Pitota i correguda dels Romeus, Ball de (Prats de Lluçanès)

Prats de Lluçanès és una petita població d’uns 2.700 habitants situada al nord-est de la Depressió Central Catalana, al Lluçanès, comarca d’Osona. Capital de la fins ara subcomarca del Lluçanès, ocupa un territori de 13.29 km2.

Per Carnestoltes, a Prats de Lluçanès se celebra el Ball dels Romeus i la Pitota. És una dansa tradicional que el municipi va recuperar per Carnaval als anys 80 del sXX, després de més de 60 anys sense ballar-se. La dansa és ballada per nens i joves que representen els Romeus, i un d’ells és el Pare Abat, protagonista del ball en ser alçat per la resta de balladors amb els seus mocadors al so del flabiol. A més, durant el mateix diumenge 26 de febrer s’organitza també una desfilada de carrosses de Carnestoltes i un dinar popular amb espectacle infantil. Una molt bona oportunitat per gaudir de la festa de Carnestoltes i descobrir aquesta dansa tradicional catalana.

Recuperada l´any 1986.
La Correguda, amb els ponts i el passagim i la Pitota amb el cabdell
Data: Diumenge de Carnaval
Nombre de balladors: Nombre imparell, mínim nou
Edat dels balladors: Més grans de 14-15 anys
Músics i instruments: Flabiol i tamborí
Objecte característic: Xurriaques del Pare Abat
Responsable del manteniment: Dansa i tradició

Any 1900 a 1909:

Sembla ser que per aquelles dates, el Ball de Pitota i correguda dels Romeus es ballava a Prats de Lluçanès.

Era una comparsa carnavalesca formada solament per homes. Era organitzada per una Confraria, l'ingrés a la qual requeria certs requisits especials, com també els exigia l'accés als diferents càrrecs directius.

L'actuació de la comparsa dels Romeus es dividia en dues parts: el ball de Pitota i la Correguda, i els Romeus formaven dues colles: la dels balladors i la dels corredors.

Portaven un vestit especial que consistia en camisa blanca, calces curtes, també blanques, armilla de seda groga amb grossos botons d'argent, faldellí tot vorejat de cascavells, calçons també amb cascavells cosits i un ample barret tot guarnit de flors i llargues cintes que penjaven esquena avall i per sota el qual era visible un ret de color de grana molt ben brodat.

Per fer el ball de Pitota, els balladors es distribuïen en dues fileres amb els braços alçats i fent esclafir fortament els dits, feien varies figures i passades al so d'un flabiol.

Acabada la dansa venia la Correguda que feien per tota la plaça o carrer on havien fet el ball de Pitota; a vegades voltaven varis carrers. Per a fer la Correguda es disposaven els corredors en una renglera capitanejada pel cap de colla, el qual, corrent i saltant, feia la ruta que volia; els corredors anaven al seu darrera seguint-li exactament les petjades i descrivint tots la mateixa trajectòria iniciada pel cap, de manera que venien a formar com una serp. A la cua de la renglera de corredors anava un personatge anomenat Parabat o Pare Abat, el qual duia un gros fuet que feia espetegar durant la Correguda, marcant el ritme de la marxa. Dins la Correguda feien, a vegades, dues menes de figures anomenades Passagim i Passapont.

En el transcurs de la festa feien una capta el producte de la qual era destinat a donar un dinar als pobres de la vila, al bell mig de la plaça.

Durant la seva actuació, els Romeus feien una bona despesa de coca ensucrada i de vi.

Es creu que aquest ball es va deixar de ballar els primers anys del sXX.

Any 1910 a 1919:

Sembla ser que per aquestes dates el ball es deixa de ballar a Prat de Lluçanès.

Any 1920 a 1929:

Any 1930 a 1939:

Any 1940 a 1949:

Any 1950 a 1959:

Any 1960 a 1969:

Any 1970 a 1979:

Any 1980 a 1989:

Any 1990 a 1999:

Any 2000 a 2009:

Any 2010 a 2019:

Grup de nois i noies de Prats ballant la Pitota.

Any 2020 a 2029:

El 3 de gener de 2020, va sortir als mitjans de comunicació locals una trista noticia pels que estimem les "nostres coses". Deia el següent:

"L’Ajuntament de Prats i l’entitat Dansa i Tradició busquen voluntaris i voluntàries per tal de recuperar el Ball dels Romeus o de la Pitota, després que l’any passat es deixés de ballar. El regidor de Cultura, Jordi Batriu, exposa que es vol mantenir viva aquesta dansa tradicional que forma part del patrimoni cultural del poble i que es balla al sol del flabiol el diumenge de Carnestoltes.

El Ball dels Romeus o de la Pitota és una dansa que Prats va recuperar als anys 80 per Carnestoltes i és voluntat de l’equip de govern, conjuntament amb Dansa i Tradició, que es pugui tornar a gaudir pels carrers i places del poble el proper diumenge 23 de febrer.

Per aquest motiu, es convida a participar-hi a totes aquelles persones que ja l’hagin ballat o persones de 16 o més anys que ho desitgin.

En cas de voler-ne formar part podreu enviar un correu electrònic a [email protected] o escriure un WhatsApp al canal municipal (661 545 638) abans del dilluns 27 de gener amb les vostres dades de contacte".

La indumentària:

La música:

El ball:

En la primera part del ball, tots els balladors avancen uns darrere als altres desplaçant-se al llarg dels carrers amb les figures de la ziga-zaga. La dansa de la Pitota és senzillíssima i constituïda solament d’una sèrie de salts més o menys accentuats, fets amb el ritme i la melodia del tamborí i el flabiol.

En la melodia que donem a la Pitota, hi ha marcades unes sagetes que corresponen sempre a un temps fort del compàs i que determinen els salts que els balladors deuran fer. Aquests salts s’executen sortint amb el peu dret, que en primer resta endavant i l’esquerre endarrere. Al salt següent, és el mateix moviment de peus però alternat. Tot això amb gràcia i esveltesa de moviments.

Al final, mentre el flabiol sosté la nota, el Pare Abat fa petar la tralla i els balladors, formen un llit amb els mocadors que duen envoltats al cos i el Pare Abat i fa una tombarella aguantant les cames enlaire tant de temps com l’hi sigui possible. El Pare Abat va amb un vestit igual que els altres balladors, però porta a més a més, el fuet o tralla la qual fa petar durant gran part del ball per indicar-ne els canvis de posició i figura. Antigament ho ballava qualsevol del poble, ara el ballen nens i joves, que representen els Romeus, i un d’ells és el Pare Abat, protagonista del ball, quan la resta de balladors l’alça amb els mocadors.

El seguit de fotografies del Ball de Pitota i correguda dels Romeus, fetes l'any 1982 que es mostren, corresponents a l'arxiu fotogràfic del folklorista Frederic Gaude Viñas quan dirigia l'Esbart de la Institució Cultural i Folklòrica Catalunya (ICUFCA) estan ordenades cronològicament les figures del ball.