El Moianès és una comarca natural, un altipla situat entre les planes del Bages, de l’Osona i del Vallès. La regió compren 10 pobles, que en total no arriben a sumar 10.000 habitants: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze de Safaja, i Santa Maria d’Oló.
La vila de Moià és una de les més riques pel que fa al folklore tradicional i popular. Costums arrelades a la terra i a la seva gent, algunes ja perdudes, que no oblidades, d’altres recuperades, i d’altres que encara llueixen com mai.
La fest grossa de la vila de Moià és per Sant Sebastià, el dia 20 de gener. Aquest Sant és advocat contra la pesta i els mals de contagi. Diverses poblacions el tenen per copatró per vot popular en agraïment d’haver alliberat del flagell d’una epidèmia.
Segons ens va explicar al pare i a mí en Mossèn Josep Ruaix i Viñet l'any 1983, el Ball del Ciri sempre s'ha ballat a Moià per la festivitat de Sant Antoni, el 17 de gener, perquè compta amb una estreta relació amb el patró del gremi dels traginers.. Si bé la confraria de Sant Antoni a l'esglèsia parroquial de Moià es documenta al sXIII (segons la monografia de Mn Fortià i Solà, "El temple de Moyà y Santa Maria de Misericórdia", Vic 1918), l'existència del Ball del Ciri, coneguda també a la plana de Vic, a les Guilleries i a Castellterçol (població aquesta última, on ha mantingut gran esplendor i constància), hem de fer-la remuntar al sXVIII. Es tracta d'una dansa cerimonial, és a dir, constituïa la cerimònia de traspàs d'atributs, simbolitzats pel ram, que primitivament devia embolcallar un ciri, entre els administradors sortints i els entrants, amb les corresponents esposes.
El Ball del Ciri, que es ballava a la plaça la tarda del 17 de gener, amb acompanyament d'orquestra en la qual predominaven els violins, anava acompanyat d'altres elements folklòrics propis de la diada. Al matí, després de la cavalcada dels Tres Tombs es ballava, sense vestits especials, el Contrapàs, dansa que, després de la guerra civil es va deixar de ballar. A la tarda, abans del Ball del Ciri, hi havia l'anomenat Treure Ball a càrrec dels mateixos dansaires del Ball del Ciri però sense emblemes. Una vegada acabat el Treure Ball i Ball del Ciri, l'orquestra tocava ball modern amb una primera part per als mateixos dansaires i amb una segona part per a tothom qui volia. Un altre element folklòric que hi figurava era l'anomenat "Pollo" mena d'esparriot que en els seus orígens la seva funció era la d'obrit pas a les processons fent enretirar la gent del seu camí i obligant a treure's el barret a tothom al pas de la processó. Acompanyava les processons de caire festiu com les de Sant Sebastià, Sant Antoni i més modernament la del Corpus i festa major.
En el transcurs de la dansa, els administradors sortints traspassaven el ciri i l'almorratxa als entrants com a símbols del càrrec que anaven a assumir. Les primeres dècades del sXX i la guerra civil van significar la pràctica desaparició del conjunt de danses tradicionals moianeses. El Ball del Ciri es va interpretar amb una certa regularitat fins a inicis dels anys cinquanta i, després d’una breu interrupció, seria recuperat, encara que efímerament, l’any 1956 coreografiat de nou per Artur Castany, havent perdut ja el simbolisme de traspàs de càrrecs.
Any 1940 a 1949:
Parelles del Ball del Ciri. Any ?. Foto Renom.
La imatge anterior, probablement de l’any 1947, presenta tres de les parelles que varen ballar-lo aquell any (Jaume i Mercè Rovira, Francesc Romeu i Pilar Benavente, Anton Capell i M. Rosa Graners), habillades com ho feien antigament: amb vestit de carrer, capa i barret (que no es veu en la imatge) els homes i mantellina negra les dones.
A partir de l'any 1948, amb la fundació de l'Esbart Roser Florit de Moià, va recuperar-se la dansa però sense l'esperit original. Ja no existia l'administració de Sant Sebastià, ni l'esglèsia del sant, destruida durant la guerra.
Esbart Dansaire Roser Florit va ser creat l'any 1948. Els seus dansaires ballaven les danses típiques de la vila (Ball de Gitanes, Ball del Ciri, Ball de Bastons, Contrapàs Garrofí) entre altres.
La creació d'aquest va donar un nou impuls als balls típics del poble que des de la guerra civil s'havien deixat de ballar.
Fundat en 1948 per Mn. Josep Estevadeordal i dirigit per A. Bausili, impressor manresà, aquest esbart estava inscrit dins l’Agrupación Folklórica de Moyá. Actuava en els jardins del Saló Sant-Graal: com en l’estrena, que tingué lloc el maig de 1948, i en una sessió en honor dels estiuejants que es féu l’estiu del mateix any. En les informacions publicades en 1949 ja és anomenat Esbart Roser Florit; aquella temporada, participà en l’Homenatge a la Vellesa de la Festa de l’Arbre Fruiter, i intervingué en un concurs d’esbarts dansaires celebrat a Vic amb motiu de la clausura del centenari de Jaume Balmes, concurs que fou presidit pel general Franco; en la primera actuació fora de Moià, assolí la posició número 35 (sobre 53). En 1950 sembla que encara era actiu.
EN LA FOTOGRAFIA, PRESA EN 1948, HI APAREIXEN: EN LA FILERA DE LES NOIES, M. MONSECH, D. FONTS, C. FONT, I. ROQUETA, M. ESTEVADEORDAL, N. CASAS, N. RIBÉ, C. MACIÀ I M.R. MONSECH; EN LA DELS NOIS, R. ARISA, A. TARRÉS, J. CANET, J. ROVIRA, J. FARRÀS, P. TRULLÀ, F. GROS, I. TANTIÑÀ I S. RAFART. FOTO J RENOM.
L'Esbart Roser Florit es va disoldre a les primeries dels anys 60 del sXX.
Un intent de recuperació va ser a través del Grup Cultural Nou Aire, creat a Moià per entusiastes de la cultura moianesa...
Ball del Ciri de Moià. Esbart "Roser Florit" Any 1948.
Any 1950 a 1959:
Ball del Ciri de Moià. Any 1959.
Any 1960 a 1969:
En desapareixer l'Esbart Roser Florit, el Ball del Ciri es va deixar de ballar durant uns anys.
Any 1970 a 1979:
No és fins que el mestre Artur Castany engresca un grup de joves del Grup Sardanista Llaç d'Amistat de Moià per a mantenir viva la dansa; que es balla anualment. Tradicionalment relacionat amb la festa de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, patró dels gremi dels traginers. Tot i que la dansa s'ha ballat per Sant Sebastià i per la festa major d'agost, el dia 16.
Ball del Ciri de Moià. Parelles preparades per iniciar la dansa. Festa major d'agost de 1976.
Des de l'any 1976 a la edat de 16 anys Frederic Gaude Viñas (fill del folklorista Frederic Gaude i Pardillos) va entrar a formar part del grup de balladors i balladores de la vila de Moià, fins just abans d'anar a realitzar el servei militar (1979/80) Ell va anar practicant de les mans del mestre Artur Castany totes aquestes danses i balls del ric folklore moianès (ball de gitanes, ball del ciri, ball de garrofins i ball de bastons). I també va tenir el goig de ballar-les tant per la festa de Sant Sebastià com per la festa major d'estiu, el 15 d'agost.
Ball del Ciri de Moià. Preparats pel "Treure Ball" Sant Sebastià 1977.
Ball del Ciri de Moià. Preparats pel "Ball del Ciri" Sant Sebastià 1977.
Programa de mà de la festa major d'estiu de 1977.
Dues fotografies ballant el ball del ciri al parc de Moià. Sant Sebastià de l'any 1978.
L'any 1979 el folklorista Frederic Gaude i Pardillos realitza el recull dels balls i danses que eren vius a la vila de Moià, documentant-los i aixecant acta del mateix amb les persones que hi van col·laborar.
Acta del recull signada per les persones que hi van col·laborar. Any 1979.
Any 1980 a 1989:
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
Any 2010 a 2019:
L'Associació Cultural Modilianum inaugura l'any 2010 una exposició que busca la participació dels veïns per poder identificar els 705 moianesos que van participar en la recuperació del Ball del Ciri, el 1956. La mostra rescata les imatges del fotògraf moianès Just Renom, que aquell dia, fa gairebé 60 anys, va immortalitzar 705 rostres, l'equivalent al 30% de la població de l'època.
L'entitat detalla que l'exposició pren com a base el moment (gener del 1956) en què Artur Castany va donar forma i va establir el Ball del Ciri tal com avui es coneix. Tot i que va ser una recuperació efímera (del 1956 al 1957), va servir per establir les bases de la posterior represa, amb el mateix Castany, a partir del 1975.
L'esdeveniment va ser viscut amb molta expectació a Moià, segons relaten fonts de l'associació. El ball, tradicionalment ballat només per la festa de Sant Antoni (17 de gener), el 1956 també es va representar el dia del patró de la vila, Sant Sebastià (20 de gener) i, també, el diumenge següent (22 de gener), dia en què es va comptar amb la presència del folklorista Joan Amades.
L'expectació de la gent va ser tal, "que es va omplir la plaça Major". Va ser quan el fotògraf Renom va realitzar la sèrie de 22 fotografies en què retratava els 705 moianesos, gairebé una tercera part dels 2.300 veïns que tenia aleshores Moià.
És a partir d'aquest "important testimoni fotogràfic, document a l'hora d'interès històric, sociològic i antropològic", que s'ha bastit la mostra, que s'ha muntat amb "la voluntat d'afavorir la participació dels visitants que puguin aportar dades sobre la identificació dels assistents".
L'Agrupació Cultural Modilianum ha estat un referent en la recerca i treball de camp dels costums i tradicions moianeses.
Fotografies de l'Arxiu Renom de Moià.
Cartell anunciador de l'acte sobre les "Jornades de les danses tradicionals al moianès" Dissabte 23 d'octubre de 2010.
El cartell de l'any 2015 anunci el Ball del Ciri pel 18 de gener.
Any 2020 a 2029:
La indumentaria:
Dones: vestit blanc de pubilla (roba adamascada), mitges blanques, sabates negres de mig taló amb sivella, mantellina de blonda blanca deixada caure per l'esquena i recollida al pit amb una agulla, arracades, davantal negre, ciri agafat a la mà dreta.
Homes: vestit de vellut negre (calça curta, armilla i jaqueta), sabates negres amb sivella platejada, mitges blanques, faixa blanca que deixen caure pel costat esquerra, "xorrera" blanca de blonda al coll amb agulla, capa negra folrada de satí de color daurat, barret de copa alta, almorratxa amb cintes de colors que porten a la mà esquerra.
Vestits utilitzats utilitzats pels balladors del Ball del Ciri de Moià des de els anys 40 del sXX.
La música:
Melodia del Treure ball i Ball del Ciri de Moià. Transcripció Frederic Gaude i Pardillos.
Lletra que acompanya la música durant el ball: escrita per Artur Castany.
TREURE BALL:
"El sol va a la posta en caure la tarda
es prepara a acotxar-se amb núvols color de rosa
Moià s'engalana per a nar a la plaça
on hi tindrà lloc la dansa que és un himne a l'amor.
Ja surten les parelles formant una anella
ballen les tres antigues i tres de novelles,
un gai que se les mira i clou les parpelles
i després suspira abrandat de record.
Minyó que la mires de fit, mira fit a fit
no veus que no et gosa mirar, la fas sufocar,
sos ulls ja t'ho diuen ben clar, t'ho diuen prou clar
que a tú i sols a tú estimarà fins a l'infinit".
CORRANDA:
"Ara pla que aquesta és la dansa de Moià
el Ball de Ciri se'n diu
un costum que és tant viu
cap més en el món no n'hi ha".
BALL DEL CIRI:
"Jo em trec el capell admirant tanta bellesa davant meu
i et passo arran fent volar la meva capa a l'entorn teu bo i puntejant,
vaig ruixant amb l'almorratxa el teu cabell, filigrana d'or,
que donant un giravolt t'ha curat el meu amor.
I al meu cor tinc un clavell
que'l mimo tot l'any amb amor, amb afany
i el duc al pit de la mantellina
pres en l'escot del meu vestit, gentil galàn
per a tu serà la flor de tot cor sense engany
quan acabem de dansar el Ball del Ciri, el ball de Moià".
Melodia i lletra del Treure ball i ball del Ciri de Moià. Transcripció del mestre Serra Garriga i lletra d'Artur Castany.
El ball:
Dins del ball hi trobem diferents punteigs: passeig lent, passeig ràpid, punt de contrapàs saltat per avançar, punt de corranda, punt de tres temps començat al darrera per avançar, punt de tres temps començat a darrera per retrocedir, punt de tres temps començat al costat (2 compassos llis i 2 compassos amb corredissa), punt de tres temps començat al costat, punt de tres temps seguit per avançar (anomenat punt de perdiu), punt de tres temps puntejat i saltat per avançar (també anomenat punt de galop), rístol, punt de tres temps començat al darrera i lliscat.
La coreografia de la dansa "Ball del Ciri de Moià" que passo a descriure és la que es ballava l'any 1979 a la vila de Moià. El grup de joves estava dirigit pel mestre Artur Castany i jo mateix n'era dansaire. Sent el pare Frederic Gaude i Pardillos qui va realitzar el recull tal i com ho demostra l'acta anteriorment aportada.
En l'actualitat podem donar fe que la dansa es continua ballant de igual forma salvant petits detalls que al pas del temps s'han anat desvirtuant. Aquí hi podreu fer la comparativa entre la coreografia que passem a descriure i la filmació que adjuntem.
COREOGRAFIA:
Home: O-
Dona: >
1a part - TREURE BALL
Compàs Introducció.- Sense música, entren a plaça les parelles 2, 4 i 6 agafades de bracet i s'asseuen a les cadires que han estat posades abans en els llocs que senyala el gràfic núm 1.
Passeig d'entrada.-
1 al 48 Passeig lent, seguint el moviment de les sagetes del gràfic núm 1, per quedar com gràfic núm 2, les parelles 1, 3 i 5 agafades de bracet.
1a figura.-
1 i 2 La noia fa ristol mentre el noi fa punt de tres temps començat al darrera, lliscat, seguint el moviment de les sagetes del gràfic núm 2.
3 i 4 Seguint la trajectòria de la sageta central del gràfic núm 2, fan corredissa, tal i com resta descrit per als compassos 3r i 4t del punt de tres temps començat al costat (2 compassos llis i 2 compassos amb corredissa).
5 al 16 Punt de tres temps començat al costat (2 compassos llis i dos compassos amb corredissa), seguint la trajectòria de la sageta central del gràfic núm 2. Els compassos 15 i 16, al moment de fer la corredissa, la noia passa al davant del noi, situant-se de cara, quedant com gràfic núm 3, puntejant amb el peu de fora.
17 al 32 Punt de tres temps començat al costat. El noi comença amb peu dret i va cap l'esquerra; la noia comença amb el peu esquerra que està puntejant i va cap l'esquerra. Utilitzant 4 compassos cada quart de volta. Els compassos 17 i 18, serveixen per agafar-se de mans dretes i pausadament, sense presses ni perdre el temps del compàs, seguint la trajectòria que marquen les sagetes del gràfic núm 3. Durant tots aquests compassos, el cos cimbreja a dreta i esquerra, segons el peu que es mou i a l'agafar-se amb les mans dretes, l'almorratxa resta agafada per als dos dansaires. Al final queden com senyala el gràfic núm 4.
Gràfic 1 Gràfic 2
Gràfic 3 Gràfic 4
33 i 34 Partint de peu dret (peu que ha restat puntejant al compàs 32) fan punt de tres temps començat al costat (2 compassos llis i dos compassos amb corredissa) però amb amb aquests dos compassos primers, la noia va enrere i el noi endavant, tal com senyalen les sagetes del gràfic núm 4, per quedar com gràfic núm 5.
35 i 36 Fan la corredissa, tots endavant, seguint el moviment de les sagetes del gràfic núm 5, cuidant el noi d'alçar el braç dret per galejar la noia, quedant girats de cara tal com senyala el gràfic núm 6.
37 i 38 Es fa el mateix senyalat pels compassos 33 i 34, però seguint l'evolució de les sagetes del gràfic núm 6 per quedar com mostra el gràfic núm 7.
30 i 40 Es fa el mateix senyalat pels compassos 35 i 36, però seguint l'evolució de les sagetes del gràfic núm 7, per quedar com gràfic núm 8.
Gràfic 5 Gràfic 6
Gràfic 7 Gràfic 8
41 al 46 Es fa el mateix senyalat pels compassos 33 al 38, per quedar com senyala el gràfic núm 9.
47 i 48 El noi fa la corredissa, mentre la noia fa ristol, agafats de mans de mans de parella, tal com senyalen les sagetes i el gràfic núm 9, per quedar com gràfic núm 10.
Passeig d'enllaç.- Les parelles 2, 4 i 6 s'aixequen.-
1 al 20 Passeig lent, seguint l'evolució de les sagetes del gràfic núm 10, per quedar com gràfic núm 11. En aquest passeig, van agafats de parella i serveix per a convidar a la dansa les parelles que estaven assegudes.
21 Els nois es treuen el barret i fan una reverència a les noies amb el moviment a l'estil francès de l'època de Lluís XV.
22 Les noies corresponen a l'acatament, posant el peu dret al darrera l'esquerra i ajupint-se un xic.
23 Els nois tornen a fer el mateix descrit pel compàs 21.
24 Les noies fan el mateix descrit pel compàs 22 i queden tots com senyala el gràfic núm 12.
25 al 48 Passeig lent, agafats de parella, tal i com senyalen les sagetes del gràfic núm 12, per quedar al compàs núm 28 com senyala el gràfic núm 13 i seguint el moviment de les sagetes del gràfic núm 13 per quedar com gràfic núm 14.
2a figura.-
1 al 48 Es fa tot el descrit per la 1a figura, tenint present les posicions i moviment de sagetes dels gràfics núm 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21 i 22 portant compte de que ara ballen sis parelles en lloc de tres. Al final queden com senyala el gràfic núm 22.
Gràfic 9 Gràfic 10
Gràfic 11 Gràfic 12
Gràfic 13 Gràfic 14
Gràfic 15 Gràfic 16
Gràfic 17 Gràfic 18
Gràfic 19 Gràfic 20
Gràfic 21 Gràfic 22
Corranda.-
1 i 2 Punt de contrapàs saltat.- El noi oscilant un xic cap l'esquerra, mentre la noia ho fa cap la dreta per quedar canviats de lloc, de cara al centre i tots agafats formant una corranda com senyalen les sagetes del gràfic núm 22 quedant com gràfic núm 23.
3 al 9 Punt de corranda a la dreta, començant amb el peu dret.- Tots fan l'evolució que senyala la sageta del gràfic núm 23 per aquests compassos, quedant com gràfic núm 23.
10 al 16 Punt de corranda cap l'esquerra començant amb el peu dret.- Tots fan l'evolució que senyala la sageta del gràfic núm 23 per quedar com gràfic núm 24, restant agafats per parelles.
17 i 18 Punt de contrapàs saltat.- Fan l'evolució que senyalen les sagetes del gràfic núm 24 per canviar de lloc i quedar com gràfic núm 24 bis.
Gràfic 23 Gràfic 24
Gràfic 24 bis.
2a PART - BALL DEL CIRI
Durant aquesta segona part, les noies, quan tenen alguna mà lliure, s'agafen la faldilla i els nois si tenen una o les dues mans lliures, s'agafen la capa tot fent-la voleiar lleugerament a dreta o esquerra, segons el peu que mouen. El barret, sempre el duen posat al cap, incloent-hi els passeigs, menys quan han de fer acatament a una balladora, que llavosrs se'l treuen, incloent-hi el moviment del barret a l'estil francès de l'època de Lluís XV.
Passeig d'entrada.-
1 Passeig lent. Els nois segueixen el moviment de les sagetes petites del gràfic núm 24 bis. Giren mitja volta vers la seva dreta per formar una sola rotllana que evoluciona segons la sageta central del mateix gràfic, per quedar com senyala el gràfic núm 25.
2 al 12 Passeig lent, continuant com abans i seguint la trajectòria que senyala la sageta del gràfic núm 25. A l'ésser al darrer compàs, queden amb els peus junts i la noia del davant del noi, es gira un xic vers la seva dreta i guaita el noi. Ell, s'alça el barret i respón a l'acatament, seguint l'evolució de les sagetes del gràfic núm 26. Fan el següent:
13 al 16 Passeig ràpid. el noi, donant tot el tomb a la noia del davant en sentit contra horari , per saludar a la seva pròpia parella al darrer compàs amb el moviment del barret a l'estil francès de l'època de Lluís XV. La noia va girant-se cap la dreta, no deixant de mirar al noi posant el peu dret al darrera de l'esquerre i ajupint-se un xic, quedant com gràfic núm 27.
17 i 18 Passeig lent. Els nois segueixen el moviment de les sagetes petites del gràfic núm 27; giren mitja volta vers la seva dreta per formar una sola rotllana que evoluciona segons la sageta central del gràfic. Al compàs 17 es posen el barret i al compàs 18 donen un suau cop damunt la copa amb la mà esquerra per fixar-lo més, quedant com gràfic 28.
19 al 28 Passeig lent, continuant com abans, es fa el mateix descrit pels comassos 2 al 12, seguint l'evolució de la sageta del gràfic núm 28 per quedar com senyala el gràfic núm 29.
29 al 32 Es fa el mateix descrit per als compassos 13 al 16 com senyalen les sagetes del gràfic núm 29 per quedar com senyala el gràfic núm 30.
Gràfic 25 Gràfic 26
Gràfic 27 Gràfic 28
Gràfic 29 Gràfic 30
1a Figura.-
1 al 4 Punt de tres temps, seguit, per avançar.- Seguint el moviment de les sagetes del gràfic núm 30, els nois van cap dins la rotllana i les noies cap a fora. Al darrer compàs queden amb el peu dret puntejant al davant en la posició que senyala el gràfic núm 31.
5 al 8 Segueixen fent el mateix punteig.- En el compàs 5 giren mitja volta cap la dreta i seguint el moviment que senyalen les sagetes del gràfic núm 31, els nois surten i les noies entren, quedant al darrer compàs amb el peu dret puntejant al davant com senyala el gràfic núm 32.
9 al 18 Segueixen fent el mateix descrit per als compassos 1 al 8.
17 al 20 Fan el mateix descrit per als compassos 1 al 4.
21 al 24 Segueixen fent el mateix punteig descrit pels compassos 5 al 8, per quedar com senyala el gràfic núm 32 bis.
25 al 28 Segueixen fent el mateix punteig i evolució senyalada per les sagetes del gràfic núm 32 bis, per quedar com gràfic núm 33.
29 al 32 Passeig ràpid. El noi dona tot el tomb a la balladora pròpia, en sentit contra horari, per saludar a la seva pròpia parella al darrer compàs amb el moviment del barret a l'estil francès de l'època de Lluís XV. La noia va girant-se cap la dreta, no deixant de mirar el noi i al darrer compàs fa acatament al noi, posant el peu dret al darrera l'esquerre, ajupint-se un xic, quedant com gràfic núm 34. Durant els compassos 29, 30 i 31 el noi s'alça el barret.
Gràfic 31 Gràfic 32
Gràfic 32 bis Gràfic 33
Gràfic 34 Gràfic 35
Passeig per canvi d'objectes.-
1 al 12 Passeig lent. Per parelles i seguint el moviment de les sagetes del gràfic núm 34, les parelles 2, 4, i 6, giren de cara al mig de la rotllana i resten aturades, mentre les parelles 1, 3 i 5 descriuen el senyalat per les sagetes del mateix gràfic i van a cercar la parella que tenen al seu darrera, emparellant-se la 1 amb la 2, la 3 amb la 4 i la 5 amb la 6, quedant com senyala el gràfic núm 35.
13 Resten tots aturats. Els nois es treuen el barret i fan una reverència entre ells, amb el corresponent moviment del barret a l'estil francès. Les noies corresponen com les altres vegades.
14 Els nois donen l'almorratxa al company.
15 Les noies donen el ciri a la companya.
16 Fan el mateix dit pel compàs núm 13, quedant com senyala el gràfis núm 36.
17 al 20 Passeig lent, agafats de parella com senyalen les sagetes del gràfic núm 36, per quedar com senyala el gràfic núm 37.
21 al 28 Segueixen fent el mateix segons indiquen les sagetes del gràfic núm 37, per quedar com senyala el gràfic núm 38.
29 al 32 Passeig ràpid.- Seguint el moviment de les sagetes del gràfic 38, el noi va enrrere i la noia endavant, donant 3/4 de volta per quedar com senyala el gràfic núm 39.
Gràfic 36 Gràfic 37
Gràfic 38 Gràfic 39 *
- En el gràfic 39 marquem l'evolució d'una sola parella perquè sigui més entenedor.
2a figura.- Cadena.
1 al 6 Passeig ràpid.- Seguint el moviment de les sagetes del gràfic núm 39, agafats amb les mans dretes, per parells, donen una volta i mitja amb la pròpia parella i van a cercar el noi o noia que els queda al davant, o sigui, el noi 1 amb la noia 2, el noi2 amb la noia 3, i així successivament, quedant com gràfic núm 40.
7 al 10 Segueixen fent passeig ràpid, donant-se les mans esquerres i seguint el moviment de les sagetes del gràfic núm 40, van a cercar el noi o noia que els queda al davant, o sigui, el noi1 amb la noia 3, el noi 2 amb la noia 4, i així successivament, quedant com senyala el gràfic núm 41.
11 al 14 Segueixen fent passeig ràpid, donant-se les mans dretes i seguint el moviment de les sagetes del gràfic núm 41, van a cercar el noi o noia que els queda al davant, com han fet anteriorment, quedant com senyala el gràfic núm 42.
15 al 26 Segueixen fent el mateix descrit esmerçant quatre compassos per a cada parella alternat-se les mans, primer esquerres i després dretes fins arribar a la pròpia parella que la rebran amb mans dretes, quedant com gràfic núm 42 bis.
27 al 32 Fan el mateix descrit pels compassos 1 al 6, sense canviar de parella i quedant com senyala el gràfic núm 43.
Gràfic 40 Gràfic 41
Gràfic 42 Gràfic 42 bis
3a figura.- Canvis de parella.-
1 al 4 Punt de tres temps, puntejat i saltat, per avançar.- Partint de la posició que ocupen en el gràfic núm 43 i seguint l'evolució que senyalen les sagetes del mateix gràfic, van tots cap la seva dreta: nois cap dintre i noies cap fora. Al darrer compàs giren noies a la dreta i nois a l'esquerra i queden com senyala el gràfic núm 44. Els nois, amb les mans que queden lliures, s'agafen la capa fent-la voleiar un xic a dreta i esquerra segons el moviment dels peus i les noies s'agafen la faldilla.
5 al 8 Segueixen fent el mateix punteig, seguint l'evolució que senyalen les sagetes del gràfic núm 44, els nois van cap fora i les noies cap dintre, quedant com senyala el gràfic núm 45, havent corregut una parella cap l'esquerra. Al darrer compàs giren noies cap la dreta i nois cap la dreta.
9 al 12 Segueixen fent el mateix punteig i seguint l'evolució que senyalen les sagetes del gràfic núm 45, els nois van cap dintre i les noies cap fora, corrent una altra parella cap l'esquerra, quedant com senyala el gràfic núm 46. Al darrer compàs giren noies cap la dreta i nois cap l'esquerra.
13 al 16 Segueixen fent el mateix punteig, seguint l'evolució de les sagetes del gràfic núm 46, els nois van cap fora i les noies cap dintre, corrent una altra parella cap l'esquerra, quedant com senyala el gràfic núm 47. Al darrer compàs giren noies cap la dreta i nois cap la dreta.
17 al 20 Segueixen fent el mateix punteig, seguint l'evolució de les sagetes del gràfic núm 47, els nois van cap dintre i les noies cap fora, corrent una altra parella cap l'esquerra, quedant com senyala el gràfic núm 48. Al darrer compàs giren noies cap la dreta i nois cap l'esquerra.
21 al 24 Segueixen fent el mateix punteig, seguint l'evolució de les sagetes del gràfic núm 48, els nois van cap fora i les noies cap dintre, corrent una altra parella cap l'esquerra, quedant com senyala el gràfic núm 49. Al darrer compàs giren noies cap la dreta i nois cap la dreta.
25 al 28 Segueixen fent el mateix punteig, seguint l'evolució de les sagetes del gràfic núm 49, els nois van cap dintre i les noies cap fora, corrent una altra parella cap l'esquerra, quedant com senyala el gràfic 49 bis. En aquesta ocasió ja han arribat a la pròpia parella.
29 al 32 Tot caminant, el noi davant la seva parella i sense agafar-se, volten una volta sencera (el noi acompanya la noia amb el barret alçat fent-li acatament al darrer compàs), quedant amb una sola rotllana, de cara a la parella. tal i com senyala el gràfic núm 50 però sense agafar-se les mans.
NOTA ACLARATÒRIA.- Quan es diu que corren una parella a l'esquerra, els nois van en direcció horària i les nois en direcció contra horària.
Gràfic 43 Gràfic 44
Gràfic 45 Gràfic 46
Gràfic 47 Gràfic 48
Gràfic 49 Gràfic 49 bis
Gràfic 50 Gràfic 51
Corranda.-
1 i 2 Punt de contrapàs saltat.- Els nois oscil·lant un xic cap l'esquerra, mentre la noia ho fa cap la dreta per quedar canviats de lloc, de cara al centre i tots agafats, formant una corranda com senyalen les sagetes del gràfic núm 50, quedant com gràfic núm 23.
3 al 9 Punt de corranda a dreta, començant amb el peu dret.- Tots fan l'evolució que senyala la sageta del gràfic núm 23 per aquests compassos, quedant com gràfic núm 23.
10 al 18 Punt de corranda a l'esquerra, començant amb el peu dret.- Tots fan l'evolució que senyala la sageta del gràfic núm 23 per aquests compassos, per quedar com gràfic 51.
Final.- Amb la música de la 1a part.-
1 i 2 Formen un quadre plàstic, situant-se totes les noies de cara a fora, mirant al corresponent noi per la bans esquerra, mentre els nois es situen al darrera d'elles amb el barret alçat i mirant-se-les tal i com senyala el gràfic núm 52.
3 al 8 Continuen formant el quadre plàstic, immòbils.
9 al 16 Passeig lent.- Agafats per parelles, una al darrera de l'altra, van passejant en direcció de dansa (contra horària) tal i com senyala el gràfic núm 53.
17 al 48 Segueixen fent passeig lent.- Les parelles 1, 3 i 5 comencen a marxar, restant les parelles 2, 4 i 6 a la plaça, començant a marxar al compàs 33 aproximadament i fins esgotar la música que ja hauran sortit tos de plaça.
Gràfic 52 Gràfic 53
Seguidament podeu observar la dansa filmada a Moià l'any 2012.
