura Musical i Popular i l’Esbart Folk-lore de Catalunya dirigit pel mestre Joan Rigall i Casajuana.

A la cripta, la primera de les entitats va interpretar les següents peces: el Cel Blau del mestre Millet, Venim a Maria del mestre Pedrell, El Calvari de Bach, la Verge resant de César Frank... acompanyats a l'armonium pel mestre Blay.

Passades dels 12.00h i a l'exterior de la bassílica l'Esbart Folk-lore de Catalunya va realitzar el següent programa: l'Hereu Riera ballat pels dansaires de l'esbart i cantat pel cor Cultura Musical Popular, la Dansa de Castellterçol, Ball pla de la Pobleta de Bellveí i el Ballet de Folgueroles. Tots aquests acompanyats per la cobla Barcino.

El mestre Rigall va deixar ben clar en les diverses interpretacions, que aquestes danses son típiques de les poblacions que es citen i tenen efecte després de la sortida d'ofici en cada cas.

El 12 de febrer de 1916 l’Esbart Folk-lore de Catalunya torna a fer una actuació conjunta amb Cultura Musical i Popular que dirigeig la Sra Maria Freixas. Aquesta vegada al “Centro de Jovenes Para la Defensa Social”

En aquesta ocasió l’esbart va ballar: l’Esquerrana del Pallars, La Castanya, la Bolangera, l’Indiot, L’Espunyolet del Pallars, la Patum de Berga i el Ball Pla de la Pobleta de Bellvehí.

 

El 19 de març de 1917 l’Esbart Folk-lore de Catalunya, a les 10 de la nit va fer la festa mensual que dedica al soci i simpatitzant. La festa va tenir lloc en el seu local social del carrer de la Diputació , 195 (Ateneu Autonomista) del districte sisè.

 

El dia de Sant Joan i el dia 29 de juny a la Platja Mar i Cel del Poble-nou de Barcelona (Mar Bella) l’Esbart Folk-lore de Catalunya va fer una ballada de sardanes i danses tradicionals. La festa va començar a dos quarts de sis de la tarda i s’hi va  aplegar nombrós públic que amb aquesta va celebrar l’entrada de l’estiu.

 

El diumenge 15 de juliol de 1917 en l’Ateneu Autonomista del districte set de Barcelona, “Cultura Musical” va donar un concert als seus socis. A més del cor de senyoretes del C M P, també va actuar la secció de cant gesticulat i l’Esbart Folk-lore de Catalunya dirigit pel seu mestre Joan Rigall.

 

El dimecres 31 d’octubre de 1917 per la tarda, l’Esbart Folklore de Catalunya actua a l’envelat de la festa major de Girona (Sant Narcís). Realitzant entre altres el Ballet de Folgueroles, Galop de Cortesia i el Contrapàs Xinxina... La revista “El Norte” (diari catòlic/monàrquic) de l’1 de novembre en fa un ampli resum i puntualitza que totes les danses representades van gaudir d’una exactitud matemàtica i un profund estudi en els seus significats i execució.

Des de els seus orígens, l’Ateneu Empordanès de Barcelona havia procurat difondre la sardana a Barcelona. El dissabte dia 13 d’octubre de 1917, a la seu de l’Ateneu hi va haver una vetllada de sardanes a càrrec de la Cobla la Principal de La Bisbal. Entre els concurrents hi figuraven tot un estol de músics i literats que van voler gaudir de les anunciades sardanes. Entre altres, els senyors Pujol i Lliurat de l’Orfeó Català i Toldrà del Quartet Renaixement, Vives i Perelló del Trio Barcelona, Pena de La Publicidad, Pagès de La Veu de Catalunya, senyor Bosch i Casanovas i l’iximi poeta Josep Ma Girona. Una bona ocasió també per a Joan Rigall per a ser-hi present com a representant de l’Esbart Folklore de Catalunya. També es va fer una festa civic-religiosa en honor als defensors del setge de Girona de 1808 i 1809.

 

El 30 de novembre de 1917 l’Esbart Folk-lore de Catalunya balla a Girona. En l’envelat de la fira l’esbart va ballar a les 4 de la tarda. Sent molt aplaudides i elogoades les seves intervencions, entre les que podem destacar: Contrapàs Xinxina, Ballet de Folgueroles, Galop de Cortesia.

 

El diumenge 9 de desembre de 1917 l’Esbart Folk-lore de Catalunya fa una actuació a l’Ateneu Familiar de Sant Boi de Llobregat, sent el seu director Joan Rigall.

 

El diumenge 16 de gener de 1918, l’Esbart Folklore de Catalunya participa en la trobada d’entitats corals al temple de la Sagrada Família.

A 2/4 de 12 del matí, la institució que dirigeix la Sra Narcisa Freixas “Cultura Musical Popular” i l’Esbart Folklore de Catalunya dirigit per Joan Rigall, inicien els actes.

En la Cripta del temple, els membres de Cultura Musical Popular interpreten les següents peces: El Cel Blau del mestre Millet, Veniu a Maria del mestre Pedrell, El Calvari cant coral de Bach, La Verge bressant de César Frank, Salve de P Beneito, L’Ombra de Nazaret de Narcisa Freixas i lletra del canònic Dr Collell. Acompanyats a l’harmònium pel mestre Blay. Intervenint la solista Felisa Garí.

A l’exterior del temple i després de les dotze del mig dia, l’Esbart Folklore de Catalunya interpretà les següents danses: l’Hereu Riera acompanyat pels cantaires de Cultura Musical Popular, La Dansa de Castellterçol, el Ball Pla de La Pobleta de Bellvehí i el Ballet de Folgueroles. Acompanya les danses la Cobla Barcino.

 

El diumenge 16 de juny de 1918, per la tarda, l’Esbart Folk-lore de Catalunya va actuar al Palau de Belles Arts.

 

El dissabte 6 de juliol de 1918 a Sant Cugat del Vallès es va celebrar l’acte de regalar una senyera catalana per a ésser hissada al costat de la bandera espanyola, a la Casa de la Vila.

La Agrupació Feminal del districte V, donant de la senyera, va arribar acompanyada de l’Ajuntament en plè, amb l’alcalde Sr Martín Rodó al davant, seguit del prior del Monestir, el jutge municipal, el cap dels Mossos d’Esquadra, dirigint-se tots a la casa de la família Pàmies, padrins de la festa. Acompanyant la comitiva, una orquestra de quinze músics. Seguidament va continuar el passeig per la vila anant a buscar a la senyoreta Mercedes Murillo, madrina de la festa.

Acte seguit es va celebrar un ofici religiós que va culminar amb la benedicció de la senyera.

Posteriorment la senyera va ser hissada al costat de la bandera espanyola, dirigint unes paraules al públic assistent el Sr Carabent.

Per la tarda, després del banquet organitzat en els claustres del Monestir, va tenir lloc el concurs regional de balls en el Parc inaugurat expressament per l’Esbart Folk-lore de Catalunya.

 

El diumenge 7 de juliol de 1918, per la tarda al Turó Parc de Barcelona, es va organitzar un grandiós festival a benefici dels obrers de la industria del suro i tapers de l’Empordà. El programa d’actes va ser el següent:

Sardanes a càrrec de les cobles La Principal de La Bisbal, Montgrins i Antiga Pep de Figueres.

Concert per l’Orfeó Barcelonès.

Ballada de l’Esbart Folk-lore de Catalunya.

 

“Diada de la Dansa Catalana” a Caldetes. El 18 d’agost de 1918 l’Esbart Folklore de Catalunya viatja a aquesta vila per a participar en dita diada. És un dia de molt calor segons comenten els cronistes de l’època.

La festa va estar organitzada per les famílies d’estiuejant de Caldetes i el Gran Casino.

A més d’un concurs de sardanes dotat amb 1.000 de les antigues pessetes, uns 6 €, van ballar en els jardins del Casino, els dansaires de l’Esbart Folklore de Catalunya, el qual va presentar diverses danses i balls del ric folklore català. La primera actuació però va ser dins el Casino

La festa va començar el dissabte dia 17 amb audicions de sardanes del mestre Joan Manén.

L’endemà diumenge dia 18 d’agost, l’Esbart Folklore de Catalunya presenta els següents balls:  l’Esquerrana del Pallars, L’Espunyolet d’Espunyola, Galop de Cortesia del Pallars, La Morisca de Gerri de la Sal, Dansa de Castellterçol i Ball Enrobat de Castellciutat.

 

“Por la tarde, á las cuatro, con enoi-me afluencis de forasteros, (lió un concierto ea el entoldado el concuiao de sardanistas. Catorce eran las «colla?» iiiscriptas para tomar parte en el mismo, de las cuales dejaro ndc presentarse •¡La Primera Volada,» de Tarrasa; «La Llansanenca», de Llan-sá; «Avant Sempre», de Mataró, y «Catalunya Avant», de Uaroelona.

Los sardanistas debía bailar las sai-danas

«Revetea», inódiia; «t,a Menuda Entremaliadaj, y la de lucimiento «Camprodón», ambas origínalas del maestro Manen.

Durante la celebración del concurso, el numeroso público allí congregado, dando gallarda prueba de su educación cívica, guardó profundo silencio.

El Jurado se retiró luego á deliberar, durando su difícil tarea poco más de media hora.

Pasada ésia, sentóse do nuevo y dio a conocer

e! siguiente fallo:

Primer premio, á la «colla» del «Esbart Cátala de Dancíiires»; segundo, á la «Colla Renaixenca»; tercero, a la «colla» «La Falc»; cuarto, á

la «colla» <¡Niüs i Ninas»; Quinto, á la «colla» «La Fulla ríe Figüera»; sexto, á la «Colla Germanor »; séptimo, a la «colla» «Flor de Llir»; octavo,al «Casal Provincial Gironi» y noveno, á la «Lira Avnpurdanesíu” (La Vanguardia dimecres 21 d’agost de 1918)

 

A continuació l’Esbart Folklore de Catalunya va ballar el Ball Pla de la Pobleta, La Patum de Berga, el Contrapàs Xinxina del Pallars, la Bolangera de la Ribera,  l’Indiot de La Seu d’Urgell i el Ball de Gitanes del Vallès. Tenint un gran èxit sent aplaudits els dansaires  després de cada actuació i el seu mestre Joan Rigall i Casajuana.

La Comissió organitzadora va obsequiar a les balladores de l’esbart amb un ventall per a cadascuna.

 

Diumenge 1 de setembre de 1918, l’Esbart Folk-lore de Catalunya va ballar en els jardins del Gran Casino de Cerdanyola. Van ser molt aplaudits sobretot per la labor cultural que realitzen en la informació històrica dels balls i danses que van interpretar.

El dilluns 16 de setembre de 1918 l’esbart acompanyat de la cobla Barcino, participa en la “Festa de la Dansa Catalana” ballant el Ball de Gitanes del Vallès.

El diumenge 11 de maig de 1919 l’Esbart Folk-lore de Catalunya, balla en el festival folklòric que organitza la societat La Nova Alegria. Audició a benefici de les escoles que engloba l’Ateneu Obrer de Les Corts. Sota la direcció de Joan Rigall i l’acompanyament del “Quintet Intim”

 

El dimarts 24 de juny de 1919 en el Palau de Belles Arts de Barcelona, es va celebrar l’acostumada Festa de Cançons i Danses que organitzava l’Orfeó Gracienc sota la direcció del mestre Balcells i l’Esbart Folk-lore de Catalunya sota la direcció del mestre Rigall. Acompanyant l’esbart, la cobla La Principal Barcelonina. Amb el següent programa:

Primera part: Esbart Folk-lore de Catalnya, La Patum de Berga, L’Espunyolet d’Espunyola, L’Indiot de La Seu d’Urgell, Ball enrobat de Castellciutat, Ballet de Déu del Ripollès.

 

Segona part: Orfeó Gracienc, Esbart i Cobla: voltant la senyera (Balcells) El Desembre Congelat (Romeu) Cançó del Lladre (Sanchez Marraco) Sant Josep i Sant Joan (Pérez Moya) La mort de l’escolà (Nicolau) La sardana de les Monges (Morera) L’Hereu Riera (Comellas Ribó) Dansa de Castellterçol, L’estimada (Lambert) La cançó nostra (Morera)

 

Tercera part: Sardanes amb la cobla La Principal Barcelonina.

 

Diumenge 22 de juliol de 1919. Una de les coses que donarà especial interès a la Festa del Ritme i la Dansa, organitzada pel mestre Joan Llongueras, és el figurar en el programa algunes interpretacions plàstiques d’obres de mestres catalans com Francesc Pujol, Lluís Millet i Enric Morera.

El Comite de Festes de la Exposició d’Art, va confiar a l’Orfeó Gracienc la celebració de la Festa de Cançons i Danses que es va oganitzar a la tarda del dia de Sant Joan. Va executar un escollit programa de cançons populars entre les que es van poder destacar: la mort de l’escolà, la sardana de les monges i l’estimada, aquesta última, acompanyada d’una cobla.

També va fer, en dita vetllada, una actuació de danses tradicionals l’Esbart Folk-lore de Catalunya sota la direcció del seu mestre Joan Rigall.

 

El diumenge 10 d’agost de 1919 l’esbart balla a la Festa Major de Ripoll a la Plaça de la Constitució.

 

El mes d’agost de 1919 Joan Rigall, sent director de l’Esbart Folklore de Catalunya,  organitza entre diferents persones de l’Orfeó  Vigatà del Conservatori de la vila de Vic, una secció de dansa tradicional dins d’aquella institució.

 

El diumenge 5 d’octubre de 1919 l’esbart va participar al costat de desenes d’altres associacions al XIII Aplec de la sardana a Vallvidrera i Les Planes. L’esbart va ballar escollits balls del ric folklore català. La jornada va estar presidida en tot moment per la pluja que parava i tornava a intervals. Molta gent es va anar a aixoplugar a la “Quinta Joana” i al Restaurant El Rectoret.

 

Anys 1920 al 1929:

Els 1919 i 1920, en son dansaires de l’esbart els senyors Buse, Montorio,  Olivella, Emili Salip, Josep Tura …

El 23, 24 i 25 de maig de 1920 l’Esbart Folk-lore de Catalunya participa en la festa major de Llagostera que en aquesta ocasió han muntat dos envelats per a fer els balls i posar les orquestres.

El dissabte 24 de juliol de 1920 se celebra la junta general a 2/4 de 10 del vespre.

El 29 de setembre de l’any 1920 l’Esbart Folk-lore de Catalunya realitza una ballada davant  l’Ajuntament de Molins de Rei.

 

Butlletí de l'Esbart Folk-lore de Catalunya. Any 1921, núm 5.  Portada i primer artícle sobre la vida i mort del jove  Josep Comas i Daranas víctima de la epidèmia de grip de l'any 1918.

 

A primers de novembre de 1920 l’esbart ha de fer una ballada en una celebració que fa l’Orfeó Gracienc de Barcelona i l’Orfeó Donostiarra de Donosti. Per causes que no s’especifiquen, la cobla La Principal de Perelada no fa acte de presència i la meitat de l’acte s’ha de suspendre. Acabant així la jornada.

El mes de gener de 1921 l’Esbart Folklore de Catalunya crea un butlletí bianual en el qual es dona àmplia informació de les activitats del l’entitat. En aquest butlletí hi colaboraren personarges rellevants de la cultura catalana com: Tímoteu Colomínas í Coll (Nascut a Balaguer, 1866 - Mort a Barcelona, 1926),

Les ativitats son les següents:

Butlletí de l’Esbart Folk-lore de Catalunya. Any 1 núm 5. 1921.

 

Aquest butlletí anuncia les següents activitats:

CLASSES GRATUÏTES

Danses.- Educació física per mitjà de la dansa catalana.  Mestre J Rigall. Dimecres de 10:00h a 12:00h de la nit.

Cançons.- Ensenyament de la cançó popular catalana.  Mestre F Hernàndez Monjo. Dilluns, dimecres i divendres de 8:00h a 9:00h del vespre.

Declamació.- Lectura catalana, poesia, declamació versant sobre el folklore català Mestre Antoni Paré. Dimarts i dijous de 8:00h a 9:00h del vespre.

CLASSES ESPECIALS

Solfeig ……….. Professor: F Hernàndez Monjo. Dilluns, dimecres i divendres de 9 a 11 nit.

Piano ………… Professor: F Hernàndez Monjo. Dilluns, dimecres i divendres de 9 a 11 nit.

Violí i viola ….. Professor: Pere Jofre. Classe diaria de 8 a 9 de la nit.

Dibuix ……….. Profesor: Ramón Garrell. Classe diaria de 8 a 9 de la nit.

 

SECCIÓ DE FESTES I EXCURSIONS

Organització de festes, excursions, concursos i conferències. Per a les conferències i cursets amb projeccions compta l’Esbart amb una magnífica llenterna de projecció.

Direcció general:

J RIGALL CASAJUANA

Plaça dels Àngels, 2 pral  * BARCELONA

 

El dimecres 6 d’abril de 1921 a les 10 del vespre, l’Esbart Folk-lore de Catalunya dirigit per Joan Rigall va fer una representació de danses i balls tradicionals al Teatre El Dorado de Barcelona, acompanyats de la cobla Barcino. Van ballar 12 parelles.

El dijous 18 d’agost de 1921 l’Esbart Folk-lore de Catalunya va participar en el festival que a benefici dels ferits de Melilla es va fer a la muntanya del Tibidabo. La vetllada folklòrica va tenir lloc en el Gran Casino del Tibidabo, realitzant el següent programa de dansa: el rotllet d’Alinyà, ball enrobat de la Ribera del Segre, galop de cortesía de Gurb, ballet de Déu del Ripollès, dansa de Castellterçol i el ball de gitanes del Vallès.

 

El mes de juliol de 1921 l'esbart viatja a Vic per efectuar un recital de danses.

Esbart Folk-lore de Catalunya ballant  el Ball de La Patum de Berga a la Plaça Major de Vic.

 

El mes de setembre de 1921, entren a formar part de l’Esbart Folk-lore de Catalunya: Lluís Torras, Frederic Gaude i Asensio, Andreu Oliver i Bartomeu Tarradas.

Setmanes més tard Frederic Gaude i Asensio, fa entrar a l’esbart a la seva esposa Feliciana Pardillos. Aquesta afició la contagien posteriorment als seus fills, Frederic Gaude i Pardillos i Isabel Gaude i Pardillos que segueixen dins l’esbart les ensenyances del mestre Rigall. L’any 1936/37 Frederic Gaude i Asensio, és reclutat portant-lo al front d’Aragó, morint a la batalla de l’Ebre l’any 1938.

       

Frederic Gaude i Asensio i Feliciana Pardillos.

 

Anys més tard (any 1954, el seu fill, Frederic Gaude i Pardillos entra també a format part de l’Esbart Folk-lore de Catalunya. Pren molt interès en l’aprenentatge de la dansa secular catalana i de les mans dels directors Joan Bial i Serra, primer i Josep Zaldivar i Ruíz, després, comença a prendre notes dels balls i danses i demés ensenyances que Rigall, Bial i Zaldívar havien recopilat. Al pas dels anys F Gaude Pardillos, acaba sent director de l’esbart (1963-1976); formant part també de diferents esbarts dansaires i realitza una labor de recerca de la dansa tradicional…

Els dansaires de l’Esbart Folk-lore de Catalunya l’any 1921, eren els següents: Lluís Torrras, Andreu Oliver, Bartomeu Tarradas, Feliciana Pardillos, Frederic Gaude i Asensio...

L’1 d’octubre de 1921, l’Esbart Folk-lore de Catalunya balla a Molins de Rei. Activitat  organitzada per l’Orfeó Pàtria a l’estatge del Centre Catòlic (en construcció).

L’any 1922 s’organitza a Barcelona un homenatge a Pep Ventura. El Comitè d’Honor va estar format pel president de la Mancomunitat de Catalunya, els alcaldes de Barcelona, Girona, Figueres i La Bisbal d’Empordà; els senyors Ramon Pella i Tort, Salvador Raurich, Enric Morera, Joan Lamote de Grignon, Antoni Nicolau, Joan Millet, Agustí Calvet, de Barcelona; J Puig Pujades, Salvador Dalí, de Figueres; Miquel Roger Crosa de Palamós; Salvador Albert de Sant Feliu de Guíxols; Cecili Granada de Pujadas, de Corsà; i Amadeu Roig, de Palafrugell. Uns dies després, el 9 de juny de 1922 es llegia a La Vanguardia l’inici de les festes d’Homenatge a en Pep Ventura. Hi van actuar quatre cobles amb audicions de sardanes diumenge a les 11 del matí a la plaça Sant Jaume (cinc sardanes) i a la tarda a les 4 (17 sardanes) al Palau de la Fira de Mostres, al Parc de la Cutadella. La Sardana La Santa Espina de Enric Morera, serà tocada per les quatre cobles. El temps no va acompanyar, però el públic no va defraudar. Entre altres entitats culturals barcelonines l’Esbart Folklore de Catalunya.

A més del seu interès per la sardana, però, l’Ateneu Empordanès s’involucrà també en el projecte del músic Salvador Raurich de recuperació de la dansa del Contrapàs. Segons s’explica en La Vanguardia del 28 de juliol de 1922:

“El “Ateneu Empordanès” ha aceptado la iniciativa que le ofreció el compositor y critico musical don Salvador Raurich, para emprender definitivamente la restauración del “Contrapàs” Para la realización de esta iniciativa el “Ateneu” ha aceptado la colaboración del “Esbart Folk-lore de Catalunya”, que dirige don Juan Rigall y los primeros ensayos tendrán efecto teniendo como base un importante ejemplar musical de esta danza procedente del Ampurdán que reune todas las características de autenticidad”

El comitè per a la restauració d’aquesta antiga dansa catalana anomenada “Contrapàs” va quedar constituït de la següent forma: president honorari, Eusebi Corominas; president efectiu, el president de l’Ateneu; vicepresident, Timoteu Colominas (neix l’any 1866, mort l’any 1926) ; president de l’Esbart Folklore de Catalunya; vocals, Ramon Pella i Tort, Jaume Cabarrocas i Lluch; director coreogràfic, Joan Rigall i Casajuana, director de l’Esbart Folklore de Catalunya; assessor tècnic i cronista, Salvador Raurich; secretàri, Lluís Camós i Cabruja.

 

 

Casal dels Dofort, seu del Centre Empordanès de Barcelona, carrer Dufort, 1, abans de la demolició arran de l’obertura de la Via Laietana (Carreras i Candi, 1913).

 

 

Els anys 1922 i 1923 els dansaires de l’esbart són:  Lluís Torras, Andreu Oliver, Bartomeu Tarradas, Feliciana Pardillos, Frederic Gaude i Asensio....

Comença una etapa d’expansió de l’Esbart Folk-lore de Catalunya, que posteriorment continuarà amb el mestre Josep Zaldivar i Ruíz, creant sucursals del mateix en diferents barris de Barcelona i poblacions del seu interland.

Joan Rigall crea una delegació de l’Esbart Folk-lore de Catalunya a Gavà que dirigeix ell personalment.

A Sant Just, s’ha ensenyat a ballar sardanes en totes les èpoques d’ençà que aquesta dansa popular es va introduir a la població. El dia 25 d’abril de 1923 la publicació "Rubricatum" va publicar la crònica que es transcriu tot seguit “Sant Just Desvern -Han començat amb força concurrència de joves i de noies, les lliçons de sardanes i ballets populars en aquest poble, a càrrec del Director de l'Esbart Folk-lore de Catalunya en Joan Rigall”. Aquesta és la primera referència documental que s’ha pogut trobar sobre l’ensenyament sardanista a Sant Just.

L’any 1923 l’Esbart Folk-lore de Catalunya anuncia la creació d’un festival de dansa amb periodicitat anual, amb la finalitat de mostrar el ric i extens repertori de dansa tradicional que el seu mestre J Rigall ha pogut conrear i aprendre en tots aquests anys.

“Festes de la Dansa Catalana” aquest és el títol que  se li donarà a aquest esdeveniment cultural organitzat pel mateix esbart. Amb aquesta festa la direcció de l’esbart vol posar de manifest la feina feta durant els darrers anys i l’esforç que comporta dita organització.

La primera festa es va dividir en tres sessions, celebrarant-se durant  tres diumenges per la tarda: 29 d’abril i 13 i 27 de maig de 1923.

L’espai escollit per aquest esdeveniment va ser la pista del “Frontón Condal”

En aquestes sessions es presentava la secció de danses de l’Esbart Folk-lore de Catalunya amb els seus 60 dansaires, dirigits pel seu mestre Joan Rigall i Casajuana.

Les prop de tres-centes danses que te recollides el mestre Rigall fins a les hores va ser impossibles de ser representades pels seus balladors, entre els tres dies, però si que van fer una mostra de les quaranta o cinquanta més representatives. Procurant que estiguessin representades totes les comarques catalanes.

Es va ballar el Ball de Gitanes del Vallès a l’estil de Sant Vicenç de Castellet amb un conjunt de 24 parelles.

La secció de festes i excursions de l’Esbart Folk-lore de Catalunya va engalanar i decorar el local del “Frontón Condal” i la secció de publicacions es va encarregar de la edició dels programes de mà, amb el prefaci d’un eminent folklorista amb les explicacions dels balls i danses que es van representar i els cartells anunciadors a fi de publicitar aquest esdeveniment. Una edició d’un gran valor folklòric.

Les inscripcions es van fer a: carrer Enrique Granados, 32 entresol; de 8 a 9 de la nit. I durant el dia a Casa Rigol, carrer Petritxol, 17 botiga.

Imatge de l’interior del “Frontón Condal”. Espai on es van fer les "Festes de la Dansa Catalana".

 

El 27 de maig de 1923 es fa la darrera sessió de danses de Les Festes de la Dansa Catalana al Frontón Condal, organitzada per l’Esbart Folk-lore de Catalunya que tant èxit a tingut en les altres dues sessións.

El programa és com segueix: ball de cascavells d’Ametlla de Merola, L’Eixida (dansa típica del Tararot) de Tàrrega, ball de les cintes del Vallès, l’Indiot de La Seu d’Urgell, Ball enrobat de la Ribera del Segre, ball de Nans de Berga, ball pla d’Alinyà, el Rotllet d’Alinyà, ball de la Cerdanya d’Alp, galop de cortesia de Gurb, ball de les Gitanes del Vallès interpretat per 48 balladors i balladores (24 parelles).

A més es van tocar sardanes, algunes d’elles d’estrena que va poder ballar també el públic assistent.

Les cobles que es van fer càrrec de la part musical van ser La Principal de Perelada i la Barcelona.

El dia 11 de setembre de 1923, en el decurs de l’Homenatge a Rafael de Casanova, l’Esbart Folk-lore de Catalunya hi participa aportant-hi una corona de flors de igual manera que altres entitats catalanes. A les deu del matí hi ha diversos aldarulls i la policia carrega contra el públic assistent havent-hi diversos detinguts i ferits, tal i com explica el diari La Vanguardia.

 

Pàgina 5 de La Vanguardia del dimecres 12 de setembre de 1923.

 

El diumenge 7 de desembre de 1924, l’Esbart Folk-lore de Catalunya organitza a Vilassar de Dalt la “Festa de la Dansa del Ritme i la Plàstica”

El programa d’actes va ser com segueix:

Matí: actuació de l’esbart.

La Patum de Berga, L’Indiot de la Seu d’Urgell, el Ballet de Folgueroles i la Dansa de Castellterçol, tots recollits pel mestre Rigall. Acabant la festa matinal amb una audició de sardanes a càrrec de la cobla La Principal de Barcelona.

Tarda: les actuacions de la tarda van començar amb les cançons gesticulades del mestre Llongueras a càrrec dels nens i nenes de l’Esbart de Gavà sota la direcció de Montserrat Font i Torras i del mestre F Hernàndez Monjo.

A continuació els nens del mateix esbart van ballar: el Patatuf de Tarragona, el Rotllet d’alinyà, el Galop de Cortesia de Gurb, tots els balls recollits pel mestre Rigall, llevat del darrer ball que va ser l’Hereu Riera del Pallars recollit per Enric Vigo.

La segona part de la jornada de la tarda va acabar amb l’interpretació d’un seguit de balls recollits pel mestre Rigall, a càrrec de l’Esbart Folklore de Catalunya: l’Esquerrana d’Alinyà, ball del Ram de Sant Cugat del Vallès, la Contradansa d’Alentorn, el ball Enrobat de la Ribera del Segre, el Ball Pla d’Alinyà, acabant amb el Ball de Gitanes del Vallès, que tant èxit sempre te entre el públic.

Sembla ser que dins del mateix esbart, fa un temps que es mostren clarament dues tendències:

Els seguidors de Joan Rigall i Casajuana amb la idea de mantenir la recerca de les antigues coreografies de les danses i els balls ancestrals de tot Catalunya, catalogant-los i transcrivint les característiques de cada zona, anotant les diverses alteracions que el temps va marcant i tota la part històrica, la indumentària i música, les cançons, els instruments, etc...

Els seguidors de Josep Zaldivar i Ruíz que volen utilitzar les tècniques de dansa professional per als moviments dels elements dansaire i les coreografies que per les seves característiques son propícies per a ser modificades. Amb l’intenció de donar una major vistositat en la execució dels balls i les danses.

A finals de 1924 el mestre Joan Rigall i Casajuana deixa l’Esbart Folklore de Catalunya, per crear l’Institut de Folklore de Catalunya. La seva tasca continuarà amb la col·laboració en altres esbarts i també amb la continuada recerca del ric folklore català en companyia d’agun dels seus deixebles. També continua col·laborant amb l’Esbart Folk-lore de Catalunya però com a conferenciant.

La direcció de l’esbart passa al mestre Josep Zaldivar i Ruíz (càtedra de dansa de l’Institut del Teatre)

El diumenge 26 de juliol de 1925, l’Esbart Fok-lore de Catalunya actua al gran saló del Tibidabo al costat de la cantant Cheriette Kling acompanyada del pianista Rudolf Peringer. L’Esbart va aprofitar per anunciar al públic assistent una nova actuació de dansa tradicional al poble de Begues. Sent president de l’esbart Timoteu Colominas i Coll (Balaguer 1866, Barcelona 1926)

El diumenge dia 8 d’abril de 1928 es fa a Sant Andreu del Palomar un homenatge a Joan Rigall pels seus treball a favor del folklore i la dansa tradicional que amb el seu esforç va aconseguir interessar a la opinió pública. Els organitzadors de l’acte son  “La Sardana Popular” d’aquell barri de Barcelona.

Dansaires de l'Esbart Folk-lore de Catalunya ballant el Ballet de Folgueroles a Sant Andreu del Palomar (Barcelona). Diumenge  8 d'abril de 1928.

 

El dissabte 14 d’abril de 1928, en el local social del “Centro de Lérida y de sus Comarcas” carrer d’Anselm Clavé, 9  principal, a les deu de la nit, te lloc la primera de les conferencies que ha preparat aquest centre per a la difusió i estudi de la cultura popular i tradicional, la literatura, l’arqueologia, l’arquitectura i la història lleidatana.

El folklorista Rossend Serra i Pagès fa la primera conferència titulada: “Els ballets populars de la alta muntanya lleidatana”. L’Esbart Folklore de Catalunya va ser qui va il.lustrar dita conferència amb el seu repertori de balls i danses.

El dia 25 de maig de 1929, l’Esbart Folk-lore de Catalunya participa en una festa sadanística al Poble Espanyol de Barcelona.

Poble Espanyol de Barcelona. 25 de maig de 1929. Esbart Folk-lore de Catalunya ballant la sardana “ Per tu ploro” del mestre Pep Ventura.

 

El dijous 31 d’octubre de 1929, amb l’assistència dels delegats de les principals entitats de la ciutat de Barcelona, l’Esbart Folklore de Catalunya va celebrar la sessió inaugural del curs. El president Sr Antoni Parés i Calopa va fer esment del constant i profitós treball que ve realitzant l’entitat en l’àmbit de la cultura i el folklore.

Es va tenir un record pel director honorari de l’esbart, Sr Rosend Serra i Pagès. També es va comptar amb una actuació de la soprano de la secció de cant de l’esbart, Srta Isabel Estorch, acompanyada al piano pel mestre Joan Estorch. La secció de declamació de l’esbart també va participar sota la direcció d’Antoni Parés. Finalment la secció de dansa sota la direcció del mestre Josep Zandivar i Ruíz va ejecutar algunes danses i balls acompanyats musicalment pel quartet de l’esbart dirigit pel mestre Hernàndez Monjo.

L’any 1929 te lloc l’Exposició Internacional de Barcelona que dura vuit mesos (juliol de 1929 a febrer de 1930).

Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. 

 

L’Esbart Folk-lore de Catalunya participa en diversos events d’aquesta Exposició. Un dels més espectacular va ser la inauguració de la Plaça Major del Poble Espanyol, construcció que va ser creada per al lleure i per a ser espai recreatiu i de passeig, però  amb un futur efímer.

Porta principal d'entrada al Poble Espanyol de Barcelona el dia de la inauguració (Exposició Internaixional de Barcelona 1929).

El projecte deia que una vegada acabada l’Exposició havia de ser desmuntat. Però la bona impressió en el maridatge entre cultures va ser el detonant perquè es conservés aquesta representació popular del conjunt urbanístic dels pobles d’Espanya.

Any 1930. Inauguració de la Plaça Major del Poble Espanyol de Barcelona. L'Esbart Folk-lore de Catalunya ballant el Ball de Gitanes del Vallès. Any 1929.

Carmeta Comas de l'Esbart Folk-lore de Catalunya ballant l'Hereu Riera.  Any 1929. Inauguració de la Plaça Major del Poble Espanyol de Barcelona.

Dansaires de l'Esbart Folk-lore de Catalunya ballant la segona part  del Ball de l'Indiot de La Seu d'Urgell. Any 1929.

 

Anys 1930 al 1939:

L'any 1930 l'esbart viatja a Madrid per a fer una serie d'actuacions de caire social. Convidats per la “Zona 13ª de la Asociación General de Empleados y Obreros de los Ferrocarriles de España” per actuar a la inauguració nacional del “Colegio de Huérfanos Ferroviarios” que es va celebrar el dia 11 de maig.

Els dansaires de l’esbart van ballar el mateix dia 11 al matí al col.legi, i al vespre van ballar al Teatre Metropolità.

A la tarda del mateix dia, convidats per l’”Ateneo de Madrid” van donar una altra exhibició de dansa tradicional catalana, arrancant al públic assistent “viva España, Madrid, Catalunya y Barcelona”

També van actuar al parc d’atraccions del Retiro; presenciant l’actuació més de deu-mil persones, segons el diari de l’època.

Convidats pels caps i oficials de “Cuatro Vientos” l’esbart va donar també una actuació de dansa en honor de la oficialitat i tropa de l’aviació.

I per finalitzar el seu periple per Madrid, l’esbart i la cobla van donar un concert de música i dansa catalana a l’Ajuntament de la vila de Madrid, al “Patio de los Cristales”

La “Zona 13ª de la Asociación General de Empleados y Obreros de los Ferrocarriles de España” i el “Colegio de Huérfanos de Ferroviarios” d’aquesta, van agrair públicament la cooperació tant de l’esbart com de la cobla, felicitant també a la població madrilenya assistent per les mostres d’amistat que han donat en tot moment als components dels dos grups catalans.

El 16 de maig de 1930 l’Esbart Folklore de Catalunya, juntament amb la Cobla Atlantida, van arribar a Barcelona amb el tren exprés de la tarda des de Madrid.

El diumenge 6 de març de 1932 organitzat per la Lliga Sardanista de Catalunya amb assistència de representacions de totes les entitats sardanistes, es va celebrar un festival benèfic en homenatge a la sardana i a benefici de les victimes dels fets de la Plaça d'Espanya de Barcelona del mes de febrer. El primer acte del programa va tenir lloc al matí a la Plaça de Catalunya amb audició de sardanes i ballets a càrrec dels següents esbarts dansaires:
Esbart de Dansaires Guimerá del Foment de la Suriana d'Hostafrancs, Esbart Barcino, Esbart Montserrat, Instituto de Folklore de Catalunya i l'Esbart Folklore
de Catalunya.
En l'audició hi van pendre part les cobles: la Principal Barcelonina, la cobla Popular, la cobla Barcino i la cobla Ausetana. El punt i final de l'acte matinal va ser la interpretació de la sardana "La Santa Espina" d'Enric Morera.

Per la tarda es va celebrar la segona part en el Palau de Projeccions de Montjuïc. Va iniciar l'acte la Banda Municipal. També van participar les següents cobles: la cobla Barcelona, la Principal de Llobregat, la cobla Barcelona, la cobla Albert Martí i la cobla Emporium. Seguidament van intervenir les masses corals de: Catalunya Nova, La Floresta, La Victòria, La Lira Tunisenca, La Dalia Barcelonina, L'Artesà Coral de Barcelona, La Artística gracienca, La Unió Santcugatenca. La direcció de les corals va còrrer a càrrec dels mestres Josep Marimón, Sunyer, Sintes i Joan Llongueras.

Abans d'iniciar-se aquesta segona part, però, va arribar al Palau de Projeccions el Molt Honorable President de la Generalitat Francesc Macià acompanyat del Conseller Gassol i del Diputat a Corts Sr Garriga, a més d'altres destacades personalitats.

 

Esbart Folk-lore de Catalunya ballant una sardana al “Parque del Retiro” de Madrid. La Vanguardia de dimecres 14 de maig de 1930. Pàgina 2.

 

El dimarts 16 d’agost de 1932 l’Esbart participa en les festes de la Plaça de Rius i Taulet fent una gran ballada de dansa tradicional. Es ballen sardanes i tot va a càrrec de la Cobla Barcelona. Dirigeix el Sr Leandre Peracaula.

Del 27 al 30 d’octubre de 1932 se celebra la “II Expoxició de ràdio, cinema sonor, fono discos i fotografia” al Palau núm 1 de la Fira de Barcelona. El diumenge 30 d’octubre a les 5 de la tarda, es fa un concurs de colles sardanistes amb 800 pessetes en premis. Hi son presents les cobles Selvatana de Cassà de La Selva, Cobla Empórium de Barcelona i Cobla Barcino de Barcelona. Hi van ballar l’Esbart Folklore de Catalunya i l’Esbart Català de Dansaires.

Al setembre de l’any 1935, l’Esbart Folklore de Catalunya viatja a Londres (Anglaterra) pera participar en un concurs internacional de dansa popular al “Royal Albert House”, en el que van participar 20 nacions. L’esbart el dirigia el mestre Josep Zaldivar i es va classificar en segon lloc darrere del grup del Caucas.

El mes de juny de l’any 1936 es fa un festival de danses populars al Poble Espanyol de Montjuïc. Organitzat pel Congrés de Musicologia al Poble Espanyol al Parc de Montjuïc.

El comitè organitzador va nomenar al mestre Pujol com a cap de l’organització. A la crida dels organitzadors únicament va respondre Catalunya i el Pais Basc, també Mallorca que havien escollit els Cossiers  i Cavallets, com a representants d’aquella illa, però un "entrebanc burocràtic de darrera hora" va impedir la seva presencia. També havien estat convidats representants  Galícia, Castella, Andalusia i València.

 

Esbart Folk-lore de Catalunya al Poble Espanyol. Any 1936.

L'Esbart Folklore de Catalunya va participar en aquesta macro festa.

Cal remarcar però que l'artícle te unes quantes imprecissions com els peus de foto d'aquesta pàgina.

Va començar la festa amb la Colla Nova dels Xiquets de Valls. Seguidament la Colla Joventut de Montblanc, va dansar dues tandes de balls de bastons. Seguidament l’Esbart de Dansaires Montserrat i l’Esbart Folklore de Catalunya, acompanyats de les cobles Barcelona i Principal de La Bisbal, van presentar un conjunt de danses. També hi va participar la Moixiganga de Valls. Alternaven les actuacions els Txistularis i Dantzaris bascos. Va tancar el festival el conjunt de danses de la Patum de Berga amb els nans, gegants, cavallets, turcs i demés peces de l’imaginari festiu d’aquella vila bergadana.

El dia de Sant Joan de 1936, l’Esbart Folklore de Catalunya en un festival al Teatre Grec de Montjuïc. Els actes d’aquesta festa són lúdics i culturals: concurs de cartells, concurs literari i danses. L’esbart el dirigia el mestre Josep Zaldivar i Ruíz.

Aquest anteriorment esmentat "entrebanc" tenia una història que va començar anys abans:

L'any 1931 es reuneixen diverses personalitats del món de l'esport i la cultura a Barcelona per parlar de la possibilitat que Barcelona fos la seu dels Jocs Olímpics de l'any 1936.

Aquest projecte, tot i que molt interessant, no va ser recolzat per altres organismes i institucions polítiques i el mateix president dels Jocs Olímpics tampoc ho va veure clar en una ciutat que estava entrant en una etapa republicana, no podent garantir uns jocs dintre d'una normalitat, amb la societat enfrontada.

Abandonant Barcelona l'esmentat projecte, aquest, restava obert a altres ciutats. El comité organitzador dels Jocs Olímpics de 1936 va decir-se per Berlín, capital aleshores d'un sistema polític democràtic, lliurement codificat en la constitució de Weimar. Però l'any 1933 a Alemenya tot dona un gir. El mes gener de 1933 Hitler puja al poder, elimina els partits polítics, controla els sindicats, militaritza la economía nacional, preparant Alemanya per a una guerra que la conduiria a una total egemonía i control d'Europa. Molts però, no van veure aquesta estrategia que preparava Hitler tot i que ho va deixar tot ben clar,  explicat i escrit en "Mein Kamp" fins que va ser massa tard. De igual manera i des de l'altre bandol, tampoc ningú va entendre les paraules profètiques de Trotsky "Una altra vegada la corda es trenca per la part més prima. Ara li toca el torn a Espanya".

Mentre, es proclamava la república a Espanya i s'havia de respectar la decissió del Comité Olímpic Internacional i fer els Jocs Olímpics a Berlin, centre des de el qual s'estava preparant la guerra mundial i l'asalt a la república democràtica espanyola reconquerida el febrer de 1936.

L'esperit olímpic manifestat des de els conceptes de pau, llibertat i solidaritat es va veure compromés per les manifestacions de Hitler de no voler deixar participar a dues comunitats humanes: els negres i jueus, tot i que el Comité Olímpic americà va presentar  l'atleta nat a  Oakville, James Cleveland Owens el qual guanyaria a Berlín varies medalles.

Proclama per a la "Olimpiada Popular". Setmana Popular d'Esports i Folklore. Juliol de 1936.

Butlleta informativa de l'acte inaugural de la "Olimpiada Popular". Juliol de 1936.

 

Cartell oficial de la Olimpiada Popular. Juliol de 1936.

 

Una vegada es va veure truncat l'esperit olímpic manifestat através dels conceptes de pau, llibertat i solidaritat hom esperava el pitjor; aquest fet va causar oposició en grans sectors de la opinió pública mundial. Un jueu polac, va interpretar el sentir mundial mitjançant una prodigiosa gesta: va viatjar a peu des de Varsovia fins Barcelona per a proposar al President de la Generalitat de Catalunya el Molt Honorable Lluís Companys la organització d'una olimpiada popular contra-olimpiada de la que se celebraria a Berlín en la qual no s'exclogués cap comunitat humana.

El President de la Generalitat de Catalunya va acceptar la proposta formant-se ràpidament un comité organitzador de la Olimpiada Popular. Els jocs s'haurien de celebrar al nou i flamant Estadi de Montjuïc que havia estat edificat en vistes a la possibilitat que algún dia s'organitzessin allí uns Jocs Olímpics. Es va voler però ampliar l'esperit esportiu incluïnt-hi en aquella nova olimpiada la cultura tradicional i popular i un campionat mundial amater d'escacs. Els assajos de l'acte inaugural i demés protocol es van desenvolupar filparranda com s'havia establet. Les delegacions estrangeres anaven arribant a Barcelona. Els grups folklòrics anaven enllestint les seves presentacions. Cartells anunciadors i programes dels actes estaven en cada comerç, en cada cartellera...

Portada del diari "El Mundo Deportivo" del 19 de juliol de 1936. Anunciant l'inici dels Jocs Populars de Barcelona, que mai es van fer.

La ciutat de Barcelona oferia aquesta imatge el dia de la inauguració dels jocs (l'Avinguda del Paral.lel. 19 de juliol de 1936.

Fins que el 18 de juliol de 1936 el aleshores general Francisco Franco Bahamonde inicia un cop d'estat i la invasió d'Espanya des de El Marroc i la ciutat de Barcelona, vestida de gala, va ser, el dia següent,  l'escenari de l'inici de la Guerra Civil Espanyola de 1936. I el pròleg dels Jocs Olímpics que Hitler inauguraria a Berlín pocs dies deprés en nom de la pau i la fraternitat.

El diari La Vanguardia del dia 24 de juliol de 1936 deia el següent:

"Al Palacio de la Generalidad acudió ayer mañana una manifestación formada por comisiones de atletas extranjeros que habían de concurrir a la Olimpiada Popular. De estos manifestantes se destacó una comisión presidida por el Sr Hans Nobels, de la F.I.S. A.S.I., quien visitó al Presidente y al Consejero Sr Gassol, a los cuales expresaron su agradecimiento por la acogida que les ha dispensado el Gobierno de la Generalidad y las atenciones recibidas durante su estancia en Barcelona. Ofrecieron, además, los comisionados, su concurso a las autoridades de Cataluña para lo que convenga en los actuales momentos.

En la Plaza de la República dirigieron la palabra al público los representantes de los Estados Unidos, Noruega, Holanda, Inglaterra y la representación de judíos de Francia, Bélgica e Italia. Estos oradores expresaron también el agradecimiento al Gobierno de Cataluña y lamentaron que no haya podido celebrarse la Olimpiada Popular. Hicieron constar también que su estancia en Barcelona les ha deparado la oportunidad de presenciar la notable i heroica reacción del pueblo de Cataluña contra el fascismo, el cual desean ver aplastado en todo el mundo. Dijeron que su entusiasmo había llegado hasta el extremo de que muchos de los que formaban parte de las representaciones extranjeras, se habían ofrecido para formar parte de la columna que saldrá para Zaragoza"

Els diaris en van anar plens d'aquesta notícia, clar està, podia variar segons el color de la tendència política...

Durant aquest periode, però, l'esbart continua amb les seves activitats "d'una forma més discreta"...

Els anys 1938 i 1939 passa a dirigir l’esbart el mestre Joan Bial i Serra.

Els anys 1938 i 1939 son dansaires de l’esbart : Manuel Cubeles i Solé, Josep Zaldivar, Joan Bulló…  L’any 1939 s’incorporen els germans Blanqué que venien de València i ensenyen el ball del Galop de Panderetes que posteriorment tants i tants esbarts dansaires representaran.

Algunes de les persones que van continuar  l’esbart van ser:

                

Joan Bial i Serra (director).             Josep Ma Castells i Andilla.                                 Manuel Cubeles i Solé.

Lluis Moreno i Pallí. Director musical de l’Esbart Folklore de Catalunya.

 

Any 1940 al 1949:

L’any 1941? L’Esbart Folklore de Catalunya participa en la inauguració del Centre Autonomista del Prat de Llobregat, coincidint amb la festa major d’aquesta localitat. Dit Centre Autonomista de caire nacionalista, va obrir al públic diverses sales com la biblioteca, el cafè, saló d’actes , etc... El diumenge es van fer diversos actes relacionats amb les activitats del centre.  El dilluns, l’esbart va realitzar una magnífica actuació, acabant la festa amb el  “Quartet Intim”  El mestre Rigall va donar una conferència sobre folklore, acabant aquest amb patriòtiques frases promotores d’un gran entusiasme.

L’any 1948 l’esbart torna a viatjar a l’illa de Menorca per a realitzar un seguit de ballades.

El dissabte 8 de maig de 1948 l’esbart viatja a Figueres per a fer un homenatge al folklorista Aureli Capmany.

Programa de mà del festival de dansa catalana realitzat a Figueres (Girona) dedicat al folklorista Aureli Capmany.

 

 

Moment de la recepció. Figueres 8 de maig de 1948. Podem reconèixer a  n'Aureli Capmany i Farrés, Joan Rigall i Casajuana, Josep Zaldivar i Ruíz, Joan Bulló, Joan Comes, Marius Blanch, Frederic Gaude i Pardillos, Montserrat Riera, Joan Clot...

 

L’any 1948 son dansaires de l’esbart: Josep Zaldivar i Ruíz, Leandre Ferrando, Frederic Gaude i Pardillos (que venia de l'Esbart de l'AEEF i per tant alumne de Joan Rigall), Montserrat Riera...

    

 

Any 1950 al 1959:

Tot i que des que el mestre Joan Rigall deixà la direcció de l'Esbart Folklore de Catalunya, abans de cada actuació es continuava oferint al públic una sinopsi del que anaven a veure.

Text explicatiu del ball a representar per als presentadors, en les actuacions de l’Esbart Folklore de Catalunya. (arxiu F Gaude P).

 

Dansaires de l’Esbart Folklore de Catalunya any 1950. (arxiu Joaquim Navarro).

 

L’any 1951 l’Esbart Folk-lore de Catalunya fa diverses actuacions al Gran Teatre de Liceu, al Teatre Windsor i al Teatre Monumental de Mataró. Aquestes actuacions de fet son col·laboracions que fa l’esbart amb diferents ballets professionals dels mateixos teatres, encara que també es col·laborava amb la part dansada de diverses obres teatrals i sarsueles.

En el Gran Teatre del Liceo. Xavier Casellas, Leandre Ferrando, Frederic Gaude i Pardillos.

   

   

Agunes de les obres en que va col·laborar l'esbart.

 

Palau de la Música.

Palau de la Música.

 

50 aniversari del primer esbart de Vic. D’esquerra a dreta: Serafina Viñas, Frederic Gaude, ?, ?, Isabel Gaude, Xavier Casellas(cunyat de F Gaude). Any 1951.

Cercavila pels carrers de Vic. 50 aniversari del primer esbart. Any 1952.

En primer terme l'Esbart Folklore de Catalunya ballant el Ball Enrobat de Castellciutat. Plaça Major de Vic. 50 aniversari del primer esbart dansaire. Any 1951.

Els dansaires de l'Esbart Folklore de Catalunya el dia del 50 aniversari del primer esbart dansaire. Plaça Major de Vic. Any 1951.

 

   

Parella de l’Esbart Folk-lore de Catalunya. Serafina Viñas i Gandia amb Joaquim Navarro i Bonet. Inauguració de la Pista de Patinatge. 14 de setembre de 1952.

Esbart Folklore de Catalunya, en primer terme, ballant  al Poble Espanyol de Barcelona. Any 1950.

 

L'any 1952/53 els dansaires de l'esbart eren:

Homes: Joan Campos, Xavier Casellas, Edmundo Dolcet, Josep Estefanell, Leandre Ferrando, Frederic Gaude, Josep Gironella, Josep López, Francesc Mas, Joan Mas, Joaquim Navarro, Ramon Pereta, Josep-Joan Ramos, Eudald Sentís.

Dones: Palmira Alcoberro, Anna Ma Ambrós, Lucia Bacchetta, Margarida Bial, Antonieta Boncompte, Mercè Estefanell, Josefina Ferrando, Amelia García, Isabel Gaude, Maria Gironella, Roser Jori, Margarita Llopart, Núria Marsé, Maria de Q. Mas, Eri Sevillano, Angelina Tobias, Serafina Viñas, Elisabeth Stumpe, Ma Victoria Zandívar.

Des d'aleshores els programes de dansa de l'Esbart Folklore de Catalunya estaran formats per una part de dansa tradicional catalana i una altra part de dansa de caràcter i dansa popular d'altres indrets com catxutxes, chacones, polques, czardes, etc...

El seu mestre i director seguia sent Josep Zaldívar i Ruíz que a la vegada era mestre de l'Institut del Teatre (Diputació de Barcelona) on ostentava la Catedra de Dansa Catalana. L'assignatura de dansa catalana a l'IT s'inicià el curs 1949-50, el seu primer mestre va ser precisament Josep Zaldívar i Ruíz, quan era director de la secció de dansa el mestre Joan Magrinyà. La informació que es donava aleshores a tots els estudiants de l'Institut del Teatre, pel que fa a la dansa secular era:

Indumentària: vestit masculí i vestit femení (de pagès i de cerimònia).

Posicions correctes: peus, cos i braços.

Exercicis: punt pla, punt de contrapàs, punt de contradansa, punt de galop.

Danses i balls: ballet de Folgueroles, Bolangera de la Ribera de Cardós, ball de cascavells de Sant Mateu, bansa de Castellterçol, etc... i també la sardana.

Formació orquestal: cobla (instruments, posició, etc...)

Composició lliure: elecció sobre un tema musical català amb coreografia lliure.

 

El mes de desembre de 1953, com venia sent costum, l'esbart fa la seva festa del soci oferint un programa combinat de dansa tradicional i dansa de caràcter.

Portada dels programa de mà de la festa del soci de l'any 1953. Seu social de l'esbart al carrer d'Urgell núm 180 (Unió Cooperativa Barcelonesa).
Esbart Folk-lore de Catalunya. Festa del Soci Unió Cooperativa Barcelonesa. Ballant la dansa de l’Aiguarrós de Castellciutat . 19 de desembre de 1953. En primer terme Frederic Gaude i Pardillos. A la dreta, aturat, Joaquim Navarro i Bonet (Quimet). En primer terme Margarida Bial i al fons Serafina Viñas.

Esbart Folk-lore de Catalunya. Ballant la dansa de l’Aiguarrós de Castellciutat. Festa del Soci. Unió Cooperativa Barcelonesa. 19 de desembre de 1953.

 

El dissabte 8 de maig de 1954 l'Esbart Folklore de Catalunya participa en un dels actes de les festes de la Santa Creu de Figueres (Girona). L'espectacle porta per nom "La dansa i la cançó através dels segles XVI al XIX", fent dos passis a les 18.30h i a les 23.00h. Acompanyats de l'orquestra Moussette de Serramont. L'acte es fa a la sala de festes del certamen.

Programa de mà de les Fires i Festes de la Santa Creu a Figueres. De l'1 al 9 de maig de 1954.

 

El el camp de Les Corts del Futbol Club Barcelona, l'Orfeó Canigó organitza un Festival de Dansa Pro-damnificats de València. Una vintena d'esbarts dansaires, castellers, orfeons i corals s'ajunten en aquest acte de  solidaritat.

       

L'Esbart Folklore de Catalunya participa juntament amb altres esbarts dansaires en un festival de dansa per recaudar fons pel poble valencià damnificat pels darrers temporals i inundacions.

 

Ballant el Galop de Panderetes de València. Any 1957.

 

Esbart Folk-lore de Catalunya. Salutació final.

 

El 24 de setembre de 1957 l'Esbart Folklore de Catalunya, en companyía de quasi una vintena d'esbarts dansaires i més de trenta colles sardanistes va participar en la festa de la inauguració del nou estadi del C F Barcelona.

Portada del programa de mà dels actes del C F Barcelona en motiu de la inauguració del nou estadi. 24 de setembre de 1957.

Interior del programa de mà dels actes del C F Barcelona en motiu de la inauguració del nou estadi. 24 de setembre de 1957.

Imatge del camp del CF Barcelona. Panoràmica de tots els esbarts  i colles sardanistes entre els que estava l’Esbart Folk-lore de Catalunya.

L'endemà tots els diaris en feien un extens reportatge.

El diumenge 8 d’octubre de 1958 l’Esbart Folk-lore de Catalunya puja a Montserrat per a ballar en el II Aplec d’Esbart a Montserrat organitzat per l’Obra del Ballet Popular. La cobla que va conduir la part musical va ser la cobla Bages.

 

Any 1960 al 1969:

L’any 1960 és en Joan Mas qui passa a dirigir l’Esbart Folklore de Catalunya. Estara dirigint l'esbart poc temps, uns quatre anys. A finals de l’any 1964 passen a dirigir l’esbart na Ma Rusca (càtedra de dansa tradicional de l’Institut del Teatre) i Margarida Bial (filla de Joan Bial i Serra). Des de l’any 1963 ja venien creant un planter de joves i nous dansaires amb la secció infantil. L’any 1965 és el mestre Frederic Gaude i Pardillos qui s’encarrega de dirigir l’Esbart Folk-lore de Catalunya fins l’any 1974. Margarida Bial seguirà dirigint el grup infanti de l'entitat. Seguint amb l'assessorament de Maria Rusca.

  

  

La Mercè'1964. Festa de la Dansa Catalana. 

La Mercè'1964. Festa de la Dansa Catalana. 

Esbart Folk-lore de Catalunya ballant la dansa de La Quadrilla de Granollers. Palau Municipal d’Esports de Barcelona. 4 d’octubre de 1964.

De sempre, i continuant el llegat de Joan Rigall, els diferents mestres de l'Esbart Folklore de Catalunya que en el llarg de la vida d'aquesta entitat han obert i començat altres folklòrics per tot catalunya han estat sempre en bona harmonía. Aquest és el cas que en la VI Festa de la Dansa Catalana durant les festes de La Mercè de l'any 1964, va cedir dansaires a l'Esbart Sant Pau del Camp que aleshores dirigia Josep Pons i Leandre Ferrando per a representar les "Estampes del Retaule Gòtic" com es mostra en les següents fotografies del ball de cascavells.

Ball de cascavells de Solsona ballat pels homes de l'Esbart Folklore de Catalunya i l'Esbart Sant Pau del Camp.

 

L’Esbart Folk-lore de Catalunya en una actuació efectuada a l’Asil de St Rafael. Any 1965.

 

Dansaires de l’Esbart Folk-lore de Catalunya al Centre Lleidatà. 13 de març de 1965. D’esquerra a dreta: Ma Victòria Zaldívar, Glòria Basté, Montserrat Queraltó, Vellvè, Isabel Agell.

Balladors i balladores de l'Esbart Folklore de Catalunya al Centre Comarcal Lleidatà. Any 1965.

Durant uns quants anys l'Esbart Folklore de Catalunya va tenir la seva seu social al Centre Comarcal Lleidatà. La direcció d'aquest centre va imposar a l'esbart que les actuacions que sortisin les fes en nom del Centre Comarcal Lleidatà; per aquest motiu en molts programes de l'època es pot llegir "Sección de Folklore del Centro Comarcal Leridano" o "Esbart Ilerda de l'Esbart Folklore de Catalunya".

  

Programa de mà de les festes de la Mare de Déu de Montserrat. 2 de maig de 1965.

 

 

    

Programa del Festival de Dansa del 12 de juny de 1965.

 

   

Programa de la Festa del Soci de l'Esbart Folklore de Catalunya. 22 de gener de 1966.

 

        

Homenatge postum  a Joan Rigall a la Plaça del Rei. 11 de juny de 1966.

  

Homenatge a Joan Rigall. Plaça del Rei de Barcelona. 11 de juny de 1966. Moments abans de l’inici de l’acte.

  

Homenatge a Joan Rigall. Plaça del Rei de Barcelona. 11 de juny de 1966.

Ballada homenatge a Joan Rigall i Casajuana. Plaça del Rei de Barcelona. 11 de juny de 1966. Ballant el ball Cerdà de La Seu d’Urgell..

 

Programa de l'homenatge al dansaire i mestre Josep Ma Castells i Andilla. 3 de juliol de 1966.

Homenatge al dansaire i mestre Josep Ma Castells i Andilla. 3 de juliol de 1966. Esbart Folklore de Catalunya  ballant el ball de cintes de Les Preses (Girona).

 

Esbart Folklore de Catalunya. Frederic Gaude i Pardillos. Poble Espanyol de Barcelona. Actes de la “Ia Setmana Naval” 4 de juliol de 1966.

 

   

Actuació de l'esbart a la Casa Repós del Germans Camils. Juliol de 1966.

 

Festa Major de La Trinitat. 25 de juliol de 1966.

 

Esbart Folklore de Catalunya ballant el Ball de Gitanes del Vallès. Palau d'Esports de Barcelona. Festes de La Mercè de l'any 1966.

 

Aplec d'esbarts dansaires a Montserrat. Esbart Folklore de Catalunya (primera filera de la dreta). Any 1966.

Aplec d'esbarts dansaires a Montserrat. Any 1966.

Programa de mà de l'homenatge al mestre Joan Bial i Serra que es va fer al Club Elena. Any 1967.

Interior del programa de mà de l'homenatge al mestre Joan Bial i Serra que es va fer al Club Elena. Any 1967.

Secció infantil. 7 de gener de 1967.

 

. Aplec d'esbarts dansaires a Montserrat. Any 1967. Al centre de la fotografia, drets Frederic Gaude i Leandre Ferrando.

Alguns del dansaires infantils. D'esquerra a dreta: Montserrat Ramos, Frederic Gaude, ?. Any 1967.

 

Esbart Folklore de Catalunya a la Plaça Medinaceli. Preparats per fer l'ofrena a l'Esglèsia de La Mercè. 24 de setembre de 1967.

 

Van participar els esbart Maragall, Mare Nostrum i Folklore de Catalunya. Diumenge 22 d'octubre de 1967.

 

Secció infantil de l'Esbart Folklore de Catalunya a l'Aplec d'esbarts dansaires a Montserrat. Any 1968.

Esbart Folklore de Catalunya. Aplec d'esbarts dansaires a Montserrat. Any 1969.

 

Any 1970 al 1979:

Actuació de l'esbart el mes de novembre de 1975.

 

Esbart Folklore de Catalunya en la inauguració de l'escola Duran i Bas (Barcelona). Any 1975.

 

L'any 1977 segueix havent una relació directa entre l'Institut del Teatre i l'Esbart Folklore de Catalunya através de la persona que ostenta la càtedra de dansa catalana, na Ma Rusca que fa la planificació pedagògica i s'encarrega també de la història de les danses, la col.laboradora auxiliar és, també,  la dansaire de l'esbart na Pamela Alcoverro.

 

Any 1980 al 1989:

 

 

Bibliobrafia:

Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Divendres 14 de gener de 1910. Pàgina 5.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dimarts 10 d’octubre de 1911. Pàgina 18.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Divendres 13 d’octubre de 1911. Pàgina 4.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dimarts 28 de maig de 1912. Pàgina 2.

EL POBLE CATALÀ Diumenge 9 de juny de 1912.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Divendres 12 de juliol de 1912. Pàgina 3.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Diumenge 21 de juliol de 1912. Pàgina 3.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dijous 12 de setembre de 1912. Pàgina 2.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dijous 17 de setembre de 1912. Pàgina 2.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca)  Dissabte 5 d’octubre de 1912. Pàgina 3.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Divendres 14 de novembre de 1913. Pàgina 7.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dissabte 22 de novembre de 1913. Pàgina 3.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dijous 25 de març de 1915. Pàgina 17.

GENT NOVA. "Periodic Catalanista". 22 de maig de 1915.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dilluns 9 d’agost de 1915. Pàgina 5.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Divendres 25 de juny de 1915. Pàgina 5.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dilluns 20 de novembre de 1915. Pàgina 4.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Diumenge 6 de desembre de 1915. Pàgina 7.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dissabte 15 de gener de 1916. Pàgina 2.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dissabte 12 de febrer de 1916. Pàgina 3.

DIARIO CATOLICA-MONARQUICO. Any VIII, núm 2.371. Novembre de 1917.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Divendres 13 de juliol de 1917. Pàgina 8.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Divendres 14 de desembre de 1917. Pàgina 13.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dissabte 15 de gener de 1918. Pàgina 2.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Divendres 13 de setembre de 1918. Pàgina 2.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dilluns 12 de maig de 1919. Pàgina 3.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dijous 7 d’agost de 1919. Pàgina 12.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dissabte 24 de juliol de 1920.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dimecres 17 d’agost de 1921. Pàgina 7.

Butlletí de l’Esbart Folk-lore de Catalunya. Octubre de 1921. Any I núm 5.

Butlletí de l’Esbart Folk-lore de Catalunya. Gener de 1922. Any II núm 3.

LA VANGUARDIA                                           28 de juliol de 1922.

LA VANGUARDIA                                           10 d’agost de 1922.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dissabte 25 de juliol de 1925. Pàgina 5.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Divendres 13 d’abril 1928. Pàgina 8.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Dijous 25 d’abril de 1928. Pàgina 9.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Divendres 01 de novembre de 1929. Pàgina 12.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Divendres 16 de maig de 1930. Pàgina 8.

Almanac de Catalunya i de la Sardana. A Serrano Victori i Rossend Rafols. Pàgines 80, 81 i 82. Any 1930.

LA VANGUARDIA (Hemeroteca). Diumenge 14 d’agost de 1932. Pàgina 24.

La Rambla. 22 d’octubre de 1932.

Revista de Musicografia. Setembre de 1935.

LA VANGUARDIA. (Hemeroteca) Dissabte 20 de juny de 1936. Pàgina 10.

PHILHARMONIA. (Mallorca) 1 de Juny al 15 de Juliol de 1936. Vol III. N.°3

LA CAMPANA DE GRÀCIA. Any 1941. Número censurat.

LA VANGUARDIA ESPAÑOLA. Divendres 10 de febrer de 1961. Pàgina 19.

Tele-estel del 31 de maig de l’any 1968. Retall de diari on s’anunciava el festival de 60è aniversari de l’Esbart Folklore de Catalunya.

Diputació de Barcelona. Institut del Teatre. Programa de Danses Catalanes. Curs 1977.

Sant Just Desvern i la Sardana 1917-2010.

Arxiu Frederic Gaude i Pardillos (fotografies, publicacions, programes, mecanografiats, diaris, revistes, etc...)

Arxiu Joaquim Navarro i Bonet (fotografies i publicacions)

Arxiu de Angelines de Ferrando.