Patum, La (Timbaler)

 

La Patum és una representació sacro-històrico-popular nascuda i derivada de les antigues representacions de teatre medieval, per bé que aglutinant, reinterpretant i reconduint atàviques celebracions paganes, que se celebra anualment a la ciutat de Berga durant la setmana de Corpus.

El seu origen cal buscar-lo, precisament, en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aquest aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures.

Amb el pas del temps, però, aquests entremesos anaren obtenint entitat pròpia i guanyant adeptes entre el poble, més per la seva vessant lúdica que pel seu caràcter alliçonador. Anaren perdent el seu sentit original, transformant la seva presència i la seva participació i, conseqüentment, desvirtuant-se, quedant de les representacions sols les parts més festives. La gresca del seguici processional va anar pujant de to, sobretot abans de la sortida de la Processó i un cop finalitzada aquesta. Això va acabar donant pas a unes mostres festives, protagonitzades pels mateixos entremesos que prenien part a la Processó, que acabaren conformant la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, nom antic de la festa que fou progressivament substituït pel de La Patum al tombant del segle XIX. Tot sembla indicar que els inicis de la Bulla cal situar-los a la segona meitat del segle XIV, per bé que la primera notícia que coneixem del Corpus berguedà es remunta al 1454.

Aquest fenomen, que tingué lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va anar extingint degut a les prohibicions promulgades pels poders civil, eclesiàstic i reial, de manera que poques manifestacions sobrevisqueren al Concili de Trento (1563), i fins i tot els entremesos foren tocats de mort per les restrictives disposicions del segle XVIII. Entre totes les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que tenien lloc a Catalunya, únicament la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir-la i conservar-la a través dels segles. És La Patum.

Resulta complicat escatir el simbolisme original dels elements que formen part de La Patum i la seva evolució durant prop de sis centúries, doncs han anat variant al llarg del temps i no sempre n’ha quedat constància.

Podeu fer un tast de la festa visitant la Casa de la Patum.

La Patum és una festa que s’ha de veure i viure. Per a qui no l’ha viscuda, resulta molt difícil d’entendre. En primer lloc, perquè La Patum no la conformen tan sols les comparses, sinó que és una amalgama que, a més, engloba el marc natural de la representació (la plaça de Sant Pere i els carrers adjacents), la gent que hi assisteix (que deixen de ser mers espectadors per esdevenir participants actius), unes dates de celebració concretes (la setmana del Corpus), l’atàvica tradició permanentment actualitzada... Aquesta amalgama constitueix un dels veritables valors de La Patum. L’altre és el conjunt de sentiments que la festa com a tal desperta. A La Patum hi conflueixen instants de misteri, d’alegria, de passió, de goig, de recolliment, d’èxtasi... És la festa dels sentits i dels sentiments.

 

El Tabal és l’herald de la festa. Pròpiament, no pot ser considerat com una comparsa, sinó que cal veure’l com un instrument musical.

Aquesta era la seva funció original i primigènia, funció que ha conservat, en part, fins a l’actualitat.

Documentat des del 1626, i reconstruït el 1726, fou l’únic instrument de La Patum, al ritme del qual evolucionaven les comparses, fins a mitjan segle XVII.

 

Aquarel·la  de Ferran de Segarra i de Llinars. La Patum de Berga. Any 1838.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En Ramon Tort (El Paturet) , l'únic Tabaler de La Patum esquerrà de l'historia , el Tabal estava pintat amb els colors de la bandera espanyola.

 

 

El Tabaler. Albert Prat va ser el primer dels Prat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia i fonts consultades:

Fons documental de Joan Comellas i Manubens. (Berga)

 

Los comentarios están cerrados.