El terme de Salomó ja va ser poblat a la prehistòria, segons posen en relleu els diferents materials de pedra, os, ceràmica i metall excavats a la Cova del Vergerars (o Cova Fonda), que es poden datar vers el tercer i el segon mil·lenni abans de Crist, en el període eneolític.
Els documents escrits més antics daten de principis del segle XI, quan el terme formava part del sector més oriental del castell de Castellví de la Marca. A principis del segle XIII, Guillema de Castellvell va fer donació del terme al priorat benedictí de Santa Maria de Banyeres. També es fa menció de l’església. Salomó va rebre una carta de protecció del rei Jaume I, confirmada després per Joan I. Al llarg de l’edat moderna el terme va ser senyorejat conjuntament pel priorat de Banyeres i el llinatge de Copons.
A la segona meitat del segle XIX, Salomó es va veure directament afectat per la tercera Guerra Carlina, per una epidèmia de còlera (1885), i per la plaga de la fil·loxera (1892).
Durant el segle XX, la població de Salomó ha minvat molt considerablement a causa de l’èxode rural. Els vuit-cents habitants que tenia a principis de la centúria han quedat reduïts a la meitat...
En aquesta vila es desenvolupa anualment una tradició antiquíssima.
El Ball del Sant Crist posa en escena una llegenda local que va adoptar la fórmula teatral del ball parlat, una representació del qual estaria datada probablement a la primera meitat del segle XVIII. Primer la dramatització es feia a l’aire lliure i des del 1972 a l’interior del temple que esdevé, actualment, l’escenari de la celebració.
Aquest ball parlat de Salomó (Baix Gaià-Tarragona) prove d'una llegenda tradicional de l'any XVI. Declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l'any 1999. És un ball parlat hagiogràfic que posa en escena uns fets que barregen llegenda i història. El text més antic que es coneix data del 1843, tot i que és una còpia d’un document més antic.
Any 1970 a 1979:
El Ball del Sant Crist és un auto sacramental que es representa anualment a la vila de Salomó els tres primers diumenges de maig a les 12 del migdia i des de l'any 1972 dins el temple.
El Ball del Sant Crist, un “ball parlat” que a través de quadres dramàtics i coreogràfics narra una història centenària envoltada de llegenda. Aquesta conta que un mercader salomonenc, Josep Nin, de Cal Cadernal, va portar a la vila un Crucifix miraculós adquirit a un comerciant algerià a pes de plata després de moltes tribulacions. L’origen d’aquest relat es pot situar a mitjan segle XVI. La devoció a la imatge es va estendre per les comarques veïnes i els fidels anaven a Salomó en pelegrinació i romeria a retre imatge al patró. Es va instituir una confraria en el seu honor (1691) i es van compondre uns Goigs (els més antics daten de mitjan segle XVIII). De la tradició oral i els Goigs en nasqué el text dramàtic del Ball, escrit a mitjan segle xix, i des d’aleshores, representat de forma ininterrompuda.
Els habitants de Salomó organitzats en "Patronat Ball del Sant Crist"; saben que el més important perquè aquesta tradició tingui continuitat any rere any és la mútua convivència i germanor entre tots els membres que el porten a terme. Actors, balladors, tramoies, dissenyadors i col·laboradors de tota mena, saben el que aixó significa avui en dia...
Bibliografia i fonts consultades:
Web. Patrimoni Festiu de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
