Ciri, Ball del (Osor)

ANIMADEDANSAFREDERICGAUDEVIÑASBALLDELCIRIDOSOR

 

Escut de la vila d'Osor.

 

La vila d'Osor, encaixonada per les muntanyes d'un dels extrems de les Guilleries, es troba situada en una estreta i pintoresca vall on conflueixen la riera del propi nom i els torrents de Busquets i Gravalosa.

Imatge actual (s XXI) de la Riera d'Osor.

 

El paisatge és impressionant. Les rodalies boscoses que envolten el poble li presten un encís feréstec i brau. Cal contemplar amb serenitat el domini de les altes penyes que guarden geloses la vila bosquetana.

L'any 1094, la Vall d'Ousor (així anomenada) consta que pertanyia al Comtat d'Ausona. Posteriorment forma part de l'extensió territorial del Vescomtat de Cabrera i de Bas , sXV). Malgrat aixó, altres senyorius exerciren autoritat en el terme.  Llavors existían els dominis ecleslastics parroquials del Prior del Monestir benedictí de Santa María del Coll. La casa de Galliners posseí dominis a Osor el Segle XV (Cases de La Mata y de les Romagueres). Noble familia, ciutadans de Girona. Quan l'any 1416 morí el rei Ferran I, en Pere de Galliners fou un dels cavallers catalans que rebé d¡rectament torres i terrenys.   «El 2 d'Agost de 1427 los Jurats de Gerona escrihuen ais Consuls de Perpinyá en favor de Sant Pere de Osor els quals per los terratrémols eran trencats los ponts e enderrocada la esalesia». Els Rex exerciren el seu senyoriu a la vila. Bernat des Rex ja l'any 1273 actúa de representant del reial patrimoni . En els segles XIII i XIV es constata el domini de la Casa de Paba. Els Vilanova tingueren possessions a la vila i als seus voltants fins el segle XVè. Guillem de Vilanova (1434-1453) va ésser subveguer i batlle de Besalú. Aleshores un tal Bernat Coll, home indesitjable i criminós , tenia atemorit el terme. Guillem de Vilanova el perseguí i es venjà; el malfactor cala foc a la casa d'Osor, lí damnifica els seus molins i va malmetre 100 botes de vi que tenia al celler. Fins el 1472 no hi ha noticia del domin i de Sarriera a Osor. Joan II concedi a Mossén Joan Sarriera les jurisdiccions d'Osor i Anglés per haver-se passat amb al tres catalans, al seu partit.  S'establiren negociacions entre els dos interessats i definitivament la Vall d'Osor va pertànyer als Sarriera. Els terratrémols, que assolaren el territori gironi els anys 1373 i 1397 ocasionaren grans desastres en aquests indrets, per bé que no es tenen detalls ni d'aquests ni del que es produi mes endavant, cap l'any 1410. Desgraciadament aleshores proliferaven les sacsejades del terreny i i'any 1420 tornaren les terres a sentir les batzegades internes. Aqui comencen els documents a donar compte dels efectes de les forces de la naturalesa: «L'any 1420, en lo mes de maig comensá tan gran térra trémol, que en aquest bisbat de Girona ernderrocá un Iloch que deia Mer (Amer) e Osor, Anglés e San Feliu de Payarols, e moltes cases e masos círcumbehins, e noy morí ningú: e les gents hagueren fer barraques defore». «...totes les cases de la valí e Iloch de Osor se son enderrocades, e en lo Casteli de Anglés, e en lo Iloch de Les Planes, e en lo de Sant Feliu de Pallarols, e lo Casteli de Hostoles e Sant Marti de Lemena, e Sant Esteve, Caloy e Myeres, moltes cases e casi tot lo Casteli de Anglés, e moltes e^glesies de diverses parroquies, e molL'ondulant veta s'enfila conduínt-nos vers el poblé".

Podem localitzar Osor de diferents formes:

De Barcelona a Osor hi ha 124 quilometres.

De Girona a Osor hi ha 42 quilometres.

Les coordenadas GPS d'Osor son: Longitut: 41.947 Latitut: 2.55253.

 

Músics a la Plaça d'Osor. Primers anys del sXX.

 

Osor (La Selva-Girona) te una manifestació dansada des de molt antic. El Ball del Ciri. Antigament es ballava per la festa major de Sant Pere el mes de juny/juliol. En l'actualitat es balla el tercer diumenge de setembre per la festa del Terç. Aquesta dansa, encara viva, llueix cada any la seva finesa i sobrietat a la vila gironina d’Osor.

El ball del ciri d’Osor és una dansa de traspàs de càrrecs com se’n coneixen moltes d’altres a tot Catalunya, tenint el seu origen a la confraria del Roser. Hi ha qui diu que al s XV ja es ballava al poble. Personalment i com ja he comentat en altres ocasions penso que per les seves característiques aquest ball s'hauria d'anomenar dansa del Ciri per la seva elaboració i significació de les figures que la composen...

Les velles generacions havien anat transmetent aquest costum als seus fills i nets. Les persones que han intervingut més al llarg dels anys perquè no es perdi el ball del ciri i que en tenim coneixement, han estat: Lluís Obiols i Taberner (batlle de la vila des de l'any 1934 a l'any 1936).

Josep Ma Figueras i Anadón (nomenat fill predilecte de la vila d'Osor el 17-09-2000), folklorista i mestre de dansa de la “Sección Femenina de Coros y Danzas”...). Del mestre Figueras volia destacar un escrit que va fer Maruja Arnau i Guerola al Diari de Girona amb data 30 de gener de 2008: "No hi ha paraules per expressar el buit que heu deixat en el món de la dansa popular i dels vostres col·laboradors i balladors dels grups que sota el vostre mestratge escamparen arreu el folklore nostrat. 
Vau ésser una peça clau en la recerca d´aquest valuós tresor tradicional que sense una sacrificada dedicació hauria romàs en l´oblit.
Fou pels volts dels anys quaranta que iniciareu el vostre assessorament en la desapareguda Secció Femenina, i a partir de llavors, amb desvetllament exemplar, el recorregut pels pobles de les nostres comarques, indagant ací i enllà amb els mitjans precaris que aleshores es disposaven, i interpelant a les persones octogenàries, anàveu ressuscitant aquelles danses ancestrals que ja es donaven per perdudes. Juntament amb l´entranyable mestre Francesc Civil, que fins a la desaparició de l´esmentada Organització fou l´assessor de música, ambdós recomponíeu els balls desuets, l´un reconstruint els passos i evolucions, l´altre, transportant al paper pautat les melodies que els ancians amb veu cascada i moviments vacil·lants interpretaven recordant la seva jovenesa.
I gràcies a la vostra direcció, les comarques gironines assoliren el goig de comptar amb innombrables grups de dansa que actuaren incansables no ja tan sols a les nostres terres i arreu de la Península, sinó també formant part de les expedicions que van difondre el nostre folklore a ultramar i països europeus.
Per la tasca meritòria que heu realitzat al llarg de la nostra vida, sempre alegre i amb el somriure als llavis, en nom dels que tinguérem l´enorme satisfacció de col·laborar al vostre costat i de tots els balladors que us recordem amb gran afecte, rebeu l´agraïment, a títol pòstum, del qual us heu fet mereixedor".

També voldria destacar la bona predisposició de la Xènia Puig d’Osor aportant les darreres informacions, fotografies, documents i els programes de desenes d'anys de la festa major de Sant Pere i la festa major del Terç. Aquests programes han estat essencials per poder extreure molta informació de la vila tant per la vessant cultural com en la vessant social, política i històrica. Des de fa molts anys el programa de festes d'Osor és un referent pels articles que s'hi publiquen, la qual cosa també és de destacar: autèntics llibres d'història de la vila.

També podem donar algunes dades interessants pel que fa a les persones que s'han cuidat de mantenir aquesta dansa viva al pas dels anys i els grups musicals que han tocat durant tots aquests anys el ball del Ciri tant per la festa de Sant Pere com per la festa del Terç.

Persones que s'han cuidat d'ensenyar i mantenir el ball: ... Josep Ma Figueras i Anadón, Anna Maria Crous, Siso.

Grups musicals que han tocat el ball: ... Cobla Olotina (1970...), Cobla-Orquestra de Blanes (1980...), Els Grollers (1990...), Toc de Xarel·lo (2000..., Formació de tres músics gironins (Ariadna a la tarota, Pol al sac de gemecs i Jordi al flabiol i tamborí any 2019)...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1900 al 1909.

El dia de la festa Major, al matí, tenia lloc el rellevament del personal davant de tot el poble. Acabada la Missa Major l'orquestra interpretava el "Contrapunt" que ballaven les Pabordeses. Les casades acompanyades dels corresponents marits, les fadrines, amb els seus promesos o pretendents. El llevant de taula significava la cloenda de l'actuació de les pabordeses les quals acompanyades de l'orquestra recorrien totes les cases del poble per fer l'ultima aplegada del Roser.

A la tarda tenia lloc el gran espectacle. Totes les cases de la vila i de pagès restaven tancades i la gent anava cap a l'església a honorar al seu Sant Patró. Després s’esdevenia el canvi de pabordes i finalment la interpretació del "Ball del Ciri", esperat de tothom.

Els balladors solien dur rams de boix a les mans, si bé aquest costum s'ha anat perdent.

Vista general de Sant Pere d'Osor. Primers anys  del sXX.

Antigament en aquesta plaça se solía ballar el Ball del Ciri. Anys 20 del sXX.

La Plaça d'Osor és un eixamplament del carrer Major que és la carretera d'Anglès a Sant Hilari. Mateix indret de la fotografia anterior però agafada des de l'altre costat. En l'actualitat (any 2019) no han canviat gaire aquestes imatges.

Antigament, en aquest mateix mes, també s’havia ballat la sardana dels Golluts. Es feia una processó fins el santuari de la Mare de Déu del Coll. La devoció a aquesta imatge feia que assistissin molts malalts amb afectacions al coll; la sardana es feia en honor a ells. Enguany se segueix celebrant l’aplec al santuari però la sardana ha caigut en desús.

Podem dir que aquestes danses de traspàs no es resumien en moments puntuals, ans tenien una preparació que durava tot l’any amb diversos actes i plegues de caràcter públic. En el cas de la vila d’Osor, els dies més intensos eren de la vigília de la Pasqua Florida  fins Sant Pere.

Tenien cura de l'altar de la Mare de Déu quatre Pabordeses, dues de majors – les darreres que s’havien casat durant l’any, una de vila i l’altra de pagès, i dues de fadrines, igualment una de vila i l’altra de pagès. Les de vila, a cada festa, captaven pels diversos carrers i places del poble a partir de l’oració del migdia, abillades amb la seva millor roba, amb una grossa bacina d’aram i amb una petita imatge de la Verge. Les de pagès ajudaven a les de la vila a treure atxa en les misses de la festa grossa, la festivitat del Roser i en les processons que feia la Confraria cada primer diumenge de mes.

La vigília de Pasqua florida, anaven les quatre Pabordeses a fer l'aplega d'ous, aviram i altres productes que la gent de pagès oferia a la Mare de Déu en agraïment a la seva protecció. Mentrestant elles cantaven els típics "Goigs" del quals deriven les "Caramelles".

Del dia de Pasqua de Resurrecció fins a la diada de Sant Pere, després de les misses de precepte es rifava tot el que s'havia recollit i algun tortell per recollir els diners que anaven destinats a pagar les despeses de cera, ornamentació de l’altar i les festes de tot l’any.

Una de les obligacions de la Pabordessa major de vila era convidar el dia de sant Pere les altres pabordeses a dinar i servir-los un suculent àpat preparat per ella per demostrar que era una bona cuinera.

L'orquestra iniciava la melodia i les parelles començaven a preparar-se. Les balladores amb caputxa, gipó i faldellí de nuviatge les casades; un ciri a la ma dreta, i amb l'esquerra es recollien discretament el faldellí; els balladors duien gec i calça curta, mitja blanca i barretina vermella, i una morratxa enflocada, plena d'aigua d'olor, per a ruixar la seva parella. A mig ball, donaven un curt passeig i amb cerimonial es traspassaven els càrrecs, o sigui les morratxes i els ciris. Entraven les noves parelles. Les pabordesa en tants rebien de les antigues els ciris i els bons desitjos en l'encert de l'administració. Les noves felicitaven a les sortints per la tasca que havien complert i tots plegats ballaven novament perfumant les respectives balladores i la població que amb gran entusiasme els aclamava a tots.

Rentadores a la Riera d'Osor. Al fons, el pont. Primeries del sXX.

Carrer de França. Osor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1910 al 1919.

Durant aquest període no disposo d’informació.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1920 al 1929.

A la segona meitat de 1928 s'estava preparant la publicació d'un canconer popular català i Osor fou una de les primeres viles a ser visitades com a font d'informació, aspecte del qual es feia ressò el diari La Vanguardia del dia 5 d'octubre de 1928: "La primera misión, siguiendo el orden en que aparecen las relaciones en el volumen, fue realizada por los maestros Juan Llongueras y Juan Tomás, quienes recorrieron por espacio de dos meses, del 19 de julio al 18 de septiembre, las tierras de Santa Coloma de Farners, Brunyola, Sant Martí Sapresa, Anglés, Sant Pere d'Osor, Les Planes d'Olot, La Sellera i El Pasteral".

Suposo que va ser aleshores quan es va fer el primer recull d'aquesta dansa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 Any 1930 al 1939.

A partir d'una notícia signada per Guitart el 24 de juny de 1932 apareguda en La Vanguardia sabem que el ball del Ciri es va ballar per la festa major de Sant Pere: "Durante los días 29 y 30 del corriente, esta villa celebra la fiesta mayor, la que este año parece ser que se verá en extremo animada. Para amenizar todos los festejos ha sido contratada la aplaudida cobla-orquestrina "la Principal" de Santa Coloma de Farnés.

Dia 29 a las 10 de la mañana, oficio solemne con acompañamiento de orquesta. A las doce, sardanas en la plaza. Tarde a las tres, gran baile en el Salón Pujol; a las 5, audición de sardanas y el típico baile titulado "Ball del Ciri" en la plaza Mayor..."

 

Els  anys 1937 i 1938, a causa de la guerra, es deixa de ballar aquesta dansa.

 

Tot just acabada la guerra,  l’any 1939 es torna a ballar i se’n va fer una actuació a la plaça de toros de Girona segon consta en la següent fotografia. Es segui ballant els següents anys segons consta en unes fotografies de 1940 i 1950, amb una coreografia i vestuari no massa d’acord amb l’historial de la dansa de caire  religiós i cerimoniós.

Ball del ciri d’Osor a la Plaça de toros de Girona al 25 de juny de 1939. Observeu que les dones anaven amb sabates i els homes portaven espardenyes blanques i unes branques de boix a la mà.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1940 al 1949.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1950 al 1959.

Parelles del ball del ciri d’Osor. Dia de Sant Pere de l’any 1951. Observeu que tant els homes com les dones portaven espardenyes i els homes portaven branques de boix a la mà. Persones que apareixen en la fotografia: Filera de baix d'esquerra a dreta: Josep Riera (agutzil) de Can Toni, sogre de la Palmira, Ivonne Viernes de Can Xacunic, Alfredo Cantal de Cala Manuela, Carmen Palou de Can Mic, ?  , Francisco Gol de Can Gol. Filera del mig: Dolors Coll de Can Badia, Lluís Parramon de Can Roura, Maria Gol de Can Gol, Lluís Pla de Cal Ferrer de Can Vidal. Filera superior:  ?  , Maria Pidevall de Can Corral o Cala Dolores, Carmen Raset de Cal Ferrer de la Plaça, Josep Coll de Cal Cocu,  ? (al costat de la columna).

 

Sembla ser que durant uns dos anys, pot ser per manca de gent torna a deixar-se de ballar el ball del Ciri a Osor.

Va ésser l'any 1954 que tornà a ressorgir definitivament  i les festes de Sant Pere d'Osor es van veure novament enriquides amb la reinstauració de la dansa tradicional mercè a l'entusiasme del senyor Lluís Obils, batlle de la vila, fent-ne la restauració l'eminent folklorista de les terres gironines en Josep Mª Figueras i Anadón. La dansa tradicional tornava a la plaça amb tot el seu esplendor.

Figueras ens deixa un escrit en el qual s'expliquen les arrels de la dansa i perquè es ballava: "Uns mots de presentació i d'història. El nostre ball del Ciri té el seu origen o començament en l'antiquíssima Confraria de la Mare de Déu del Roser, establerta en la parròquia, no sabem fixament l'any, però que prou podria tenir quatre o cinc cents anys.

Hi havia per a cuidar de l'altar major, quatre pavordesses:Pabordessa major - l'última noia que s'havia casat durant l'any - i pabordessa fadrina, les dues de la vila; habillades amb la millor roba, sortien totes les festes, a toc d'oració del mig dia, a fer l'aplega o capta, amb una grossa bacina d'aram i al mig una petita imatge de la Verge, pels carrers de la població.

La pabordessa major i la fadrina de pagès ajudaven a les de la vila a treure atxa, en les misses dels dies de festa grossa i particularment en les festivitats del Roser i en les processons que feia la Confraria cada primer diumenge de mes.

La vigilia de Pasqua Florida, anaven les quatre pabordesses a fer l'aplega d'ous, aviram i altres coses que les famílies de pagès oferien a la Mare de Déu del Roser, com a paga de la seva divinal protecció, mentre elles cantaven els típics goigs. Aquest és l'origen de les Caramelles.

Del dia de Pasqua de Resurrecció fins a la diada de Sant Pere, després de les misses dominicals, eren rifats els ous i aviram i s'hi afegien tortells i els diners anaven a la caixa de la Confraria per a pagar les despeses de cera, festes i demés de tot l'any.

La Pabordessa major, convidava a les companyes a un dinar a casa seva, on lluïa les seves habilitats culinaries. 

El dia de la festa major venia el rellevament del personal. Públicament, davant de tot el poble, acabada la missa major, acompanyades de l'orquestra, les pabordesses ballaven el Contrapunt, les majors acompanyades de llurs marits i les fadrines amb llurs festejadors. Els llevant de taula, tant típics de les festes majors, cloïen l'actuació de les pabordeses que acompanyades de músics recorrien totes les cases de la vila a fer la darrera plega del Roser. I a la tarda, valga'm Déu! quin desoril tota la feligresia es movia, eren tancades les cases de pagès i tothom, xics i grans, jovenalla i vellets feien cap a l'església a honrar al Sant Patró i després, apa minyons! que a la plaça hi ha ballades! Qui seran Pabordesses aquest any?

Les parelles començaven; ella amb caputxa, gipó i faldellí del nuviatge, les casades; un ciri a la mà dreta i amb l'esquerra recollint-se discretament el vistós faldellí; ell, gec i calça curta, mitja blanca i barretina vermella, una almorratxa enflocada, plena d'aiguarrós, per a ruixar la seva parella. A mig ball donaven un petit passeig i cerimoniosament feien el canvi de càrrecs amb les parelles que entrarien, elles donaven els ciris a les noves pabordesses desitjant-lis bon acert en l'administració i les entrades es complaien en felicitar a les pabordeses cessants per les seves belles qualitats i activitats. I pabordes nous i vells ballaven juntament altra volta i ere l'hora de perfumar les respectives balladores i la població que entusiàsticament els demanava a tots. (29-juny-1954)

Grup de dansaires del ball del Ciri d'Osor de l'any 1954.

 

 Ball del ciri d’Osor, el dia de la seva recuperació. Any 1954.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1960 al 1969.

Durant aquest període no disposo d’informació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1970 al 1979.  

Fotografia del ball del Ciri d'Osor ballat a la Plaça. Any 1970. Arxiu Fèlix Bruguera.

 

 

Programa de la festa de Sant Pere de l'any 1975 on es veu anunciat el ball del Ciri.

 

 

Grup d'osorencs ballant el ball del Ciri d'Osor a Girona. Anys 70 del sXX. Arxiu Municipal d'Osor.

 

 

En aquest programa de la festa major del Terç de 1975 encara no es ballava el ball del Ciri.

 

Grup de dansaires del ball del Ciri d'Osor. Any 1977 o 1978.

Hi ha un seguit de noticies dubtoses al respecte de en quina data es deixa de dansar el ball del Ciri per Sant Pere i es passa a ballar per la festa del Terç. Segons diuen les cròniques, fins l'any 1977 la dansa era interpretada la diada de Sant Pere. D'ençà d'aquesta data que l'Església va suprimir el precepte de la festivitat de Sant Pere, té lloc per la festa del Terç, el tercer diumenge de setembre. Tot i aquestes consideracions trobades en les diferents cròniques, veiem però, que en els programes de la festa major del Terç, no hi figura el ball del Ciri, com per exemple en el següent programa de l'any 1979; però si que es va ballar per la festa de Sant Pere al mes de juliol del mateix any, segons el mateix programa. No és però (segons els programes) fins l'any 1980 que es balla el ball de Ciri per la festa de Sant Pere i per la festa del Terç i des de l'any 1983 (segons els programes) que es passa a ballar única i definitivament per la festa del Terç, el tercer diumenge de setembre.

Portada del programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1979.

Interior del programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1979. El ball del Ciri no es va ballar en aquesta data.
Interior del programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1979 (resum de l'any). Fan constar que el ball del Ciri es va ballar l'any 1979 per la festa de Sant Pere el mes de juliol.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1980 al 1989.

Ara la majoria dels dansaires són joves d'Osor. Des de l'any 1980 es balla també el tercer diumenge de setembre, dia del Terç, menys en els anys 1981 i 1982 que es va ballar per Sant Pere. I des de l'any 1983 es balla únicament per la festivitat del Terç.

Cercavila dels balladors del ball del Ciri per la festa major del Terç. Finals dels anys 70 o primeries del anys 80 del sXX.

 

Els dansaires del ball del Ciri van començar a sortir fora de la vila a mostrar la dansa per diferents indrets de la geografia catalana per tal de donar-la conèixer. S'ha ballat entre altres poblacions a les trobades de danses tradicionals de Ripoll i Lloret de Mar; també per les festes majors d'Anglès, Massanes, Palafrugell, i posteriorment a les festes de la Mercè de Barcelona, Gaserans, Tortellà, Salt, Santa Coloma de Farners...

Portada del programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1980.

Interior del programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1980 on senyala clarament que es ballarà el ball del Ciri.

 

 

Programa de mà de la festa major de Sant Pere de l'any 1981.

 

 

Programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1981. Aquell any no es va ballar el ball del Ciri.

 

 

Programa de mà de la festa major del Terç de 1982. Any que tampoc es va ballar el ball del Ciri.

 

 

Programa de festa major del Terç de l'any 1983. Es va ballar el ball del Ciri.

 

 

Programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1984. Se segueix ballant el ball del Ciri.

 

Programa de la festa del Terç de l'any 1965.

 

Programa de la festa del Terç de l'any 1986.

 

Parelles de balladors del ball del ciri d’Osor. Any 198?.

Programa de la festa major del Terç de l'any 1988.

 

 

Programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1989.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Anys 1990 al  1999.

Programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1991.

Parelles de dansaires del ball del Ciri d'Osor de l'any 1991.

 

Programa de mà de la festa major del Terç del'any 1992.

Grup de dansaires del ball del Ciri d'Osor de l'any 1992.

Programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1993.

 

El mestre Figueras fou homenatjat  l’any 1994 amb l’estrena d’una sardana del compositor Lluís Duran, titulada “Gratitud Osorenca”. Alhora s’inaugurava en el Parc Infantil un monòlit d’homenatge a tots els balladors del Ball del Ciri consistent en una parella dansant, retallada en ferro obra del artistes Mario Sánchez i Anna Escorihuela.

Monument al Ball del ciri d’Osor. Any 1994. Esta situat al parc infantil i es pot visitar lliurement.
Tot el poble s'engalana per la Festa Major. Carrer del Pont.

Des de l'any 1980.  El Ball del Ciri s'interpreta a la Plaça del Parc Infantil. Ballador/es del Ball del Ciri; Carles Quer, Albert Serrallonga, Pau Trias, Joan Planchart, Seri Pla, Arnau Vilaró, Adriana Pérez, Carlota Miralpeix, Eva Pla, Clara Lòpez, Aina Lòpez i Ivette Raset. Foto any 1994. Any de la inauguració del monument.

Programa de la festa del Terç de l'any 1994.

 

 

Programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1995.

 

 

Ball del Ciri d'Osor al Parc Infantil l'any ?. Primera parella de balladors; Joana Vila i Joan Pla, actual alcalde del poble (2019).

 

 

Programa de mà de la festa major del Terç de l'any 1997.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2000 al 2009.

Programa de mà de la festa del Terç de l'any 2001.

 

 

Programa de mà de la festa major del Terç de l'any 2004.

 

El Ball del Ciri es desplaça fora d'Osor per a ser ballat a les festes de la Mercè de Barcelona l'any 2004.

Ball del ciri d’Osor. Parelles del poble  ballant a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Any 2004. Primera parella Àlex Pla i Anna Miralpeix.

Ball del ciri d’Osor. Parelles del poble  ballant a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Any 2004. Primera parella Àlex Pla i Anna Miralpeix.

Ball del ciri d’Osor. Parelles del poble  ballant a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Any 2004. Primera parella per l’esquerra Joana Vila i Joan Pla i primera parella per la dreta Eva Crous i Miquel Crous.

Ball del ciri d’Osor. Parelles del poble  ballant a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona. Any 2004. Parella del centre Joana Vila i Dani Silva.

 

L'any 2006 el Ball del Ciri es desplaça a Gaserans per a oferir una ballada.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2010 al 2019.

Programa de la festa major del Terç de l'any 2010.

 

 

El diumenge dia 18 de setembre de l'any 2011, per causa de la pluja, el ball del Ciri es va haver de dansar dins la sala polivalent de l'Ajuntament.

 

 

Programa de la festa major del Terç de l'any 2012 on també surt anunciat el ball del Ciri.

Balladors i balladores, director, coordinadora de la dansa i agutzil, abans de començar el ball del Ciri. Any 2012.

 

 

Programa de festa del Terç de l'any 2013.

 

 

 

Cartell de Festa Major de l'any 2015. El Ball del Ciri el va tocar el grup de grallers Toc de Xarel·lo.

 

 

Ballant el Ball del Ciri d'Osor a la sala polivalent situada a l'edifici de l'Ajuntament. És una bona opció sempre que plou. Any ?. Parella de dansaires a la sala polivalent: Ivette Raset i Sergi Pla. Al fons també podem veure part del grup de dansaires dels més petits, vestits amb samarreta blanca i pantaló color cru, així com també amb un mocador de llampegant al coll. Any ?

 

Ball del Ciri d'Osor a la sala polivalent de l'Ajuntament. En primer pla Carlota Miralpeix i Joan Planchart. Es poden observar molt de prop el tipus de calçat i vestimenta que utilitzen.

Grup de balladors/es al centre. Grup de balladors/es al fons (els petits) i part de la població com a espectadors.

Grup de balladors/es al centre en la figura de traspàs de càrrecs on les balladores sortints passen el  testimoni del ciri a les entrants i els balladors fan el mateix amb les almorratxes. Grup de balladors/es al fons (els petits) i part de la població com a espectadors.

Podem observar com una de les parelles és diferent a les demés. La noia porta una banda catalana, això significa que és la pubilla de l’any. Cada any a la nit de la festa hi ha l’elecció de l’hereu i la pubilla, d’entre els candidats. Llavors els afortunats ballen amb la banda posada. Tot i que no té perquè ser la mateixa parella de ball, en el cas de la foto el noi no va ser l’hereu.

Vista del ball del Ciri. Tres noies de les sis parelles porten un ciri a la seva mà esquerre. Per contra partida, els nois porten una marranxa amb colònia.

Vista general del ball del Ciri. Tres noies de les sis parelles porten un ciri a la seva mà esquerre. Per contra partida, els nois porten una marranxa amb colònia. Any ?

 

 

Cartell de la festa del Tirabou de Gaserans amb diferents grups convidats. Any 2016.

Ballant el ball del Ciri a Gaserans-Sant Feliu de Buixalleu. Any 2016.

 

 

El Ball del Ciri clou la Candelera 2016 a Esponellà. Els dansaries d'Osor, convidats a la festa. Esponellà va celebrar el primer cap de setmana de febrer la Festa de la Candelera amb una missa amb la Coral Jove i benedicció de les candeles i sardanes amb la Cobla Jove de La Bisbal a la tarda. El moment àlgid va arribar amb el Ball del Tortellí. Els Dansaires d'Osor, municipi convidat a la festa, van tancar els actes amb el Ball del Ciri. És per la festa del Terç que es realitza la tornaboda, visitant ara Osor els dansaires d'Esponellà.

Balladors d'Osor dansant el ball del Ciri al poble d'Esponellà. Podem veure els dansaires en la plaça de l'església de Sant Cebrià i a la part inferior de la foto s'hi localitza el grup “Toc de Xarel·lo” amb els seus instruments i partitures. Any 2016.

Fotografia de grup. Dansaires d'Esponellà i del Ball d'Osor davant l'església de Sant Cebrià. Any 2016.

Balladors del Ball del Ciri d'Osor amb els responsables a Esponellà. Fila de darrera; Anna Crous (responsable dels assajos i roba), Albert Serrallonga, Ferran Passola, Sergi Pla, Carles Quer, Pau Trias, Joan Planchart i Sisu (encarregat i director del grup Toc de Xarel·lo). Fila de davant; Aina Lòpez, Clara Lòpez, Miriam Coll, Adriana Pérez, Eva Pla i Ivette Raset. Esponellà. febrer de 2016.

 

 

El mes de setembre del mateix any,  per la festa major del Terç l'Ajuntament d'Osor convida als dansaires de Tortellà per tornar la visita.

Cartell anunciador de la Festa del Terç de l'any 2016.

 

 

Cartell de la Festa del Terç de l'any 2019. 

Entrada a plaça dels balladors i balladores. Al davant els músics . Diumenge 15 de setembre de 2019.

Ball del Ciri d'Osor. Any 2019.

Ball del Ciri d'Osor. Figura central de la dansa traspàs de càrrecs. Any 2019.

Ball del Ciri d'Osor. Figura central de la dansa traspàs de càrrecs. Any 2019.

Al final del ball, els balladors ruixen amb aigua d'olor de les almorratxes a tot el públic assistent. Diumenge 15 de setembre de 2019.

 

 

 

 

 

 

 

 

Indumentaria:

Antigament els homes portaven un ram de boix a la mà mentre ballaven. En l'actualitat s'ha perdut aquest costum.

Branca de boix que els balladors portaven antigament a la mà durant el ball del Ciri d'Osor.

Ells porten vestit de català (sXVIII - XIX) complet amb calça curta, faixa vermella penjant pel costat esquerra, espardenyes amb betes negres. Elles vestides  amb caputxa blanca i mitenes, gipó negre amb puntes blanques al coll i mànigues, faldilla estampada de colors vius amb el fons negre, enagos amb el baix amb puntes i passacintes, pololos, mitges blanques, espardenyes de betes vermelles.

Detall del vestit de la dona. En la imatge Eva Pla. 

 

Detall del calçat actual del ball del Ciri d'Osor.

 

Parella de dansaires del ball del Ciri d'Osor.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La música:

Els darrers anys el grup de música tradicional Toc de Xarel·lo és qui toca la música del ball del Ciri d'Osor. L'any 2019 però va ser un grup format per tres músics de Girona (Ariadna a la tarota, Pol al sac de gemecs i Jordi al flabiol i tamborí).

Músics de Girona tocant l'entrada a plaça del ball del Ciri d'Osor. Any 2019.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El ball:

El ball el formen sis parelles mixtes, tres entrants i tres sortints. Fila de darrera; Ferran Passola, Carles Planchart, Joan Planchart, Pau Tiras, Miquel Crous i Damià Codina. Fila de davant; Miriam Coll, Mariona Planchart, Ivette Raset, Aina Lòpez, Clara Lòpez i Eva Pla. Any ?

 

PASSOS

Caminat cerimoniós

Punt de galop.

Pas puntejat

 

ESTRIS

Balladors una morratxa a la mà esquerra

Balladores un ciri a la mà dreta.

 

C O R E O G R A F I A

La coreografia va ser ensenyada per Josep Mª Figueras i Anadón

 

PRELUDI:

El ball va precedit d'un preludi, en el que les sis parelles que l'integren,  precedits dels músics que toquen una marxa o pas-doble, surten de l'Ajuntament, una rera l'altra, fent bracet, guardant un comportament seriós. Els tres primer balladors son portadors d'una morratxa cada un, mentre que les seves respectives balladores ho són dels ciris corresponents. La Cobla els precedeix i davant d'aquest l'Agutzil del poble, amb gorra i bastó, obra la marxa fins que tots plegats arriben a la plaça on te lloc l'execució del Ball; cal tenir en compte, que en arribar a la plaça els músics es queden a un costat, sense parar de tocar, mentre les parelles fan una passada o dues al voltant de la mateixa, saluden a les autoritats locals, precedides pel Batlle, regidors i invitats, que estan situats en un lloc de privilegi. Tot anant voltant la plaça, els balladors portadors de les almorratxes que contenen aigües oloroses, van ruixant el públic congregat a l'entorn. Van tancant una rodona de parelles (gràfics 1 i 2)

En entrar a plaça les tres primeres parelles porten ells la morratxa a la mà esquerra i ella porta el ciri a la mà dreta o sigui tots dos amb els braços que els queden lliures de parella. En encarar-se per ballar la dansa elles es situen el ciri a la mà esquerra. Les parelles que no porten atributs en el passeig ella s'agafa la faldilla i ell braceja naturalment.

 

Col·locació inicial:

Sense musica cada ballador col·loca l seva balladora al darrera seu. (gràfic 3)

 

El ball:

Primera part:

48 compassos com segueix:

Compassos:

1 al 9:           Balladors i balladores formen rotllana encarats  agafats de mans dretes i fan punteig senzill o sigui marcant la punta d'un peu,  primer i desprès la punta de l' altre. Comencen amb peu dret.

10:               Tots fan una petita parada.

1 al 14:        Segueixen puntejant.

15 al 16:      Ristol a la balladora i es deixen anar de mans.

17 al 30:     Repeteixen els mateixos passos i evolucions de l'1 al 16

31 i 32        Ristol a les balladores.

33 al 48     Repeteixen el mateix del compàs 1 al 32.

 

SEGONA PART

48 compassos  com segueix:

Compassos:

1 al 9:                 Encarats igual que l’anterior però deixats anar de mans fan punt de galop saltat.

10:                      Tots fan una petita parada.

11 al 14:              Segueixen puntejant.

15 i 16:                Cadascú volta per llur dreta (gràgic 5)

17 al 30:              Repeteixen els mateixos passos i evolucions com s'ha descrit dels compassos 1 al 16.

31 i 32:                 Cadascú volta per llur dreta

33 al 48:              Repeteixen el mateix que en els  compassos de 1 al 32.

 

Passeig:

128 compassos com segueix:

Compassos:

1 al 72:            Passeig les parelles agafades de mans caminen cerimoniosament per quedar encarades com es veu en el (gràfic 4).

73 al 76:          Se saluden i canvien morratxes i ciris mentre se saluden.

77 al 128:        Caminant cerimoniosament van tancant un cercle sense deixar-se de la mà.

En el darrer compàs les parelles queden encarades en la mateixa posició del ball. (gràfic 2)

 

Ball:

48 compassos igual que la primera part

48 compassos igual que la segona part

 

Sortida:

Marxen les parelles saltant en direcció horària perquè així els homes passen a la part del públic i els van ruixant amb l’aigua d’olor de les morratxes.

 

 

Seguidament passo a mostrar-vos la filmació del ball realitzada el 15 de setembre de 2019 (festa major d'Osor)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografía i fonts consultades:

Felix Bruguera i Narcís Ramió. Osor. Quaderns de la Revista de Girona Nº 70.  -  Diputació de Girona

La Dansa Popular a les Comarques Gironines Volum I . Any 1980.

Festes i Tradicions Populars a les Comarques Gironines. Diputació de Girona. Any 1985.

Artícle de Maruja Arnau i Guerola sobre el ball del Ciri.

Arxiu: fotogràfic Fèlix Bruguera.

Arxiu: fotogràfic de Xènia Puig. Osor. Any 2017. Dansaire del Ball del Ciri.

Arxiu: programes de la festa de Sant Pere i la festa del Terç. Xènia Puig.

Entrevista amb Xènia Puig.

Arxiu: Josep Bargalló i Badia.

Reportatge fotogràfic de l'any 2019. Steven Valéncia.

Arxiu: fotogràfic i documental de l'autor. Filmació del ball del Ciri de l'any 2019.

 

 

Los comentarios están cerrados.