Espolsada de la Laietana (Gavà)

Gavà té un terme privilegiat, integrat per una zona de platja, una zona forestal i un nucli urbà. La seva economia principal és la de serveis, seguida de la indústria. Encara manté activitat agrícola en la zona denominada de les Sorres, que es reflecteix cada any en la Fira d'Espàrrecs de Gavà, producte de la terra de gran qualitat.

A aquesta ciutat es pot arribar a través de l'autopista C-32 (anteriorment anomenada A-16), la carretera comarcal C-245 o la C-31 (autovia de Castelldefels). La ciutat compta amb una estació de Renfe, de la línia de rodalies i serveis d'autobusos que enllacen amb Barcelona i passen per altres localitats veïnes com Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Prat de Llobregatel , L'Hospitalet de Llobregat, Begues i Castelldefels.

En el seu nucli urbà cal destacar les Mines Prehistòriques, de 5500 anys d'antiguitat. Edificis com la Torre Lluch (segle XVIII), avui Museu de la ciutat, on és exposada la Venus de Gavà, o la Casa Gran (segle XVII), que és un equipament per a joves, estan enclavats en el centre històric, part del mateix disposa d'una illa de vianants, un conjunt de carrers de gran dinamisme comercial i de trobada. També destaca la seva Rambla, de finals del segle XIX i el Parc Municipal de la Torre Lluch. A part dels barris del nucli antic (com el del Centre o el de les Colomeres), a Gavà existeixen els barris de Gavà Mar, Ausiàs March, Can Tries, la Sentiu, Ca n'Espinós, Can Tintorer, Mas Bruguers, Les Bòbiles, Àngela Roca, La Barceloneta i Diagonal-Balmes.

Gavà també gaudeix d'una important zona de muntanya. En concret, una tercera part del municipi pertany al Parc Natural del Garraf. La zona de Bruguers, a tres quilòmetres del nucli urbà i a 254 metres d'altitud, on es troben l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers, originària del segle XII, i les ruïnes del castell d'Eramprunyà, documentat ja en el segle X, així com restaurants de muntanya. En la zona de muntanya destaca la Sentiu, barri i paratge singular amb camins forestals molt atractius, masies i una zona d'oci que compta amb un restaurant.

La cultura tradicional de Gavà és prou extensa. Ara em centraré en el Ball de l'Espolsada de la Laietana.

Ha arribat fins els nostres dies un escrit del folklorista Joan Rigall i Casajuana de l'any del seu recull que diu:

"Aquesta dansa la vàreig recollir l'any 1922 en el poble de Gavà i em fou ensenyada per en Joan Badosa, fill de Gavà, de setanta-cinc anys, trobant-s'hi presents, a més d'en Josep Roca, altres persones i alumnes de l'Esbart Folklore de Catalunya. Etnogràficament el seu títol sembla propi dels antics habitantsde Catalunya, ja que com ens diu F Carreras i Candi, eren gent ibera, nom que prengueren de la ciutat de Laia, regió geogràfica de la Tarraconense que s'estenia per la costa, des del Llobregat al riu Tordera. Se suposa que el dit nom pot derivar de la Laiesa, ciutat ipotètica fundada pels Laci, que vingueren dels Alps a Catalunya segons els geògrafs grecs.

Donada l'estructura de la dita dansa de la Laietana, si bé es pot observar en el moviment alguna cosa dels balls pírrics dels pobles antics, degut a les seves figures i el seu caire senyorial, jo la suposo dels temps històrics de la baronia del castell de l'Aramprunyà, puix que la primera figura, com en altres danses catalanes, representa l'entrellaçada dels nobles de la baronia amb els nobles visitants. Per això en la segona figura, que forma un sol grup, es veu com la dama d'honor passa a primer terme, i per aquesta raó se l'anomena "la gallarda" que vol dir una persona ben plantada, distingida i coratjosa. La figura tercera representa de certa manera l'amistat i compenetració entre les esferes senyorials d'aquella època. La quarta figura expressa la indeslligable, sincera i noble relació social que queda demostrada per les figures exquisides que la componen i la cinquena figura és l'expressió del goig sentit en la festa que amara l'alegre acomiadament amb senyals d'identificada amistat".

Segons explica el Sr Josep Ma Castells i Andilla, ajudant del Sr Rigall, hi va haver anys més tard una comprobació de les figures i execució del ball de l'Espolsada que el senyor Rigall describia d'aquesta forma:

" A fi de refermar l'exactitut de les figures i llurs ritmes físics, el dia 29 d'octubre del 1957, a les 14:45 h i per mitjà de l'autobus de Viladecans-Gavà, vàreig personar-me a l'últim de dits pobles per comprobar les figures i l'execució de les mateixes o sia de la dansa popular anomenada L'Espolsada de la Laietana. El testimoni de dita comprobació va ésser donat pels dignes ciutadans: Nicasi Pugés i Part de 84 anys, fill de Gavà, Josep Marrugat i Campany de 76 anys, fill de Garà, Amadeu Aranol i Llongueras de 66 anys, fill de Gavà. Dits senyors em foren presentats per en Francesc Papiol i Dot, fill de Sant Joan Despí, guarda particular de Na Elena Cambó i resident a Gavà.

Un cop assabentats del meu objectiu i estudiats els gràfics per mí presentats i fetes quiscunes preguntes encaminades totes a aclarir el més insignificant dubte, afirmares amb tots els pronunciaments l'autenticitat de les figures i els moviments de la dansa l'Espolsada de la Laietana, de Gavà, tant amb el que fa referència als ritmes fisics com musicals.

1a figura: Entrada.

2a figura: La Gallarda (distinció a la dama d'honor).

3a figura: Novençana (nova en llur categoria de Gallarda).

4a figura: Tornaboda (festa en honor a l'entrellaçament de l'afecte sentit amb noblesa i sinceritat).

5a figura: Despedida-Comiat (comiat honorífic de la festa).

 

 

Any 1900 a 1909:

 

 

Any 1910 a 1919:

 

 

Ant 1920 a 1929:

 

 

Any 1930 a 1939:

 

 

Any 1940 a 1949:

 

 

Any 1950 a 1959:

 

 

Any 1960 a 1969:

 

 

Any 1970 a 1979:

Segons explica Benet Solina: "Amb la represa de la democràcia municipal, es reivindicà la recuperació del carrer com a espai públic i festiu. Tant en poblacions com en barris, la participació popular provocà la recuperació, o la reinvenció, de molts elements festius, encaminats a consolidar el patrimoni festiu i millorar la qualitat de les festes.

A Gavà, aquesta nova dinàmica té el seu antecedent en la Festa Major Popular de l’any 1978. Celebrada al marge de l’oficial, va ser organitzada per un ampli ventall d’associacions i de col·lectius de la ciutat, molts d’ells nascuts de l’acció cívica, cultural i social d’oposició al franquisme, en uns moments d’especial efervescència social i cultural. 

L’impuls que a partir de 1979 el nou Ajuntament democràtic va donar a la cultura tradicional de Gavà va dur, primerament, a la recuperació del Ball de la Tornaboda, l’estructuració del Carnaval gavanenc, la instauració de la figura de l’home dels nassos i, progressivament, a la incorporació de les primeres figures festives de la ciutat, els gegants, l’anguila i la comparsa de verdures".

Aquests nous elements passarien a ser protagonistes i eixos vertebradors d’un calendari festiu més ric i participatiu.

 

Any 1980 a 1989:

 

Any 1990 a 1999:

 

Any 2000 a 2009:

 

Any 2010 a 2019:

El 20 de febrer de 2017 el parc de la Torre Lluc ha estat novament l’espai on l’esbart Bruguers i la colla de dansaires de Viladecans han ballat, plegats aquest diumenge al migdia, la Tornaboda i el Patatuf, dues senzilles i tradicional coreografies típiques de la celebració del Carnaval d'aquesta ciutat.

 

 

La Indumentaria:

 

 

 

 

La Música:

Melodia de l'Espolsada de la Laietana. Joan Rigall i Casajuana.

 

 

El Ball:

Los comentarios están cerrados.