Cascavells, Ball de (Fals)

L'Aplec del Grau:

El poble de Fals té una gran devoció per la Mare de Déu del Grau, aquesta esta situada en una Ermita a les afores del núcli urbà. En ella s’hi fan moltes celebracions familiars.

El poble, a més a més , s’hi reuneix cada any a principis de febrer per fer la benedicció del terme, el diumenge següent a la Pentacosta per celebrar-hi l’Aplec del Grau, on s’hi balla el Ball de l’Almorraxa , el Ball de Cascavells i la Corranda, i el diumenge abans de Nadal, se celebra la Festa de l’Esperança.

L’Aplec del Grau arriba a principis de juny. A les 11 del matí comença la fira de productes naturals de les rodalies, amb embotits, vins, olis, nous, formatges ...

Seguidament, a les 12:00h, la missa.

Segueix la representació dels balls de Falç: el ball de l’Almorratxa, Balls de Corrandes i de Cascavells.

Programa de l’Aplec del Grau de l’any 1900.

Programa de festa de l'any 1919.

 

Tot seguit es reparteix, entre els assistents a l'Aplec, els clàssics panellets, que son uns panets molt petits fets a l'estil antic i cuits amb forn de llenya , el.laborats al Molí de Buixeda, expressament per aquest dia, beneïnt-los després.

A les 2 de la tarda hi té lloc un dinar popular a les alzines del Grau.

   Moment de l'entrega dels panellets.

 

       

                 Dibuixos d'Anselm Clotet. El Grau abans i després de la restauuració.

 

Aquesta és una tradició que es manté des de l'antigor, quan una epidèmia va deixar sense collita i en la gran misèria els veïns de la localitat, quins van ésser ajudats pels conciutadans de la comarca que els portaven cada dia un pa i un tupí de vi. En commemoració d'aquells fets, el poble de Fals participa d'aquesta festa popular cada any, organitzant l'Aplec de l'Ermita de la Mare de Déu del Grau. Representant a la sortida de missa aquestes danses tan significatives; que antigament es ballaven per la tarda i darrerament son ballades al matí.

Goig de Nostra Senyora del Grau de Fals. Melodía popular recollida per Ignasi Torras.

 

     

 

Programa de l’any 1911.

 

 

La recerca:

El mes de gener de 1979, el folklorista Frederic Gaude i Pardillos, en companyía del seu fill Frederic Gaude i Viñas, mentre estaven al Molí de Buxeda, al poble de Fals,va voler indagar en les manifestacions dansades d'aquella localitat del Bages, tan i tant famosa pel seu Pessebre Vivent. La gent del molí li va dir que efectivament hi havia un Ball de Cascavells i Ball de l'Almorratxa, que es ballaven per la Festa Major encara que altres balls que també es ballaven s'havien perdut, quedant únicament la música original que guardava gelosament el Sr. Jaume Grau (Cal Grauet) al fons d'un bagul, a casa seva; i algúna persona gran del poble que encara podría ser que s'enrecordés com es ballava.

Les persones que van ajudar al recull, intervenint en les explicacions dels balls, van ser el Sr Francesc Parcerisas i Junyent i Josefina Rosanas, representant els membres del Grup Dansaire de l'Aplec del Grau. El Sr Joan Clotet Antic President de l'Associació Cultural i Recreativa de Sant Vicenç de Fals. La Sra Maria Casals del Molí de Buxeda, antiga dansaire del Ball de la Morratxa. El Sr Josep Grau de Cal Mestre, antic dansaire del Ball de la Morratxa, i el Sr Jaume Grau “Grauet” i la seva esposa, quins van facilitar la música.

Les danses de les quals es va fer el recull, foren: el Ball de Cascavells, el Ball de la Morratxa i es va fer la reconstrucció del Ball de les Corrandes.

Signatura de l'acta del recull dels balls de Fals:

El dia 6 de maig de 1983 se signa l'acta del recull. Hi heren presents totes les persones que van intervenir en aquest recull, per a testimoniar de l'autenticitat del mateix.

Original de l’acta del recull signada per la gent que va intervenir l’any 1983.

 

Ball de Cascavells

Generalitats.- Voldria fer abans que rès una distinció entre els conceptes següents: “balls de cascavells” i “balls amb cascavells” :

El “ball de cascavells” és aquell que per les seves característiques (història, tradició, llegenda, coreografía, etc…) s’identifica únicament com a dansa de benvinguda, però d’orígen pírric; amb una coreogafía en la qual es barrejen les figures en rotllana i en dues rengleres de balladors.

Per altra banda els “balls amb cascavells” poden ser molt diversos, l’única condició és que els balladors portin cosits o enganxats en alguna part del cos una quantitat aleatoria de cascavells que mentre ballen fan dringar.

El Ball de Cascavells sol ésser pròpi d'una confraria, la qual guarda els camalls i les punyeres encascavellats, que són de la seva propietat, junt amb la bandera que en alguns cassos porta el capità del ball, damunt de la qual hi sol haver brodada la imatge del sant patró de la confraria.

El Ball de Cascavells es cataloga com una dansa pírrica o guerrera molt estesa per tot Catalunya i Europa. En la seva coreografía es poden veure figures que recorden moviments de duel o lluita, signe inconfundible de la seva condició guerrera.

La cita més antiga que s'ha trobat a Catalunya d'un ball en el qual els balladors portin cascavells és la que consta en la descripció de l'entrada a Barcelona, pel portal de Sant Antoni, de la Reina Isabel la Catòlica, muller del rei Ferran, efectuada l'any 1481. Diu així:

“Item, mercés ab llur panó, ab representaciò de Sant Julià cavalcant, anant a cassaen companyhia d'altres de cavall, ab una tanca feta en forma de un bosch, ab rama, del qual feren volar molta natura de ossells, ço es, coloms, tortres, guatlles, mussols e altres; e ab un ball de jovent ab cercols enremats, ab calces e berretes de grana, tots en una manera vestits, ab cascavells a les cames, faent lo ball de la tribaida, tots enremats de fulla d'heura”

En les llegendes populars, contes fantàstic, i altres creences ancestrals de la cultura europea, l'equivalent dels cascavells són les campanes i o campanetes, simbolitzades en molts cassos en la flor anomenada campaneta o de forma de campaneta, atribuïnt-li poders màgics per a foragitar els mals esperits o per altra banda per alertar-ne de bons. A més de ser un element cabalístic sobradament conegut pels alquimistes. Els cascavells i les petites campanetes, són també el que caracteritza les fades. Els porten cosits a la vestimenta. Diuen que se sap sobradament si s'acosten les fades a cavall amb tot la seva comitiva, per al fi i dolç tintineig d'aquests cascavells. Ara bé, aquests cascavells es fan dringar d’una forma rítmica que va a l’unisó del moviment dels peus dels balladors i o balladores amb una mètrica matemàtica.

Veieu doncs la relació que trobem entre el toc de campanes del campanar d'una esglèsia i el fet de córrer els carrers els balladors del ball de cascavells fent-los dringar. En els dos cassos, veiem una clara intenció d'anunciar alguna cosa, alertar d'alguna cosa, despertar alguna cosa o despertar d'alguna cosa, alerta i respecte a la vegada.

Una conclusió que podriem treure de tots aquests elements, seria la de la evolució conscient o inconscient d'aquesta manifestació dansada que anomenem Ball de Cascavells. I dic conscient o inconscient perquè en l'afany, moltes vegades, de manifestar-se, el ser humà, ejecuta accions inconscientment i sense tenir veritable coneixement de causa, però hi ha sempre alguna cosa que el fa ejecutar-les d'aquella manera i no de l'altra, tal vegada perquè en algún moment ha estat la font que fa ejecutar l'acció, en el seu conscient. Per tant podria concluïr que: Si be més modernament aquests balls han sigut ballats per homes i dones indistintament o bé per parelles mixtes, en un passat no molt llunyà, eren els homes sols qui ejecutaven aquestes danses. Quan aquestes danses van ser interpretades per nens, van adquirir unes cognotacions religioses (Ball de Bastons de Cardona, Contrapàs Garrofí de Moià, etc...) tan és així que es ballaven o s'entraven ballat dins l'esglèsia; investin als balladors d'una autoritat quasi sagrada, sent els custodis de les reliquies del Sant, actuant d'angelets custodis, purs i sense pecat i curiosament sense deixar de exhibir en les seves evolucions la seva clara faiçó pírrica. Als ulls del poble , aquesta autoritat era vista com:  -  Acosteu-vos feu el que tingueu que fer però en comte, alerta que aquí estem nosaltres, els soldats de la puresa i la pau. I naturalment tota aquesta moixiganga no es mou sense el dringar de les campanes, campanetes, picarols, esquelles, etc....amb un profund respecte.

Genèricament el ball de cascavells era ballat de diferents maneres i amb variades aplicacións.

Altra aplicació del ball de cascavells era la que feien algúns pobles de l'alt Pallars. Acabada la festa major, els fadrins organitzaven aquest ball i tot ballant-lo sortíen als afores del poble per acomiadar els forasters, acompannyant-los fiins un bon troç lluny. Els forasters corresponien al jovent fent algún donatiu en metàlic. Aquesta aplicació del ball acostumada fins els inicis del segle XX, a la Vall de Bohí, i pot ser la supervivència d'un costum hospitalari primitiu.

En molts llocs es ballava i enguany encara es balla la vigilia de festa major, amb la finalitat de fer saber i anunciar als veïns que la festa esta apunt de començar; en aquest cas té el caràcter d'una cercavila i pot ésser considerat el ball de cascavells com una variant del Ball del bon jorn. En algúns pobles és ballat també el primer dia de la festa major amb la mateixa finalitat d'iniciar amb alegria la diada.

Al Pla del Bages concretament, acostumaven a ballar-lo acompanyant-se d'esquellots. D'aquesta manera substituïen les polaines amb cascavells per esquellots que es penjaven al coll amb corretges i guarniments de les cavalleries, plens de campanetes i grossos picarols. I així obsequiaven al viduu, nou casat, amb una incordiant i ensordidora dansa fins que es dignava a pagar una quantitat de diners que, sempre regatejant abdues parts, acordaven.

En altres contrades properes a Manresa, el ball de cascavells formava part d'un número de caramelles.

La primera referencia escrita del ball de cascavells de Súria data de l’any 1594, on s’explica que a la comarca del Bages es feia el ball per acompanyar les caramelles i recollir donatius per oferir a la Mare de Déu del Roser.

Els caramellaires de Cardona són documentats al segle XVI i per Pasqua les diverses colles del municipi fan les seves cantades. El Dilluns de Pasqua se celebra un aplec a l'ermita de la Mare de Déu de Lourdes. Quan arriba Corpus, per la vuitada, cada dia de la setmana celebra festes un barri de la població. El primer de maig es fa la festa de l'Arròs a la font de Guitart i el quart diumenge de maig es fa un aplec a l'ermita de la Mare de Déu del Remei. El diumenge després del 6 d'agost, es fa un aplec a l'ermita de Sant Salvador amb el tradicional ball de cascavells…

A Vilaller, encara el ballaven a finals del segle XIX amb una tonada viva a dos per quatre. Els balladors portaven els clàassics camalls o polaines guarnides amb cascavells i un mocador de seda atravessat diagonalment damunt del pit. La ballada la feien anant a la processó, el dia de Sant Roc i es posaven en dos grups, un a cada banda del camí que anava seguint la comitiva. En sonar els músics la tonada del ball, els dansaires seguien el ritme ballant i fent ondes i arcs de cercle que tenien per corda la vora del camí; de tant en tant tornaven enrrere i anaven a fer reverència davant la imatge de Sant Roc que diuen quatre joves, els majordoms. Sembla ser que deixaren de ballar aquest ball per a ésser molt cansat.

Al Rosselló, pren el nom de Cascavellada o Danso di Cascavèu i era ballada en molts indrets cap l'any 1850-60. A les derreries del segle XIX era ballada en molt poques poblacions de la comarca.

De fet en tots els paisos hi podem trobar algún ball de cascavells o amb cascavells. A Mexic per exemple, un dels balladors del Ball del cèrvol dels Taraumaras, porta cosits a unes enormes polaines infinitat de capolls de cuc de seda que degudament assecats, tallats i el.laborats a tall de petits esquellots o campanetes, fan sonar mentre ballen.

En l'induisme, es creu que Siva va crear l'univers amb una dansa cósmica: el Kathak. De molt antic aquestes danses eren ballades als temples; els ballarins eren conta-contes que, através dels seus balls instruïen en la religió, al poble. Amb l'arribada dels perses, el Kathak, va sortir dels temples i s'introduï en els palaus, on els reis competien entre ells per tenir en les seves corts els músics i ballarins més virtuosos, convertint-se en auténtics mecenes d'aquesta dansa. El ballarí porta una ristra de cascavells lligada als turmells, formant part de la percussió ; a cada so corresponen el que es denomina un “bol” diferent i que be es podria comparar a la onomatopeia del que seria el toc de castanyoles -rià-rià-pità-. De fet en qualsevol continent podem trobar balls i danses ballades amb cascavells…

A més hi han moltíssims altres balls, a casa nostra, en els quals els cascavells son un element importat en la seva execució que de no ser per altres connotacions pròpies, també, alguns, podríem catalogar-los de balls de cascavells o amb cascavells; aquests son entre altres: L'Espolsada de Premià de Dalt, Ball de Totdiumenge al Pallars, Contrapàs Garrofí de Moià, Balls de bastons, altres Entremesos, etc... En el Pallars, per exemple, era costum de ballar el Ball Pla posant-se els homes un gran cascavell dins la llarga barretina, tenint molt de mèrit el ballador que més es feia sentir. Fins i tot el Ballet de Déu s'havia ballat en alguna contrada d'aquesta manera.

En alguns cassos els homes substituïen els botons de la seva indumentària per menuts cascavells i les dones igualment ho feien posant petits picarols en els seus tocats (Ball de Gitanes popular al Vallès) costum possiblement importada des de els pobles nòmades de la Europa central i de l'èst. Actualment un costum arrelat en la majoria de les colles del Ball de Gitanes del Vallès, és portar petits cascavells cosits a les espardenyes. Aquest costum no obeia més que al desig de conduir un remoreig metàl·lic durant la dansa per tal de fer més pompa i gala, i per a donar més al.legría a la festa; encara que si haguessim de remuntar-nos al veritable orígen, quasi de ben segur que hi trobaríem algun ritus o creeça popular barreja entre religió i superstició.

La versió castellana del fet de substituir en els balls els botons per cascavells s'anomena “Danzas de botón” havent-hi les varietats de “botón gordo” i “botón chico” segons siguin ballades amb botons grossos o botons petits…

De balls de cascavells a Catalunya n'hem pogut trobar a: Agramunt, Ametlla de Merola, Ardèvol, Artesa de Segre, Balsareny, Basella, Durro, Cardona, Caserres, Fals, Figuerola, Fontanet, Fraga, Gironella, Gualter, Guils, Isona, Llanera de Segarra, Lloret, Llimiana, Montsonís, Oliana, Pobla de Segur, Pons, Puigreig, Rinet, Salàs del Pallars, Sallent, Sant Llorenç de la Castanya, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor, Serrateix, Solsona, Su, Súria, Taüll, Terrassa, Tossal, Torà, Tous, Vallferosa, Vilaller. Per tant podriem dir que la influencia del ball de cascavells es concentra bàsicament al Bages i les terres de Ponent i entre els punts més extrems com  Taüll i Fraga.

El Ball de Cascavells de Fals, és una dansa importada possiblement d'algún poble de la comarca o bé de la Segarra, es creu que posterior a l’any 1920.

Per a la seva execució, els balladors i, o balladores, copegen fortament al terra amb els peus amb la finalitat de fer dringar al ritme de la música els cascavells que porten presos normalment en les polaines, i amb aquest repiqueteig acompanyen la part harmònica rítmica de la música.

Aquesta tradició del Ball de cascavells està molt lligada a les caramelles. La tradició de fer caramelles al poble de Fonollosa ja és molt antiga. Abans de la II República (1931-1939) els homes ja sortien per les cases del poble a cantar una sardana i un vals, i a ballar el Ball de Cascavells (que va ser personificat a Fonollosa, inspirat en la música de l’Himne de Riego).

A inicis del 1960, amb l’arribada de Mn. Ramon Reguant s’introdueix a les caramelles el Ball de Bastons, portat per aquest mossèn de l’anterior poble on havia estat, Súria. L’ensenyança d’aquesta dansa a homes i joves (juntament amb el Ball de Cascavells) van fer que la tradició d’aquests balls hagi arribat fins als nostres dies.

El 1965 es va integrar les dones en la celebració d’aquesta festa, i amb elles tot un seguit de balls del folklore català que canviaven any rere any. Des d’aleshores, el nombre de participants i grups de caramellaires ha anat creixent -entre grans, joves i petits- fins a gairebé un centenar.

En aquella època, els caramellaires iniciaven el seu recorregut el dissabte al matí, voltant a peu per les cases del poble, acompanyats d’una mula guarnida per l’ocasió. Els veïns els donaven, generalment, ous, que es guardaven dins de l’albarda que portava penjada la mula, i que es repartien el dilluns de Pasqua a la plaça del poble entre tots els caramellaires.

Durant uns anys, l’Església va prohibir de sortir a cantar caramelles el dissabte al matí, i els caramellaires havien d’esperar a fer-ho  després del toc de ‘l’Al.leluia’ que es donava a la Missa de les 12 de la nit. Amb ‘jeeps’ engalanats amb cintes lluents, i més endavant amb els tractors guarnits amb branques de boix, al cap de poc, ja van poder tornar a començar la festa el dissabte de matí.

La celebració de la Pasqua sempre acabava el diumenge a la tarda amb un ball de cloenda on l’abanderat (el jove responsable de la colla aquell any) treia a ballar les mestresses de les cases que havien donat menjar als caramellaires.

Als anys 1971-72 es van fer les caramelles juntament amb el poble de Camps, i també fou l’any que s’inicià la tradició, que perdura fins els nostres dies, de l’Aplec de Caramelles, una trobada de colles de caramellaires que actualment agrupa les colles de Salelles, Castellfollit de Boix, Aguilar de Segarra i Fonollosa). Aquest aplec té lloc al cap de quinze dies després de Pasqua, i l’organitza cada any un dels pobles participants.

També per les Caramelles ( ?) s’ha ballat el ball de Cascavells; tal és el cas de l’any 2005 per exemple:

« Arriba la Pasqua Florida el dia 27 de març. Després de dies d’assaigs, es va fer la primera cantada i

ballada de Caramelles la nit del dissabte 26 de març a la Vetlla Pasqual. Acabada la celebració es va

cantar i ballar a la plaça de l'església pel nucli vell i nou, seguidament al raval del Torrent, i a continuació

cap al Casal. Enguany amb les cançons : “Cara de Pasqua” i “Vida” a càrrec dels grans i “Olors de

primavera” a càrrec dels més petits; les tres cançons escrites i musicades per Josep Macià. Els balls :

“Cervolets”, “Cintes”, “Tirotitaina”, “Morisca”, “Ball de Bastons”, i “Ball de Cascavells de Fals”.

Un any més, un bon ressopó ofert per les cases del Torrent: Cal Cabot, Ca l'Agustí i Oliveres, va posar punt

i final a la celebració del dissabte de Pasqua.

L'endemà, dia 11, a les 8 del matí es va oferir un esmorzar a "La Mallola". Seguidament els caramellaires

van fer cantades i ballades a diversos indrets i cases del poble: El Clot, La Creu, La Masia de Canet de Fals,

Cal Tico Nou, per acabar al migdia a la plaça de l’església. A la tarda es va anar a Can Serra, el Frontó de

Canet i al Molí de Boixeda. El fi de festa va tenir lloc al Casal, amb una degustació de la tradicional i

monumental Mona de Pasqua.”

La proximitat de poblacions que també tenen en la seva història popular balls de cascavells com: Súria, Sallent, St Mateu del Bages, Ametlla de Merola, Santpedor, Su, Cardona, Balsareny, Solsona…ha propiciat que l’arrel es mantingui fresca fins l’actualitat.

 

 

 

 

Indumentària.- L' indumentària que s'utilitzava per a ballar-lo a Fals l'any del seu recull, era:

Dones: Faldilla de cretona estampada, brusa blanca, ret, mitenes, mitges blanques i espardenyes. Porten també un petit davantal.

Homes: Vestit de català amb calça curta, camisa blanca, faixa vermella, mitges blanques i espardenyes.

Balladors del ball de cascavells de Fals.

 

 

 

 

 

 

 

 

La música :

Transcripció musical : Frederic Gaude i Pardillos.

 

Música de balls de Fals per a esser ballats seguits:

L'any 1979, Frederic Gaude i Pardillos, encarrega al mestre Agustí Cohí i Grau, l'instrumentació per a cobla d'aquests tres balls, tan per a ésser dansats seguits o per separat. La primera instrumentació disposa d'una glosa musical d'inici que no es balla, per donar pas als tres balls amb el següent ordre: Glosa musical, Ball de Cascavells, Ballet de Déu o Ball de l'Almorratxa i Corrandes.

Partitura dels Balls de Fals, per a ésser ballats seguits; feta pel mestre Agustí Cohí i Grau, l'any 1979 per encàrrec d'en Frederic Gaude i Pardillos.

 

A més existeix una gravació en CD amb la música del Ball de Cascavells, Ballet de Déu o Ball de l’Almorratxa i Corranda, i els goigs de la Mare de Déu del Grau, titulat: “música tradicional de Fals”. Enregistrats per la Cobla Ciutat de Manresa, el Cor de Fals i els Ministrils del Raval.

 

 

 

 

 

 

 

 

Descripció de la coreografia del ball:

Voldria alertar al lector de les diferències coreogràfiques de la versió actual del ball i la que es va recollir l'any 1979 ballada pels balladors i balladores del poble.

Aquesta que segueix és la transcripció original mecanografiada que va escriure el mestre Frederic Gaude i Pardillos corresponent al recull realitzat l'any 1979.

Coreografia original  del mateix recull; mecanografiada i dibuixada a mà  per Frederic Gaude i Pardillos.

 

Ball de Cascavells de Fals. (rodones cancentriques).

Ball de Cascavells de Fals. 23 de març de 2008. (figura que seguéis a l’entrada; saltant en rodona)

Ball de Cascavells de Fals. 3 de juny de 2006. (cosses laterals a la contraparella i a la parella. En aquesta figura cal remarcar que els balladors i balladores s'agafen de mans i es deixen anar per girar)

 

Ball de Cascavells de Fals. Any 1983. (molinet gran)

Ball de Cascavells de Fals. 23 de març de 2008. (molinets petits de 2 parelles. Detall de com s’agafen les parelles en el molinet)

Ball de Cascavells de Fals. 23 de març de 2008. (fileres enfrontades, en primera vegada. En l'època del recull que acabem d'explicar, els balladors i balladores al fer aquesta figura no s'agafaven les mans; tant ells com elles, les portaven a la cintura)

Ball de Cascavells de Fals. 23 de març de 2008. (fileres enfrontades, en segona vegada. En l'època del recull que acabem d'explicar, els balladors i balladores al fer aquesta figura no s'agafaven les mans; tant ells com elles, les portaven a la cintura)

Ball de Cascavells de Fals. Any 1983. (sardana final)

 

 

 

 

 

 

 

 

Reconeixement popular per les tasques del recull:

L'any 2006, el poble de Fals decideix instaurar una nova celebració, una festa que vol homenatjar les persones que en algún moment de la seva vida han realitzat algúna tasca en prò d'aquest petit llogarret, veí de Camps, Canet i Fonollosa.

Aquest primer homenatge va ser per a la persona del folklorista Frederic Gaude i Pardillos, que l'any 1975 va fer el recull i restauració dels balls de Fals.

Aquest homenatge es va dur a terme a l'Ermita de la Mare de Déu del Grauet, el dia 17 de desembre de 2006, enmarcat dins la Festa de l’Esperança 2006, en época d’Advent, festa que en el nostre poble va unida a les ofrenes en agraïment a les collites; la que s’anomena popularment “Festa de la Collita”.

L'any 1981, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va concedir al poble de Fals la Garlanda d'Argent per la seva tasca de recuperació i conservació de les tradicions locals.

Programa de mà de la Festa de l'Esperança, 2006.

 

Hi va assistir tot el poble, representants de les diferents entitats, consistori, els priors d'aquest any, i les persones que van intervenir en les tasques de recerca fetes per en Frederic Gaude. A excepció del Sr Grau que malauradament era traspassat.

L'Ofici el va conduïr el Mossèn. Dins mateix de l'Ermita, el Mossn i la Priora van exposar el perquè d'aquesta festa homenatge, a tots els assistents i van donar les gracies al Sr Gaude elogiant la tasca feta en prò de la cultura catalana, fent-li entrega d'un preciós recordatòri d'aquest acte.

Dins de l'Ermita del Grau. Frederic Gaude i Pardillos, acompanyat d'algúuns membres de la seva faimlia , el Mossen , la vidua del Sr. Grau (Grauet), la Sra.  i els Srs. Parcerises.

 

A la sortida de l'Ermita es va obsequiar als assitents amb coca i vi. Mentre, la gent, va començar a jugar al joc del Torroner. El Sr. Valentí Vila, de Ca l'Agustí de Falç, és el darrer Torroner que existeix. Un joc que un dia fou molt extés i conegut per tota la comarca i que ara es juga per la Festa de l’Esperança, després de la missa i davant mateix de l'Ermita de la Verge del Grauet. El benefici és per l'esglèsia. Acompanya aquest joc la rifa del pollastre que es realitza paral.lelament.

Joc popular del “Torroner”. Realitzat pel Sr. Valentí Vila. Desembre de 2006.

 

El joc del Torroner, es juga a la carta més alta. El Torroner posa damunt la taula grups de tres cartes boca avall i una descoberta que marcarà el pal i número que s'ha de superar. Cada participant aposta una moneda (€) deixant-la damunt de la pila seleccionada. El concursant que te la carta del trunfo que hi ha descobert i el supera, és el que guanya i s'emporta una roda de torró.

El sogre del Sr. Valentí Vila, anomenat Josep Fosas ja es dedicava a aquest afer a primers del segle XX.

La festa va acabar amb un dinar de germanor amb els representants de les entitats, al casal.

 

 

 

 

 

 

 

Projecció dels balls de Fals:

Des que Frederic Gaude i Pardillos va realitzar el recull, molts son els Esbarts Dansaires de Catalunya que han tingut en un moment o altre en els seus repertoris algún d'aquests balls. Aixó és degut a la tasca de divulgació que ha anat fent durant tots aquests anys, i que ha seguit els seus fills tant  per Esbarts, Escoles, Instituts, o bé en conferències, cursets de mestratge, etc…

Frederic Gaude i Pardillos també va ensenyar el Ball de Cascavells de Fals , l'any 1989, per l'Aplec d'Esbarts a Montserrat que organitza anyalment l'Obra del Ballet Popular Una tasca de difussió que ha fet que arreu es coneguin una mica més aquestes tradicions ancestrals que formen part de l'història del nostre poble, i més especificament de la vila de Fals.

Programa de mà del XXXXII Aplec d’Esbarts a Montserrat de  l’any 1989.

 

Per l'aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat de l'any 2022 s'ha programat novament el ball de cascavells de Fals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografía:

Cançoner provençal (Cançoner Gil)
Mitjan s. XIV
Pergamí. 128 f. ; 315 x 235 mm
Caplletres il·luminades i historiades; rúbriques i calderons en vermell. Ms.146.

“Records”. Bosch de la Trinxeria.

Programa de l’Aplec del Grau de l’any 1900.

Programa de l’Aplec del Grau de l’any 1911.

Manual per a recerques d’Ednografía de Catalunya (UB) Any 1922.

Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Vol I. Any 1936.

“Folkloristas e Instituciones Folkloricas del Mundo” Felix Coluccio. Any 1951.

"Les caramelles, originarias de la Garrotxa y el Alto Ampurdán", en la Revista de Gerona, Josep Ma de Gironella. Any XV, 2on Trimestre 1969, nºúm 47.

"Les caramelles del día Pasqua", en Revista La Comarca, Olot, Abril 1975.

Fons documental: arxiu de l’autor.

Acta i recull del Ball de l’Almorratxa de Fals. Any 1979.

Acta i recull del Ball de Cascavellls de Fals. Any 1979.

Acta i reconstrucció del ball de Les Corrandes de Fals. Any 1979.

BUSQUETS, Pere Elías: Canigó diccionari catala-castellá i castellá-catalá, Editorial Ramón Sopena, Barcelona 1979.

“Costums i tradicions catalanes” Aureli Capmany, Ed. Laia, Barcelona, 1982.

CAMPMANY, Aureli: Costums i tradicions catalanes, Ed. Laia, Barcelona, 1982.

Programa de l’any de la restauració de l’Ermita Romànica de Ntra Sra del Grau. 1984.

MOLL, Francesc B.: Diccionari Catala-Castellá, Editorial Moll, Mallorca 1987.

“Espacio, Tiempo y Forma”, Serie Vil, H." del Arte, t. 13, 2000, pàgs. 85-133

“Música Tradicional de Fals” CD i llibret explicatiu. 25 d’octubre de 2003.

“Los vidrios esmaltados catalanes” (segles XVI i XVII)  Justina Rodríguez García.

“Memòria d’activitats de l’Associació Cultural Recreativa de Fals”. Any 2005.

Programa de mà de la Festa de l'Esperança. Any 2006

“Consorci de Promoció Turística del Cardener”. 2007

Revista del Centre Excursionista de Banyoles, núm.431, abril-juny de 2008.

https://www.acrfals.com/acrapg.htm

Fotografíes cedides pel poble de Fals. Any 2009.