Ball de bastons de Malpàs

El ball de bastons de Malpàs és una tradició immemorial. Precisament pel fet que és
una dansa antiga i mil·lenària, ha anat sofrint un desgast propi de l'evolució dels costums, l'economia, l'emigració, la demografia... que li ha fet perdre algunes de les parts del ball que, segons algunes veus, van arribar a ésser dotze.
Joan Amades se'n fa ressò i recull algunes particularitats del ball de bastons de Malpàs, en el volum IV del Costumari Català. Però en linies generals, i com quasi tots els productes culturals folklòrics, la dansa té una vida 'apartada', 'silenciosa' i local; la qual cosa no vol dir que el poble de Malpàs no hagi viscut amb intensitat les vibracions i la pròpia marxa del ball, sinó tot el contrari: hi ha una identificació total entre la gent del poble, la dansa i
Malpàs.

El 29 de juny és la Festa Major de Sant Pere, que se celebra a Malpàs, on fan el Ball de Bastons, per la tarda. Antigament es ballava després de sortir de missa i fer una cercavila fins la casa rectoral. És l'únic poble de l'Alta Ribagorça que conserva aquesta típica i arrelada tradició, protagonitzada únicament per homes. A la fi del ball de bastons s'oferix coca i vi per a tots els assistents. Els ball compta amb una lletra que comença amb les següents paraules: "pastore-la galana..." nom amb que també se'l coneix. Acostumen a sonar el ball el grup "Ribatònics"

La indumentària:

Camisa blanca, pantaló llarg negre, faixa vermella, espardenyes de betes negres, bastons de 80 cms de llarg i 2'5 cms de diàmetre.

La música:

Lletra:

"Pastorela galana, singala de l'amor. Rossell de la singrata el teu amor me mata, me mata i me remata les alas del meu amor. Reclamo l'hermosa Carolina. Reclama l'amor al Rossinyol. Pioande se pone el ramo verde, pioando en el ramo de la flor. El Rossinyol, el Rossinyol la-la, la, la, la, la, la, la, la,la, la, la, la"

Melodia: