Garlandes, Ball de (Sant Esteve Sesrovires)

Sant Esteve Sesrovires és un municipi situat al Baix Llobregat (província de Barcelona), que amb més de 18 km2 de superfície i a 173 msnm, acull uns 7.000 habitants.

Es troba a l'ombra de la muntanya de Montserrat, entre el Llobregat i l’Anoia, a tocar del Penedès, en una zona de relleus ondulats serpentejats per torrents. Aquesta situació ha donat lloc al seu paisatge de bosc mediterrani de ribera i a l’equilibri entre la indústria i l’agricultura. La importància de la indústria de Sant Esteve recau en els seus polígons industrials, amb empreses tan reconegudes com Chupa Chups o SEAT. L’equilibri d’aquestes zones s’aconsegueix amb l’agricultura basada en arbres fruiters, on la fruita més reconeguda és la cirera, i extensions de vinyes amb D.O. Penedès, que després donaran lloc als vins i caves que es produeixen en els tres cellers del municipi.

Una de les tradicions arrelades a la vila des de molts anys és el Ball de Garlandes, també anomenat de Crespelles, que ha estat ballat tant pel jovent proper a casar-se, la gent més gran i fins i tot els més petits.

Aquest ball de confraria s'havia dansat antigament per Sant Isidre el 15 de maig i en l'actualitat es balla el dia 26 de desembre: Sant Esteve. El ballen els mateixos veïns de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). L'element que dona nom al ball son els tortells (coques, garlandes, crespelles o tortells) de pa amb que els homes obsequien les seves parelles abans de donar inici el mateix. Antigament també s'havien elaborat tortells de massapà.

A la comarca de l'Anoia i a la del Baix Llobregat es coneix l'existència de diverses danses en les que les balladores duien garlandes, tortells o  altres penjats als braços. Aquestes danses no necessàriament  s'assemblen coreogràficament ni en la seva estructura. El fet de subhastar o regalar tortells, coques, etc, servia per pagar les despeses de la festa i no és exclusiu d'aquestes dues comarques doncs en podem trobar cassos a la Catalunya Nova i la Catalunya Central.

 

 

 

 

 

 

 

Any 1910 a 1919:

Segons escriu Míriam Navarro i Codina en el seu llibre, "al voltant dels anys 1915 i 1936, se situa el testimoni de les persones més grans del nostre poble..."

Sembla que la festa començava sortint de missa, que era quan s'iniciava la processó dels sants pels carrers del poble. Tota la canalla es reunia davant el Centre Agrícola, just davant de l'església i allí ballaven el Ball de Garlades, que més o menys es desenvolupava com un senzill ball rodó o carola. A la tarda, havent dinat, es feia ball per a la gent gran. Era llavors quan els nois anaven a comprar els tortells i els oferien a la noia amb qui volien dansar. Se subhastava un primer tortell o garlanda que mai resultava un preu elevat i el preu que s'havia pagat per la primera garlanda era el fixat per les demés garlandes que es compraven per a regalar a les noies. Les noies se les penjaven dels braços i amb elles penjades ballaven el ball; per la qual cosa durant aquest no podien baixar mai els barços.

Segons recorda el Sr Pere Mercadé (Pere Xaco) de petit havia vist que alguna de les noies més maques del poble, li havien regalar fins a vuit garlandes. Els homes es feien confeccionar vestits nous i les noies lluïen les millors gales.

Després de ballar garlandes, es dansaven altres balls de l'època i la gent marxava a sopar. Després de sopar la festa continuava i es tornaven a ballar garlandes.

Si be els diners recollits de les garlandes regalades a les noies servien per sufragar les despeses de la festa, acabat el ball la confraria rifava una garlanda molt grossa feta expressament per tal d'arbitrar recursos pel culte.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1920 a 1929:

Segons l'Arxiu de Dansa de Joan Comas i Vicens ens diu que aquesta dansa fou recollida vers l’any 1928 de la següent manera: La mare del mestre de música Josep Taxes, que era de Sant Esteve Sesrovires, l’havia ballat de joveneta i trobant-se impedida, la va explicar al seu fill i als senyors Joan Matas Higuanet i senyora (folkloristes). Ells tres la varen ballar i reconstruir d’acord amb les explicacions de la senyora Taxes mare.

A l’Edició Musical “Arrahona” de Daniel Sanahuja i Capella, hi figura el Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires, datat l'any 1952; consta que el recull folklòric d’aquest ball correspon a J. Taxes i J. Mata Higuanet i senyora. Però no s’anomena la sra. Matas. Tots tres eren ben amics del mestre Joan Comas i Vicens a qui li van explicar el ball amb tot detall.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1930 a 1939:

Als voltants de l'any 1934 s'havien fet a Sant Esteve fins a tres envelats per la festa major d'agost i a tots tres es ballaven garlandes. Hi anaven orquestres de diferents indrets: Orquestra Planes de Martorell, Filharmònica de Torelló, els Escolans de Sant Sadurní...

A l'inici de la guerra es deixa de ballar el Ball de Garlandes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1940 a 1949:

Entre els anys 1944 i 1948, el mestre Àngel Colomer del Romero, que llavors era director de l'Orfeó de Sant Esteve, reprèn la tradició de ballar el Ball de Garlandes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1950 a 1959:

L'any 1950, destaca la ballada del Ball de Garlandes a Sant Esteve Sesrovires, patrocinada per la firma "Canals & Nubiola".

El mestre de dansa Joan Rigall i Casajuana, en l'etapa de director de l'Esbart de l'AEEF  va fer el recull d'aquest ball en companyia del seu deixeble Josep Maria Castells i Andilla. Al poc temps, van ser molts els esbarts de Catalunya que dins el seu repertori, portaven el Ball de Garlandes en els programes d'actuació.

Així consta en les explicacions de l'Esbart Folklore de Catalunya que es llegien abans de cada actuació a tall de petita informació sobre el ball o dansa que anaven a representar.

 

Com a curiositat passo a transcriure les notes manuscrites del mestre Rigall corresponents al recull:

"Fa més de 30 anys que no es ballava així. La Mare de Josep  Taxés que es deia Conxita Mestres Vola, de can Micaló, (can Boix) de Sant Esteve va morir al número 18 del carrer Major (avui carrer Serafí Julià) i el seu veí Joan Mestres i Canals (Galateixa) diu que la orquestra Planas de Martorell (Eusebi Folqué Planas) pot tenir la música sencera.

L’Alcalde actual (1928) Jaume Bonastre pertany a una germandat i recordarà segurament tots els detalls. He parlat amb Benet Canals, de 80 anys, de can Cadió, Carrer Ravant número 44, Josep Ultra Amigó, de 74 anys de can Pau Sitó, carrer Ravant número 36. Ens diuen que es ballava per Sant Isidre i per Sant Esteve a favor d ela caixa de la germandat Els tortells es feien a Martorell. El mes vell del cor es diu Bargalló i també pot dir alguna cosa. La Montserrat de casa la Joana em canta la música i li observo una petita variant. La opinió del poble es que agrada però hi trobem a faltar música. S’havia ballat amb homes sols, a la plaça, a la sortida de l’ofici amb la plaça enramada de verd com un envelat. El producte era per l’altar i la festa. Es balla amb les mans enlaire. Abans de començar les corrandes es porten uns tortells en baiards i es pengen els braços dels balladors i per tant la música fa pausa. El ballador mes antic es deia Josep Llobet"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1960 a 1969:

Els primers anys 60 del sXX el Ball de Garlandes encara es ballava a Sant Esteve per Sant Isidre.

Ballant garlandes al Casino. Inicis dels anys 60 del sXX.

ANIMADEDANSAFREDERICGAUDEVIÑASGARLANDESSTESTEVESESROVIRES

Ballant garlandes a la Plaça del Dr Tarrés. Principis dels anys 60 del sXX.

 

L'any 1965 marca un punt d'inflexió i canvis en la història i la societat de Sant Esteve. Comença la construcció de la fàbrica de Chupa-chups a Sant Esteve Sesrovires. L'any 1967 s'inaugurà. Molts pagesos hi veuen una sortida econòmica a la precària situació que el món rural els comportava i poc a poc es comencen a vendre parceles de terra cercant nous llocs de treball; és l'inici d'una profunda transformació del poble: del camp a la industria. El camp es va perdent i per tant la festa de Sant Isidre, festa dels pagesos per excel·lència, perd el seu sentit i amb ella, el seu ball de garlandes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1970 a 1979:

A finals dels anys 70 del sXX i animats per una activitat d'estiu per als infants locals es va recuperar per darrera vegada el ball de garlandes. Mossèn Joan Puig va demanar al  Sr Josep Rodríguez, que venia de l'Esbart Dansaire de Martorell que li donés un cop de mà en l'organització d'activitats pels casals d'estiu al Casal Cultural, accedint de bon grat, encarregant-se del tema de dansa tradicional i ball de bastons, també es feien sardanes, teatre, etc. La primera actuació es va fer per la festa de final de casals d'estiu l'any 1979. També van tornar a ballar el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre d'aquell mateix any. Data que des de les hores seguirà sent la festa per a representar oficialment el Ball de Garlandes. S'encarregaven de la direcció dels dansaires Josep Rodríguez i Elena Sentís amb força experiència i que venia d'una família dedicada al folklore: l'àvi Joan Bial i Serra, que juntament amb Joan Rigall havien dirigit l'Esbart Folklore de Catalunya , la seva mare que també havia dirigit el mateix esbart i parella de dansa amb el seu pare Eudald Sentís.

Veient l'èxit que va tenir la idea entre el jovent el mateix any 1979 es crea un esbart dansaire a la vila, el qual s'encarregarà de mantenir viva aquesta dansa durant uns anys. Dins l'esbart també s'hi va crear una colla bastonera.

Logotip de l'esbart.

Al desaparèixer l'esbart anys més tard (1990 aproximadament), son els mateixos antics dansaires i altra gent del mateix poble qui continua la tradició de donar vida anualment a la dansa el dia de Sant Esteve el 26 de desembre.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1980 a 1989:

Malgrat que als anys 80 del s XX el ball va perdre el sentit col·lectiu de festa per ser ballar únicament pels dansaires de l'esbart, la tradició de ballar-lo continuava viva.

Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires. Festa major de l'any 1989. Inauguració del nou Ajuntament.

 

Durant aquests anys la gent del poble recorda que les garlandes es coïen al forn del poble fins que a Sant Esteve es va instal·lar un segon forn. A partir de llavors, i per evitar mals entesos, els tortells es coïen fora de la població.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

L'Esbart dansaire de Sant Esteve Sesrovires desapareix entrats els anys 90 del sXX. Darrerament ja transformat en colla bastonera, no més es reunia la gent per ballar garlandes el dia de Sant Esteve.

Un element a tenir en compte era el carro de les garlandes, que era passejat pel poble amb tracció humana. Aquest anava carregat de caixes de garlandes més petites que les que s'utilitzaven per a ballar i el jovent les anava venent a tots els veïns i veïnes per a costejar la cobla que venia a tocar.

Carro de les garlandes pel carrer de Serafí Julià. Any 1992.

El carro el cedia en Pere Xacó veí del poble. Any 1993.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2000 a 2009:

Durant aquests anys es continuen ballant garlandes el dia de Sant Esteve tot i que l'esbart ja fa anys que va desaparèixer. Hi ha anys que és difícil trobar gent del poble que hi vulgui participar. La dansa s'interpreta al so de les gralles. Primer balla la colla de nois i noies vinculats a l'antic esbart i després participen els veïns que s'han aplegat per veure l'acte.

També és de destacat la labor cultural i pedagògica que s'està fent des de l'escola La Roureda de Sant Esteve. Els seus alumnes ballen el ball de garlandes tots els anys per la festa de la castanyada. Tasca iniciada per Montse Rossell i Josep Maria Carbonell membres de l'esbart.

L'any 2007, per primera vegada i amb la intenció de fer partícips del ball a tots els habitants de Sant Esteve Sesrovires, el Patronat de Cultura va organitzar un taller en el qual es podia aprendre la coreografia i evolucions de la dansa per tal de poder-la ballar la diada de Sant Esteve. Al taller dut a terme per la Montse Rossell, en Carles Pujolà i la Elisabet Bosch, balladors incansables des de feia anys, hi van participar persones de totes les edats i va servir per a incorporar gent jove del poble que, havien de ser els hereus i continuadors d'aquesta tradició.

D'altra banda, la colla gegantera de Sant Esteve s'incorporava a la tradició folklòrica el 26 de desembre de 2007. Si bé hi va fer presència l'any 2006, el 2007 estrenaven una coreografia per al Siset i l'Angeleta, els gegants de Sant Esteve, amb una adaptació del Ball de Garlandes al món geganter. Els portadors van ser Jordi Rubinat (Siset) i Josep Maria Carbonell (Angeleta), tots dos també balladors amb l'esbart. La iniciativa va ser rebuda amb molta expectació i un gran èxit per part del nombrós públic assistent.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

Es continuen ballant garlandes el dia de Sant Esteve, tot i que hi ha hagut anys que ha costat trobar gent al poble que hi vulgui participar. En ocasions primer han ballat els antics membres de l'esbart i després ha ballat el poble.

 

 

 

 

 

 

 

Any 2020 a 2029:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La indumentaria:

A més del vestuari utilitzat des de l'any 1979 gràcies a la fundació de l'esbart dansaire també hem de fer referència a l'element que dona nom al ball: la garlanda (tortell). La garlanda és un pastís de pasta de pa rodó, buit al mig, de consistència ferma. Pot presentar diferents mides. Originàriament la coca garlanda és una cosa típica de Vilafranca del Penedès, que també es consumeix a altres indrets de l'Alt i Baix Penedès. Té forma de tortell ensucrat i entre els seus ingredients característics hi figura la matafaluga remullada amb anís. Tradicionalment s'utilitzava com a mona de Pasqua.

La coca garlanda típica de Sant Esteve que s'utilitzava inicialment per a ballar la dansa i que actualment es pot trobar i comprar a la pastisseria Sant Esteve el mateix dia de la festa, conté els següents ingredients: ous, sucre, Llevat, farina de força, llet, llard, mantega, essència de llimona, vainilla i sal.

El procés d'elaboració és el següent: es posen tots els ingredients dins el pastador uns 25-30 minuts fins que queda una massa ben compacta. Després s'estira i es talla la peça al pes corresponent. S'obre pel mig i se li posa el massapà a dintre. Es deixa fermentar i es cou al forn. El pa de garlanda que es fa servir en el ball, però, no és tant flojo com la coca. Els ingredients que s'utilitzen per a la seva elaboració són els següents: farina, aigua, sal, llevat. El procés d'elaboració del pa de garlanda és el que correspon a un pa qualsevol. Un cop la massa feta se li dona forma rodona, quedant en forma de tortell.

Els vestits que s'utilitzen per a ballar garlandes el dia de Sant Esteve provenen actualment del fons de l'Esbart Dansaire de Martorell tot i que en els anys de més esplendor de l'Esbart Dansaire de Sant Esteve Sesrovires, els vestits els havien confeccionat les mateixes famílies dels balladors.

Consta dels vestit típic català, de vellut, amb pantaló a mitja cama, camisa i mitges blanques, espardenyes de betes negres, faixa i barretina per als homes.

Per a les dones, cosset negre i faldilles estampades de brocat, enagos, mitenes i gandalles negres, pollita de blonda, devantal i espardenyes de betes negres.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La música:

Durant els anys de la postguerra ja es ballava el Ball de Garlandes amb la música actual els més joves i la gent gran amb altres tonades.

Curiosament la melodia del ball que descriu el mestre Joan Tomàs i Parés en el Costumari Català  (Barcelona, 1896 - 1967) fou músic i folklorista, i sots-director de l'Orfeó Català, és diferent del que es balla al poble anualment, recollida aquesta última en la Col·lecció Folklòrica de melodies del mestre Ezequiel Martín i Rovira (Barcelona, 13 d'octubre de 1887 - Barcelona, 15 de novembre de 1963) fou pianista, compositor, musicòleg, crític musical. Va ser membre de la junta directiva de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Melodia del Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires. Melodia per a piano del mestre Ezequiel Martín (1954).

 

D'antic el Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires s'havia ballat al so de les gralles.

Durant els anys 90 del sXX la música del ball s'interpretava al so de les gralles dels Grallers d'Abrera molt avesats a tocar i instrumentar temes de dansa tradicional a més dels clàssics acompanyaments a Gegants i altres elements de l'imaginari festiu.

En l'època de l'esbart dansaire també es va tocar amb formació de cobla.

A més de l'harmonització del mestre Ezequiel Martín hi ha d'altres com la del mestre Lluís Moreno i Pallí (comença amb 8 compassos) i una altra del mateix mestre (comença amb 16 compassos)  La del mestre Josep Taxés (comença amb 8 compassos), Manuel Oltra, Joaquin Nin-Culmell...

Melodia per a piano corresponent al recull de Joan Rigall i Casajuana.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Ball:

Punteigs utilitzats en el ball:

Punt de tres temps començat al darrere, lliscat i voltat cap l'esquerra; començant amb el peu dret:

1 er compàs i compassos senars.-.

1 er temps del compàs: se situa el peu dret al darrera del peu esquerra, descrivint un arc i carregant tot el pes del cos sobre el peu dret, procurant que la punta d'aquest peu estigui tocant el taló de l'esquerre.

2 on temps del compàs: s'avança el peu esquerre desplaçant-lo cap l'esquerra per iniciar la volta tot puntejant.

3 er temps del compàs: el peu dret s'apropa al taló del peu esquerre carregant sobre aquest peu tot el pes del cos.

2 on compàs i compassos parells.-

1 er temps del compàs: se situa el peu esquerre al darrera del peu dret descrivint un arc i carregant tot el pes del cos sobre el peu esquerre procurant que la punta d'aquest peu estigui tocant el taló del peu dret.

2 on temps del compàs: s'avança el peu dret desplaçant-lo cap l'esquerra per continuar la volta tot puntejant.

3 er temps del compàs: el peu esquerre s'apropa al taló del peu dret i es carrega sobre aquest peu tot el pes del cos.

 

Punt de tres temps seguit per avançar. El l'àmbit dels esbarts dansaires és conegut per "punt de perdiu":

Primer compàs i compassos senars.-

1 er temps del compàs: caminant i avançant sobre les puntes dels peus amb pas seguit, avança el peu dret.

2 on temps del compàs: caminant i avançant sobre les puntes dels peus amb pas seguit, avança el peu esquerre.

3 et temps del compàs: caminant i avançant sobre les puntes dels peus amb pas seguit, avança el peu dret.

2 on compàs i compassos parells.-

1 er temps del compàs: caminant i avançant sobre les puntes dels peus amb pas seguit, avança el peu esquerre.

2 on temps del compàs: caminant i avançant sobre les puntes dels peus amb pas seguit, avança el peu dret.

3 er temps del compàs: caminant i avançant sobre les puntes dels peus amb pas seguit, avança el peu esquerre.

 

Punt de tres temps començat al costat per avançar. Es coneix en l'àmbit dels esbarts dansaires com "punt de ball pla de costat" "punt de quadrilla" "punt de costat":

1 er compàs i compassos senars.-

1 er temps del compàs: partint de la posició de peus junts amb les puntes lleugerament obertes (equivaldria a la 1a posició de ballet) avança el peu dret carregant sobre aquest peu tot el pes del cos.

2 on temps del compàs: avança el peu esquerre fent-lo passar al davant del peu dret tot puntejant.

3 er temps del compàs: el peu dret es posa al costat del peu esquerre, carregant sobre aquest peu, que el mantenim puntejant, tot el pes del cos.

2 on compàs i compassos parells.-

1 er temps del compàs: avança el peu esquerre carregant sobre aquest peu tot el pes del cos.

2 on temps del compàs: avança el peu dret fent-lo passar al davant del peu esquerre tot puntejant.

3 er temps del compàs: el peu esquerre es posa al costat del peu dret, carregant sobre aquest peu, que mantenim puntejant, tot el pes del cos.

 

Punt de contrapàs saltat. Compàs únic repetit sempre:

1 er temps del compàs: es fa rebotar el peu esquerre mentre s'alça el peu dret situant-se al davant del peu esquerre creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos.

2 on temps del compàs: es fa rebotar el peu dret i amb el rebot es recula l'espai que s'hagi avançat en el 1 er temps del compàs mentre s'alça el peu esquerre i es situa al davant del peu dret creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu esquerre tot el pes del cos.

 

Punt de corranda a la dreta, començant amb el peu dret:

1 er temps del compàs: es fa rebotar el peu esquerre mentre s'alça el peu dret i es desplaça cap la dreta, puntejant i carregant sobre aquest peu tot el pes del cos.

2 on temps del compàs: es fa rebotar el peu dret mentre s'alça el peu esquerre i es situa pel davant del dret creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu esquerre tot el pes del cos.

 

Punt de corranda a l'esquerra, començant amb el peu esquerra:

1 er temps del compàs: es fa rebotar el peu dret mentre s'alça el peu esquerre desplaçant-lo cap l'esquerra puntejant i carregant sobre aquest peu tot el pes del cos.

2 on temps del compàs: es fa rebotar el peu esquerra mentre s'alça el peu dret i se situa pel davant del peu esquerre creuant-lo i puntejant, carregant sobre el peu dret tot el pes del cos.

 

 

 

Coreografia del ball:

Compàs

Les parelles entren a plaça sense música, caminant amb passeig ràpid i queden en dues rodones concèntriques, les noies a dintre i els nois a fora, encarats per parelles. Gràfic 1.

1 al 8:   Música de compàs ternari. Puntejant amb moviment sec de la següent manera: al primer compàs, posen el peu dret pla al terra i amb el peu esquerra puntegen al davant del peu dret, seguint el compàs picant o fent picar els dits; els nois porten els braços alçats lateralment a l'alçada del cap, imprimint al cos un lleuger moviment a la dreta. Al segon compàs, posen el peu esquerra pla a terra i amb el peu dret puntegen al davant del peu esquerra, seguint el compàs fent picar els dits a l'alçada del cap i imprimint al cos un lleuger moviment a l'esquerra.

Segueixen fent el mateix descrit pels dos primers compassos, fins arribar al darrer, quedant puntejant amb el peu dret i amb la posició que senyala el gràfic 1.

9 i 10:   Comença la segona melodia de compàs ternari. Amb els sis temps musicals que esmercen aquests dos compassos fan el següent: caminant per canviar de lloc amb la parella; avança el peu dret vers la parella; avança el peu esquerra mentre el cos gira mitja volta cap la dreta mentre se situa el peu dret al darrera del peu esquerra; el peu esquerra recula situant-se darrera del peu dret; el peu dret s'alça una mica aguantant-lo un temps a l'aire. Quedant les noies al costat on estaven els nois i viceversa, passant donant-se les esquenes, com senyalen les sagetes del gràfic 1, per quedar com el gràfic 2.

                   

Gràfic 1                                                                                                              Gràfic 2

11 i 12:  Es repeteix tota la explicació donada pels compassos 9 i 10 seguint el moviment de les sagetes del gràfic 2, per quedar com senyala el gràfic 1.

13 i 14:  Es repeteix tot el que s'ha dit pels compassos 9 i 10 seguint el moviment de les sagetes del gràfic 1, per quedar com senyala el gràfic 2.

15 i 16:  Es repeteix tot el que s'ha dit pels compassos 11 i 12, seguint el moviment de les sagetes del gràfic 2, per quedar com senyala el gràfic 1.

17 i 18:   Es repeteix tot el descrit pels compassos 9 i 10, seguint el moviment de les sagetes del gràfic 1, per quedar com senyala el gràfic 2.

19 i 20:   Es repeteix tot el que s'ha dit pels compassos 15 i 16, seguint el moviment de les sagetes del gràfic 2, per quedar com senyala el gràfic 3.

                 

Gràfic 3                                                                                                      Gràfic 4

21 al 24:   El noi agafa la mà dreta de la noia amb la seva mà esquerra i tot caminant, seguint les sagetes del gràfic 3, fan passeig començant amb el peu contrari al costat de mà que tenen agafada o sigui, el noi comença amb el peu dret i la noia amb el peu esquerre, un pas per cada compàs, quedant com senyala el gràfic 4.

25 al 28:   Giren amb moviment ràpid tal com senyalen les sagetes del gràfic 5 sense perdre el compàs i segueixen caminant per quedar al darrer compàs amb peus junts i tal com senyala el gràfic 6.

               

Gràfic 5                                                                                                     Gràfic 6

29 al 32:    Punteig de tres temps començat al darrera; el noi volta cap l'esquerra, mentre la noia fa punt de tres temps seguit. Fan tota una volta, acabant com senyala el gràfic 6.

33 al 36:     Seguint sense parar, fan el mateix descrit per als compassos 29 al 32, acabant com senyala el gràfic 1.

1 al 28:      (segona vegada) Fan tot el mateix descrit per aquests compassos la primera vegada, acabant com senyala el gràfic 7. En aquesta ocasió no es fan passades i en seu lloc es fan voltes.

29 al 32:  Anant tots cap la seva dreta, seguint la trajectòria que senyalen les sagetes del gràfic 7, van a cercar la quarta parella fent punteig de tres temps començat al costat i avançant durant tres compassos; al quart compàs tots se saluden fent punteig de tres temps començant al darrera fent la salutació ben pronunciada, de cintura per amunt, mirant-se a la cara i quedant com senyala el gràfic 8.

             

Gràfic 7                                                                                                       Gràfic 8

33 al 36:   Anant tots cap la seva esquerra seguint la trajectòria que senyalen les sagetes del gràfic 8, van a cercar la seva pròpia parella fent punteig de tres temps començant al costat i avançant per acabar amb els peus junts i tal com senyala el gràfic 9.

1 i 2:       Primera corranda. Amb punteig de contrapàs saltat, els nois no es mouen de lloc, mentre les noies fan mitja volta a la dreta seguint el moviment de les sagetes del gràfic 9 per quedar com senyala el gràfic 10.

                   

Gràfic 9                                                                                                          Gràfic 10

3 al 10:     Punteig de corranda, els nois cap la dreta i les noies cap l'esquerra tal com senyalen les sagetes del gràfic 10, per quedar amb els peus junts com senyala el gràfic 11.

1 al 10:     Segona corranda. Punteig de corranda, els nois cap l'esquerra i les noies cap la dreta, procurant fer les passes més curtes, ja que l'anterior corranda l'hem fet amb 8 compassos, per quedar amb peus junts com senyala el gràfic 12.

                 

Gràfic 11                                                                                        Gràfic 12

1 i 2:          Tercera corranda. Punteig de contrapàs saltat, els nois no es mouen de lloc, mentre les noies reculen i fan el mateix punteig de contrapàs saltat anant enrere per fer una sola corranda, quedant com senyala el gràfic 13.

3 al 8:       Tercera corranda. Punteig de corranda cap la dreta tal com senyalen les sagetes del gràfic 13 per quedar amb els peus junts a l'hora que es deixen anar de mans de la contra parella, quedant com senyala el gràfic 14.

               

Gràfic 13                                                                                                    Gràfic 14

9 i 10:     Tercera corranda. Aquest dos darrers compassos la música és molt lenta. Seguint el moviment que senyalen les sagetes del gràfic 14, els nois passen el peu dret al davant de l'esquerra tot puntejant, mentre les noies inicien dita evolució caminant lleugeres per passar a fer una rodona a dintre tal com al començament, esmerçant mig compàs per anar al seu lloc, mig compàs més per a fer rístol i el darrer per saludar posant el peu dret al darrera del peu esquerre i puntejant tot ajupint-se un xic de cames mentre segueixen mirant la seva parella per quedar com senyala el gràfic 15. El braç esquerre del noi queda al llarg del cos fent gala de la salutació.

Gràfic 15

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia: 

Arxiu folklòric de Frederic Gaude i Pardillos.

Arxiu folklòric de l'AEEF.

NAVARRO CODINA, Míriam. El Ball de Garlandes de Sant Esteve Sesrovires. Any 2008.

Fons documental de Frederic Gaude Viñas.

Los comentarios están cerrados.