El Moianès és un altiplà que s’aixeca al centre de Catalunya entre el Pla de Bages, la Plana de Vic i el Vallès. Es tracta d’un espai amb personalitat geogràfica pròpia, ben diferenciada dels territoris que l’envolten i amb unes alçades que varien entre 600 i 1000 metres, cosa que fa que es consideri com una comarca natural independent.
El Moianès el formen deu municipis, actualment repartits entre tres comarques, però amb voluntat de formar-ne una de pròpia: Moià, Calders, Monistrol de Calders, l’Estany i Santa Maria d’Oló, que pertanyen al Bages; Castellterçol, Castellcir, Granera i Sant Quirze Safaja, que pertanyen al Vallès Oriental, i Collsuspina, que forma part d’Osona. La seva extensió total és de 335 km² i té una població censada d’11.417 habitants.
Si bé tradicionalment l’economia del Moianès es basava en l’agricultura, en els darrers anys aquesta ha anat perdent pes específic en favor de la indústria. El sector serveis, localitzat principalment a Moià i Castellterçol com a nuclis més importants de població, ha anat agafant importància, i més modernament el turisme, que mira de desenvolupar el gran potencial que en aquest sector té el Moianès.
A redós de l’església de Santa Maria (Moià. 939 any de la seva consagració) aviat s’hi va edificar un petit nucli de cases formant una sagrera. L’any 1131 el terme és posat sota domini del monestir de l’Estany i en 1152 el comte Ramon Berenguer IV atorgà el dret de celebrar una fira anual i un mercat setmanal, cosa que fa pensar que Moià ja actuava com a centre de tota una colla de nuclis de població de la contrada. Durant els segles XII, XIII i XIV la vila fou empenyorada en diverses ocasions per la corona com a garantia de préstecs que els reis demanaven per a finançar les seves guerres. En diverses ocasions van haver de ser els mateixos moianesos qui, amb els seus propis diners, ajudessin a tornar aquests deutes a fi de poder-se mantenir sota domini reial, sempre més benigne que el que podia exercir qualsevol altre senyor feudal.
La vessant cultural moianesa és prou inportant per no oblidar-la. Des de el neolític (cova del Toll. Toixoneres... fins la seva cultura tradicional, viva fins els nostres dies (Armats, Veguers, Garrofins, Gitanes, Bastoners, Ball del ciri... son un punt en consideració.
El Ball de Gitanes de Moià es ballava i es balla principalment per Sant Sebastià (festa major d'hivern) i la festa major d'estiu (Santa Maria).
Aquest ball va comptar des de els seus inicis amb una curiositat que trobem en algun altre ball dins la geografia catalana (balls de gitanes de la Catalunya Nova, ball de gitanes al Vallès...): ballaven parelles fetes únicament per homes. El que vol dir que uns anaven vestits d'home i els altres de dona. En l'actualitat ballen sis parelles mixtes (home amb dona). També sembla ser que d'antic, a Moià, ballaven tres parelles únicament.
L'any 1979 el meu pare Frederic Gaude i Pardillos va fer un recull dels balls de Moià mentre jo formava part, com a dansaire, dins el grup de dansaires de Moià dirigits pel mestre Artur Castany.
Acta del recull que va efectuar Frederic Gaude i Pardillos l'any 1979.
Les persones que van autentificar l'esmentat treball, van ser:
Alcalde de Moià.- Josep Montràs i Rovira.
Regidor de Cultura.- Isidre José Picañol.
President del Casal Parroquial.- Josep Maria Molist.
Vicepresidenta del Casal Parroquial.- Josefina Pons.
Cap del Patronat dels Museus.- Enric Oliveras i Gallaguet.
Historiador de Moià.- Mossèn Josep Ruaix i Viñet.
Conservadora del vestuari.- Josefina Pasqual.
Restaurador de les danses i mestre de dansa.- Artur Castany.
La persona que feia de "Pollo".- Ramón Canadell.
Responsable del recull.- Frederic Gaude i Pardillos.
De l'esmentat treball es va lliurar una còpia a: l'Arxiu Municipal de la Vila de Moià, l'Arxiu del Casal Parroquial de la Vila de Moià, l'Arxiu de l'Obra del Ballet Popular, l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Cosa que F Gaude solia fer una vegada finalitzats els treballs de camp que va realitzar al llarg de la seva vida.
Any 1800 a 1809:
Any 1810 a 1819:
Any 1820 a 1829:
Any 1830 a 1839:
Per l'història del personatge que acompanya els balls típics de Moià: el "Pollo" he pogut trobar referents del Ball de Gitanes.
Mossèn Isidre Dalmau, en el seu escrit "Memòries de Sant Sebastià, patró de Moià" que podem datar a l'últim terç del sXIX fa esment del "Pollo" acompanyant al Ball de Gitanes durant la festa de Sant Sebastià: "... per fer lloc i pas a les gitanes, acostuma anar-hi un de vestit amb una camisa de baieta groga i vermella, tapat de la cara, dit vulgarment "el jutge"...". Al final de la nota el mateix Mossèn Dalmau diu: "...així està escrit en el llibre de les constitucions de la Confraria, renovades l'any 1841 (...) per haver-se perdut el llibre antic en la crema i saqueig de l'any 1839".
Any 1840 a 1849:
Any 1850 a 1859:
Any 1860 a 1869:
Any 1870 a 1879:
Any 1880 a 1889:
Any 1890 a 1899:
Any 1900 a 1909:
El 17 d’agost de 1904 el tenor moianès Francesc Viñas fundava la Lliga de Defensa de l’Arbre Fruiter amb dos objectius ben clars: ajudar a millorar l’economia pagesa i buscar una regeneració cívica de la societat, fet, aquest últim, que amb el pas del temps s’acabaria imposant. El mateix dia s’instituïa, com a culminació de la feina feta durant tot l’any, la Festa de l’Arbre Fruiter, celebració que va tenir lloc per primera vegada l’any 1905 i que, amb l’única interrupció de la guerra civil, encara se celebra. Les dues primeres festes van anar acompanyades d’unes lluïdes desfilades de carrosses. Aquest fet va fer revifar tots els elements de cultura tradicional i popular a la vila.
Francesc Viñas i Dordal (tenor Viñas) 1863-1933.
A redós de la Lliga també es van fundar, l’any 1909, el Sindicat Agrícola, la Caixa Rural i d’Estalvis de Moià i el Butlletí, primer assaig de premsa periòdica local, que va perdurar fins a 1936. El Ball de Garrofins o Contrapàs Garrofí i el ball de Bastons van anar lligats des de els inicis, a aquesta celebració.
Any 1910 a 1919:
Balladors del Ball de Gitanes de Moià. Any 1915.
Any 1920 a 1929:
Any 1930 a 1939:
Entre 1934 i 1935 el terrassenc Agustí Fabra filmà el Ball del Ciri i la Dansa de Castellterçol i el Ball de Gitanes de Moià. Es tracta dels enregistraments més antics que es coneixen de les danses ballades al Moianès i constitueixen un important testimoni documental. En el cas del Ball de Gitanes de Moià, a més, té el valor de ser l'únic testimoni anterior a la guerra, quan només era ballat per homes.
Parelles del Ball de Gitanes de Moià amb el "Pollo" vestit de gala. Tots al mig de la carretera. Festa major d'estiu de l'any 1935.
Les fotografies que segueixen son les darreres que es van fer abans de la guerra civil i encara ballaven homes vestits de dona.
Parelles del Ball de Gitanes de Moià amb el "Pollo" al darrera. Sant Sebastià any 1936.
Corranda final del Ball de Gitanes de Moià. Sant Sebastià any 1936.
Sembla ser que després de la gerra civil aquestes manifestacions dansades de cultura tradicional i popular es deixen de ballar.
Any 1940 a 1949:
A partir de l'any 1948, amb la fundació de l'Esbart Roser Florit, es recuperen els balls tradicionals de Moià. El folklorista Joan Amades, en el seu llibre "Guía de Festes Tradicionals de Catalunya" de l'any 1958, també comenta del Ball de Gitanes de Moià "Aquesta graciosa dansa s'havia perdut d'alguns anys ençà i ha estat recuperada".
Els balls típics de Moià es van anar representant fins la desaparició de l'esmentat esbart.
Any 1950 a 1959:
Any 1960 a 1969:
Any 1970 a 1979:
No es fins els anys 70 del sXX que el mestre Artur Castany fa el pas per a recuperar aquells antics balls tradicionals de la vila de Moià engrescant a un grup de nois i noies sardanistes.
Durant els anys 70 del sXX els balladors i balladores que ballaven els balls típics de Moià eren dansaires del grup sardanista "Llaç d'Amistat" de la mateixa vila. El seu mestre Artur Castany.
El "Pas" del Ball de Gitanes de Moià. Any?.
Ballant el Ball de Gitanes. Any ?
L'any 1975 entro a formar part del grup de dansaires de Moià tenint el privilegi de poder ballar en diverses ocasions els balls típics. Recordo que cada any canviàvem els parlaments del principi del ball cosa que divertia molt per l'enrenou que suposava.
Grup del Ball de Gitanes de Moià amb el "Pollo". Any 1976.
Plaça de l'Esglèsia. Contradansa del Ball de Gitanes de Moià. Any 1976.
Programa de la festa major d'hivern. Any 1977.
Any 1980 a 1989:
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
Any 2010 a 2019:
El dissabte 23 d'octubre de 2010 es va celebrar a Moià una jornada sobre les "Danses Tradicionals del Moianès". Els actes, van durar tot el dia, englobant àmbits acadèmics, de reflexió i també festius.
"L'entitat cultural moianesa "Modilianum" va centrar la seva activitat de tardor a les Danses tradicionals del Moianès. Les danses tradicionals del Moianès constitueixen una part important del nostre patrimoni cultural, i tenen en la Dansa de Castellterçol —declarada d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya— el seu element més paradigmàtic.
La vila de Castellterçol, principal centre d’estiueig del Moianès al tombant dels segles XIX i XX, va veure com durant aquest període les seves danses tradicionals (la Dansa i el Ball del Ciri) eren “restaurades” i se’ls donava una nova instrumentació i una nova coreografia que les feia guanyar en majestuositat.
A la vila de Moià les danses tradicionals (Ball del Ciri, Ball de Gitanes, Garrofins) no gaudiren sempre de la mateixa atenció ni del mateix prestigi i durant el primer terç del segle XX visqueren un procés d’esllanguiment i pràctica desaparició (amb diferències, però, entre unes i altres). No fou fins a la segona meitat del segle i en diverses temptatives que es produí el procés de renovació i recuperació de les danses.
Els balls de bastons, per la seva part, són presents en l’actualitat a Moià i a Santa Maria d’Oló. Fou precisament aquesta darrera població la que hostatjà la primera edició de la Trobada Nacional de Bastoners, l’any 1976. Moià en fou la seu l’any 2003".
Trobada de Gitanes del 50è aniversari. Any 2012.
Cartell de festa major de l'any 2015.
Cartell de la festa major d'Hivern de l'any 2012. Anunciant tots els balls.
Cartell de la festa major d'hivern de l'any 2018.
Indumetaria:
Sobre tot, pel que fa a la indumentaria actual s'ha tingut molta cura en mantenir-la el més similar possible a l'antiga, sobretot pel que fa als homes.
Indumentaria de l'any 1936.
Indumentaria de l'any 1936.
Detall del tocat i màscara del "Pollo" vestit de gala. Any 1936.
Detall del tocat i màscara del "Pollo". Any 1936.
En Ramon Tarter explica molt be la indumentaria d'aquest personatge: "El vestit del "Pollo" consta d’una brusa ampla, que cobreix amb una dalmàtica en la qual porta brodat l’escut de la vila, calçons i uns camals plens de picarols. Cobreix el cap i la cara amb una màscara feta de tela de sac on porta pintada una carota d’aspecte ferotge.
Acompanya la seva indumentària amb una pell de conill plena de palla, embolicant un pal, que utilitza com a símbol del seu poder i com a “arma” per a perseguir la quitxalla que el crida pels seus malnoms de Pollo Matapuces i Robaescaroles.
Antigament el “Pollo” mudava la seva indumentària segons la processó a la que havia d’acudir".
El "Pollo". Any 1957 aproximadament.
Moià. Processó.
Per Sant Sebastià, patró de la vila i festa major d’hivern, canviava la seva dalmàtica de color vermell per una de blanca amb brodats, i la seva màscara de sac per una de tela acompanyada per un barret cònic del qual penjaven cintes de colors; tot això per acompanyar el ball de gitanes que precedia la processó de Sant Sebastià. Es precisament d’aquesta processó i d’aquest ball un dels testimonis fotogràfics més antics que es conserven del “Pollo”. Concretament son fotografies que daten de l’any 1915.
El "Pollo" . Any 1936.
Vestits d'home i dona. Any 1976.
Detall del barret de l'home. Any 1976.
La música:
Melodia del Ball de Gitanes de Moià. Transcripció Rev. J Teixidor.
Melodia del ball tal i com es va recopilar l'any 1979.
El Ball:
Bibliografia:
Ilustración Católica. Pàgina 34. Any 1915.
Florenci Colet i Bach. CORPUS. Moià d'ahir a avui. Página 241 Editorial La Tosca
Jaume Clara i Arisa. Moià la vida d'un poble en imatges.
MOIÀ d'ahir a avui. Editorial La TOSCA.
Guia de Festes Tradicionals de Catalunya. Joan Amades. Any 1958.
La TOSCA Nº 143 Agost 1959.
Arxiu Joan Carrera. www.moianes.net. Imatges oblidades.
Foto: Calendari Modilianum. www.modilianum.org.
Foto: Col·lecció Manel Alsina.
PEDRALS, MARC. Filmació del Ball de Gitanes de Moià. Any 2012.
Entrevista amb el Sr Ramon Tarter de l'Ajuntament de Moià.
