El ball de cerimònia o també anomenat Sardana dels fadrins de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà - Girona) , era una dansa corporativa que el gremi custodiava amb molta cura. Aquesta tradició va substituir el Contrapàs Llarg que es ballava encara de més antic.
Un artícle del diari "La Veu de l'Empordà" de l'any 1900 explica com era la diada dels inocents a Sant Llorenç de la Muga:
"Una de les corporacions ben interessants pera la historia de la nostra terra es la que acobla als fadrins de Sant Llorens de la Muga ab el nom de Contraria dels Sants Ignoscents. Per ferne mellor conexensa siam permès a manera de proemi dedicar quatre mots al ambent local ahont s'es ella nodrida fins a arribar a nosaltres. La vila de Sant Llorens, de peus a la Muga, ab ses muralles que la cercan per ponent, clapades d' esbornachs y cura, per dedins sa típica porxada ab ayres de llotja rural, la Iglesia seguint els motlles d' un barroch decadent y aci y allà torres que la vecUan y parets que cauhen, fa 1' efecte d' una vila vinguda a menoai Axó mirada de bell envit ab uys d' escursionista, que, si fem una mica d' historia quan sàpigam que les escasses terres d' acarreu que '1 riu li dexà per aquelles espones aviat varen ser in.suflcientes pera satisfer 1' esperit emprenedor d'aquella gent, que la indústria ab els seus telers va rescabalarla de tals deficiències y ab 1' anomenada de ses indianes la vila n' hagué gros impuls en tots els ordres afeginthi per altre banda, com a factor dels seus bons temps les mines de Montdavà que li l'orni an ses fargues ab el tresor de llurs entranyes, ja no-us vindrà de nou contemplar aquells restes de grandor que, de moment, un hom no s' esplica. Mes 1' historia enclou a cada pas noves lliçons y aquexa plassa (en que'ls seus habitants duyan en llurs pròpies costums la traça de ferne d' ella una rumbosa vila) era massa fronterissa perquè '1 tragi de les derreres revoltes intcrDacionals no fes callar el brugit d' aquells telers improvisats: ab les misèries del saqueix s' hi barrejà '1 trastorn industrial que portaven els nous procediments manufacturers del primer ters , de la centúria passada y heus-aqui esplicada la seua doble ruina ab la despoblació com a róssech inevitable. D' allavors la vila s' hagué d' amparar novament als migrats recursos agricols que la vall podia oferirli sense coratje per recobrar el Uoch qu' havia assolit a costa de tants de siacrificis. La veritable capitin diminutio soferta en 1' importància social d' aquexa gent no va pas llevàrloshi la veneració Que han sentida sempre envers les seculars institucions que varen informar la seva vida local y digniflcantles, com qui 's dignifica à si mateix, vos les mostran mes a pler qu* una núvia els seus presents de noces. La de que faig mèrit inaugura ses festes gremials ab les completes que 's cantan en la vigília dels Sants (27 Decembre), y acabes que son aquestes, els joves confrares provinguts ab coves recorren al so de la cobla les hortes que 'Is hi venen a ma ahont proveexen de la hortalissa quo mes els hi agrada. Llurs propietaris tenen prou de compte en de xarles obertes a sa disposició perquè la costum immemorial diu que 'Is hi d on veritables títols pera aquesta capta. Abans aquet boti de pomona, quo diria un clàssich, era '1 companatje d' un dinar que 1' endemà solia fer la jove naya en comunitat, dinar que 's cuydava d' aparialshi la mestressa del hostal a rahó de cinch rals per barba sense faltarhi 1' amaniment del bon humor, 1' indispensable all-y-oli pressentat dins fresques fulles de col y mes qu' un home exigent no 'n poria demanar d' un gapeà celebrat entre gent jove. Arribada que es la diada dels Sants mentres se fa la passada o promulgació de les solemnitats que 's comencen, els pabordres passan la panera de casa en casa tantejant voluntats que 'Is ajudin a donar Uuhiment a la festa. Al cap de poca estona se 'n van a cercar als capellans y s' encaminan corporativa ment a I' Iglesia ahont ha de celebrar se 1' Ofici. Aquest se diu en 1' altar propi de la Confraria y en la seua part musical no s' aparta gran cosa de tants d' altres com se 'n ecsecutan en festes similars, fent mes o menos gasto de fugues, allegrettos, andantes o pizzicatos, segons I' influencia que prevaloxi sigui la clàssica dels Garandons o la novissima de la cobla dels Panots. A 1' ofertori hi ha la mística adoració del Infant de Bethlem per qui varen vessar la sanch els tendres primers martres del Cristianisme. Algun temps (com una espècie de professió de la fe bautismal de aquells), qui primer anava a adorar era la maynada, seguidament els fafadrins y al últim venian els demés fidels. Ara, si aquex estil s' es perdut, hi ha molta dèria entre les noyes per veurer quina hi pugue ser primera (fins à iiabern'lii que ja de bella arribada per ferho mes dissimuladament se posan al peu del presbiteri) perquè la primera que besa 'I Jesús es la que, segons consuetut, els nous pabordres trauhen a fer la primera dansa mal s' escaigui a ser mea lleja que la qu' ens descriu en Cervantes de 'n Sanxo mentres la llur curta estada a 1' Illa Barataria, segons felis coraparansa de qui 'm facilita bona part de materials pera aquestes notes. Abans de llevà Deu els pabordres ab molt puliment tot feut bogar les gasses blanques que cobrexen les peneres a tay d' estovalles passan el pa beneyt entre 'Is oyents després d' haverne donades les primícies al celebrant. Y la flayre del pa de casa barrejada ab la olor d' encens s' espiritualisa fins a portar el recort de les primitives oblacions dels fidels. Ab aquest acte clouen els administradors el seu comès perquè èxits que son ofici el jovent se reunex en concell a la sala d'aquex nom dalt de la volta de l'Iglesia y axó vol dir passament de comptes y elecció de pabordres. Es la única junta general ordinària del any. La elecció 's fa per majoria de vots entre *ls concorrents. L* estatut vigent, purament consuetudinari, prevé que dels tres pabordres n'hi hagi un d'a pagès. Els pabordres sortints fan entrega dels comptes als elegits de nou els quals d' aquella hora endevant se fan càrrech de 1' Administració y corren ab els gastos que hi haja a fer. Pro ahont pren veritable relleu la institució es ab la processó gremial o dels pabordres qu' es ahont per una manera típica se' els hi conferex públicament la investidura o dignitat de tals, casi be ab els honors de ritual entre les ordres de cavalleria. Mentres la bandera dels Sants surt de I' Iglesia, sota matex de 1' escala del Concell, ela novicis muntan a cavall d' una biga que' Is hi tenen preparada, de la que 'n penjan estreps pera major comodidat dels cavallers y per testa y per fondo 'n surten barrots ahont apuntan els muscles els pabordres sortints que, junt ab el refors que'ls fa menester, son els portants d' aquella original cavalcada. Del tres geneta el devanter ab la bacina (y dit sia de passada me fa l'efecte d' un aditament anacrónich) mostra ser el clavari o colector de la confraria, el de a mitg lloch qu' ensenya una famosa banya de cervo pren posats de divinitat mitològica com si li fos confiada una espiritual missió y '1 de la gropa en qui deu recaure la potestat executiva empunya una cargolada barra. Precehits de la bandera gremial y música marxan ceremoniosaraent fins a la casa del pabordre en cap ahont s' hi enarbora la vermeya insígnia quedant ela tres armats cavallers custodis d' aquella ordre flamant de gent fadrina. Mentres tant la gent s' ajusta cap a la plaça qu' es hora de començà '1 ball de cerimònia, la sardana dels fadrins que 'n diu el poble. Obran camí ela caps de dança que son el pabordre mes vey dels tres y la noya qu' es estada primer al Ofertori de Missa major. Va vinguent, darrera la pareya, tot el demés jovent y la sardana 's descapdella ab escluaió del element casat que, de temps immemorial, hi te privada la entrada. Es una dança corporativa que '1 gremi portat d' un gran zel ha volguda guardar de tot profanament. Malaventurat del que gosa arriscarshi ja te per segur de sortirne masegat com una coca! Solzament me permeto observar que ab V ambent tradicional qu' allà s'hi respira hi deya mes el Contrapas llarch qu' encara hi vaig assolir quinze o setse anys endarrera; ben segur, y me fa pler de consignarho, qu' aquest poble si fa fer els derrers honors. Els casats no ' s resignan ab el seu paper y reclaman 1' esclusiva per la sigona sardana que la cobla refila seguidament: els joves tampoch hi volen donar estat de dret y es aleshores que veuriau armars' hi un enrenou de tots els diables, ab escomeses de cops de puriy, esquenades y empentes tan aviat guanyant plassa els instrusos com obligats a anar de recules fins que 'n rodan alguns per terra abrashonats en remuxell y aleshores alternan ab la brega nous ele ments y estenentse aquell embuy pert la malícia, fins a resoldres en riota general provocada per algun recurs picaresch sortit de entre 'Is rivals mentres la sardana seguex impassible les seues oscilacions, atenta a trosos a les exigències del ritme que marca la cobla, com ai per sobre de les rivalitats humanes hi hagués el culte del temps pels nous sacerdots del rey Horus... y aquella gent avesada a donar relleu a n' aquella mena de noble emulació entre'1 jovent joganer y la adolescència entenimentada se dexa guanyar per la discreció mes culta abans 1' aldarull no devingui batussa. Totea aquexes ceremonies ab ses notes d' hivern, els tochs pàlíts del sol que no fa sinó d’or vey en aquells passatjes de retaule, ab la munió d' espectadors dels pobles vehins en continuada remor, corejada per la folla reptcada de campanes que la maynada, pi-r ferhi el llur paper, no dexa en vag.i, amorosit per la franca espansió d' una, gent que sab avaluar ab justesa aquestes festes gremials que axis 's resolen en homenatje ab bon humor y a la cortesia característiques d' altre temps, tot acaba de donar mes vigor a la fonda veneració que aentian aquexa gent per ses veyes institucions, arraónica conjunció de religiositat y humanisme, y seria tot lo apuntat sobrerament capàs de donarvos la nota justa de l'interès que 's raferex aquella antiga vila si vos ho hagués sapigut contar a la mida del pler ab que'1 meu esperit, un dia, va gaudirsen. Y heus-aqui que poria donar per acabades aquestes senzilles inipresions folklòriques aportades per aquexa institució del Terraprim, si no fos que 'la mètodes histórichs actuals me demanan que recerqui pe 'Is camins de la crítica la rahó virtual que pogué presidir a n' aquexes manifestacions de 1' ànima popular detcrminantla a congriar aquell organisme qu' encara perdura, mal no sigui sinó, com un reort de lo que un dia degué representà". PERE VAYREDA Y OLIVAS. Lladó.
