Mas Rampinyo limita a llevant amb Besòs i Reixac, al nord amb la Llagosta i Santa Perpètua de Mogoda, a ponent amb el poble de Ripollet i al sud amb riu Ripoll i Montcada Centre. Dista 12,02 quilometres de Barcelona.
Mas Rampinyo és un barri de la vila i municipi de Montcada i Reixac, de la comarca del Vallès Occidental.
El Pla de Matabous, conegut en la història i en la llegenda, és el lloc on assenyalen molts historiadors com el punt d’inici de la reconquesta de Catalunya del domini àrab. Pla que ha viscut lluites entre gent del poble i les tropes franceses durant la guerra de la Independència, fou el lloc on escolliren la pagesia de les parròquies de Montcada i de Reixac, per tal de convertir-lo en el seu lloc de vida: Mas Rampinyo.
El Pla de Matabous prengué el nom de Pla de Reixac per estar situat dins del terme que, el desembre de l’any 1048, assignaren a la parròquia de Reixac. Des de l’any 1714 aquesta comença a anomenar-se Mas Rampinyo.
Mas Rampinyo comença a poblar-se amb famílies de Reixac que van abandonar la terra alta per anar a viure al pla, lloc on tenien les terres de conreu, les quals a vegades no podien treballar per les avingudes del Besòs, sobretot a l’hivern, i que duraven bastants dies. De les primeres famílies pobladores de Mas Rampinyo que en tenim coneixement foren els d'Albinyana, Duran, Bertrand , Coll, Moliner, Humbert de Roure, Ustrell, segons s’explica en l’obra inèdita de Bernard Leblon: Antroponímia dels gitanos de Catalunya. Jean-Paul Escudero.
Aquestes famílies van edificar les seves cases pairals en diversos indrets del terme. Amb els anys, han anat desapareixent, donant pas a l’actual població. Tot i que encara en quedem de Ustrells a Mas Rampinyo.
Aquestes primeres famílies pobladores de Mas Rampinyo no portaven cognoms gitanos pel que podem determinar que en el cas d’aquesta població l’empremta que podien haver deixat aquelles tribus nòmades que entraven a la península, entre els anys 1729 i 1786 aproximadament, i que anomenem gitanos, no va ser més que una pura anècdota.
La festa major de Mas Rampinyo és a finals d’abril, concretament el 4t diumenge, sent la primera de tot el Vallès i realment és ben pintoresc veure-ho tot engalanat, veure la gent endiumenjada, estrenant les millors gales d’estiu quan encara fa un clima indecís, amb fresca i alguna pluja que encara s’arrossega i cau sense avisar.
Tal vegada per aquest contrast tant sobtat ve aquella frase popular “Sembla la festa major de Mas Rampinyo” quan veiem quelcom que no coordina prou be per un excés o està excessivament adornat o engalanat, per exemple.
El Ball de Gitanes a Mas Rampinyo, de molt antic, ha estat lligat a la seva festa major, al seu envelat i a la societat La Unió, tot i que a primers de s.XX les Gitanes estaven vinculades a altres entitats, com veurem més endavant. Anteriorment al s.XX desconeixem si es ballaven Gitanes a Mas Rampinyo, per manca de documentació i persones que ens puguin donar detalls, tot i que no fora d’estranyar que se’n ballessin.
Per tenir una petita idea del que era a primers de s XX la festa major, una poesia de Pep Llauné ens la il·lustra prou be:
Poesia de Pep Llauné apareguda en “L’Esquella de la Torratxa” l’any 1908.
Les Colles de Gitanes, com és habitual en totes les poblacions del Vallès on es practica el ball, solen tenir un apel·latiu que les identifica segons la condició majoritària dels seus membres. Així doncs diem: colla de grans, colla de casats, colla de promesos, colla infantil, colla juvenil, colla d’antics balladors, etc. Les colles de Mas Rampinyo també han passat per totes aquestes escales.
Programa de festa major de Mas Rampinyo de l’any 1936.
El Ball Infantil es fa el dia de la festa major al matí a l’envelat i en ocasions a la sala del teatre de La Unió. En la fotografia Ball Infantil 1967. (Cedida per Adelard Puig Serrallonga)
Rebut emès per l’empresa A Viñals i Cía al Casino de Mas Rampinyo, en concepte del pagament del cost de l’envelat per la festa major.
L'envelat a Mas Rampinyo, se situava al descampat del carrer del Sol.
Els envelats han estat un fenomen cultural que tingué una important rellevància a la societat catalana durant gairebé un segle i mig.
Sorgits en el context dels canvis socials profunds de les primeres dècades del segle xix, i com a conseqüència de la gran afecció que hi havia pel ball a la Barcelona de l’època, els envelats es varen expandir ràpidament per tot el territori català i es van convertir en un element imprescindible i emblemàtic de les festes majors.
Els artífexs dels envelats, a partir dels coneixements tècnics i dels ormeigs propis dels pescadors i dels mariners (veles, cordes, bossells, nusos, etc.), van concebre una original i espectacular estructura desmuntable que permetia cobrir una gran superfície sense necessitat de suports interiors.
Muntats a les places i als descampats dels pobles i les viles, amb la finalitat d’allotjar els diversos actes del programa de la festa major (balls, concerts, àpats, concursos, espectacles, etc.), els envelats han estat un fet social rellevant i una singular aportació catalana a l’arquitectura pel seu concepte estructural revolucionari i molt avançat en el seu temps.
Els envelats, que a partir dels anys setanta del segle passat patiren una lenta agonia fins que desaparegueren totalment, perviuen en el record i en l’imaginari festiu i sentimental de les generacions més grans.
Jo també he tingut el goig de seguir el Ball de Gitanes pels diferents envelats dels pobles del Vallès. En ocasions també es ballaven gitanes en els polideportius. Encara recordo quan acompanyava la que ara és la meva esposa, na Mercè Puig Sagués, balladora del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo (entre 1977 i 1986), a les trobades (rodes) del Ball de Gitanes per tots els pobles de la comarca; tot i que ella ja en ballava des de l’any 1966.
De les tres fins les vuit de la tarda. Cada poble portava dues, tres i quatre colles i totes ballaven al só del grup musical “Edens” o d'alguna cobla.
Tinc entès que de molt antic (anys 1905... ) les colles viatjaven en carros per anar a visitar els altres pobles, pel que la festa durava tot el dia. En la mentalitat de les gents dels pobles, aleshores, era millor quan els actes fossin més llargs perquè no hi havia pressa, vivint-se les activitats més intensament. La gent d’aquell temps tenien pocs dies d’esbarjo que els distreguessin de la feina diaria; en un any (la festa major , Setmana Santa i poca cosa més)
Imatge de l’estació de Renfe “Montcada/Ripollet” a Mas Rampinyo, de la línia de Puigcerdà. Fotografia de l’any 1969.
Posteriorment, tots sortien en autocars de davant de la “Societat Benefico-recreativa La Unió”. La Unió, és on assajaven les colles (des de 1921).
Viatjaven a altres pobles en els autobusoso de línia, ja fos en el “Travimo” “Sagalés” en ferrocarril, o altres autocars de lloguer i vehicles particulars, més endavant.
En Ramonet, persona estimada a la vila, era qui dirigia els autocars i les colles perquè ningú es despistés (anys 70, 90... sXX).
Després de ballar gitanes al poble que toqués, anàvem tots a berenar pa amb tomàquet i seques amb botifarra a algun restaurant que ja prèviament, els directius del moment i els seus col·laboradors havien encarregat. La festa acabava quan arribaven al poble.
La bona convivència entre les colles es posava de manifest en tot moment. Tal vegada es perdien aquestes bones maneres al moment de ballar cadascuna de les colles amb els seus. Diuen que es propinaven crits de “visca” i “sou els millors” “ningú com els de (nom del pobles en qüestió)” tot afalegant els balladors i sobretot les balladores; això feia que els de les demés colles facin algun comentari no massa encertat, tot comparant-les. Hi havia diverses tradicions populars entre colles com per exemple, quan passaven els uns pel costat dels altres: -d’on sou? -de Mas Rampinyo... Aleshores contestaven una frase amb rodolí, moltes vegades no massa encertada... Desprès d’haver fet dues visites als pobles, les colles ja coneixien com anaven vestits aquell any cada colla, deien: “d’on sou? els de Mas Rampinyo no contestaven . Aleshores els altres una vegada ja havien passat de llarg , murmuraven entre ells: “deuen ser de Mas Rampinyo...”
Detall d’un dels autocars de “Travimo” a primer de s XX , en el qual viatjaven les colles. També les colles havien viatjat en els autocars de la companyia Sagalés.
Carretera de Barcelona a Mas Rampinyo. A l’esquerra es pot veure la façana de “La Unió” abans de les reformes.
Façana de la “Societat Benefico-Recreativa La Unió de Mas Rampinyo, després de les reformes. Situada a la carretera vella de Barcelona a Puigcerdà, on es trobaven totes les colles del poble per anar a les ballades. Darreries s XX.
El recull:
Faig un primer recull l'any 2014 a casa de la família Monclús de Mas Rampinyo. És aleshores quan començo a exlicar donant àmplia informació del meu projecte de fer una web on estiguin reflectides totes les manifestacions dansades de la nostra terra amb la finalitat de crear una base de dades útil del patrimoni etnològic.
Joan Monclús i la seva esposa Amelia en un dels moments del recull. 14 de març 2014.
Joan Monclús i Casablanca va ser ballador del Ball de Gitanes a Mas Rampinyo igual que la seva esposa Amelia i posterieoment director de l'Esbart Dansaire.
Monclús, va començar a ballar gitanes a final dels seixanta a les colles que
va impulsar l’antic ballador de Mas Rampinyo Antoni Gázquez. Al 1972, va assumir les funcions d’ajudant de Gázquez, però la seva prematura mort va deixar a les seves mans la direcció de les colles de grans i petits. Al 1985, va tornar a formar l’Esbart Dansaire La
Unió, “amb la voluntat d’estudiar, difondre i conrear la dansa tradicional dels Països
Catalans i aprofundir en el popular ball de gitanes”, tal com constava als seus estatuts. En
aquesta nova etapa, l’Esbart va arribar a tenir més d’un centenar de dansaires repartits en quatre seccions: l’escola, l’infantil, la juvenil i el cos de dansa. A més d’actuar arreu de Catalunya, el grup també va participar a festivals internacionals de danses folclòriques a Bulgària, Alemanya, França i Grècia. “Van ser anys molt intensos on l’Esbart va ser un referent fonamental en la vida de molts nens i joves de Mas Rampinyo”.
També m'entrevisto amb Ma Carme Escrigas (presidenta de la societat "La Unió" de Mas Rampinyo i antiga balladora del Ball de Gitanes i de l'esbart dansaire) en Joan Monclús i Cirera (antic president de "La Unió" i ballador de l'Esbart Dansaire "La Unió de Mas Rampinyo, quan la direcció del mateix requeia en la figura de Frederic Gaude i Pardillos). Amb el Sr Fidel Casajuana, les converses son via telefònica, aportant al treball força informació. Visitant també l'Arxiu Ubach de la Fundació Cultural Montcada i la seva presidenta la Sra Núria Cervera.
Anys 1901 a 1910:
Disposem de documents que ens transporten als primers anys del sXX on ja trobem el Ball de Gitanes a Mas Rampinyo, el qual era ballat per homes amb nenes petites. Podem arribar a la conclusió que si l’any 1905 es ballaven gitanes a Mas Rampinyo, molt possiblement podríem afirmar que a finals del s XIX també se’n ballaven. Hem de pensar que muntar una colla de gitanes, en aquells anys, on hi prenien part moltes persones, no era cosa d'un any i per participar en trobades, molt menys, perquè entre altres coses s'havia de treure el temps de la feina diaria.
En aquest poble i mentre van ballar nenes, hi havia el costum d’enlairar dues nenes durant el ball. Es muntava una figura entre els demés dansaires en la qual s’entrellaçaven els braços i en cadascuna de les puntes hi pujava una balladora.
Colla de Mas Rampinyo ballant a la Plaça de l’Esglèsia de Montcada. Any 1905. (Arxiu Ubach. Fundació Cultural Montcada)
Colla de Mas Rampinyo en el moment de l’aixecament de les balladores. Any 1905. Al darrere es poden veure les graderies que es muntaven pels actes de festa major.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo.Any 1906.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1906.
Els primers assajadors dels quals es te coneixement van ser el Sr Arenas i més tard el Sr Mogas.
Any 1910.
Anys 1911 a 1920:
Sembla ser que a Mas Rampinyo havia la rivalitat entre dues entitats: “Cal Perico” i “La Paz”.
A Mas Rampinyo es feien dos envelats. L’un el muntaven els de Can Perico a l’era del mateix nom, essent coneguda la seva festa com la dels “rics”. A Can Perico tenien Colles de Gitanes.
L’altra s’ubicava a l’era de Can Pelegrí, instal·lat per “La Paz” considerant-se la festa com la “dels no acabalats”. “La Paz” també tenia les seves colles.
Quan es va fundar “La Unió” l’any 1921 va desaparèixer “La Paz” però malgrat això se seguiren fent dos envelats per la festa major: el de Cal Perico i el de La Unió. Hi havia molta rivalitat entre ambdues associacions i sempre mirava què podia fer l’una per tenir més èxit que l’altra. Sembla que desprès de la guerra només es feia un envelat i s’ubicava al costat de Cal Puixench.
Anys 1921 a 1930:
Els anys vint caracteritzen al Ball de Gitanes perquè les colles més grans comencen a afegir-hi danses noves sortides de cançons populars o d’altres típiques dels balls de societat, pel que es deixen de ballar, l’Espolsada, la Sardana, la Dansa, la Catxutxa i la Contradansa. S’entra en una nova etapa en la qual la competició està en la novetat de noves danses dins el Ball de Gitanes, passant a segon terme la competició entre coreografies de la mateixa dansa. No tothom fa el mateix però, mantenint-se en algunes colles la Catxutxa i la Contradansa.
Parella del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1921.
Parella del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1921.
El dimarts 21 de febrer de 1928 a Mas Rampinyo hi van ballar 6 colles en el descampat. La festa va durar fins la nit. Abans es van sortejar els valiosos premis que van lluïr tota la setmana anterior als aparadors de les botigues. També es va fer ball de màscares.
El mateix any 1928 la Colla de Mas Rampinyo participa en la trobada de colles a Mollet a la Plaça de Mercadal; segons diuen “...unes quatre-mil persones enfilades en els palcos, en els balcons, terrats i en la mateixa plaça, veuen l’espectacle...”
"Van entrant a plaça les colles; hi ha que disposen de vuit parelles i altres de dotze parelles. Els homes llueixen barretina vermella o morada segons la colla i manta o tapaboques i faixa de seda. Les dones flors al cap i grossos mantons de Manila.
Una vegada ja han saludat es treuen la manta i la jaqueta els homes i el mantó les dones o nenes segons sigui la colla.
Les danses obligades són el “schotisch” o Xotis. Una vegada han acabat, les autoritats llencen caramels per les balladores i puros pels balladors. Els encarregats de recollir-ho per cada colla son els Diablots. L’entusiasme és tan gran que hom llença fins i tot bosses plenes. Quan arriba la Jota, que és la part més esperada, els Diablots de cada colla comencen a cridar frases d’alè a la seva colla per animar-la i el públic s’afegeig".
Hi van participar entre altres les colles següents: Colla del Burro de Parets, Colla dels Casats de Mollet, Colla dels Petits de Palau, Colla de Fadrins de Mas Rampinyo, Colla de l’Ametlla, Colla de Parets, Colla de l’Ullera de Mollet, Colla dels Hereus de Mollet, Colla del Foment de Mollet.
Una vegada la societat “La Paz” desapareix l’any 1921, és la “Sociedad Benefico Instructiva La Unión” la que segueix albergant les activitats culturals. Segons testimonis, la primera ballada de Gitanes a “La Unión” es fa l’any 1929.
El dissabte 1 de març de 1930 la colla de Mas Rampinyo va ballar al poble veí de Ripollet. En el diari La Vanguardia s’esplicava de la següent manera: “A pesar de lo desapacible del dia, el sábado último, aprovechando un escaso intervalo de tres horas pudo celebrarse en esta villa con todo su esplendor, el tipico y tradicional “ball de Gitanes” . A medida que avanzaba el dia iban concurriendo de los pueblos afluyentes autos y camiones repletos de pasajeros y danzarines avidos de gozar los atractivos vailables.
"A las dos de la tarde, cuando apareció la primera colla, era imposible dar un paso por la espaciosa Plaza de Buixó, apareciendo al airoso compás de pasacalle, la colla de Mollet. Cada quince minutos iban turnandose las collas; cuatro más de dicha población, tres de Parets, una de Masrampinyo, una de Barberà y otra de Martorellas de Dalt; todas rivalizaron por su ajuset y buena organización.
Fueron presididos dichos bailables por la casi totalidad de los señores que forman la corporación municipal, al frente de la cual habia el Sr alcalde, don Ignacio Roca Arús.
Cuando faltaban para terminar cuatro collas de Ripollet y los del folk-lore del Centro Católico, una tènue lluvia obligó a despejar, teniendo que guarecerse en las casas más próximas y los más en la Sociedad Cot y la Alianza, en cuyos anchurosos salones se bailó hasta bien entrada la madrugada, a los acordes de las orquestas de San Celoni y Granollers.
La colla del Foment de la Sardana de Mollet, por sus ricos y vistosos trajes, su buen gusto y cara bonita, mereció extraordinarios aplausos". –Corresponsal-
En aquells anys s’anava a diferents pobles veïns i cadascun tenia una data assignada, així doncs a Mas Rapinyo li pertocava el dimarts de Carnestoltes.
Anys 1931 a 1940:
El dilluns 16 de febrer de 1931, la colla de Mas Rampinyo visita Mollet, participant dotze colles d’altres pobles. La ballada es fa a la Plaça de Mercadal.
El Sr Fidel Casajuana i Manent, fotògraf de Mas Rampinyo, comenta “no he ballat mai aquest ball, si bé m’ he fet un fart de veure’n”.
Jo mateix recordo perfectament que des que vaig tenir contactes amb la colla d’aquest poble l’any 1975, ja s’encarregava el Sr Fidel de realitzar els reportatges fotogràfics a les colles del Ball de Gitanes.
El Sr Fidel segueix comentant: “Abans, a cada casa podríem dir que hi havia un o dos balladors, per part meva els meus pares ho varen ser, ni jo ni cap fill meu ha continuat amb la tradició”. "De totes maneres és evident la seva devoció pel poble de Mas Rampinyo i la seva gent".
El Sr Fidel, ens aporta més informació sobre el Ball de Gitanes a Mas Rampinyo des d’un document trobat i relatiu a l’any 1931 que diu així:
RIPOLLET
“Cada año que transcurre se tiencte más a sostener las costumbres y tradiciones de latierna catalana, dando vidia y calor al «Ball de Gitan-es».
—A pesar de la inclemencia del tiempo, que convidaba más bien al recato del hogar, el sábado úutimo, a la sdos de la tarde, era materialmente imposible presenciar las bailadas dispuestas en la plaza Buxó, donde previameiriite se habían situado unáis tribunas desde donde presenciaron los bailables las autoridades locales. El nuevo encargado del puesto de ascuadris de Sardiañola-Ripolleit don José Ayuso con varios individuos de su mando cuidaba de mantener el orden. Guardando círculo se colearon centenares de sillas que ocupaban la mayoría d¡e vecinos de esta villa y buen contingente de familias de los pueblos limítrofes.
A la hora exacta, señalada por la primera autoridad local, hicieron entrada en el círculo en airoso pasacalle amenizado por la orquesta La Catalana, de Granolleirs. dirigida por el señor Tapias, las collas de Masrrampinyo, de Cal Parico, de Els Casats, Comparatiu de Parets, de Cal Rajóle de Paréis, dos de la Unió, ? otra, de Polinyá, o*ra de Pa/rets y Unió, otra de Barbara del Gremi, otra de Mollet Coral, otra de Polinyá del Casin-et y finalmente la Colla de la Alianza local y otra de Cal Cot, también de la localidad, todas ellas bonísimas y ajustadas en suis bailables, mereciendo sin embargo la atención las das de Ripoílet, que bisaron sus números dada la insistencia del público que no cesaba de aplaudir estrepitas amerite.
El viento reinante molestaba y hacía tiritar de frío. Fue elogiada la maestría de los profesores maestros dial baile que dirigieran las lias de Ripollet Juan Morral y Jaime Vila por los de La Alianza y José Verdiagwir en la dirección de la Colla de Cal Cot, que ejecutaba el programa de bailables la Orquesta Principal de Riipollat.
Todas las Collas que tomaron parte de los bailables, fueron obsequiadas por el Ayuntamiento con tabacos y dulcen, acabando la fiesta con lucidos bailes de sociedad". — Capresponsal.
És curiós comprovar la força de les gitanes al 1931. (Página 29.—Miércoles 1 de febrero 1931 . Publicat pel Sr Fidel Casajuana i Manent en el seu bloc)
Per a poder ballar Gitanes s’havien de demanar permisos i moltes vegades no era tan fácil com fóu el cas l’any 1931.
D’aquesta manera ho expliava “La Veu de Catalunya” del 15 de febrer de 1931, pàg 6 del número 10.824.
Baladores del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1932.
El mes de febrer de 1934 la Colla de Gitanes de Mas Rampinyo visitava Ripollet per la constitució de les comissions municipals d’aquesta vila. Hi van prendre part tretze colles: tres de Polinyà, tres de Barberà, dos de Cerdanyola, una de Mas Rampinyo, una de Parets i tres de Ripollet. El programa va ser amenitzat per les orquestres de Granollers “La Catalònia” i “Catalana”.
Seguint el costum, les autoritats van obsequiar als balladors i balladores amb vistoses bosses de caramels per les dones i nenes i tabac pels homes. La festa va finalitzar amb balls de societat en els locals de “Esquerra Republicana” i “Coliseum”.
De l’any 1936 a l’any 1940, a causa de la guerra, no es tornen a ballar Gitanes. Tot i que es convoquen colles de gitanes per la Olimpiada Popular de l'any 1936 que s'organitza a Barcelona amb la finalitat de boicotejar la Olimpiada de Berlin. El fil conductor i eslogan dels organitzadors és "esports i cultura". Totes les colles que vulguessin anar, estaven convidades i els de Mas Rampinyo eren els de la fotografía que es mostra tot seguit.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1936. Va fer la seva darrera ballada per la festa major l'abril de 1936.
Proclama per a la "Olimpiada Popular" Setmana popular d'esport i folklore.
Aquests fets van esdevenir de la següent manera: l'any 1931 es reuneixen diverses personalitats del món de l'esport i la cultura a Barcelona per parlar de la possibilitat que Barcelona fos la seu dels Jocs Olímpics de l'any 1936.
Aquest projecte, tot i que molt interessant, no va ser recolzat per altres organismes i institucions polítiques i el mateix president dels Jocs Olímpics tampoc ho va veure clar en una ciutat que estava entrant en una etapa republicana, no podent garantir uns jocs dintre d'una normalitat, amb la societat enfrontada.
Abandonant Barcelona l'esmentat projecte, aquest, quedava obert a altres ciutats. El comité organitzador dels Jocs Olímpics de 1936 va decir-se per Berlín, capital aleshores d'un sistema polític democràtic, lliurement codificat en la constitució de Weimar. Però l'any 1933 a Alemanya tot dona un gir. El mes gener de 1933 Hitler puja al poder, elimina els partits polítics, controla els sindicats, militaritza la economía nacional, preparant Alemanya per a una guerra que la conduiria a una total hegemonía i control d'Europa. Molts però, no van veure aquesta estrategia que preparava Hitler tot i que ho va deixar tot ben clar, explicat i escrit en "Mein Kamp" fins que va ser massa tard. De igual manera i des de l'altre bàndol, tampoc ningú va entendre les paraules profètiques de Trotsky "Una altra vegada la corda es trenca per la part més prima. Ara li toca el torn a Espanya".
Mentre, es proclamava la república a Espanya i s'havia de respectar la decisió del Comité Olímpic Internacional i fer els Jocs Olímpics a Berlin, centre des de el qual s'estava preparant la guerra mundial i l'asalt a la república democràtica espanyola reconquerida el febrer de 1936.
L'esperit olímpic manifestat des de els conceptes de pau, llibertat i solidaritat es va veure compromès per les manifestacions de Hitler de no voler deixar participar a dues comunitats humanes: els negres i jueus, tot i que el Comité Olímpic americà va presentar l'atleta nat a Oakville, James Cleveland Owens el qual guanyaria a Berlín varies medalles.
Butlleta informativa de l'acte inaugural de la Olimpiada Popular de Barcelona.
Cartell oficial de la Olimpiada Popular.
Una vegada es va veure truncat l'esperit olímpic manifestat a través dels conceptes de pau, llibertat i solidaritat hom esperava el pitjor; aquest fet va causar oposició en grans sectors de la opinió pública mundial. Un jueu polac, va interpretar el sentir mundial mitjançant una prodigiosa gesta: va viatjar a peu des de Varsovia fins Barcelona per a proposar al President de la Generalitat de Catalunya el Molt Honorable Lluís Companys la organització d'una olimpiada popular contra-olimpiada de la que se celebraria a Berlín en la qual no s'exclogués cap comunitat humana.
El President de la Generalitat de Catalunya va acceptar la proposta formant-se ràpidament un comité organitzador de la Olimpiada Popular. Els jocs s'haurien de celebrar al nou i flamant Estadi de Montjuïc que havia estat edificat en vistes a la possibilitat que algún dia s'organitzessin allí uns Jocs Olímpics. Es va voler però ampliar l'esperit esportiu incluïnt-hi en aquella nova olimpiada la cultura tradicional i popular i un campionat mundial amateur d'escacs. Els assajos de l'acte inaugural i demés protocol es van desenvolupar fil per randa com s'havia establert. Les delegacions estrangeres anaven arribant a Barcelona. Els grups folklòrics anaven enllestint les seves presentacions. Cartells anunciadors i programes dels actes estaven en cada comerç, en cada cartellera...
Portada del diari "El Mundo Deportivo" del 19 de juliol de 1936, anunciant l'inici dels Jocs Populars de Barcelona que mai es van fer.
La ciutat de Barcelona oferia aquesta imatge el dia de la inauguració dels jocs (Avinguda del Paral·lel 19 de juliol de 1936).
Fins que el 18 de juliol de 1936 el aleshores general Francisco Franco Bahamonde inicia un cop d'estat i la invasió d'Espanya des de El Marroc i la ciutat de Barcelona, vestida de gala, va ser, el dia següent, l'escenari de l'inici de la Guerra Civil Espanyola de 1936. I el pròleg dels Jocs Olímpics que Hitler inauguraria a Berlín pocs dies després en nom de la pau i la fraternitat.
El diari La Vanguardia del dia 24 de juliol de 1936 deia el següent:
"Al Palacio de la Generalidad acudió ayer mañana una manifestación formada por comisiones de atletas extranjeros que habían de concurrir a la Olimpiada Popular. De estos manifestantes se destacó una comisión presidida por el Sr Hans Nobels, de la F.I.S. A.S.I., quien visitó al Presidente y al Consejero Sr Gassol, a los cuales expresaron su agradecimiento por la acogida que les ha dispensado el Gobierno de la Generalidad y las atenciones recibidas durante su estancia en Barcelona. Ofrecieron, además, los comisionados, su concurso a las autoridades de Cataluña para lo que convenga en los actuales momentos.
En la Plaza de la República dirigieron la palabra al público los representantes de los Estados Unidos, Noruega, Holanda, Inglaterra y la representación de judíos de Francia, Bélgica e Italia. Estos oradores expresaron también el agradecimiento al Gobierno de Cataluña y lamentaron que no haya podido celebrarse la Olimpiada Popular. Hicieron constar también que su estancia en Barcelona les ha deparado la oportunidad de presenciar la notable i heroica reacción del pueblo de Cataluña contra el fascismo, el cual desean ver aplastado en todo el mundo. Dijeron que su entusiasmo había llegado hasta el extremo de que muchos de los que formaban parte de las representaciones extranjeras, se habían ofrecido para formar parte de la columna que saldrá para Zaragoza"
Els diaris en van anar plens d'aquesta notícia, clar està, podia variar segons el color de la tendència política...
El programa cultural que no es va poder fer va ser el següent:
Colla de Mas Rampinyo. Any ? (Fotografia de Balbina Camps)
Acabada la guerra son els ex dansaires, gent del poble, quins fan revifar el Ball de Gitanes a Mas Rampinyo. Aquest mèrit es deu entre altres a: Joanet Ventura i en Josep Dulcet, que durant molts anys, sobretot en Joanet, transmeten aquests costums als més joves. Tornen a ésser anys brillants per les Gitanes i es formen noves colles de joves a Mas Rampinyo que s’esforcen per fer-ho cada vegada millor. Fruit d’això, l’any 1943 van ser guanyadors d’un concurs celebrat a Granollers.
Acabada la guerra el Sr Francisco Sastre, encarregat de la fàbrica de mosaic, va fer construir damunt de la porta d’entrada de “La Unió” un balcó on posaven una gramola per a fer ball en mig de la carretera i només paraven quan passava un carro. Els actes més importants que es feien aleshores després de la guerra eren: el ball de les Gitanes el dimarts de Carnestoltes, la festa major el darrer diumenge d’abril, la festa major d’hivern amb el tradicional “reveillon” i també es realitzaven combats de boxa.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1940.
Anys 1941 a 1950:
Al llarg dels anys 40 del sXX. Les ballades de Gitanes a Mas Rampinyo, tenien lloc als patis de les antigues escoles i a l’era d’en Pedron, ambdós indrets situats al carrer Alt de Sant Pere d’aquest poble.
Colla del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1943.
Les persones que formaven la colla de l’any 1940. Eren les següents:
Noies: ...
Nois: Cinto Ferreras (en Roca)...
Colla del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Anys 40 sXX.
Colla del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Anys 40 sXX.
Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Moment de l’Entrada.
Balladors del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo.
Ball de Gitanes de Mas Rampinyo a Parets del Vallès. Anys 40 sXX. Ballant la Contradansa.
La segona festa major de la qual es te constància escrita és la de l’any 1944 i que es troba descrita en el llibre d’actes més antic que hi ha a l’arxiu de la societat "La Unió" i que coincideix en el programa d’actes més vell que s’ha trobat. Curiosament la festa va celebrar-se aquell any, els dies 14, 15 i 16 de maig, coincidint amb la festivitat de Sant Isidro, partò de la “Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos” que va subvencionar les orquestres “Planas” i “Bonet de San Pedro y los 7 de Palma”.
Programa de festa major de l’any 1944.
L’any 1945 es forma una Colla de Casats o “quintos” que ballaven amb nenes petites de quatre o cinc anys, en la qual es podien veure pares ballant amb les seves filles. Durant aquests anys, immersos en les ganes de ballar i fomentar les Gitanes, es van renovant les colles i cada vegada són més els joves amb ganes de incorporar-s’hi.
Cal esmentar la persona d’en Felip de Cal Corner, que sempre anava davant de les colles fent d’engrescador, fent picar les xurriaques al terra i fent sonar les esquelles. Era un personatge típic d’aquella època.
Des de l’any 1946 aproximadament s’incorpora en Joan Casajuana per tal d’ajudar durant els següents anys en Joanet Ventura. Tot i el pas dels anys, els costums, sobretot dels assaigs, no han variat gaire, ja que se segueixen fent durant els dos mesos abans de sortir a plaça (menys en el cas dels pobles que tenen Esbart)
Programa de festa major de Mas Rampinyo de l’any 1947.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo amb els diablots al davant. Any 1947.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1947.
Aleshores Mas Rampinyo ja havia assolit una gran fama entre els pobles on s’anava a ballar, essent el poble on les noies lluïen els vestits més vistoso i bonics. Tan era Així que segons balladors i balladores d’aquesta època, l’any 1948 la colla local va obtenir el primer premi en la ballada de Parets del Vallès, per lluir la millor vestimenta.
Les balladores del ball de Gitanes de Mas Rampinyo l'any que van conseguir la distinció a la millor vestimenta (1948).
El mes de setembre de l’any 1949 es forma un grup de “ballets” dins l’empresa Aismalibar inscrit a la “Obra de Educación y Descanso” dirigit pel Sr Jofre Margarit i Tayà.
Podem dir doncs que és el primer Esbart Dansaire que es forma a Mas Rampinyo i que se’n te coneixement.
El Sr Margarit sol·licita els locals de “La Unió” per a fer els assajos donat que la majoria dels components de l’Esbart són socis d’aquesta entitat.
Jofre Margarit i Tayà mestre de dansa i músic (autor de les sardanes Marta i La Gran Festa, estrenades l’any 1950 a Mas Rampinyo) i president de « La Unió » entre 1961 i 1963.
1r Esbart Dansaire que es te coneixement a Mas Rampinyo. Any 1949. “Ballets de l’Aismalibar”
Frederic Gaude i Pardillos amb Serafina Viñas i Gandia anaven a reforçar l’esbart de l’Aismalibar "Ballets de l'Aismalibar". Any 1950.
Tot i que l’esbart pertany a la fàbrica Aismalibar, son tots socis de « La Unió » pel que existeix una consuetud entre la direcció de la fàbrica i l’entitat que fa de l’esbart un nexe d’unió entre totes dues.
Després de gaudir d’uns anys on tothom va participar en les colles, es produeix una devallada i fins l’any 1955 aproximadament no se’n tornen a formar de noves. Aquesta vegada també amb jovent i dirigits novament per en Joanet Ventura. Com a ajudant hem de recordar en Joan Martínez, col·laborador important en el desenvolupament d’aquests anys
Anys 1951 a 1960:
L’Esbart Dansaire a Mas Rampinyo mai ha estat una activitat deslligada al Ball de Gitanes. Sempre ha sorgit com a complement a l’activitat pròpia de les gitanes. És de destacar que molts dels balladors i balladores d’aquests esbarts han compaginat la seva activitat també amb la Colla de Gitanes.
L’Esbart assajant als jardins de la fàbrica “Aismalibar” Mas Rampinyo. 20 de maig de 1951. Dirigint l’assaig el Sr Pere Vidal i Brunet, deixeble de Joan Rigall i Casajuana, d’esquenes a la càmara. Al fons i a la dreta, el Sr Margarit. També hi eren el pare i la mare (la primera dona que es veu a l'esquerra de la fotografia).
Com sempre, els assaigs se segueixen fent a La Unió, però en aquests anys s’ha canviat l’era o la plaça on sempre s’havien fet ballat les Gitanes pel Club de l’Aismalibar, on les instal.lacions eren en primer lloc, una novetat, i en segon lloc, un indret per gaudir d’una bona tarda assolellada per a passejar i un espai idoni per a ballar, com es pot comprovar en la fotografia anterior.
Desconeixem fins quan duren aquests assajos als espais de la fàbrica Aismalibar. Però sembla ser que es deixen de ballar Gitanes durant una petita temporada.
Colla de Mas Rampinyo. Any 1957.
Anys 1961 a 1970:
Escut de La Unió. L’estandart de l’Esbart els anys 70/80 sXX s’hi va brodar aquest escut.
El mes de gener de l’any 1967 “La Unió” rep un escrit en el qual conviden les colles a participar en un concurs a Sabadell. Motivats per aquest fet, hi ha un exballador que s’engresca i forma una colla per participar-hi. Tots posen fil a l’agulla i es comença a assajar, si bé aquest any, Mas Rampinyo no va ballar en els pobles veïns per manca de temps i assaigs, doncs van començar el mes de gener i normalment les ballades tenien lloc el mes de febrer, però tal com ja era tradició, es va ballar el dimarts de Carnestoltes al Club de la fàbrica Aismalibar.
El Sr Joan Monclús (Pichurri) vinculat a les Gitanes de Mas Rampinyo de 1967 a 19) va ser ballador i ensajador. Segons explica ell l’any 1967 i desprès d’uns anys de pausa, arrenca de nou el Ball de Gitanes a Mas Rampinyo, impulsat pel Sr Antonio Gàzquez. Aquesta colla dura dos anys per problemes de salut del seu asssajador.
Missa de campanya. Any 1967.
Cercavila de festa major de l’any 1967, pels carrers del poble. La colla de Gitanes al darrera de les autoritats.
Els assaigs dirigits sota la responsabilitat del Sr Antonio Gàzquez i amb la col.laboració d’en Joanet Ventura, Joan Martínez, Ramon Teixidor i Joan Casajoana per reforçar les castanyoles i en la música en Josep Arévalo, no es deixen en cap moment, sempre pensant en el Concurs en què s’havien inscrit. Aprofitant la vinentesa, aquesta colla torna a ballar a Mas Rampinyo per la festa major i aquell any es fa una cercavila en què la colla participa i els dansaires son portadors de la Mare de Déu de Montserrat.
Festa Major de Mas Rampinyo. Carrer Major (antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà) Colla de Mas Rampinyo portant la Moreneta en processó. Any 1967.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1967 ballant "el Pas".
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo al complet. Any 1967.
Ballaven aleshores:
Noies: Encarnita Gazquez, Rosita Picas, Tere Ricart, Angelina Ventura, Carme Solà, Teresa Dolcet, M Carmen Mañas, Antonieta Margall, M Rosa Torrens, Dominica Pozo, M Angeles Renterias, Montse Aguirre.
Nois: Manolo Vega, Jordi Arenas, Antonio Maldonado, Pedro Arevalo, Joan Monclús, Bartomeu Viñals, Lluís Armengol, Pepe Vaca, Bienvenido Parra, Joan Pérez, Pepe Pozo, Emilio Ruíz, Diego Ruíz.
Danses que ballaven dins el Ball de Gitanes 1967-68:
Entrada.
Pas d’Entrada.
Contradanses.
Xotis.
Jota.
Pas de Sortida.
Festa Major de Mas Rampinyo. Carrer Major (antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà) Colla de Mas Rampinyo portant la Moreneta en processó. També es poden veure les carrosses. Any 1967.
Festa Major de Mas Rampinyo. Carrer Major (antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà) Colla de Mas Rampinyo portant la Moreneta en processó. Any 1967.
Festa Major de Mas Rampinyo. Carrer Major (antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà) Colla de Mas Rampinyo. Any 1967. Al davant podem veure d’esquerra a dreta Jordi Arenas, Ecarnita Gazquez (germana de l’ensajador Antonio Gàzquez), Manolo Vega.
El divendres 5 de maig de 1967 la Colla de Gitanes de Mas Rampinyo va participar en el “II Concurs Comarcal de Ball de Gitanes del Vallès”. Un artícle del diari La Vanguardia signat per Taule Viñas, deia el següent: “Con gran brillantez y con una asistencia de verdadero éxito se celebró ayer tarde el II Concurso Comarcal de Ball de Gitanes del Vallés, que habia convocado la Caja de Ahorros de Sabadell.
Asistieron al concurso las collas de la Atmella del Vallés (infantiles y mayores)Santa Maria de Barbará (infantiles y mayores) Polinyá, Masrampinyo y Sardañola, siendo sus actuaciones largamente aplaudidas por el público que llenaba totalmente el recinto.
El jurado estaba compuesto por los señores Torrella, como presidente y en representación de la Caja de Ahorros de Sabadell; Blanch coreógrafo y folkloristaen representación de la Agrupación de Danzas de Educación y Descanso de Sabadell; Castañé representando a la Agrupación Folklòrica Sabadell Sardanista; señorita Camarasa en representación de la Delegación de Juventudes Musicales, actuando de secretario el Sr Ripoll de la Obra Cultural de la Caja de Ahorros de Sabadell.
El fallo del concurso fue el siguiente:
1º Colla de La Atmella del Vallés.
2º Colla de Sardañola del Vallés.
3º Colla de Masrampinyo
Hemos de agradecer a la Caja de Ahorros de Sabadell, esta iniciativa que nos permite revivir esta antigua costumbre, que ya se estaba perdiendo como otras tantas.
En el curso de este año hemos podido comprobar que las collas se van superando en la ejecución del “Ball de Gitanes” y esperamos que en las sucesivas confrontaciones, veamos ampliados los grupos concursantes. Terminó el festival con una audición de sardanas para el público asistente corriendo a cargo de la cobla Sabadell”.
Animats per tota aquesta trajectòria, l’any 1968 es torna a fer una nova colla. Aquest any si que es balla en els altres pobles i Mas Rampinyo organitza el primer concurs de Gitanes. Es va celebrar al Camp de Futbol i va guanyar la colla de Castellar del Vallès.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1968.
Any 1970. Parella de la Colla Infantil del Ball de Gitanes de Mas Rapinyo. Mercè Puig i Jaume Teixidó.
Anys 1971 a 1980:
L’any 1971 es va celebrar el 50 aniversari de “La Unió” Sembla ser que no hi van haver Gitanes, possiblement per la malaltia del seu assajador Sr Antonio Gazquez.
Aquest mateix any, en una festa familiar i desprès d’estar uns tres anys sense haver-hi Gitanes, el Sr Antonio Gàzquez torna a engrescar un altre grup de joves per formar una nova colla i poder ballar la propera temporada que s’iniciava pel febrer de 1972.
Aquella rauxa va durar poc perquè el Sr Antonio Gàzquez moria a finals de gener de l’any 1972. Tothom va quedar molt afectat. Després de molts dubtes va decidir continuar la Colla de Gitanes.
Passa a ser l’assajador el Sr Joan Monclús Casablanca (Pichurri) al capdavant ajudat per Juan Antonio Martínez. Creant una nova colla jove.
Joan Monclús i Casablanca.
Formaven la colla de grans l’any 1972:
Noies: Dolors Pont, Montse Ventura, Montse Suñer, Montse Tura, Teresa Calvo, Maria Rosa Borràs, Pilar Pujol, M Àngels Jornet, Minerva Castellà, Àngels Estany, Núria Fernando, ...
Nois: Jaume Vila, Carles Segura, Antonio Correas, Camilo, Toni De la Torre, Antoni Ponz, Sebastià Casajuana, Antonio Miras, ...
La colla de gitanes de Mas Rampinyo va participar en les tres edicions que es van fer del Concurs de Ball de Gitanes organitzat per la "Caja de Ahorros de Sabadell". En Joan Monclús i Casablanca explica "...aquests concursos no tenien una periodicitat estable, La Caixa d’Estalvis de Sabadell els organitzava aleatòriament quan li semblava. Des de que vaig començar a ballar “Gitanes” l’any 1967 fins que es van deixar de fer. Se’n van fer tres".
El primer d’aquests tres concursos es va fer l’any 1967 com he explicat abans.
Aquest concurs es feia en dues modalitats: concurs de “Colles de grans” i concurs de “Colles de petits”
En ell es valorava o puntuava diferents qüestions: coreografia, vestuari, execució, dificultat dels punts, etc.
Joan Monclús segueix explicant: "Aquest any 1967 només ens hi vam presentar en la modalitat de “Colles de grans”. Era el primer any que tornaven haver “Gitanes” a Mas Rampinyo després d’un gran període sense elles i només teníem una “Colla". Doncs bé, en aquest concurs vam quedar en tercera posició, la qual cosa va ser un gran èxit al ser el primer any que ballàvem. En primera posició va quedar la “Colla de Cerdanyola” o la “Colla de l’Ametlla”. Ara no recordo exactament quina de les dues va quedar en primera posició. Aquest any 1967 era ballador del “Ball de Gitanes” i l’assajador era l’Antonio Gázquez".
El segon concurs va ser l’any 1973.
En el punt anterior he dit que el “Ball de Gitanes” a Mas Rampinyo es va reprendre l’any 1967 de la mà de l’Antonio Gázquez. Però, només va durar dos anys el 1967 i el 1968.
Per motius d’incompatibilitat entre la feina i les hores d’assaig. L’Antonio no va poder seguir assajant les “Colles” i aquest va ser el motiu pel qual només es van fer durant dos anys.
Uns anys més tard, l’any 1972, l’Antonio Gázquez va tornar a iniciar les “Colles” i en aquesta ocasió l’anava a ajudar en Joan Monclús i Casablanca. Quan només portaven dos o tres mesos assajant, "...va passar una d’aquestes coses que marquen per sempre i que mai haurien de passar. L’Antonio ens va deixar en la flor de la seva vida i vaig continuar el projecte endavant. No tant sols preparant la “Colla” que havia iniciat ell, sinó que per la nostre Festa Major, data en que es fa la trobada de la “Roda del Ball de Gitanes a Mas-Rampinyo”, vam estrenar una “Colla” de petits".
L’any 1973 la Caixa d’Estalvis de Sabadell va organitzar un nou concurs a Sabadell. Aquesta vegada els de Mas Rampinyo es van presentar en les dues modalitats: concurs de “Colles de grans” i concurs de “Colles de petits”
En el concurs de “Colles de grans” van quedar en primera posició.
Diploma del 1r premi del concurs de Ball de Gitanes de la Caixa d'Estalvis de Sabadell a la Colla de Mas Rampinyo. 1 de maig de 1973.
En el concurs de “Colles de petits” la “Colla de Mas Rampinyo va quedar empatada en la primera posició amb la “Colla de Cerdanyola”. En aquest cas, com que només tenien un diploma per a la primera posició. Van donar aquest diploma a la “Colla de Cerdanyola” i a nosaltres van fer-nos un diploma d’accèssit a la primera posició. És a dir, que compartíem la primera posició amb la “Colla de Cerdanyola”. Aquest diploma d’accèssit a la primera posició, malauradament es va malmetre i no es conserva.
Aquest concurs es va celebrar la tarda de l’1 de maig de 1973. Aquest dia era Festa Major a Mas-Rampinyo. Acabat el concurs van anar cap a la Festa Major, es van organitzar les dues Colles a la porta de l’envelat, on s'estava fent el típic ball de tarda de Festa Major. L’orquestra va deixar de tocar, la gent que ballava va fer espai, es va anunciar que les “Colles de Gitanes de Mas-Rampinyo” havien guanyat el concurs de Sabadell i les dues “Colles” van entrar, tot ballant, a dins de l’envelat on hi van fer un parell de voltes.
Aquest any 1973 era l’assajador de les dues Colles en Joan Monclús i Casablanca.
Pel que fa al tercer concurs que es va organitzar, explica J Monclús: "Uns anys després es va fer un nou concurs al camp de futbol del Montcada, en aquest cas no me’n recordo qui el va organitzar, però, nosaltres vam tornar a quedar primers. A partir d’aquí no es van tornar a fer més concursos. Diria que com que la Caixa d’Estalvis de Sabadell feia anys que no organitzava el concurs del “Ball de Gitanes”. I que segurament ja no n’organitzaria més. Aquest el va organitzar l’Agrupació de pobles del Ball de Gitanes del Vallès. I ja se sap, quan una cosa com un concurs, no l’organitza una entitat externa totalment imparcial, sinó la pròpia Agrupació de pobles del Ball de Gitanes del Vallès, sempre hi ha suspicàcies, mals entesos i gent descontenta. Aquests em sembla van ser els motius pels quals ja no se’n van celebrar més. L’any d’aquest tercer concurs continuava sent jo l’assajador de les “Colles de Mas-Rampinyo”.
Cercavila de festa major amb les carrosses. En la carrossa de La Unió (en aquest cas la que portava l’escut de l’entitat) hi anaven les balladores infantils i juvenils de les Gitanes.
Cercavila de festa major amb les carrosses. En la carrossa de La Unió (en aquest cas la que portava l’escut de l’entitat) hi anaven les balladores infantils i juvenils de les Gitanes.
L’any 1972, es va rebre a la “Societat Benefico Recreativa La Unió” un ofici de l’Ajuntament de Montcada prohibint la celebració de la festa major de 1973 ja que tenien el criteri de celebrar una sola festa major al municipi.
La solució no va ser senzilla, s’hi van haver de fer molts passos...
A la fi, es va aconseguir revocar l’acord d’un Ple Municipal i obtenir l’anhelat permís.
El dia 3 de març de 1973 es va presentar una instància encapçalada per Miquel Escrigas, secretari de l’entitat i acompanyada de vuit planes de signatures de gent del poble i entitats amigues que donaven suport a la sol.licitud de continuar fent la festa major a Mas Rampinyo, documentant les raons de les seves legítimes aspiracions.
Els Srs Borràs, Pont, Escrigas i Vila van anar al Govern Civil, acompanyats per Mn Josep Llorenç, capellà de Reixac, aconseguint que el governador civil els rebés a casa seva, al poble de Piera. Els va preguntar què volien, tot responent: “volem fer la festa major” I ell els contestà “si voleu ballar, balleu”
El dia 18 de març, per fi, després de la ballada de Gitanes a Santa Eulàlia de Ronçana, mentre estaven berenant tots els components de les colles, els pares i els acompanyants, Josep Pont, aleshores regidor de l’Ajuntament de Montcada, va anunciar oficialment que en la sessió del dia 15 de març s’havia concedit l’esperat permís. L’explosió d’alegria va ser inenarrable i aquell any la festa major va ser més lluïda que mai. Va comptar amb la presencia de les orquestres “Caravana” i “Principal de La Bisbal” així com també amb el grup americà “Viva la Gente”. També es va celebrar el “1r concurs Provincial de Fotografía”.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo “Colla dels Promesos” a l’envelat. Any 1973.
És però l’any 1973 que es crea una nova Colla, la dels Petits i paral.lelament la Colla dels Promesos, molts d’ells exdansaires i d’altres que no havent ballat mai s’hi van animar. Havent aleshores a Mas Rampinyo tres colles. Ballen per primera vegada en homenatge als avis al Carrer del Sol i amb cobla.
Indumentària que portaven els balladors i balladores de la colla juvenil del Ball de Gitanes de Mas Rmpinyo. Any 1973. D'esquerra a dreta: Mercè Puig, Cristina..., ... Torrens, Sebastià Roca.
El dia 1 de maig la colla gran va assolir el primer lloc en el concurs comarcal que es va celebrar a Sabadell i la Colla Infantil va obtenir un accèssit del primer lloc en la seva categoria.
Aquest any es planteja la integració de les Gitanes a la Societat fet que no es produeix fins l’any 1974 en què es van aprovar i acceptar les bases de funcionament de les colles.
Després de fer la Salutació. Colla Juvenil de Mas Rampinyo. Any 1973.
Colla Juvenil de Mas Rampinyo. 12 de maig de 1973. Fent el “Saludu” de l’Entrada o Pas d'entrada.
Colla Juvenil de Mas Rampinyo. 12 de maig de 1973.
Colla Juvenil de Mas Rampinyo. 12 de maig de 1973.
Colla de petits l’any del seu inici:
Noies: Rosa Freixach, Mercè Puig, Montserrat Puig Riera, ...
Nois: Francesc Borràs, Artur Pont, Jaume Teixidó, Ignacio..., Jordi Riera, Sebastià Roca...
La pròpia evolució de les colles al pas del temps fa que els petits passin a mitjans i es veuen forçats a fer una altra colla que ara serà de petits.
L’any 1974 les colles de Gitanes s’integren a “La Unió” com un grup més.
Colla Jove del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1974. Al davant i d’esquerra a dreta podem veure la Mercè Puig, Jaume Teixidór, Rosa Freixach i Francesc Borras. es pot apreciar que cada any estrenaven un vestit nou.
L’any 1975 la “Societat Benefico Recreativa La Unió” es dona d’alta com a soci de l’Obra del Ballet Popular (entitat que aglutina esbarts dansaires i altres associacions i entitats de la cultura tradicional i popular)
L’any 1975 aproximadament, es ballaven les següents danses dins el Ball de Gitanes:
Entrada
Pas d’Entrada
Contradanses
Catxutxes
Xotis
Jota
Pas de Sortida.
Colla juvenil del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Anys 1975. Ballant la Contradansa a la pista de la fàbrica “ Aismalibar”
L’any 1975 es convoca a Montcada el “I Concurs Comarcal del Ball de Gitanes del Vallès”, patrocinat per l’”Obra Sindical de Educación y Descanso” i organitzat per La Unió. Es va celebrar el dia 24 de juny per a les colles infantils i el dia 5 de juliol per a les colles grans i van assolir el primer lloc tant les unes com les altres.
Recordatori obsequiat pels organitzadors al jurat del “I Concurs Comarcal del Ball de Gitanes del Vallès”.
Colla juvenil del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1975. Ballant la Contradansa al Pavelló.
Ball de Gitanes de Mas Rampinyo (juvenils). Any 1975. Ballant al camp de fútbol.
Com he comentat abans, la primera vegada que vaig tenir contacte amb el Ball de Gitanes del Vallès fou l’any 1976 quan aleshores vaig entrar a formar part de l’Esbart Dansaire “La Unió” de Mas Rampinyo que dirigia el pare Frederic Gaude Pardillos, deixeble del folklorista Joan Rigall i Casajuana.
Del resultat d’unes converses tingudes a l’Obra del Ballet Popular amb el president, a les hores, de la “Societat Benefico Recreativa La Unió” Sr. Ramon Vila i Alsina i Frederic Gaude i Pardillos, va sorgir la idea de formar un Esbart dins l’entitat “La Unió”, per ampliar en un grup més la tasca de formació i divulgació de la cultura catalana.
Aleshores es va crear l’Esbart Dansaire l’any 1976 i que va durar fins l’any 1982. La primera setmana del mes de desembre de 1976 va començar el primer assaig.
A La “Societat Benefico-Recreativa La Unió” hi havia l’Esbart Dansaire i la Colla de Gitanes de Mas Rampinyo. Hi havia dansaires que ballaven en els dos grups. L’esbart dansaire també tenia dins el seu repertori el Ball de Gitanes.
Es va pensar però en la possibilitat d’ajuntar les Gitanes amb l’Esbart però certament aquestes, encara brillaven força amb les diferents colles i amb prous balladors i balladores per continuar la seva tasca per si sols.
Aleshores el president de l’entitat “La Unió” era en Ramon Vila i Alsina, impulsor de l’Esbart Dansaire a Mas Rampinyo.
Ramon Vila i Alsina (1930-1981) President de La Unió de 1974-1977.
Frederic Gaude i Pardillos. Director de l’Esbart La Unió de Mas Rampinyo. 1976-1982.
Per la festa major, una cobla solia tocar les Sardanes, al matí, Ball Infantil, el Concert i el Ball de Nit.
Es ballaven les gitanes en l’envelat que es plantava a l’esplanada del davant del carrer del Sol, on ara hi ha el parc i l’escola “Elvira Cuyás” ; també s’hi posaven els firaires dels quals gaudia tota la mainada abans i desprès d’assistir al Ball de Gitanes.
S’esperava a totes les colles visitants que anaven arribant segons l’ordre d’interpretació. La darrera en ballar eren les quatre colles de Mas Rampinyo. Ballaven primers les Colles de petits i mitjans, després la Colla de Veterans i per acabar la Colla dels Grans.
Els balladors de la Colla de Gitanes eren:
Colla de grans: Noies:
Nois: Joan Monclús, Toni Pont,
Mestre ensajador:
Colla de casats: Noies:
Nois:
Colla de petits: Nens:
Nenes:
El mes de març de 1976, s’organitza a Mas Rampinyo el Ball de Carnestoltes amb un concurs de disfresses que té lloc a l’envelat instal.lat en motiu de la tradicional ballada de Gitanes.
També per la festa major d’aquest any, va visitar el poble, el “Grupo Froito Novo de Melide (A Coruña) i a l’estiu, es torna la visita a Galícia, en aquesta ocasió, els grups de Banda i Majoretes i Colla de Gitanes de Mas Rampinyo.
Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1976?
Any 1976 ?
Colla de petits. Any 1977 ?
Colla de petits. Any 1977 ?. Els ensajadors eren en Joan Morató i na Ma Rosa Borràs.
L’any 1977 l’Esbart Dansaire “La Unió” de Mas Rampinyo debuta amb una petita actuació organitzada per la presentació del Grup Folk dirigit per en Joan Perarnau. És l’1 de gener de 1977.
Programa d’actes nadalencs i de primers d’any on l’esbart fa la seva primera actuació.
Programa d’actes nadalencs i de primers d’any on l’esbart fa la seva primera actuació. Dia 1 de gener de 1977.
Balladors de cos de dansa de l’Esbart Dansaire “La Unió” de Mas Rampinyo:
Noies: Montse Suñer, Dolors Puig, Mercè Puig, Montserrat Santapau, Esther Rodríguez...
Nois: Joan Monclús Cirera, Toni Pont, Jaume Vila, Frederic Gaude Viñas, Valls, Victor Soto, Correas...
Mestre: Frederic Gaude Pardillos.
Balladors del grup infantil de l’Esbart Dansaire “La Unió” de Mas Rampinyo.
Nenes: Ma Josep Vila, Dolors Puig, Elsa Gaude, Immaculada Llibre...
Nens: Jordi Climent, David Climent, Josep Mohino...
El debut oficial de l’Esbart és per la festa major, el 28 l’abril del mateix any, sota la direcció del pare (Frederic Gaude Pardillos) ballant a so de la Cobla Badalona, on també es va interpretar per primera vegada la sardana titulada “La Unió de Mas Rampinyo” del mestre Jaume Cristau.
Particel.la de la Tenora 1a de la Sardana “La Unió de Mas Rampinyo” de Jaume Cristau.
Presentació de l’Esbart La Unió de Mas Rampinyo. 28 d’abril de 1977. Fent els parlaments i presentacions el director de l’esbart Frederic Gaude i Pardillos. Al seu costat el president de la SBR La Unió Ramon Vila i Alsina.
El dia 1 de maig de 1977, torna a ballar l’Esbart Dansaire La Unió a l’envelat de Mas Rampinyo.
Programa de la Festa Major de Mas Rampinyo de l’any 1977.
Interior del programa de festa major de 1977.
Montserrat Sunyer i Frederic Gaude Viñas ballant l’Espunyolet. Festa major 1977.
El 21 de maig de 1977, a l’Ermita de Reixac, l’Esbart celebra la benedicció de la seva senyera; fent de padrina la dansaire infantil Maria Josep Vila, donant-li el nom de “Esbart La Unió”
El 30 de maig de 1977, l’Esbart La Unió actua a Montcada a la pista d’esports, acompanyats per la Cobla Principal de Coll-blanc
El 9 de juny de 1977, l’Esbart actua a Montserrat per l’Aplec d’Esbarts.
El grup de petits de l'esbart envoltant el baiart. Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat. Any 1977.
El cos de dansa de l'esbart ballant el Ball del Pi de Centelles en el mateix aplec.
Pel setembre (del 24 de setembre al 3 d’octubre) l’Esbart Dansaire “La Unió” de Mas Rampinyo i la Colla Sardanista Terra Nostra van efectuar un viatge a la població de Wedel (Alemanya Federal) convidats pel l’Institut Johann-Rist-Gymnasium per tal d’actuar en les festes del “Rolad” famós cavaller medieval recordat pel seu honor incorruptible.
Recordo que mentre estàvem a Wedel dinant a casa dels nostres anfitrions, per les notícies de la televisió van donar un reportatge del moment que es restableix el govern provisional de la Generalitat de Catalunya, amb aquella memorable frase del President Tarradellas “ja sóc aquí” celebrant-ho tots.
Retall de La Vanguardia notificant el viatge a Alemanya.
Actuen el 24 de setembre a Wedel a l’envelat de la “Rolandfeste”.
El 25 de setembre a Wedel a l’envelat de la “Rolandfeste” En aquest cas es presenta el Ball de Gitanes per primera vegada en homenatge a Mas Rampinyo.
El 28 de setembre es balla a Wedel en el sopar de germanor al Centre Catòlic i després de sopar ball conjuntament amb els amfitrions alemanys.
El 29 de setembre es balla a Wedel (Bahnhofstrs) davant l’estació.
El 30 de setembre es balla a Wedel a l’escola “Johann-Rist-Gymnasium. Davant tot el Claustre i alumnat.
Programa d’actes de les festes del Roland on va actuar l’esbart.
Programa d’actes de les festes del Roland on va actuar l’esbart.
Esbart Dansaire “La Unió” de Mas Rampinyo ballant Gitanes a les festes del “Roland” (Alemanya) Any 1977.
Visita de l’esbart al port de Hamburg (Alemanya) Any 1977.
Visita a Dinamarca dintre del mateix viatge.
Visita de l’esbart al destacament que vigilava el “teló d’acer”.
Artícle del diari (Alemania). A la fotografia podem veure en primer terme: Montserrat Sunyer, Frederic Gaude Viñas, Victor Soto, Mercè Puig.
Artícle del diari (Alemania).
Artícle del diari (Alemania). A la fotografia podem veure en primer terme: l’alcalde de Wedel amb la pubilleta de Terra Nostra.
El mes d’octubre del mateix any visiten Mas Rampinyo els alumnes del Johan-Rist-Gymnasium, oferint l’hospitalitat, aquesta vegada, les famílies dels mateixos dansaires de l’Esbart.
Portada del programa de festa major de Montbau de 1977.
Interior del programa de festa major de Montbau de 1977.
El 23 d’octubre de 1977 l’esbart ofereix una senzilla i popular actuació a la gent gran de Mas Rampinyo.
Actuació de l’esbart al teatre de La Unió. Homenatge a la vellesa. Ballant la Bolangera de Solsona. 23 d’octubre de 1977.
Actuació de l’esbart al teatre de La Unió. Homenatge a la vellesa. Ballant el Ball del Rogle d’Areny de Ribagorça. 23 d’octubre de 1977.
Actuació de l’esbart al teatre de La Unió. Homenatge a la vellesa. Ballant el Ball Pla de Sort. 23 d’octubre de 1977.
El 13 de novembre de 1977 l’Esbart La Unió de Mas Rampinyo fa un homenatge a la Colla Sardanita Terra Nostra de Santa Ma de Montcada i es fan danses i sardanes al carrer.
Homenatge a la Colla Terra Nostra. 13 de novembre de 1977.
L’1 de gener de 1978, torna a ballar l’esbart, com l’any anterior, al carrer del Sol de Mas Rampinyo tot coincidint amb la festa major d’hivern.
Esbart La Unió de Mas Rampinyo ballant el Ball Pla de Sort. Festa major d’hivern 1 de gener de 1978.
Esbart La Unió de Mas Rampinyo ballant el Ball Pla de Sort. Festa major d’hivern 1 de gener de 1978.
Diari AVUI. Ressenya de l’actuació realitzada a Alcover per l’esbart. Any 1978.
El mes d’octubre l’Esbart participa en el Festival de Danses a Montbau (Barcelona).
El 19 de febrer de 1978 organitzen un Fesival d’Esbarts per tal de celebrar el I Aniversari de la seva fundació, al qual van estar convidats: l’Esbart Joan Rigall de Montbau i la Colla Sardanista Terra Nostra.
Programa del 1r aniversari de l’Esbart La Unió de Mas Rampinyo. Any 1978.
Programa del 1r aniversari de l’Esbart La Unió de Mas Rampinyo. Any 1978.
Els balladors de l’esbart aleshores eren, segons aquest programa del primer aniversari:
Dansaires de l'esbart l'any 1978.
Programa de festa major de l’any 1978.
Crònica de la revista de Montcada parlant de l’actuació que va fer l’esbart a La Llagosta. Any 1978.
Actuació a La Llagosta per Sant Jordi. Any 1978.
Actuació de l’esbart a La Llagosta. Sant Jordi 1978.
La colla de gitanes de Mas Rampinyo, el 16 d’abril viatja a Martorelles per a complir la roda del ball de les gitanes que es fa pels diferents pobles de la comarca.
Invitació-entrada al pavelló poliesportiu on ballen les colles. Martorelles. Any 1978.
Invitació-entrada al pavelló poliesportiu on ballen les colles. Montmeló. Any 1978.
Dia de les seccions de La Unió. 2 de maig de 1978. L'Esbart ballant el Ball de cintes de Les Preses.
Pel maig del mateix any participen juntament amb les Colles de Gitanes en la XII Festa Nacional de la Llana a Ripoll” dins de la qual se simula un casament a pagès que va ser protagonitzat per dos components de l’Esbart: Ma Dolors Pont i Jaume Vila, els quals van recórrer els carrers pujant dalt de cavalls.
Programa de mà de la “XII Festa Nacional de la Llana i Casament a Pagès” Any 1978.
Interior del programa de mà amb la ressenya de l’esbart.
Programa d’actes. Com ja va sent costum l’esbart participa anualment en les festes de la Comunitat de Sant Camil. Any 1978.
El mes de juliol de 1978 l’Esbart “La Unió” viatja a Peyriac Sur mer (França) per a efectuar una actuació, sota un sol de justícia, per la festa grossa d’aquella localitat francesa. Com anècdota he de dir que la música es tirava des de un K7 conectat a un equip de so. L’escalfor del sol era tant intensa i agreujat per no haver cap mena d’ombra, que la cinta es va enganxar... sort que va ser entre ball i ball i que aleshores en Frederic Gaude P sempre portava un duplicat de cintes. Podent acabar l’actuació sense més sorpreses.
Cartell anunciador de l’acte.
Programa de mà anunciant les festes de Peyriac de Mer. Any 1978.
Final del ball “Les Corrandes” música del mestre Francesc Pujol i coreografia de Josep Zaldivar (feta aquell dia, en homenatge a ells) Peyriac Sur mer (França)
Ballant l’espolsada de Premià de Dalt. Peyriac Sur mer (França).
Al setembre de 1978, actuen a la Plaça Sant Jaume en una festa sardanista. Presidida l’actuació pel Molt Honorable Josep Tarradellas.
El 19 de novembre de 1978 a les 12 del migdia a la Casa de Repòs del Germans Camils, carrer de Sales i Ferrer, 60 al barri barceloní del Guinardó hi va tenir lloc l’actuació de l’Esbart La Unió de Mas Rampinyo amb un recital de dansa catalana. En dit acte es va celebrar la festa de la patrona de la comunitat Nostra Dona de la Salut.
Actuació al teatre del Germans Camils, ballant el Ballet de Déu. 19 de novembre de 1978.
2 Maig de 1978. Festa major de Mas Rampinyo ballant les colles a l’envelat. Colla Jove de Mas Rampinyo.
2 Maig de 1978. Festa major de Mas Rampinyo ballant l’esbart. Ball de cintes o ball de gitanes de Les Preses (La Garrotxa-Girona)
Un dels actes més populars de la festa major és la cercavila de les carrosses que es construeixen amb al·legories de les diverses activitats de la “Sociedad Benefico-Recreativa La Unió” i també amb al·legories de les pel·lícules de dibuixos animats del moment.
Els balladors i balladores del Ball de Gitanes solen acompanyar les carrosses tant en comparsa com al costat i damunt d’aquestes.
Aquestes carrosses s’utilitzen, amb algunes modificacions, també, per la cavalcada dels Reis Mags.
Alguna d’aquestes carrosses la podem veure en la següent fotografia.
Colla dels petits acompanyant les carroces de festa major . Any 1978.
L'any 1978 l'Esbart Dansaire "La Unió" de Mas Rampinyo va participar novament en l'Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat.
L'Esbart Dansaire "La Unió de Mas Rampinyo (a la dreta) començant a ballar, al costat dels demés esbarts participants, la Dansa d'Ofrena a la Rosa d'Abril que es balla exclussivament per aquesta ocasió.
L’Esbart de La Unió de Mas Rampinyo participa aquest any en els actes de la festa major d’Alcover. Any 1978.
Programa de festa major d’Alcover. L’Esbart de La Unió de Mas Rampinyo participa aquest any en els actes de la festa major d’Alcover. Any 1978.
Programa d’actes del Cercle d’Amics d’Alcover per la festa major de 1978.
Programa de la festa anual dels Germans Camils en la qual hi comença a participar l’Esbart de La Unió cada any.
Ball de Gitanes de Mas Rampinyo, colla de grans. Any 1978.
Portada i interior del programa de festa major de 1979.
Colla de mitjans de Mas Rampinyo. Any 1979.
Colla de mitjans de Mas Rampinyo ballant la Contradansa. Any 1979.
Colla de mitjans de Mas Rampinyo al Parc de l’Aismalibar. Any 1979.
Colla de mitjans de Mas Rampinyo. Any 1979.
L’Esbart de La Unió de Mas Rampinyo va participar el mes de maig en una actuació que es va fer dins els actes de la festa major de Ripoll.
Portada i interior del programa de mà de la festa major de Sant Eudald. Ripoll. Any 1979.
Programa de la I Setmana de Dansa i de Cançó Catalanes on va participar l’Esbart La Unió de Mas Rampinyo. Maig de 1979.
L’esbart de La Unió participa en la festa major d’estiu de Monistrol de Montserrat. Juliol de 1979.
L’agost de 1979 l’Esbart participa en un Festival Folklòric a Calella, juntament amb les Colles de Gitanes i pel mes d’octubre actuen al Palau d’Esports a Montjuïc en un festival organitzat pel Centre Cultural Recreatiu Aragonès.
Benedicció de la senyera de l’Esbart La Unió de Mas Rampinyo. Ermita de Reixach.
Benedicció de la senyera de l’Esbart La Unió de Mas Rampinyo. Ermita de Reixach. En la foto les seccions infantils i juvenils.
Benedicció de la senyera de l’Esbart La Unió de Mas Rampinyo. Ermita de Reixach. Actuació de les seccions juvenil i cos de dansa. En la fotografia el cos de dansa.
Fotografía de grup. Esbart Dansaire “La Unió” de Mas Rampinyo a l’Ermita de Reixach. Any 1979.
Portada i interior del programa de festa major de Sant Celoni. Any 1979.
Actuació de l’Esbart de La Unió de Mas Rampinyo per la festa major d’Alcover. Programa de festes. Any 1979.
Interior del programa de festes. Any 1979.
Programa de la festa de Nostra Senyora de la Salut dels Germans Camils de Barcelona. Novembre de 1979.
Programa de festa major de Mas Rampinyo de l’any 1980.
Festa major de l’any 1980. Mercè Puig vestida per a ballar el ball de l’entrelliçada de Tuïr.
L'Esbart Dansaire "La Unió" del Mas Rampinyo va participar aquest any en l'Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat que ve organitzant anualment la Institució Obra del Ballet Popular des de l'any 1957.
Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat (d'esquena a la càmara Ramon Vila). Any 1980.
Programa d’actes dels socialistes de La Llagosta. Any 1980.
L’11 de maig de 1980 es va celebrar el “I Aplec de Colles del Ball de Gitanes del Vallès” en què hi van participar 28 colles.
Aquesta trobada fou promoguda per en Ramon Vila i Alzina i organitzada per l’Obra del Ballet Popular. Aquest primer any en Ramon Vila i Alsina és l’encarregat de llegir l’Oració dels Dansaires, que és una lectura d’enaltiment a la dansa i als dansaires de les colles del Ball de Gitanes; utilitzant les mateixes premises del famós Aplec d’Esbarts Dansaires que també es fa a Montserrat ja des de l’any 1954 i que també organitza l’OBP.
Malauradament, pel juny de 1981 moria en Ramon Vila víctima d’un greu accident.
En Frederic Gaude i Pardillos, gran amic d’en Ramon Vila te una reunió a Mollet amb representants de diverses colles de gitanes per a plantejar de fer l’Aplec a Montserrat, en memòria d’en Ramon Vila. És a partir de l’any següent, l’Aplec de Gitanes ha restat com a memorial a la seva persona i així ha perdurat fins l’actualitat.
Programa de mà del 1r Aplec del Ball de Gitanes a Montserrat. Organitzat per l’Obra del Ballet Popular.
Programa de mà del 1r Aplec del Ball de Gitanes a Montserrat. Organitzat per l’Obra del Ballet Popular.
Enganxina que s’oferia al públic per a cobrir part de les despeses d’organització, cobla, etc...
Parella del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo a Montserrat.
En aquest primer aplec hi participen les següents colles: Castellar, Mas Rampinyo, La Llagosta Mollet, Sentmenat, Cerdanyola, Parets Barberà, Ripollet, Montornès, Vilanova Montmeló, Martorelles i Polinyà.
El diumenge 12 d’octubre de 1980 l’esbart balla a Reixac a dos quarts de 12 del migdia. Organitzen els actes: Grup de teatre Artur Calvo de l’ABI, Foment de la Sardana de Montcada, Agrupament Sardanista de Montcada i Reixac, Amics de Reixac, Grup EINA de La Unió, Colla Sardanista Terra Nostra de Sta Maria de Montcada, Amics del Cinema Amateur de Montcada La Salle, Esbart La Unió, Cau d’Art, Grup d’Acció Cultural, Associació Benèfica Instructiva ABI, Retaule Cultural de Montcada i Associació La Salle.
Programa del Festival de Dansa i Cançó Catalanes a Montbau. Any 1980.
Programa d’actes de les festes de tardor del Retaule Cultural de Montcada. Tardor de 1980.
Festival Folklòric de la Dansa Catalana a Reixac. 12 d'octubre de 1980.
Programa de mà de la festa dels Germans Camils. Any 1980.
L’Esbart de La Unió a l’Ermita de Reixac per la festa de la sardana Aplec de Reixac; amb la seva pubilla, al mig. Any 1980.
L’Esbart de La Unió a l’Ermita de Reixac per la festa de la sardana Aplec de Reixac; amb la seva pubilla, al maig. Any 1980.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1980.
Colla de Casats de Mas Rampinyo a l’envelat. Any 1980.
Durant els anys 1978, 1979 i 1980, la colla infantil és assajada per M Rosa Borràs i Joan Morató.
La colla dels grans l’any 1978 no disposa d’assajador oficial. Es compta però amb la col.laboració de Cinto Farreras i els mateixos balladors que ho segueixen tirant endavant.
L’any 1979 i 1980, torna a ser l’assajador en Joan Monclús i Casablanca; tot i que ho torna a deixar a mitjans de l’any 1980 i fins acabar la temporada se’n fa càrrec en Josep Borràs.
Portada del llibret informatiu sobre el ball de gitanes al Vallès en el qual també hi va col.laborar, entre altres, la colla de gitanes de Mas Rampinyo.
Anys 1981 al 1990:
Quan el Sr. Joan Monclús i Casablanca es retira aproximadament l’any 1980, agafen les brides del ball de gitanes el seu cosí Joan Monclús Sirera, Montse Sunyer (esposa de Joan Monclús Sirera), Cinto Ferreras, Antoni Bellavista, Rosa Freixach. El Sr Cinto Farreras va continuar durant els anys posteriors com ajudant incondicional de totes les colles.
Joan Monclús i Sirera. Néix a Mas Rampinyo l’any 1957. Ballador i mestre del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. President de La Unió des de l’any 1990 fins ?.
Programa de festa major de Mas Rampinyo amb la tradicional ballada de Gitanes.
El diumenge 21 de juny de 1981 es va celebrar el II Aplec de Colles del Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat que va instaurar l’OBP l’any 1980.
Les colles participants van rer: Barberà, Castellar, Cerdanyola, Mas Rampinyo, L’Ametlla, La Llagosta, Martorelles, Mollet, Montmeló, Montornès, Palau de Plegamans, Parets, Polinyà, Ripollet, Santa Eulàlia de Ronçana, Sentmenat i Vilanova.
Programa de mà del II Aplec de Colles del Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat.
Interior del programa de mà del II Aplec de Colles del Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat.
Detall del vestuari de la colla Juvenil 21 de juny 1981. Dolors Puig Sagués i en Mohino a Montserrat.
Colla de petits de Mas Rampinyo. Any 1981. Assajadora Montse Suñer, ajudant en “Roca”
Colla de petits de Mas Rampinyo ballant al camp de futbol. Any 1981.
Participen també en el 18è Festival de la Infància i la Joventut del Saló de la Infància de l’any 1981, rebent felicitacions de la Sra Marta Ferrussola de Pujol.
L’any 1982 neix la “Colla de Casats”, sent ja a Mas Rampinyo quatre colles, amb un total de 115 dansaires.
Per la festa major d’aquell mateix any, s’organitza el “I Festival de Gitanes” a l’envelat, festival que es continua fent fins la desaparició definitiva del Ball de Gitanes a la vila. Però de de l’any 1986, es realitza a la sala de “La Unió” i fora de la festa major.
En aquest primer festival de Gitanes s’estrena la “Colla de Casats” que estava formada per parelles d’exdansaires, assajadors i altres persones que no havien ballat mai. Assolint molt d’èxit i gaudint d’una continuïtat, participant en la “Roda del Ball de Gitanes del Vallès”.
Colla de casats. Primer Festival Any 1982.
Ballant a l’envelat de Mas Rampinyo. Any 1982.
Colla de petits. Any 1982.
Un fatal accident va posar fi a la vida de Ramon Vila i Alsina. En una reunió tinguda a Mollet amb els aleshores directius de l'Agrupació de colles del Ball de Gitanes del Vallès i Frederic Gaude i Pardillos representant l'Obra del Ballet Popular, es decideix que els següents aplecs començant des de el tercer siguin "Memorial Ramon Vila"
El diumenge 6 de juny de 1982 la colla de Gitanes de Mas Rampinyo va participar en el III Aplec de Colles del Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat.
Les colles participants van ser: Barberà, Castellar, Cerdanyola, Mas Rampinyo, La Llagosta , Martorelles, Mollet, Montmeló, Montornès, Palau de Plegamans, Parets Polinyà, Ripollet, Santa Eulàlia de Ronçana i Sentmenat.
Programa de mà del III Aplec de Colles del Ball de Gitanes del Vallès. Diumenge 6 de juny de 1982.
Programa de mà del III Aplec de Colles del Ball de Gitanes del Vallès. Diumenge 6 de juny de 1982.
Colla de Casats de Mas Rampinyo. Any 1982.
L’any 1983 en Joan Monclús Casablanca (Pichurri) crea una Maçurca per al Ball de Gitanes de Mas Rampinyo, que serà ballada els següents anys.
Balladors de la colla infantil fent temps per ballar. Ant 1983.
Colla de mitjans de Mas Rampinyo a Montserrat. Any 1983.
Balladors de la colla infantil reposant després de la ballada. Any 1983.
El 24 d’abril de 1983, el President de la Generalitat de Catalunya, Sr Jordi Pujol i Soley, va presenciar la tradicional ballada de Gitanes a l’envelat de Mas Rampinyo amb la participació de totes les colles del poble i les demés colles participants a la “Roda del Ball de Gitanes del Vallès”.
Visita a l’envelat de Mas Rampinyo, per la ballada matinal de Gitanes, del President de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i Soley. Any 1983.
Programa de mà de la festa major de Mas Rampinyo de 1983.
Interior del programa de mà de la festa major de Mas Rampinyo de 1983.
El 8 de maig de 1983 es torna a fer l’Aplec de Colles del Ball de Gitanes a Montserrat. Enguany en la seva IV edició.
Les colles que van participar van ser: Barberà, Castellar, Cerdanyola, Mas Rampinyo, La Llagosta, Martorelles, Mollet, Montmeló Montornès, Palau de Plegamans, Santa Eulàlia de Ronçana, Sant Esteve de Palautordera, Parets, Polinyà, Ripollet i Sentmenat.
Programa de mà del IV Aplec de Colles del Ball de Gitanes. 8 de maig de 1983.
Interior del programa de mà del IV Aplec de Colles del Ball de Gitanes. 8 de maig de 1983.
L’any 1984, quan en Joan Monclús i Casablanca torna a agafar la responsabilitat de les colles, ajudat per en Manolo Vega i l’Antoni Maldonado.
Aquest mateix any la colla infantil és assajada per Antoni Bellavista i Cristina Riera.
Colla de Grans de Mas Rampinyo a Montserrat. Any 1983. Assajador Joan Monclús Cirera.
Detall del vestuari. Dolors Puig amb en Lavilla. Any 1983.
Balladors de la Colla de Grans. Any 1984.
Balladors de la Colla Infantil. Any 1984.
L’any 1985 en Joan Monclús Casablanca crea per les Gitanes de Mas Rampinyo una coreografía per la “Polca Arlesiana” del compositor Joan Serra.
És un any de bonança i consolidació de totes les colles del poble.
Moment del ball conjunt de les quatre colles de Mas Rampinyo a l’envelat. Any 1985
Aproximadament sobre l’any 1985 els dansaires de la majoria dels pobles que practicaven el Ball de Gitanes deixen de lluir la manta, els homes i el mantó les dones per una qüestió de temps. El motiu ve donat perquè cada vegada hi havia més pobles que portaven més i més colles i la “roda del Ball de Gitanes” es feia eterna. Entre altres coses els de Mas Rampinyo, per exemple, van decidir d’escurçar el Pas d’Entrada i també molts pobles decidiren de eliminar la manta i el mantó per estalviar-se el moment de plegar-los i deixar-los al terra, abans d’iniciar les danses. Les cobles també podien reposar més. Marcant l’Agrupació del Ball de Gitanes, un temps aproximat per a cada dansa de dit ball, penalitzant fins i tot a les colles que es passaven de temps.
Tot això ja venia marcat per un canvi social, la gent gaudia d’altres costums fent que el temps s’abreugés per a cada feina o activitat que desenvolupava i el fet d’allargar-ho neguitejava i cansava a tothom. Antigament però la gent no reparava en el temps perquè no venia d’una hora ni de dues... Aquest era el poc esplai que existia i ja venia be d’aprofitar-lo.
L’any 1986 les colles de Ball de Gitanes de Mas Rampinyo decideixen canviar a Esbart Dansaire oficialment, es a dir la possibilitat de crear un repertori de dansa a més del propi ball de gitanes.
Amb el resurgiment de “l’Esbart Dansaire La Unió” es dóna una empenta de nous projectes, noves il·lusions i novetats. Van tenir la sort de viatjar escampant la cultura popular pel món a Bulgària, Grècia, França, Itàlia.
L’Esbart Dansaire La Unió, Ballet Folklòric dels Països Catalans, com a grup actiu, forma part de l’Agrupació de Colles del Ball de Gitanes del Vallès, de l’Obra del Ballet Popular i de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires, participant regularment en les activitats relacionades amb el Ball de Gitanes del Vallès com: la Roda de pobles i l’Aplec de Colles del Ball de Gitanes del Vallès, Memorial Ramon Vila i Alsina a Montserrat; esdeveniments de caràcter anual com el Saló de la Infància, en les activitats pròpies de la festa major, en les organitzades a nivell del municipi de Montcada i Reixach i en tots aquells llocs on és contractat.
Portada del programa de festa major de l’any 1986.
Anunci de la Mostra de Dansa aparegut a la revista “El Veinat”. Any 1986. Programa de festa major.
Per la festa major de l’any 1986, es va fer una mostra de dansa popular organitzada per l’esbart.
L’any 1986 els col.laboradors d’en Joan Monclús i Casablanca son: Cristina Riera i Marisol Orta en la Colla gran i en la infantil, Antoni Bellavista i Rosa Freixach.
Aquest mateix any, dins la festa major, es fa una exposició anomenada “Recull de la Tradició del Ball de Gitanes” i es porta a terme la I Mostra de Danses Populars, organitzada per l’Esbart dansaire, que derivarà més endavant en els “Intercanvis Folklòrics i Culturals” Aquest festival es perllongarà fins l’any 1994.
Aquest mateix any es participa en unes diades de germanor a Tavernes de Valldigne (Pais Valencià) i per la festa major del següent any el grup valencià es desplaça a Mas Rampinyo i s’allotgen a les cases dels dansaires.
Colla de petits de Mas Rampinyo ballant a la pista de basquet de l’Escola Elvira Cuyàs.
L’any 1988, per la festa major, es fa una gran ballada de Colles de Gitanes de Mas Rampinyo que a més participen en la cercavila, que es va repetir també l’any 1989 i en aquesta ocasió, va cloure amb una ballada conjunta de la Jota de les Gitanes dins l’envelat, que va tenir molt èxit.
També aquest any, participen en el Festival Nacional de Puertollano (Ciudad Real) i durant l’estiu es fa una gira per les Parròquies d’Andorra.
Aquest mateix any, en motiu dels tercers intercanvis folklòrics i culturals, es convoquen tots els exdansaires de les colles de Gitanes de Mas Rampinyo per tal de participar en la cercavila i en la Sardana que es farà com a cloenda a l’envelat.
És l’any 1989 que en Joan Monclús Casablanca crea les coreografies de tres vals-jota:
Fiesta en Sevilla (instrumentació de Max Havart)
Ole Aragón (instrumentació de Max Havart)
El Non Plus Ultra (instrumentació de M Sales)
Colla dels Grans de Mas Rampinyo. Any 1989.
Colla infantil. Any 1989.
El mateix any 1989 es crea la “I Trobada d’Exdansaires de les Colles de Gitanes” participant també en la cercavila de festa major.
Colla dels Grans de Mas Rampinyo. Any 1989. Cercavila per l’Avinguda Catalunya.
Programa dels IV Intercanvis Folklòrics i Culturals organitzats per l’Esbart Dansaire de La Unió.
Any 1989.
L’any 1990 es recuperen a Mas Rampinyo els següents personatges: “Volants” “Nuvi i Núvia” “Vell i Vella” “Diables” “Capità de Cavall”
També es torna a repetir la trobada d’exdansaires, de l’any passat, i en aquesta ocasió, tots els dansaires i exdansaires junts, ballen la Jota de les Gitanes a l’envelat com a cloenda.
Aquest mateix any viatgen a Mourex (França) amb motiu de l’agermanament de Montcada amb aquesta vila francesa. I pel novembre es fa la gravació del primer vídeo de danses de l’Esbart i Ball de Gitanes.
El mes de maig del mateix any la colla de gitanes participa a l'aplec anual a Montserrat.
Cada vegada són més els dansaires que mou l’Esbart i per aquest motiu sorgeix la necessitat de crear diferents colles o seccions estructurats, actualment de la següent manera:
Escola de Dansa: està formada per nens i nenes de 5 a 8 anys. Assajadors: Albert Arévalo i Natàlia Mimó.
Secció Infantil: està formada per nens i nenes de 8 a 11 anys. Assajadors: Oriol Monclús i Mònica Dulcet.
Secció Juvenil: està formada per nens i nenes d’11 a 15 anys. Assajadors: Antoni Bellavista, Amèlia Morral, Jordi Álvarez i posteriorment, Mireia Rodríguez i Josep Rodríguez. Col.laboracions de Sònia Gàzquez.
Cos de Dansa: està format per joves des de 15 endavant. Assajadors: Joan Monclús i Casablanca. Col.laboració en els assajos i coreografies de l’Esbart Mercè Puig i Josep García. Altres col.laboradors dels quals compta l’Esbart son: M Àngels Jornet (música) Cinto Farreras (tècnic música)
Tots aquests assajadors i col.laboradors estan coordinats artísticament per Joan Monclús i Casablanca, que a més d’assajador és el director de l’Esbart Dansaire.
Cada secció té el seu pròpi delegat, que la representa davant la Junta de l’Esbart, el seu Equip de Majordomia, i rep el suport de l’equip tècnic de so i de llum, i un seguit de col.laboradors que fan possible la participació i presència de l’Esbart en esdeveniments de gran importància, com han estat els Jocs Olímpics de Barcelona’92 o l’assistència a Festivals Internacionals CIOFF.
L’any 1990, participen en el “Festival Nacional de Miranda de Ebro” a Burgos.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1990. Ballant al camp de fútbol.
Colla de grans del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo per la Trobada de Colles del Ball de Gitanes a Montsarrat. Any 1990. Hi podem trobar els següents balladors: noies: Dolors Puig... Nois: Jaume Vila,..
Colla de grans del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo per la Trobada de Colles del Ball de Gitanes a Montserrat. Any 1990. Fent l’ofrena de les flors.
Anys 1991 al 2000:
Pàgina 14 de La Vanguaria del dissabte 27 d’abril de 1991 on s’anuncia entre altres la festa major de Mas Rampinyo i la informació sobrel Ball de Gitanes.
L’any 1992 Barcelona és seu dels Jocs Olímpics i l’Esbart Dansaire de La Unió participa amb 55 dansaires als actes de clausura. Aquest mateix any també participa en el Festival Internacional de la CIOFF a Varna (Bulgària). Durant l’estada en aquest pais es balla en diferents indrets, entre ells Razgrad.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo any 1992.
L’any 1993, la Roda del Ball de Gitanes se celebra a l’Aismalibar i amb motiu de la visita del grup de Razgrad de Bulgària a Mas Rampinyo es fa una gira conjunta per diferents pobles del Vallès. Fins aqui trobem els Intercanvis Folklòrics i Culturals, amb motiu dels quals han visitat Mas Rampinyo grups de Portugalete, Niça, Molina de Segura, Tavernes de Valldigne, Iugoslàvia, Congo, Grècia, Miranda de Ebro, Leningrad, Mèxic, Puerto Real, Bulgària, Castillo de Benabarre i Vladimir.
L’any 1994 participen en el “7è Aplec Internacional de la Sardana a Marseille” i s’organitza la “I Mostra de Danses dels Països Catalans” La roba de les faldilles de les noies es compra a Ripollet, en una fàbrica que hi havia a l’entrada del poble.
Colla de Mas Rampinyo en el 7è Aplec Internacional de la Sardana a Marseille. Any 1994.
El mes de maig de l’any 1995 la Banda de Cornetes i Tambors de La Unió participa en la VII Copa d’Europa de Bandes a Bèlgica, juntament amb una representació de la Colla de Gitanes. Interpreten les següents danses: Pas d’Entrada (Toc de Festa) Contradansa i el Xotis.
VII Copa d’Europa de Bandes a Lier (Bélgica). Banda i Colla de Gitanes. Any 1995.
VII Copa d’Europa de Bandes a Lier (Bélgica). Banda i Colla de Gitanes. Any 1995.
Esbart de La Unió de Mas Rampinyo. Festival Internacional de CIOFF a Martiques (França) Any 1995.
Quest mateix any 1995, s’estrena a Santa Maria de Palautordera, un disc compacte gravat per la Cobla Principal de La Bisbal amb música del Ball de Gitanes del Vallès amb la col.laboració del Sr Joan Monclús i Casablanca.
L’any 1996, coincidint amb el 75 aniversari de La Unió, fa vint i cinc anys que es ballen Gitanes a Mas Rampinyo ininterrompudament.
Per la festa major, a l’envelat, l’Esbart va ballar el recull del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo.
Programa de festa major de l’any 1996. 75 aniversari de La Unió.
Colla de mitjans Any 1996.
Escola de Dansa de l’Esbart Dansaire l’ any 1996.
Esbart Dansaire Infantil l’ any 1996.
Cos de Dansa. Any 1996.
Colla d’exdansaires de Mas Rampinyo. 75 aniversari de la S C R La Unió 1996.
Colla d’exdansaires de Mas Rampinyo ballant el Pas d’Entrada a l’envelat. 75 aniversari de la S C R La Unió 1996.
Al Club de la fàbrica Aismalibar, després d’una jornada festiva, i d’ una sessió fotogràfica, els pares i alguns balladors i balladores és fan la fotografia de grup, anys 90. (Foto: Fidel Casajuana)
Esbart Dansaire La Unió de Mas Rampinyo. Ballada d’iunaguració de l’Auditori de Ripollet. Anys 90.
Programa de mà de la festa major de Mas Rampinyo de l’any 1998.
El diumenge 3 de maig de 1998 a les quatre de la tarda es fa la típica Roda del Ball de Gitanes del Vallès amb la participació dels següents pobles: Polinyà, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Parets, Martorelles, Cerdanyola i Mas Rampinyo. Acompanyats musicalment per la Cobla Nova Vallès. Al finalitzar l’acte es va donar a tots els assitents coca i mistela.
Nou identificatiu de l’Esbart Dansaire La Unió de Mas Rampinyo.
Colla de casats anys 90 sXX.
Anys 2001 al 2010:
Possiblement l’any 2001 va ésser l’any que va marcar l’inici de la devallada del Ball de Gitanes a Mas Rampinyo.
S’inicia l’any amb la trista noticia que el proper any 2002 ja no hi haurà envelat per als actes de festa major. Les Gitanes s’hauran de ballar des d’ara a la pista coberta del CEIP Elvira Cuyàs. Aquell regust ancestral amb terra de fusta i cortinatges, de tota la vida, passarà a quedar en el record de les persones com una etapa més de la llarga història de les Gitanes.
El diari La Veu anunciava la fi de l’envelat l’any 2001.
L’any 2002, per manca de dansaires, l’Esbart Dansaire La Unió de Mas Rampinyo s’ajunta amb l’Esbart Sant Marçal de Cerdanyola per a fer les seves actuacions, aprofitant també els de Cerdanyola la vinentesa. Ballant però tots sota el nom de l’Esbart Sant Marçal de Cerdanyola. Arribant fins l’any 2005.
Colla Jove de Mas Rampinyo. Fotografia apareguda en el programa de festa major de 2002.
Programa de la festa major de Mas Rampinyo de 2002.
Posteriorment (2003) va quedar la colla de petits i mitjans que eren dirigits per en Oriol Monclús i la Mònica Dulcet pel que fa als mitjans i l’Albert i Natalia i Núria Riera pel que fa als petits. Arribant fins l’any 2005.
L’aquell any 2003 es va realitzar la Roda del Ball de Gitanes a la pista coberta de l’escola Elvira Cuyàs, organitzat igualment per l’Esbart Dansaire La Unió.
Les colles que hi van participar van ser les de: Mollet, La Llagosta, Lliçà, Cerdanyola i Mas Rampinyo. Acompanyats de la Cobla Laietana
També es va realitzar una trobada d’exdansaires.
Programa de mà de la festa major de Mas Rampinyo de l’any 2003.
Esbart Dansaire La Unió de Mas Rampinyo amb la indumentària de Gitanes. Fotografia apareguda en el programa de mà de l’any 2003.
L’any 2004 es continua realitzant la Roda del Ball de Gitanes (diumenge 2 de maig a la pista coberta), participant els següents pobles: Llinars, Martorelles, Polinyà, Palau i Mas Rampinyo. També es fa la trobada d’exdansaires. Tots acompanyats pel conjunt “Els Dekaros”. Al finalitzar les actuacions es va fer Ball Rodó per a tots.
Programa de mà de la festa major de Mas Rampinyo de l’any 2004.
Fotografia de l’Esbart Dansaire La Unió de Mas Rampinyo, apareguda en el programa de mà de l’any 2004.
L’any 2005, concretament el 5 de juny, va tenir lloc la 25a. Trobada a Montserrat de les Colles del Ball de Gitanes del Vallès. Per aquells anys Joan Monclús i Casablanca era el secretari tècnic de l’Agrupació de Colles del Ball de Gitanes del Vallès i un dia el president de l’Agrupació, el Sr. Llorenç Solà, li va dir: "Joan, aquest any que celebrarem la 25a. trobada a Montserrat, hauríem de fer alguna cosa diferent, alguna cosa important per commemorar aquests 25 anys". I li va encarregar que estudiés el que podrien fer.
A en Joan li va semblar adient fer la representació dels personatges del Ball de Gitanes amb la participació de tots els pobles (no s’havia fet mai). Li va comentar la idea a en Llorenç Solà, li va semblar bé i després ho van exposar al conjunt de pobles que participarien en aquesta 25a. trobada. Va semblar bé a tothom i al poble, Mas-Rampinyo.
En Joan Monclús va fer servir el mateix guió i la mateixa música. Però amb una adaptació que ell ja havia creat uns anys abans per a una macro representació.
Portada de la carpeta de direcció de la 25a Trobada a Montserrat de les Colles del Ball de Gitanes del Vallès. Any 2005.
Els personatges van ser els següents:
| NOM | QUANTITAT |
| Cap de diablots | 1 |
| Diablots | 1 per poble |
| Capità de cavall | 1 |
| Vells: el vell i la vella | Uns per poble |
| Nuvis: el nuvi i la núvia | Al menys uns per poble |
| volants | 2 per poble |
Van fer molts assaigs, els fèien a l’escola de Mas-Rampinyo “l’Elvira Cuias”. Uns amb els diablots, altres amb el capità de cavall, amb els vells, tots junts, etc... També reunions de vestuari. Una tasca prou feixuga pel que representa convergir tanta gent en uns mateixos horaris...
La presentació de l'aplec dels personatges va anar com seguex segons paraules de Joan Monclús i Casajuana:
"Un dels actes que s’han preparat per celebrar i commemorar aquests 25 anys de trobades de Colles del Ball de Gitanes del Vallès a Montserrat, és el que tot seguit us presentarem.
En aquest espectacle hi participen components de les Colles dels 17 pobles que integren l’Agrupació de Pobles del Ball de Gitanes del Vallès. Aquest fet és històric, mai s’havia presentat un treball conjunt de la totalitat de pobles de l’Agrupació.
Aquest acte, que s’esdevé en l’acte principal d’aquest 25è aniversari. És la Representació dels Personatges del Ball de Gitanes del Vallès.
Antigament, a més dels balladors, formaven part de la comparsa diversos personatges, ara desapareguts dissortadament, que eren els que li donaven més color i sentit a aquesta dansa.
Aquests personatges eren:
- Els Diablots
- Que constituïen el poder executiu.
- Hi eren per mantenir l’ordre.
- Animaven amb crits a la seva Colla.
- Demanaven la documentació a les altres Colles a l’entrar a la plaça a ballar.
- Netejaven la plaça de gent.
- Promovien brega.
- Robaven verdures, especialment cols, dels horts que trobaven pel camí.
- El Capità de cavall
- Era un altre element de caire governatiu.
- Muntava cavall blanc, malgrat que de vegades s’acontentava amb muntar en un ruc.
- És el que demanava permís per ballar.
- El Vell i la Vella
- Eren els personatges de major categoria, com una mena de reis constitucionals, que regnen però no governen.
- N’hi havia de seriosos, però també n’hi havia que gastaven bromes, males passades i ballaven grotescament.
- Fornits d’un cistell, recollien ous, botifarra, cansalada, nous, figues seques, panses, pa, vi i tot el que trobaven al passar per les cases de pagès al llarg del seu camí.
- Els volants
- Es tracta de dos nens que actuen com criats de la núvia.
- Se’ls considerava la cort d’honor dels nuvis.
- Brandaven cadascú una falç, com si volguessin espargir els mals que poguessin interrompre l’acció de la gentil parella.
- Els nuvis
- El nuvi i la núvia són els capdavanters, els més vistosos, els millors balladors.
- Les antigues Colles duien dues parelles de nuvis, els del davant i els del darrera.
- El nuvi primer de la principal Colla del poble on es feia el ball, era el nuvi major, era l’amo de la plaça i el que indicava l’ordre en que ballarien les Colles.
- Les vestidores
- Cada balladora portava una vestidora. A la plaça se les reservava un lloc especial.
- Es cuidaven de guardar els mocadors d’antiqüeles o els mantons de Manila de les balladores, així com els tapaboques dels homes.
- Sempre estaven atentes per si convenia apuntar alguna agulla, posar bé un floc, o arreglar qualsevol desperfecte de la toilette de les balladores.
Així doncs, us presentem els personatges del Ball de Gitanes del Vallès".
I així va començar la 25a Trobada a Montserrat de les Colles del Ball de Gitanes del Vallès.
L'organigrama va ser com segueix:
25a. TROBADA A MONTSERRAT
COLLES DEL BALL DE GITANES DEL VALLÈS
5 DE JUNY DE 2005
| TASQUES ESPECÍFIQUES | |
| Supervisió general i contactar amb les autoritats | Presidència |
| Cercar al responsable per tal d’aconseguir el BAIARD, cadires i valles | Vicenç Soley |
| Col·locació de màstils i valles | Una persona de cada poble |
| ORGANITZACIÓ DE LES BALLADES | |
| Plaça 2 i escales |
Narcís i Pepe (La Llagosta) |
| Entrada a la plaça 1 | Santi (A. D. Cerdanyola) |
| Dintre de la plaça 1 |
Cap de diablots i diablots |
| Recollida de tots els estris | Un representant de cada poble |
| PRESENTADOR |
| Sr. Josep Ramoneda (Polinyà) |
| OFRENA DEL CIRI I LECTURA DE L’ORACIÓ |
| Núria Sisó i Vila |
| PORTADORS DEL BAIARD |
|
Ripollet Cerdanyola del Vallès Parets del Vallès |
| TOTS ELS DEMÉS REPRESENTANTS QUE NO ES TROBEN AQUÍ ANOMENATS, PARTICIPARAN AJUDANT EN ELS LLOCS ON PUGUIN SER NECESSARIS |
08.00 h. Reunió responsables de cada poble (plaça 1)
09.30 h. Concentració colles (plaça 2) amb l’ordre que
Indica aquest full
| MONESTIR | |||||||||||||||
| PLAÇA 1 | |||||||||||||||
| (PLAÇA 2) | |||||||||||||||
| 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 | ||||||||
| LLINARS | LLIÇÀ D’AMUNT | LA LLAGOSTA | GUALBA | CERDANYOLA | CASTELLAR | BARBERÀ | A. D. CERDANYOLA | ||||||||
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | |||||||
| MARTORELLES | MAS – RAMPINYO | MOLLET | PALAU | PARETS | POLINYÀ | RIPOLLET | STA. PERPÈTUA | SENTMENAT | |||||||
OFRENA DELS CLAVELLS A LA VERGE (10.00 h.)
| MONESTIR | |||
|
BAIARD (plaça 1)
01 A.D. CERDANYOLA 02 BARBERÀ 03 CASTELLAR 04 CERDANYOLA 05 GUALBA 06 LA LLAGOSTA 07 LLIÇÀ D’AMUNT 08 LLINARS 09 MARTORELLES 10 MAS-RAMPINYO 11 MOLLET 12 PALAU 13 PARETS 14 POLINYÀ 15 RIPOLLET 16 STA. PERPÈTUA 17 SENTMENAT |
|||
| PLAÇA 2 ENTRADA |
- Homes i nois CLAVELL VERMELL
- Dones i noies CLAVELL GROC
| L’entrada a l’ofrena es farà saltant fins arribar al BAIARD i deixar el clavell, després es continuarà saltant fins arribar a la posició marcada a la plaça 1 |
DESPRÉS DE L’OFRENA
TROBADA DELS
PERSONATGES:
DIABLOTS
CAPITÀ DE CAVALL
VELLS
AL CENTRE DE LA PLAÇA
12.00 h REPRESENTACIÓ DELS PERSONATGES DEL BALL DE GITANES DEL VALLÈS. I TOT SEGUIT, BALLADA DE TOTES LES COLLES PARTICIPANTS. (TOT A LA PLAÇA-1)
- Entrada diablots
- Ball diablots
- Entrada capità de cavall
- Demanar permís i lloc per fer la ballada
- Sortida capità de cavall
- Entrada vells
- Ball vells
- Entrada colles
- Final última tanda, sortida en comitiva
RECORDATORI D’ALGUNS DETALLS RELACIONATS
AMB ELS PERSONATGES
- Les cadires pels vells s’han de posar mentre aquests fan el passeig d’entrada.
- Cada poble ha de dur les seves cadires: pels vells i pels nuvis.
- Els vells resten a la plaça durant les 4 tandes.
- Totes les colles de cada tanda entren amb volants i nuvis.
- Les cadires pels nuvis s’han de posar quan entren les colles de cada tanda. I a cada tanda només hi hauran les cadires dels pobles o colles que estan ballant.
- Al final de l’última tanda es marxarà en comitiva:
- Cap de diablots
- Capità de cavall
- Les diferents colles formades:
- El diablot
- Els vells
- Els volants
- Els nuvis
- Resta de balladors
Nota: A l’última tanda ballen 12 colles que representen a 10 pobles:
- Parets
- Lliçà
- Martorelles
- D. Cerdanyola
- Cerdanyola
- Perpètua
- Polinyà
- Mollet
- Sentmenat
- Castellar
La resta de pobles no representats a aquesta última tanda són 7. Tots ells han ballat a la tanda anterior, només s’haurien d’esperar 15 minuts (mentre balla l’ultima tanda). I es podrien afegir a aquesta comitiva, recordeu que els vells d’aquests pobles estan a la plaça i seria una mala jugada que tinguessin que sortir sols i al seu aire.
Aquests pobles són:
- Barberà
- La Llagosta
- Mas – Rampinyo
- Gualba
- Palau
- Ripollet
- Llinars
LLOC PER ON ENTREN ELS VELLS
| M O N E S T I R | ||
|
Parets |
PLAÇÀ |
Lliçà |
|
La LLagosta |
Barberà |
|
|
Gualba |
Mas-Rampinyo |
|
|
Cerdanyola |
A.D.Cerdanyola |
|
|
Polinyà |
Sta.Perpètua |
|
|
Sentmenat |
Mollet |
|
|
Palau |
Llinars |
|
|
Ripollet |
Castellar |
LLOC DELS VELLS QUAN JA ESTAN A LES SEVES
RESPECTIVES CADIRES
| M O N E S T I R | ||
| Lliçà | Parets | |
| Barberà | La Llagosta | |
| Mas-Rampinyo | Gualba | |
| A.D.Cerdanyola | Cerdanyola | |
| Sta.Perpètua | Polinyà | |
| Mollet | Sentmenat | |
| Llinars | Palau | |
| Castellar | Ripollet |
| Veure ordre d’actuació de les colles en els fulls successius |
Les entrades i sortides de la ballada es faran saltant al compàs del pas-doble “a la festa”.
| Les peces que es ballaran són | Contradansa |
| Catxutxa | |
| Xotis | |
| Jota |
| Com a cloenda es ballarà una sardana de germanor |
La música serà a càrrec de la cobla “Ciutat de Mataró”
LA JUNTA DE L’AGRUPACIÓ DE
COLLES DEL BALL DE GITANES DEL VALLÈS
1r. TORN (petits)
| MONESTIR | ||||||||||||
| 2. LLIÇÀ | 1. PARETS | |||||||||||
| 3. MARTORELLES | ||||||||||||
| 4. MAS – RAMPINYO | ||||||||||||
| 5. GUALBA | ||||||||||||
| 6. STA. PERPÈTUA | ||||||||||||
| 7. CERDANYOLA | ||||||||||||
| 8. LLINARS | ||||||||||||
|
9. SENTMENAT (petits-1) |
||||||||||||
|
11. CASTELLAR (petits) |
||||||||||||
|
10. SENTMENAT (petits-2) |
||||||||||||
| PLAÇA 2 | ||||||||||||
| 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 | ||
| Castellar (petits) | Sentmenat (petits-2) | Sentmenat (petits-1) | Llinars | Cerdanyola | Sta. Perpètua | Gualba | Mas - Rampinyo | Martorelles | Lliçà d’Amunt | Parets | ||
2n. TORN (mitjans)
| MONESTIR | |||||||||
| 2. LLIÇÀ | 1. PARETS | ||||||||
| 4. MAS – RAMPINYO | 3. MARTORELLES | ||||||||
| 6. MOLLET | 5. CERDANYOLA | ||||||||
|
8. CASTELLAR (infantils) |
7. SENTMENAT (juvenils) |
||||||||
|
9. CASTELLAR (joves) |
10. PALAU (petits) |
||||||||
| PLAÇA 2 | |||||||||
| 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
| Palau (petits) | Castellar (joves) | Castellar (infantils) | Sentmenat(juvenils) | Mollet | Cerdanyola | Mas - Rampinyo | Martorelles | Lliçà d’Amunt | Parets |
3r. TORN (grans)
| MONESTIR | ||||||||||||
| 2. BARBERÀ | 1. PARETS | |||||||||||
| 3. LA LLAGOSTA | ||||||||||||
| 4. MAS – RAMPINYO | ||||||||||||
| 5. GUALBA | ||||||||||||
| 6. STA. PERPÈTUA | ||||||||||||
|
7. SENTMENAT (promesos) |
||||||||||||
| 8. LLINARS | ||||||||||||
| 9. PALAU | ||||||||||||
|
10. CASTELLAR (solters) |
||||||||||||
| 11. RIPOLLET | ||||||||||||
| PLAÇA 2 | ||||||||||||
| 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 | ||
| Ripollet | Castellar (solters) | Palau | Llinars | Sentmenat (promesos) | Sta. Perpètua | Gualba | Mas - Rampinyo | La Llagosta | Barberà | Parets | ||
4t. TORN (veterans)
| MONESTIR | |||||||||||
| 2. LLIÇÀ | 1. PARETS | ||||||||||
| 4. A. D. CERDANYOLA | 3. MARTORELLES | ||||||||||
| 6. STA. PERPÈTUA | 5. CERDANYOLA | ||||||||||
| 8. MOLLET | 7. POLINYÀ | ||||||||||
|
10. CASTELLAR (casats) |
9. SENTMENAT | ||||||||||
|
11. CASTELLAR (casades) |
12. CASTELLAR (veterans) |
||||||||||
| PLAÇA 2 | |||||||||||
| 12 | 11 | 10 | 9 | 8 | 7 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
| Castellar (veterans) | Castellar (casades) | Castellar (casats) | Sentmenat | Mollet | Polinyà | Sta. Perpètua | Cerdanyola | A. D. Cerdanyola | Martorelles | Lliçà d’Amunt | Parets |
Seguidament es mostren els vídeos de la festa 25a Trobada a Montserrat de les Colles del Ball de Gitanes del Vallès i mostra de tots els elements del ball:
Malauradament a finals de l’any 2005, aproximadament es deixen de ballar gitanes a Mas Rampinyo.
El Sr Fidel Casajuana, en la seva web, segueix fent unes consideracions que no mancades d’esperança, impliquen l’esforç de molta gent: “no se si és reprendrà l’activitat d’aquest ball, d’aquesta tradició, però al menys queda aquest testimoni gràfic d’una època on les Gitanes eren un Ball força arrelat a Mas Rampinyo”.
Fa molts anys que a Mas Rampinyo es ballava aquest ball, fins fa poc encara comptaven amb unes colles, malauradament, de moment, ha desaparegut el grup com a tal.
El primer intent després de la desfeta per a revifar les colles de Gitanes de Mas Rampinyo va ser l’any 2008 quan en la revista El Veïnat es va fer una crida a tots els antics dansaires per a participar en la cercavila, amb la intenció de tornar a animar als balladors i balladores.
Aplec del Ball de Gitanes a Montserrat . Any ?.
Aplec del Ball de Gitanes a Montserrat . Any ?.
Les ganes mai hi falten però de vegades l’esperit és el que no està suficientment en equilibri. A l’espera de millors temps queden aquestes darreres paraules aparegudes el la revista local “El Veïnat”. Any 2008.
Una vegada desapareguda la presència del Ball de Gitanes a Mas Rampinyo, esporàdicament els antics balladors es reunien per a ballar per la festa major, això no vol dir que ho fessin cada any.
L’any 2010 ho van fer al poliesportiu de l’Escola Elvira Cuyàs situada al final del Carrer del Sol a Mas Rampinyo.
Preparats per a ballar Gitanes. Any 2010.
Ball de Gitanes de Mas Rampinyo a les escoles Elvira Cuyàs. Pas d’entrada. Any 2010.
Any 2011 a 2020:
Darrerament Mas Rampinyo va fer un cap gros en memòria d'en Cinto recordant la gran tasca que va fer pel Ball de Gitanes i La Unió.
El 29 de setembre de 2017 va tenir lloc l'acte d'entrega del premi Dalmau que otorga l'Ajuntament de Montcada. Guardó que es lliura dirant la gala de presentació de la nova temporada d'espectacles. Joan Monclús i Casablanca de 65 anys, ballador i mestre de dansa de les colles de gitanes de Mas Rampinyo i continuador de l'Esbart La Unió, va ser distingit amb aquest premi que es lliura a les persones que han estat especialment actives en les aportacions a les arts escèniques. D'aquesta cerimònia podeu veure'l entre els minuts 1:06:20 al 1:20:50.
A finals del mes d'octubre de 2018, en Jordi Álvarez, ex ballador de l'Esbart Dansaire La Unió de Mas Rampinyo i ballador del Ball de Gitanes, es va posar en contacte, després de molts anys, amb en Joan Monclús i Casablanca. La finalitat de l'entrevista: fer reviure l'esbart i les gitanes una altra vegada a Mas Rampinyo.
Quan el cos de dansa de l’Esbart Dansaire La Unió de Mas-Rampinyo es va des-fer. En Joan Monclús va anar a dirigir el cos de dansa de l’Esbart Sant Marçal de Cerdanyola i en Jordi Álvarez va anar a ballar a l’Esbart de Granollers i després i fins ara ha estat ballant en l’Esbart Ciutat Comtal de Barcelona.
Com deia Jordi Álvarez: "Joan el proper dissabte serà la meva última actuació amb l’Esbart Ciutat Comtal, ja tinc 44 anys, i m’agradaria parlar amb tu sobre allò que hem comentat en moltes ocasions de tornar a iniciar l’Esbart i les Gitanes a Mas - Rampinyo". En Joan Monclús li va contestar: "trobem-nos i en parlem".
Es vam trobar, en vam parlar i van decidir tirar-ho endavant.
Van decidir començar amb la creació d’una secció infantil, amb nens i nenes de 6 a 9 anys.
El primer que volen fer es:
Per una part, constituir un grup de treball.
Per altra part, trobar joves (nois i noies) perquè portin aquesta secció infantil. Ja que, és millor que la secció infantil la porti gent jove, són més propers als nens i tenen més empatia.
Aquestes iniciatives, entre altres, son les que donen sentit aquesta web on es recullen i testimonien finals i inicis, passats i presents quasi a temps real. Esperem que aquesta iniciativa doni els fruïts esperats.
Sembla ser que darrerament l'any 2019, després de la Trobada de Colles del Ball de Gitanes a Montserrat, per part de la Presidenta de Societat La Unió de Mas Rampinyo Montserrat Escrigas hi ha una ferma voluntat en rebifar l'esperit de les gitanes a Mas Rampinyo.
La Indumentària:
Com en la resta dels pobles el vestuari per a ballar les Gitanes, en un principi, estava fet utilitzant com a base la indumentària de diari o de diumenges, que disposava la gent. El més comú era que els homes, per a seguir la moda antiga del pantaló a mitja cama (s XVII, s XVIII) s’arremanguessin el pantaló llarg fins sota genoll, emulant el pantaló o calça antiga.
Pel que fa les dones i o nenes aprofitaven l’època de gitanes per a estrenar vestit d’estiu. Clar esta que qui no tenia possibilitats aprofitava els vestits de germanes, mare, etc... amb alguns retocs que els fessin únics.
Arribada una època (anys 40 s XX) les balladores ja lluïen vestits fets expressament per al Ball de Gitanes.
Les balladores: A Mas Rampinyo solien tenir alguna que altra modista que feia els vestits per les colles d’aquesta població.
A casa la Mercè Puig, per exemple, tenien una modista, filla de Mas Rampinyo, i que vivia a Sant Feliu de Codines; la Sra. Maria Grau i baixava a fer les proves a Mas Rampinyo.
Esbossos d’una modista per als models de dona del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo. Any 1977.
Mercè Puig i Francesc Borras. Parella del grup de grans de l'any 1978, mostrant el vestuari.
Els balladors: Aquests solien portar pantaló llarg fosc arremangat ( 1905 – 1990 ) fins a sota genoll, deixant veure el lligat de les espardenyes que duien petits cascavells cosits en la part de dalt de la puntera.
Des de l'any 1990 en endavant la colla de casats continua portant el mateix tipus de pantaló i els balladors joves que formen l'esbart portaran pantaló negre de vellut curt fins sota genoll.
Una americana fosca a conjunt dels pantalons, que es treien després de la salutació de l’Entrada.
Una manta embolicada al cos que també es treien després de la salutació de l’Entrada.
Aquesta manta que els homes duien embolicant el cos tenia moltes utilitats: escalfar-se, aixoplugar-se, màrfega, etc...
En la següent fotografia podem veure els voluntaris catalans que van lluitar en la batalla de Tetuan (4 de febrer de 1860) amb la seva manta o tapaboques, element que se segueix utilitzant en el ball de gitanes
Cinquentenari de la batalla de Tetuan. Plaça d'armes del Parc de Barcelona, 4 de febrer de 1910. La manta o tapaboques, la van utilitzar fins i tot els soldats que anaven al front. Voluntaris del batalló de caçadors Alba de Tormes.
Faixa vermella deixada caure pel costat esquerra.
Castanyoles.
Quan l’any 1990 la colla de gitanes es va convertir en esbart, el vestuari va canviar radicalment.
La nova indumentària es va encarregar al modisto de l’Esbart de Rubí, fent aquests un primer projecte que no va tenir èxit en la colla de Mas Rampinyo, semblant, pel que fa als homes a la indumentària dels de Llinars o Sant Celoni. Un segon projecte presentat fou el que va agradar finalment als de Mas Rampinyo.
Personatges que intervenen:
A primers de s XX sembla ser que les Colles de Gitanes de Mas Rampinyo “Cal Perico” i “La Paz” i posteriorment pels anys 30 i 40 del mateix segle (colles de “La Unión, Sociedad Instructiva y Benefica”) les colles tenien diablots, un o dos, segons es pot veure en alguna de les fotografies aconseguides.
Colla de Gitanes de Mas Rampinyo amb el diablot estirat en primer terme.
Un personatge entranyable de La Unió va ser el Sr Ramon Sanahuja i Torrelles (Ramonet), sempre present en tots els actes organitzats per l’entitat i sobretot molt pendent de les desplaçaments, cercaviles i control en general de les activitats de les Gitanes i l’Esbart.
En Ramonet al capdavant de les Cercaviles, obrint pas.
Una vegada les colles de Gitanes de Mas Rampinyo es converteixen en Esbart Dansaire, l’any 1990 es recuperen aquests personatges entranyables del Ball de Gitanes: diablots, capità de cavall, volants, vell i vella, etc.
L’any 1990 es recuperen els personatges típics del Ball de Gitanes. Tot i que no es te coneixement que haguessin hagut antigament més personatges que els diablots.
La música:
La música del Ball de Gitanes a Mas Rampinyo (entre 1915 i 1920...) la havia tocada al piano el Sr. Pere Sagués Baró i el seu germà Sr. Joaquim Sagués Baró l’acompanyava a la bateria i castanyoles.
Melodia del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo.
Posteriorment fou tocada amb cobla. Fins que les cobles van haver de deixar de tocar.
El motiu fou perquè cada vegada hi havia més colles que es presentaven per cada poble i les cobles que solien acompanyar el ball, arribats a la meitat de les actuacions, anaven perdent força de llavi i pensant que la darrera colla que ballava era la del poble amfitrió, es a dir, la que pagava. Li tocava ballar, i en innombrables ocasions, estrenar la nova dansa al so d’uns instruments que més que sonar, “gemegaven”.
De comú acord entre els pobles, van decidir fer unes partitures noves per a ésser tocades per a un grup de música electrònica: “Els Edens” Aquest grup musical va ésser durant molts anys quins acompanyaven les colles del Ball de Gitanes de molts del pobles del Vallès. Estava format per un saxo, un teclat, un baix elèctric...
També els balladors i balladores toquen les castanyoles, que són les que marquen el ritme del ball i acompanyen en les parts mudes. Aquestes s’agafen d'una forma especial i es fan picar i repicar d'una forma ben característica.
Castanyoles amb les que toquen les Gitanes a Mas Rampinyo
Toc de castanyoles per al Xotis:
Toc de castanyoles per a la Catxutxa:
Toc de castanyoles per a la Jota:
Existeixen partitures per a Cobla i per a Conjunt. També hi ha partitures dels Vals-jota i Maçurca.
L'any 1995 es va editar un CD sonat per la Cobla Principal de la Bisbal titulat "Balls de Gitanes del Vallès, del qual es mostra la música en aquest treball. Les persones que hi van col·laborar van ser: Lourdes González de l'Esbart Dansaire Palauenc i l'assessorament de Joan Monclús de Mas Rampinyo i d'en Llorenç Sala de Polinyà. La direcció va anar a càrrec de Francesc Cassú, flaviol: Pere Rabasseda, tenores: Josep Gispert i Jordi Parrot, trompetes: Josep Ramon Prats, David Escobar i Albert Font, trombó: Gabriel Duch, fiscorns: Josep riumalló i Pere Cortada, Contrabaix: Joan Xandrich. Enregistrat a l'Estudi 84 de Barcelona per David Casamitjana i Joan Sirvent.
Caràtula de l'esmentat CD.
El ball:
A tal efecte us presentem una gravació del ball de gitanes tal com el feia la colla de Mas Rampinyo (Esbart La Unió) l'any 1996.
Aquesta filmació mostra la darrera versió del Ball de Gitanes de Mas Rampinyo que és una recopilació de passos i figures del ball d'anys anteriors i altres de nous. No hem d'oblidar que la característica del Ball de Gitanes del Vallès és precisament la competició entre colles amb: vestuari, danses, coreografies i passos de ball que normalment corre a càrrec del director de cada colla.
Bibliografia:
Montcada 1900/1925 Un quart de segle. Fundació Cultural Montcada. Any 1983.
Obra Inèdita de Bernard Leblon: Antroponímia dels gitanos de Catalunya. Jean-Paul Escudero.
La Vanguardia. Artícle “Costumbres del Vallés” (El Ball de les Gitanes) Any 1928.
La Vanguardia. Artícle. Pàg 32. Dimecres 26 de febrer de 1928.
La Vanguardia. Artícle. Pàg 26. Dimecres 5 de març de 1930.
La Vanguardia. Artícle. Pàg 28. Dissabte 21 de febrer de 1931.
La Vanguardia. Artícle. Pàg 21. Dimecres 14 de febrer de 1934.
El Mundo Deportivo. Portada 19 de juliol de 1936.
Francisco Lacruz. El Alzamiento la Revolución y el Terror en Barcelona 1936 19 julio - 26 enero 1939.
La Vanguardia Española. Artícle. Pàg 32. Dissabte 6 de maig de 1967.
Detall memòria de les actuacions de l’Esbart La Unió de Mas Rampinyo des de la data de la seva creació 1976 fins l’any 1980. Any 1980.
El Veïnat del Mas Rampinyo. Ditat per “La Unió”. Núm 1. Desembre de 1983.
La Vanguardia. Artícle. Pàg 14. Dissabte 27 d’abril de 1991
La Unió 75 anys d’Història – Mas Rampinyo- 1921-1996. Any 1996.
Programa de Festa Major de Mas Rampinyo de l’any 1996.
Programa de Festa Major de Mas Rampinyo de l’any 1998.
El Veïnat de Mas Rampinyo.
Programa de Festa Major de Mas Rampinyo de l’any 2002.
Programa de Festa Major de Mas Rampinyo de l’any 2003.
Programa de Festa Major de Mas Rampinyo de l’any 2004.
El Veïnat de Mas Rampinyo. Edita “La Unió”. Núm 60 abril de 2008.
Fons consultades:
Arxiu Ubach (Fundació Cultural Montcada)
Arxiu Gavin. Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer)
Arxiu de “La Unió” Mas Rampinyo
Arxiu personal de Joan Monclús i Casajuana (Mas Rampinyo)
Arxiu personal de M Carme Escrigas
Arxiu Personal de Joan Monclús i Cirera
Hemeroteca de La Vanguardia.
Bloc de Fidel (Mas Rampinyo)
Facebook Gitanes Mas Rampinyo
Arxiu de Frederic Gaude i Pardillos.
Arxiu fotogràfic de l’autor. Frederic Gaude Viñas.
