El Moianès és una comarca natural, un altipla situat entre les planes del Bages, de l’Osona i del Vallès. La regió compren 10 pobles, que en total no arriben a sumar 10.000 habitants: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze de Safaja, i Santa Maria d’Oló.
La vila de Moià és una de les més riques pel que fa al folklore tradicional i popular. Costums arrelades a la terra i a la seva gent, algunes ja perdudes, que no oblidades, d’altres recuperades, i d’altres que encara llueixen com mai.
La fest grossa de la vila de Moià és per Sant Sebastià, el dia 20 de gener. Aquest Sant és advocat contra la pesta i els mals de contagi. Diverses poblacions el tenen per copatró per vot popular en agraïment d’haver alliberat del flagell d’una epidèmia.
Segons ens va explicar al pare i a mí en Mossèn Josep Ruaix i Viñet l'any 1983, el Ball del Ciri sempre s'ha ballat a Moià per la festivitat de Sant Antoni, el 17 de gener, perquè compta amb una estreta relació amb el patró del gremi dels traginers.. Si bé la confraria de Sant Antoni a l'esglèsia parroquial de Moià es documenta al sXIII (segons la monografia de Mn Fortià i Solà, "El temple de Moyà y Santa Maria de Misericórdia", Vic 1918), l'existència del Ball del Ciri, coneguda també a la plana de Vic, a les Guilleries i a Castellterçol (població aquesta última, on ha mantingut gran esplendor i constància), hem de fer-la remuntar al sXVIII. Es tracta d'una dansa cerimonial, és a dir, constituïa la cerimònia de traspàs d'atributs, simbolitzats pel ram, que primitivament devia embolcallar un ciri, entre els administradors sortints i els entrants, amb les corresponents esposes.
El Ball del Ciri, que es ballava a la plaça la tarda del 17 de gener, amb acompanyament d'orquestra en la qual predominaven els violins, anava acompanyat d'altres elements folklòrics propis de la diada. Al matí, després de la cavalcada dels Tres Tombs es ballava, sense vestits especials, el Contrapàs, dansa que, després de la guerra civil es va deixar de ballar. A la tarda, abans del Ball del Ciri, hi havia l'anomenat Treure Ball a càrrec dels mateixos dansaires del Ball del Ciri però sense emblemes. Una vegada acabat el Treure Ball i Ball del Ciri, l'orquestra tocava ball modern amb una primera part per als mateixos dansaires i amb una segona part per a tothom qui volia. Un altre element folklòric que hi figurava era l'anomenat "Pollo" mena d'esparriot que en els seus orígens la seva funció era la d'obrit pas a les processons fent enretirar la gent del seu camí i obligant a treure's el barret a tothom al pas de la processó. Acompanyava les processons de caire festiu com les de Sant Sebastià, Sant Antoni i més modernament la del Corpus i festa major.
En el transcurs de la dansa, els administradors sortints traspassaven el ciri i l'almorratxa als entrants com a símbols del càrrec que anaven a assumir. Les primeres dècades del sXX i la guerra civil van significar la pràctica desaparició del conjunt de danses tradicionals moianeses. El Ball del Ciri es va interpretar amb una certa regularitat fins a inicis dels anys cinquanta i, després d’una breu interrupció, seria recuperat, encara que efímerament, l’any 1956 coreografiat de nou per Artur Castany, havent perdut ja el simbolisme de traspàs de càrrecs. El ball del ciri s'ha anat ballant tant a la plaça major com dins l'esglèsia i també al parc. L'actual parc havia estat part de la finca de Josep Coma, mort el 1915, paraire de professió i home de negocis. Des del 1935 és parc municipal.
Any 1940 a 1949:
Parelles del Ball del Ciri. Any ?. Foto Renom.
La imatge anterior, probablement de l’any 1947, presenta tres de les parelles que varen ballar-lo aquell any (Jaume i Mercè Rovira, Francesc Romeu i Pilar Benavente, Anton Capell i M. Rosa Graners), habillades com ho feien antigament: amb vestit de carrer, capa i barret (que no es veu en la imatge) els homes i mantellina negra les dones.
A partir de l'any 1948, amb la fundació de l'Esbart Roser Florit de Moià, va recuperar-se la dansa però sense l'esperit original. Ja no existia l'administració de Sant Sebastià, ni l'esglèsia del sant, destruida durant la guerra.
Ball del Ciri de Moià. Esbart "Roser Florit" Any 1948.
Any 1950 a 1959:
Ball del Ciri de Moià. Any 1959.
Any 1960 a 1969:
En desapareixer l'Esbart Roser Florit, el Ball del Ciri es va deixar de ballar durant uns anys.
Any 1970 a 1979:
No és fins que el mestre Artur Castany engresca un grup de joves del Grup Sardanista Llaç d'Amistat de Moià per a mantenir viva la dansa; que es balla anualment. Tradicionalment relacionat amb la festa de Sant Antoni Abat, el 17 de gener, patró dels gremi dels traginers. Tot i que la dansa s'ha ballat per Sant Sebastià i per la festa major d'agost, el dia 16.
Ball del Ciri de Moià. Parelles preparades per iniciar la dansa. Festa major d'agost de 1976.
Ball del Ciri de Moià. Preparats pel "Treure Ball" Sant Sebastià 1977.
Programa de mà de la festa major d'estiu de 1977.
Any 1980 a 1989:
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
Any 2010 a 2019:
L'Agrupació Cultural Modilianum ha estat un referent en la recerca i treball de camp dels costums i tradicions moianeses.
Fotografies de l'Arxiu Renom de Moià.
Cartell anunciador de l'acte sobre les "Jornades de les danses tradicionals al moianès" Dissabte 23 d'octubre de 2010.
El cartell de l'any 2015 anunci el Ball del Ciri pel 18 de gener.
Any 2020 a 2029:
El dia 19 de gener de 2025 se celebren els 50 anys de la recuparació del ball del ciri de Moià.
La indumentaria:
Dones: vestit blanc de pubilla (roba adamascada), mitges blanques, sabates negres de mig taló amb sivella, mantellina de blonda blanca deixada caure per l'esquena i recollida al pit amb una agulla, arracades, devantal negre, ciri agafat a la màdreta.
Homes: vestit de vellut negre (clça curta, armilla i jaqueta), sabates negres amb sivella platejada, mitges blanques, faixa blanca que deixen caure pel costat esquerra, "xorrera" blanca de blonda al coll amb agulla, capa negra folrada de satí de color daurat, barret de copa alta, almorratxa amb cintes de colors que porten a la mà esquerra.
La música:
Melodia del Treure ball i Ball del Ciri de Moià. Transcripció Frederic Gaude i Pardillos.
El ball:
