Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore (AEEF), Esbart de l’

Contacte:

Nom de l'entitat: Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore.

Nom de l'activitat: Esbart de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore (AEEF).

C/ Avinyò, 19 principal (Barcelona).

Tel: 93 302 27 30

Correu e:

Web: www.aeef-barcelona.org

Persona de contacte: Jordi Torres i Grangé.

 

L'AEEF és una entitat excursionista i cultural nascuda el novembre de l'any 1945, segons consta en les diligències de la FEM,  amb la finalitat d'agrupar en una sola entitat els afeccionats a la muntanya i, alhora, els que recorrien el país amb l'esperit heretat de la Renaixença recollint els trets culturals autòctons. Els primers fundadors es repartiren alternativament els números de soci, ara un folklorista, ara un muntanyenc. El primer president, en Joan Rigall Casajuana, era un insigne folklorista i excursionista que havia recollit, entre altres, més de dues-centes danses tradicionals, així com dites, refranys, cançons, etc.

La primera circular de l’AEEF diu: “... es va pensar crear una entitat que unís la investigació folklòrica a l’excursionisme pròpiament dit i comprengués no solament l’impuls d’una escalada i totes les altres satisfaccions que ens pugui donar la muntanya i la neu, sinó també aprofitar la coincidència de ambdues aficions per encaminar-les a l’amor per el passat espiritual de la nostra terra per ressuscitar allò desaparegut, reconstruir allò derruït i conservar allò de valor que ens resta dels avantpassats”.

Aquesta idea de país ens porta a prendre com a patró de l’entitat el mateix que ho és de Catalunya: Sant Jordi, que passa a ser el motiu principal del nostre anagrama.
Entre els folkloristes cal destacar, entre altres, el mateix Joan Rigall; Josep Ma. Castells, les germanes Montserrat i Teresa Riera, la Rosa Ragon, en Joan i la Pepita Clot, en Sebastià Bergonyó fill...
Dels excursionistes cal recordar, per exemple, l’Antoni Ruiz, els germans Ramon i Daniel Pi, Sebastià Bergonyó, pare; Pere Vidal, l’Albert Rocamora, posteriorment inscrit així com l’Àngel Pañella del Museu Etnològic i el President de la Societat Catalana d’Arqueologia Josep Barberà.

Ja en els primers anys molts es feien creus com una entitat tant jove podia organitzar tantes activitats: una primera exposició regional d’escalada, un saló de material excursionista o un dels primers concerts de sardanes de postguerra, malgrat tantes i tantes dificultats en aquells temps de la dictadura. A tots els campaments socials sempre hi actuen integrants de la secció de música i dansa.
També fèiem uns cursets clandestins de català, impartits pel mestre Jordà i l’afegitó d’unes conferències a càrrec de l’editor Jaume Aymà.

Els presidents de l'entitat han estat:
Joan Rigall i Casajuana
Josep Ma. Pi i Tramunt
Daniel Pi i Tramunt
Jordi Barbany
Josep Ma. Pi i Roca
Ramon Estradé
Esperança Guardiola
Jordi Torres i Grangé

 

Anys 1940 al 1949:

El mes de novembre de l'any 1945 es crea l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore (AEEF). El seu president i fundador sera Joan Rigall i Casajuana.

        Joan Rigall i Casajuana.

 

Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF ballant l'Indiot de la Seu d'Urgell. Teià any 1946.  Passant per sota els ponts Frederic Gaude i Pardillos (que entra a formar part de l'esbart el mateix dia de la seva creació i causa baixa l'any 1954)) amb Teresa Riara.

 

El 27 d'abril de l'any 1947  es pren part a l’Aplec Excursionista Abat Oliva, on es va fer ofrena d’unes pedres pel basament del tron de la Moreneta, obtingudes, com totes les altres, en escalades; en aquest cas de la regió de Les Agulles.

Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF a Montserrat. 27 d'abril de 1947.

Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF a Montserrat. 27 d'abril de 1947. Teresa Riera i Frederic Gaude.

Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF a Montserrat. 27 d'abril de 1947. A la tarda es van ballar sardanes.

 

Joan Rigall al davant de l'Esbart de l'Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore. Al centre de la imatge i davant de la cobla se'l pot veure donant una àmplia explicació del ball que s'oferirà.

A la dreta de la imatge un dels seus alumnes (Frederic Gaude i Pardillos).

 

Els balladors d’aleshores eren:

Dones: Teresa Riera, Montserrat Riera...

Homes: Pere Vidal i Brunet, Frederic Gaude i Pardillos, Josep Ma Castells i Andilla...

L'Esbart de l'AEEF participa també en l’homenatge a la Cobla Barcelona.

Josep Ma Castells i Andilla.

Joan Rigall i Casajuana el dia que va recollir el Ball de Majorales a Ulldemolins. Any 1931.

 

Actuació a Centelles. Any 1947.

Actuació a Centelles. Any 1947. En la foto Teresa Riera i Frederic Gaude Pardillos.

 

Sembla ser que l'any 1948 l'AEEF compra vestuari pels homes i des des d'aquell any, ells, vesteixen amb calça curta i jaqueta de vellut negre.

Ballant al terrat del Gremi de Teixidors a Mà. Any 1947.

 

El 4 de juliol de 1948 l'Esbart de l'AEEF participa en els actes organitzats en la nova Urbanització La Rosaleda "El Rosalar" situada a 6 quilometres de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Els alumnes de la Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF van interpretar el següent repertòri: ball del ram de Sant Cugat del Vallès, ball de majorales d'Ulldemolins, ball cerdà de la Seu d'Urgell, ball pla d'alinyà i el ball de gitanes del Vallès amb 12 parelles. El mestre Rigall aleshores president de la entitat, va documentar de viva veu cadascún dels balls que es van executar. Van estar acompanyats per la cobla Molins de Sabadell.

 Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF. Ballant el Ball de Gitanes del Vallès a Sant Cugat. 4 de juliol de 1948.

 Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF. Ballant el Ball de Gitanes del Vallès a Sant Cugat. 4 de juliol de 1948.

 

El 24 de juliol de 1948 la Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF, participa en un auto sacramental del mestre Josef Valdivieso, a la Plaça de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona), davant l'esglèsia del mateix nom. Organitzat per l'Associació de Joves d'Acció Catòlica -Unió Diocesana de Barcelona-. La secció de música i dansa de l'AEEF va realitzar una dansa plàstica adequada al marc litúrgic que feliçment va dibuixar i resoldre el aleshores president Joan Rigall i Casajuana. La part musical la va interpretar l'Orfeó del Cercle Catòlic de Gràcia dirigit pel mestre i soci de l'AEEF Sr Joan Morera.

 

El 25 de juliol de 1948 la Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF, participa en la festa de fi de curs que el Patronat de la Sagrada Família i Sant Ignasi de Loiola van celebrar en el saló d'actes del carrer Provença 388. Es va ballar: bolangera de la Ribera de Cardós, Galop de Cortesia de Gurb, la morisca de Gerri de la Sal, ball de cintes del Vallès, ball cerdà de la Seu d'Urgell, l'Hereu Riera del Pallars i la dansa de Castellterçol.

La delegació d'Horta de l'AEEF paral·lel·lament també estava prou activa per aquell temps, participant en festes i organitzant ballades a: La Clota, Sant Genís dels Agudells, Pla d'Urgell i també en la festa major del barri d'Horta on te la seva seu amb l'esbart de grans i la novetat de la presentació de l'esbart infantil.

 

La Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF. Actuació a la Plaça toros  "Las Arenas". Any 1948.

 

El dia 8 de maig de 1948 la Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF viatja a Figueres per participar en els actes de les Fires de la Santa Creu, on es va homenatjar al folklorista Aureli Capmany. El grup de l'AEEF va ballar el Ball de Majorales d'Ulldemolins que el mestre Joan Rigall ja havia recollit a aquesta vila l'any 1931. Com a cloenda es va ballar el Ball de Gitanes del Vallès amb 48 parelles, cosa que van fer els següents esbarts:

Esbart del Centre Moral de S.M (Barcelona) dirigit per Ezequiel Simó.

Secció Folklore C. Cultural de la Creu Roja (Barcelona) dirigit per Francesc de B Comes.

Esbart de Folklore de la Unió Cultural Barcelonesa (Barcelona) dirigit per Josep Zandívar.

Esbart de la Penya Tramontana (Figueres) dirigit per Joan Matas.

Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF (Barcelona) dirigit per Josep Ma Castells i Pere Vidal.

Institució Folklòrica Montserrat (Barcelona) dirigit per Joan Comas.

Dansaires de l'Orfeó Canigó (Perpinyà) dirigit per Joseph Fàbrega.

Programa de mà del festival de dansa Homenatge al folklorista Aureli Capmany. Figueres 8 de maig de 1948.

Homenatge a Aureli Capmany a Figueres. Moment de la recepció. Es poden reconèixer en la foto n'Aureli Capmany i Farrés, Joan Rigall i Casajuana, Josep Zaldívar i Ruíz, Joan Bulló, Joan Comes, Marius Blanch, Frederic Gaude i Pardillos, Montserrat Riera, Joan Clot...

 

Butlletí del sòci. Núm 5. Setembre-Octubre de 1948.

 

Actuació a Torrelavid. Any 1948.

 

La Secció d'Etnografia i Arts Folklòriques de l'AEEF ballant el Contrapàs de Palaunoguera. Any 1949.

 

Anys 1950 al 1959:

Excursió al Matagalls l'any 1950.

 

El mestre Joan Rigall pensava que els grups de dansa tradicional havien de ser autònoms impulsant en cadascún dels esbarts que va dirigir durant els anys que va estar al davant, un grup musical. En el cas de l'AEEF, el  “Quintet AEEF” per acompanyar els dansaires amb els programes de dansa que executaven.

L'any 1951 els mestres de l'esbart son: Pere Vidal i Brunet i Joep Ma Castells i Andilla. Joan Rigall seguiria col·laborant amb l'esbart pero la seva dedicació principal era la de president.

Portada del programa d’actes de la festa familiar organitzada per la família Benavent-Torras . Juny de 1951.

Programa d’actes de la festa familiar organitzada per la família Benavent-Torras . Juny de 1951.

 

Joan Rigall també fou president de l’Associació Catalana de Tir amb Arc. Nomenat en l’acta num 53 de 22/10/1951. Va presentar la dimissió el 12/04/1959 - acta num 153

L'any 1952 l'AEEF participa en el Centenari de la Restauració de les danses popular a Catalunya.

El 30 de novembre del mateix any té lloc l’homenatge (censurat) a Mossen Cinto, a Vilajoana, també amb presència de l’AEEF.

L'any 1954  s'organitza un gran festival a Santes Creus amb motiu de fer entrega al Patronat d’una arqueta construïda per un associat, que haurà de contenir el cor incorrupte de Blanca d’Anjou, fins llavors guardat en una caixa sense cap valor.

Va inaugurar la sala de Montalegre al 1956.

L'any 1956 es torna a fer un homenatge a Verdaguer el 20 d’octubre d’aquest anys, amb l’excusa de construir-hi un mirador amb el seu nom.

Alguna de les nombroses excursions que feien els dansaires de l'AEEF. La Floresta any 1953.

 

Anys 1960 al 1969:

 

Anys 1970 al 1979:

A primers de desembre de 1979 l'AEEF realitza un homenatge al seu mestre Josep Ma Castells i Andilla.

Tíket d'invitació a l'acte de l'homenatge.