Any 1900 a 1909:
Any 1910 a 1919:
Any 1920 a 1929:
A Sant Esteve de Palautordera s’havien deixat de ballar gitanes als anys vint. Una colla de gent van voler recuperar-ne l’esperit.
Any 1930 a 1939:
Any 1940 a 1949:
Any 1950 a 1959:
Any 1960 a 1969:
Any 1970 a 1979:
Any 1980 a 1989:
La colla de Gitanes de Palautordera es remunten força temps enrere, si fa no fa, com la resta de balls del Vallès i en concret del Baix Montseny. Malgrat això, la colla actual funciona des de l'any 1989 en què es va tornar a iniciar de manera continuada el ball.
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
Any 2010 a 2019:
Ja entrat el sXXI els balladors de la colla son: Núria-Albert-Roser-Dani-Marc-Esther-Buensu-Roser-Montserrat-Manel-Josep-Maribel-Mertitxell-Gemma-Roser-Roger-Montse-Santi-Glòria-Xavi
Any 2020 a 2029:
El dia 13 de juliol de 2020 la colla de Gitanes de Palautordera va acordar en assemblea la renovació de la junta amb en Marc Gallardo, a la presidència, la Roser Bassa, a la vicepresidència, la Meritxet Molà i la Roser Valls, en els càrrecs de secretària i tresorera, respectivament.
En aquesta nova etapa, la intenció és la promoció de la cultura i el ball tradicional local i consegüentment ajudar la dimanització cultural del municipi de Santa Maria de Palautordera; sota la llegenda «la dansa ens uneix».
A destacar, la nova creació i difusió del nou web corporatiu www.gitanespalautordera.cat en què es mostra d’una manera visual i dinàmica la colla de gitanes i tot allò relatiu a aquest ball.
En aquesta nova trajectòria, la participació durant la ballada de diferents colles del Baix Montseny i Vallès Oriental, es vol consolidar com a un eix comú per ensenyar i difondre tant els balls autòctons i forans; per demostrar les semblances i diferències entre les diferents colles relatiu tant als balls com a altres aspectes: vestuari ...
De la mateixa manera, es vol potenciar el coneixement de les gitanes i, de la colla en el seu defecte, entre els palauencs palauenques a través de diferents activitats i potenciar la seva presència.
Entre algunes de les noves propostes rauen el muntatge d’una exposició dels diferents cartells de les ballades ençà la seva recuperació, una exposició de l’evolució del vestuari; l’edició d’un llibre il·lustrat i la consolidació d’altres balls com la Polca de Sant Celoni o el ball de l'homenatge, entre d'altres.
Per tant, el nou rumb de les Gitanes de Palautordera, lluny de restar estancat, vol ser un nou atractiu per a la comarca i el municipi.
Son una colla formada per unes 30 persones sense comptar amb els altres personatges del ball de gitanes (diables, vells, capità...).
En l'actualitat, amb la renovació de la junta l'any 2020, s'ha iniciat un cicle de canvis: nou logotip, nou vestuari, ... i sobretot ésser un actiu cultural a nivell municipal. Aquest any entre altres coses promovem un pessebre vivent i de cara la diada de sant Jordi del 2022 s'editarà el llibre "La dansa ens uneix", un llibre il·lustrat que tracta el ball de gitanes a través dels ulls d'una nena.
La indumentària:
El vestuari ha anat canviant al pas dels anys: faldilles amb flors, vestits de diferents colors, cintes, mitges i complements han anat evolucionant amb el pas dels anys.
Actualment el vestuari de la colla és: Faixa, camals, barret i armilla per a ell i; mantó, vestit blanc i enagos amb puntes per a elles són algunes de les peces de roba que llueixen els dansaries.
Personatges:
Assajadors: figura cabdal per el bon funcionament i cohesió de la colla al ballar. Cal esmentar amb especial estima a en Josep i la Maribel com a Caps de colla durant molt anys per la seva tasca i dedicació. El 2021 els caps de colla de Palautordera van passar a ser la Núra i l'Albert.
Capità de cavall: és el representant de la colla i amb el seu parlament demana permís per ocupar la plaça i iniciar la ballada: "Palauencs i palauenques, distingit público, digníssimes autoritats: Un any més la colla que represento espera impacient el Permís per entrar a la plaça i omplir-la amb les danses rituals de Les nostres Gitanes. Per això us demanen Permís, digníssimes autoritats, per fer sonar a els picarols con los passos de la dansa i que el so porti fecunditat a la nostra terra i pau al món ".
El vell i la vella: són uns personatges amb simbologia pròpia, tot representant l'hivern que dona pas la primavera: florida i estimada. En altres indrets diuen que simbolitzen l'experiència... Representats per un home i una dona disfressats de vells (en ocasions es canvien els papers i l'home es disfressa de vella i la dona de vell.
Diablots: malgrat la seva mala fama, espanten els mals auguris i mantenen neta la plaça per què els dansaires puguin lluir-se. Tanmateix, es fan veure durant la ballada a través de les seves malifetes.
La música:
El ball:
El ball i la música de gitanes són un tret característic i diferenciador que varia, en mesura, de poble en poble a tot el llarg de la comarca.
Puntejar, saltar i fer giragonses no serien possible sense les notes musicals de la cobla, ja que una bona ballada depèn en gran mesura de l'orquestra .
Les gitanes de Palautordera mantenen un ball basat en la molla i el punteig, amb estil propi.
La Polca, la Part de tres o el Vals jota, són danses autòctones que, tot i compartir espai, destaquen per una harmonia i delicadesa incomparable.
Les danses del ball de les gitanes de Palautordera són: la Polca de Palautordera, les Cintes del Vallès, l'Entrada de ball o Catxutxes, la Part de tres o Contradansa, el Vals jota i la Polca de Sant Celoni.
Cap a les 11 h del matí del diumenge de carnaval els músics, acompanyats dels balladors i dels diablots, comencen la cercavila per anar recollint tot el que la gent ofereix per a fer l’aperitiu a la plaça un cop acabada la ballada (els àpats comunitaris constitueixen una de les característiques que hem volgut recuperar). Es visiten totes les cases que volen col·laborar-hi i, a canvi, se’ls dóna un pom de mimosa i un recordatori, que són uns dels símbols de la festa. La música en directe és una de les condicions per poder ballar gitanes.
El Capità damunt del seu cavall ben guarnit fa l’entrada a la plaça i en pren possessió en representació de la colla. Dos o més homes disfressats de velles, que representen els reis que presidiran i comentaran la festa, ballen carregats d’ironia i de burla com escau al carnaval. La seva identitat i la seva representació sempre és un secret per a tothom molt ben guardat fins a l’últim moment. Entren els diablots fent petar les xurriaques, engrescant la gent i marcant l’espai on es faran les danses. Durant la resta de la ballada es dediquen a molestar el públic, a fer entrebancar els balladors o, fins hi tot, a prendre’ls el lloc.
Els nens comencen la ballada, és una mostra de la vida que té la festa i que n’assegura la pervivència. Entren les colles dels “joves” i dels “grans”. Els balladors fan la seva entrada seguint els qui aquell any fan de nuvis. Les noies amb les faldilles virolades, i els nois, amb els seus camals de cascavells, van enllaçant totes les danses: part de tres, les estrelles, la catxutxa, el xotis, la jota i altres danses que hem anat afegint al llarg de tots aquests anys —amb un petit descans per veure un got de ratafia. L’any 1994 s’hi va afegir el “ball pla” amb la intenció que el públic pugui entrar a la plaça i participar-hi de la mà dels balladors.
Bibliografia i fonts consultades:
Gallardo, Marc (President del Ball de Gitanes de Palautordera)
Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.
