Per la diada dels Sants Innocents a Sant Llorenç de la Muga era costum els primers anys del sXX de fer diversos actes entre els que destacaven el Ball de Cerimònia.
"... Mentres tant la gent s' ajusta cap a la plaça qu' es hora de començà '1 ball de cerimònia, la sardana dels fadrins que 'n diu el poble. Obran camí ela caps de aauça que son el pabordre mes vey dels tres y la noya qu' es estada primer al Ofertori de Missa major. Va vinguent, darrera la pareya, tot el demés jovent y la sardana 's descapdella ab escluaió del element casat que, de temps immemorial, hi te privada la entrada.
Es una dança corporativa que '1 gremi portat d' un gran zel ha volguda guardar de tot profanament. jMalaventurat del que gosa arriscarshi ja te per segur de sortirne masegat com una coca! Solzament me permeto observar que ab V ambent tradicional qu' allà s'hi respira hi deya mes el Gontrapds llarch qu' encara hi vaig assolir quinze o setse anys endarrera; ben segur, y me fa pler de consignarho, qu' aquest poble si fa fer els derrers honors. Els casats no ' ^ resignan ab el seu paper y reclaman 1' esclusiva per la sigona sardana que la cobla refila seguidament: els joves tampoch hi volen donar estat de
dret y es aleshores que veuriau armars' hi un enrenou de tots els diables, ab escomeses de cops de puriy, esquenades y empentes tan aviat guanyant plassa els instrusos com obligats a anar de recules fins que 'n rodan alguns per terra abrashonats en remuxell y aleshores alternan ab la brega nous ele ments y estenentse aquell embuy pert la malícia, fins a resoldres en riota general provocada per algun recurs picaresch sortit de entre 'Is rivals mentres la sardana seguex impassible les seues oscilacions, atenta a trosos a les exigències del ritme que marca la cobla, com ai per sobre de les rivalitats humanes hi hagués el culte del temps pels nous sacerdots del rey HoruS... y aquella gent avesada a donar relleu a n' aquella mena de noble emulació entre '1 jovent joganer y la adolescència entenimentada se dexa guanyar per la discreció mes culta abans 1' aldarull no devingui batussa..."
Bibliografia i fonts consultades:
Veu de l' Empordà, La : setmanari portaveu del "Centre Catalanista de Figueres". 24/12/1910.
