Els Gegants d'Olot:
Any 1500 a 1509:
Any 1510 a 1519:
Any 1520 a 1529:
La primera notícia d’un gegant a Olot és del 24 de maig de 1521, on s’esmenta que aquest gegant ballava per Corpus. El 1609 es coneix la primera gegantessa a Olot.
Any 1530 a 1539:
Any 1540 a 1549:
Any 1550 a 1559:
Any 1560 a 1569:
Any 1570 a 1579:
Any 1580 a 1589:
Any 1590 a 1599:
Any 1600 a 1609:
El 1609 es coneix la primera gegantessa a Olot.
Any 1610 a 1619:
Any 1620 a 1629:
Any 1630 a 1639:
Any 1640 a 1649:
Any 1650 a 1659:
Any 1660 a 1669:
Any 1670 a 1679:
Any 1680 a 1689:
Any 1690 a 1699:
L'any 1691, amb motiu de la guerra contra els francesos, havia passat pe Olot el Virrei de Catalunya, en qual ocassió s'havien fet dues execucions, la del soldat Pau Rosal, passat per les armes el 20 de setembre i la d'un home condemnat a morir en la forca el 25 de setembre, al Camp del Firal. Era un final de segle que coronava un període llarg de guerrres a part de les campanyes del Rosselló i de Salses i de la guerra de separació de Catalunya, en 1654 els francesos s'havien apoderat de Sant Esteve d'en Bas. Durant el mes de maig de 1684, lluitaven per entrar a Girona i tot i la treva inútilment signada per vint anys, en 1689 els francesos prenien Camprodon i en 1690 tornaven a apoderar-se'n, passant de Camprodon a Sant Joan de les Abadesses i a Olot, per continuar encara més enllà. En 1694 i 1695 les seves campanyes que aquesta vegada portarien la sorollosa desfeta de les tropes confiades a Mr. Urban Juigné. En 1692, per tant, hom se trobava de ple en la transició d'una llarga temporada d'angúnies bèl·liques. Això fa pensar que els Gegants, el Gegantó i la Mulassa per "adobar i reparar" , devien d'existir forces anys abans, quan menys potser d'aquell període de relativa tranquilitat que podia comprendre entre l'any 1654 i el 1684. Si es vol precisar més potser podriem dir entre l'any 1668 i 1684 perquè en el petit opuscle de D. Josep Saderra i Mata sobre les relíquies de Santa Sabina, hi ha la transcripció del manuscrit que Saderra atribuïa a Esteve Maure i en questa una relació de les festes celebrades a Olot el 5, 6 i 7 d'agost de 1668, inaugurant la capella construïda a Sant Esteve per honorar les dites relíquies i en aquesta relació, a part de les solemnitats religioses i entre les cíviques, hi venen citades les il·luminacions, ornamentació de la vila, balls i focs artificials, i no hi ha ni un sol mot que al·ludeixi a cap comparsa de Gegants.
La data històrica més reculada que he pogut trobar referida als gegants d'Olot, és de l'any 1692. Informació extreta de l'Arxiu Municipal d'Olot en un memorial de Rafael Salgas, sobre comptes pagades per disposició de la Universitat de la vida, amb diners de la fleca comunal, de la qual n'era administrador. Les partides deien com segueix:
"Item, ha Joseph Riurell fuster per adobpts per gegant i gegantefa tocant al ofici de fuster... 1lliura.
"Item, A Ju. Bagà mestre per reparar les vestes vermelles y la vesta del mulafa y de mes vestidures... 1 lliura 4 sous.
"Item per 4 palms de cordellats verts i sis pª tela y una onfa fil tot... 16 sous.
Item, ha Rera Viguet dorador per encarnar la cara de gegant, gegantefa, Gegantó y pintat las armas de la vila anal vestit de la mulafa y altres adops que en ditas cosas y avia... 2 lliures 16 sous.
"Item. ha Esteve Navarro corder per los Cordells de las timbalas... 2 sous".
" Item. per la rama per lo dia de Corpus, per la casa de la Vila... 1sou".
D'aquestes partides es pot deduir que en l'any 1692, a Olot, hi havien una parella de gegants, gegantó i mulassa. Aquestes figures, però, ja havien d'haver estat anys abans perquè en una de les partides sobre els comptes es fa esment una reparació de "vestes" o vestits, pel que es pot deduir també que anys abans també existien...
Any 1700 a 1709:
Any 1710 a 1719:
Any 1720 a 1729:
Any 1730 a 1739:
Any 1740 a 1749:
Any 1750 a 1759:
Any 1760 a 1769:
Any 1770 a 1779:
Any 1780 a 1789:
Any 1790 a 1799:
Any 1800 a 1809:
Els actuals gegants Vells d’Olot es creu que foren construïts pel barceloní Ramon Amadeu durant la seva estada a la capital de la Garrotxa, de 1809 a 1814. Tot i la creença, no s’està del tot segur d’aquesta dada, ja que només es pot desprendre de la documentació de l’època que ell en va fer les mans i el sabre del gegant.
L’altra història diu que els caps d’aquests gegants foren trets d’uns antics motllos que ja existien.
El 1880 ja s’especifica que els gegants es trobaven en molt mal estat i que era necessària la seva reconstrucció o canvi.
Gegants vells d'Olot any 1888. Foto: Col·lecció Josep M. Dou
Els gegants Vells van estar en actiu fins el 1889, quan s’estrenen els gegants Nous d’Olot. Molts anys després, els caps s’exposaren permanentment al Museu Comarcal de la Garrotxa i finalment, foren guardats al costat d’altres gegants olotins com els vells de la Caixa o de Sant Francesc.
Any 1810 a 1819:
Any 1820 a 1829:
Any 1830 a 1839:
Any 1840 a 1849:
Any 1850 a 1859:
Any 1860 a 1869:
Any 1870 a 1879:
Any 1880 a 1889:
Els gegants Vells van estar en actiu fins el 1889, quan s’estrenen els gegants Nous d’Olot. Molts anys després, els caps s’exposaren permanentment al Museu Comarcal de la Garrotxa i finalment, foren guardats al costat d’altres gegants olotins com els vells de la Caixa o de Sant Francesc.
Els bustos dels dos protagonistes naixien de la tradició de l'escola del dibuix d'Olot. Dos dels seus alumnes van ser els escollits per modelar les testes: Miquel Blay es va encarregar del cap del Gegant i Celestí Devesa va donar forma al de la Gegantessa. Segons la tradició, per fer-lo a ell, Blay es va inspirar amb un treballador d'una pastisseria del carrer Sant Rafel i Devesa va agafar com a musa una estanquera del mateix carrer.
La primera vegada que els gegants van sortir al carrer va ser la vígilia del dia de Corpus del 1889, el 19 de juny d'aquell any.
De les figures que es van estrenar llavors, en mantenen poca cosa. Han renovat el vestuari en nombroses ocasions, l'última el 2004 amb un disseny de Xavier Carbonell, inspirat amb el que el seu pare havia fet el 1948 per les figures. L'estructura originària de fusta actualment és d'alumini i els bustos de guix es van copiar exactament a una mescla d'arpillera i pasta de fusta, per fer-los menys pesants. Fins i tot la Gegantessa va passar per la perruqueria al 1915. Aquell any, Iu Pasqual li va canviar el pentinat original, que consistia amb un recollit alt i un vel, pel que encara porta a dia d'avui, amb corona inclosa. Va aprofitar, també, per treure-li el ventall de la mà i posar-li un ram de flors.
Actualment, ballar els gegants és tot un honor. De fet, hi ha més de 600 persones apuntades a la llista d'espera per poder ser geganters. La situació, però, no sempre ha estat la mateixa. Fins a finals dels anys 70, s'havia de pagar els balladors i tot i així costava trobar-los. Pim Torralba, actual geganter, explica com el 1989 quan es va celebrar el centenari "no hi havia llista i calia buscar geganters entre amics". Des que es van fer més lleugers, el gegant medeix 4,12 metres i pesa 77 quilos i la gegantessa fa 3,93 metres i en pesa 67.
Any 1890 a 1899:
Any 1900 a 1909:
Pocs anys després de la seva estrena, concretament el 1902, el gegant i la gegantessa van viatjar fins a Barcelona per participar al concurs de Gegants, Nans i Monstres Típics que es va organitzar en motiu de les Festes de la Mercè, i no van tornar precisament amb les mans buides: van aconseguir rebre la Medalla d’Or i el Diploma d’Honor del certamen.
Processó de Festes 1908. Foto: Àngel Toldrà ( ACGAX )
Any 1910 a 1919:
Gegants a l'Hospici 1915. Foto: Fototípia Thomas. ( ACGAX )
Any 1920 a 1929:
Any 1930 a 1939:
Any 1940 a 1949:
Ball Festes del Tura 1940. Autor desconegut. ( ACGAX )
Ball Festes del Tura 1940-1947. Foto: Francesc Jaume Coll (ACGAX)
Gegants d'Olot 1948. Autor desconegut. ( ACGAX )
Any 1950 a 1959:
Any 1960 a 1969:
Ball Festes del Tura 1966 Foto: Ramón Teixidor ( ACGAX )
Ball Festes del Tura 1968 Foto: Rafel Henares ( ACGAX )
Any 1970 a 1979:
Any 1980 a 1989:
Ball Festes del Tura 1980 Foto: Estudi86 ( ACGAX )
Festa del centenari 1989. Autor desconegut. ( ACGAX )
Festa del centenari 1989. Autor desconegut ( ACGAX )
Any 1990 a 1999:
Ball de Corpus 1991. Foto: Josep Mª Julià. ( ACGAX )
L'any 1995, el ple municipal va acordar que només podrien deixar-se veure amb motiu de Corpus i de les Festes del Tura i mai més se'ls permetria sortir de la ciutat. De fet, fins llavors només havien anat a Barcelona el 1902 per participar al concurs de gegants de les Festes de la Mercè on es van endur la Medalla d'Or i el Diploma d'Honor.
A Olot, fora dels dos dies permesos, tampoc han sortit gaire i la majoria dels cops que ho han fet ha estat per motius polítics. El 29 de març del 1939 van ballar a la plaça per celebrar la caiguda de Madrid a mans de les tropes franquistes. Anys més tard, el 20 de febrer del 1976, van anar al Parc Nou a rebre els reis d'Espanya, en una visita que feien a la ciutat. El ruixat que va caure quan els monarques van arribar va ser monumental i els gegants no van poder ballar i van haver d'esperar que apaivagués per podar tornar cap a casa.
Ball de Festes del Tura 1996. Foto: Anna Pons. ( ACGAX )
Any 2000 a 2009:
Des de l’any 2007, la parella de gegants vells està perfectament exposada al Museu dels Sants d’Olot, juntament amb als Gegants Nous de l’any 1889, obrats per Miquel Blay i Celestí Devesa.
Cal destacar que són uns gegants que fa més d’un segle que no surten al carrer i que tot i així, estan conservats en perfecte estat.
Els caps originals actualment es conserven dins el Museu dels Sants de la ciutat i per la seva bellesa, història i per ser obra de dos grans artistes reconeguts, son una espècie de tresor pel municipi.
Ball espelmes Festes del Tura 2007. Foto: Jordi Corominas. ( ACGAX )
Any 2010 a 2019:
Cercavila Festes del Tura 2010. Foto: Alba Torra. ( ACGAX )
Cercavila Festes del Tura 2010. Foto: Quim Roca. ( ACGAX )
Ball de les espelmes dels gegants d'Olot, setembre 2013. Foto: Martí Albesa
L' 1 de juny de 2014, al ritme de la música d'Aniversari Feliç i amb prop d'un centenar de gegants com a convidats, els Gegants d'Olot van celebrar els seus primers 125 anys de vida. Aquest cap de setmana la capital de la Garrotxa ha acollit la vint-i-unena Vila Gegantera, el plat fort de la commemoració de l'aniversari de la il·lustre parella d'olotins.
Van ser molts els qui van omplir els carrers per participar de la festa, sobretot el diumenge que va fer un temps esplèndid. Per a la majoria era un esdevinement històric i eren bastants els qui ho comparaven amb la celebració del centenari. Andreu Girona, un dels geganters, tenia tres anys quan va tenir lloc la festa dels cent anys dels gegants. El seu pare en aquell moment era geganter i tot i que l'Andreu en té pocs records reconeix sentir "il·lusió" en pensar que aquest cop és ell qui es posa sota les faldilles de la gegantessa.
El ball d'aniversari ha acabat amb una pluja de confeti. Foto: Adrià Costa.
Els actes van començar dissabte a la tarda. Els assistents van aguantar estoicament el ruixat que va caure just quan havia de començar la festa. Per sort, al cap d'uns minuts el temps es va calmar i el director general de Cultura Popular, Lluís Puig, va poder pronunciar el pregó d'inici. Puig va trobar "un gran encert" fer coincidir els 125 anys dels gegants amb la Vila Gegantera ja que, segons ell, "posa al nivell que mereixen els dos esdeveniments".
La cercavila amb nans, cavallets, bestiari i gegantons va fer parada a la plaça Major per assistir al bateig de la Fada Grida, el nou gegant de l'escola Malagrida d'Olot. Al vespre, un sopar gegant posava punt i final al primer dia de celebració.
Van ser prop de 100 gegants convidats.
La pluja diumenge no va amenaçar en cap moment i, de fet, el clima semblava totalment estival. Prop d'un centenar de gegants vinguts d'arreu de les comarques gironines es van concentrar de bon matí a Olot per, després d'un esmorzar gegant, exercir de públic d'una ballada extraordinària de gegants, nans i cavallets de la ciutat. Una ballada extraordinària per la data escollida i perquè van canviar l'ordre i els gegants van ballar després dels cabeçuts i els cavallets.
La festa va acabar al Firal on diverses de les colles participants van dansar conjuntament al ritme de la música de la Vila Gegantera.
Ball de la Vila Gegantera amb tots els gegants participants, al Firal. Foto: Adrià Costa
Una dansa que ha creat per a l'ocasió el músic olotí Albert Miquel Carbonell, adaptant per a cobla una melodia que fins al moment tocaven un grup de gralles. Olot rebia el testimoni de Vila Gegantera de les mans de la colla de Lloret, que van ostentar el títol l'any passat. Atentament, s'ho miraven els gegants d'Amer que els tocarà organitzar la festa el 2015.
La febrada que senten els olotins per la faràndula de la ciutat es plasma en els més de 600 aspirants a balladors | Gegants, cabeçuts i cavallets són un potent reclam comercial per a molts productes.
Que hi hagi una llista d'espera de 649 persones per ballar els gegants, de per sí sol ja dóna pistes que els olotins senten una forta devoció per ells. Fent números, s'arriba a la conclusió que algú que s'hi apunti a dia d'avui, podrà ballar les peces de la faràndula de la ciutat, probablement, el 2078.
Aquest 2014, per exemple, ha fet falta agafar tres nous balladors, per cobrir les baixes que hi ha hagut. Per omplir les places, se n'ha hagut de trucar a deu, ja que molts hi han renunciat. Altres anys però, segons expliquen fonts de l'Institut de Cultura, per omplir dos llocs només ha calgut fer dues trucades. Per tant, tirant llarg, si cada any en pugen deu de la llista, serà necessari esperar 64 anys perquè els que s'han apuntat ara estiguin a dalt de tot.
Any 2020 a 2029:
La Indumentaria:
La música:
El ball:
Bibliografia i fonts consultades:
Valls i Vilà, Pere, Mossèn. Manuscrit original. Apuntes de personas q han figurado en Olot.
Danés, Joaquim: Pretèrits Olotins, pàgines 274 i 275.
Dr Danés: Historia de Olot. 1949.
Treballs de camp de l'autor a l'Arxiu Parroquial d'Olot.
