Virolet, Esbart

Enric Vigo, guanyador d'un concurs de recull de danses convocat pel Centre Excursionista de Catalunya i autor d'un dels primers reculls de danses, l'any 1905 organitza un grup de dansaires a Barcelona que anomenarà "El Virolet".

Enric Vigo i Rabassa.

Enric Vigo i Rabasa (1865-1926) néix al Mas de Sabarneda (Sort), en un molí, propietat de Manuel Moner, morint a Senterada. Posa de manifest la existència al segle XIX d’una rica tradició de músics i balls populars al Pallars. De fet, els primers esbarts dansaires creats a Catalunya tenien dins el seu repertori únicament balls i danses recollides per Enric Vigo al seu Pallars . A més dins la seva obra són abundants les referències a cobles de músics, i als gralls i flabiols que sonaven alguns pastors. Aquests gralls i altres instruments del Pirineu (graire, graile, grall, clarí, prima, flubiol, oboès, bot…) van desaparèixer al ritme de les orquestres de metalls i dels acordions.

..."Els campets d'Airamun formaven copbla Jaume del Campet, músic secà de tota la vida, el seu pare i cinc 0 set germans per tot el Pallars". Vigo, company de Jaume del Campet, recorda els instruments següents:
... "Flubiol y tamborí, cornamusa, 1a y 2a el Bot ó Sach dels jemees, violins y Alarcón; que mes endeban ban ser sostituits aquestos per cornetins, violins y clarinets de sinch claus sonan tots al unisono, sense cap clase d'armonia".
... "Com ay indicat més amun, anan de compañ amp aquet señó per les festes majos, y caminan per aquelles serralades, ell me explicaba una infinitat de balls de la velluria, ....llàstima de jo ser allavores tan jovenet, y no saber que valien aquelles hermoses converses y aquells enfilalls de ballets que ell me explicava, desgraciadament
san anat perdent totes floretes bona part d'elles, y ja no tornaran maimés aforma garlandes de jovincells y jovincelles, agafats de la ma boltant la plasa ja no les taralejarrà mes la dolça Cornamusa, aquelles dolses notes secanes y muntañoses, ja an mort per sempre, ja nois podrem beure més aquelles garlandes de ballaires, que tant bé les sabien repuntejar aquestes notes san perdut totes. Tot es mort ningú sen recorda."

Pel que fa al ball i la dansa també es van veure afectats. Del qui havia estat mestre d'Enric Vigo, Vicenç Bosch, prevere de Talarn, en reprodueixo un fragment de l'obra Balls Antics del Pallars, que va obtenir el premi del CEC l'any 1906. Com podem observar, part de la societat no veia amb bons ulls l'arribada d'aquests aires nous de modernitat i hi arribaven a veure fins i tot el dimoni. Malauradament per a molts d'ells, el gust del jovent per les noves modes va anar-se imposant, encara que una part del balls pretesament "morals" va restar i va sobreviure com a símbol i patrimoni cultural d'un país. L'obra de Vicenç ha estat el punt de partida per a tots aquells que ens hem interessat per la dansa pallaresa, de la mateixa manera que també ho va ser l'obra del seu deixeble Enric Vigo.

"Hi va tanta diferencia entréis balls moderns y els antics com entre la malícia y la senzillesa, com entre l'afeminació y la virilitat. Per això els balh moderns no criden l'atenció de ningú; no commouen les fibres populars, són mirats ab fredor, y solament hi prenen part els joves; més els antics són l'expressió natural de la terra, són el dictat de la naturalesa d'un poble, el seu origen és misteriós com el de les cançons populars, la senzillesa y l'ingenuitat són el seu ornament, y posseeixen el secret de remoure a tot el poble, d'escampar l'alegria en els cors de joves i vells, y d'omplir de gatzara la plaça aont han d'executar-se. El ball modern, ademes d'estar rodejat de perills contra la moral, es altament afeminador, ja perquè posa en massa contacte als dos sexes, ja també perquè no posa en exercici l'esperit, sinó sotment el cos. En ell no s'ha de discórrer res: encertar el primer compàs, ja's tenen tots són iguals; més en molts dels antics, al mateix temps que els peus segueixen el compàs de la música y fins el nombre de ses notes, l'enteniment cal que concentri tota sa atenció a comptar els punts, a cambiar la posició a tal nota, a comptar les parts, essent una diversió completa que posa en exercici a tot l'home."

Les ensenyances del Prevere Vicenç Bosch, van frapar en l'esperit dels seu deixeble Enric Vigo, tan va ser així que el saber popular va esdevenir tresor inalterable i gresol de ciència.

E. Vigo i Rabassa, des de ben jove,  ja venia desenvolupant aquesta tasca de divulgació i manteniment de les manifestacions de cultura tradicional per tot el Pallars tocant el seu flabiol fent ballar la gent els balls i danses que de jove havia après, sense cap altra prerrogativa.

A Barcelona "El Virolet" solia actuar els diumenges al matí a la muntanya del Tibidabo coincidint amb la inauguració de les primeres atraccions del Parc.

Per aquelles dates Vigo crea un altre grup de dansaires que anomenarà "El Rotlletó de Catalunya". Noms tots ells relacionats amb els balls del ric folklore pallarès.

Al centre de la imatge Enric Vigo. Arxiu Violant i Simorra (Ecomuseu de les Valls d'Àneu).

 

Un dels primers dansaires que entra a ballar en aquest grup és Felip Blasco que posteriorment entrarà a formar part de l'Esbart Català de Dansaires.

El mes de setembre de 1911 es crea una nova junta directiva a l'Esbart Folk-lore de Catalunya, ampliant a més les seves activitats amb la missió de recopilar i propagar les danses, cançons i les rondalles populars catalanes. El domicili sociàl serà al número 35 del carrer de Girona a la ciutat de Barcelona. Per unanimitat va ser nomenat president honorari el compositor Sr Francesc Pujol, i soci honorari, el conegut folklorista Enric Vigo. El president Robert Collell. Vicepresident Jacint Amat. Secretari Josep Bolló. Vicesecretari Josep López. Tresorer Ramon Salvador. Comptador Rosend Aregall. Bibliotecari Joan Rigall, Vocals Enric Sabater i Joan Oller.

 

 

Los comentarios están cerrados.