La Trencadansa és una dansa cerimonial i molt estimada pels pradencs que es balla el 22 de gener, per Sant Vicenç, festa major de Prats de Lluçanès, a la plaça Vella. La dansa consta de tres parts: la trencadansa pròpiament dita, el ballet de Déu i la corranda. Hi participen vuit parelles distribuïdes en dos grups i les dues parelles que els encapçalen actuen com a capdanseres.
Enguany, popularment se'l coneix amb el nom d'una de les parts del ball: La Trencadansa. Tot i que la gent del poble reconeix que el nom de tot el conjunt és: Ballets de Sant Vicenç o Danses de Sant Vicenç.
A Prats de Lluçanès s’hi ballava el Contrapàs, Les Danses de Sant Vicenç, el Ballet o salt de quatre i el Ball dels Romeus.
Desprès del contrapàs, seguia la Trencadansa, ball greu i cerimoniós. Trenquen la dansa, segons es diu així, els dos administradors del Sant Patró, acompanyats cada un d’ells de tres dones, és a dir: dues que són les administradores del Sant i una que sol ser una noia avisada prèviament.
Iniciava doncs el ball el Trencar Dansa, ballant els dos administradors sols amb les dones. Seguidament feien la Dansa pròpiament dita en que es fa el ball general. Contrasta amb la Dansa el bulliciós i alegre Ballet de quatre. Prenen part en ell homes i dones, formant dos rengles, un davant de l’altre, consistint el ball en puntejar amb els peus, acompanyant-se de l’esclafir dels dits, el motiu animat i content de la cançó del ball que no és altre que la següent:
El Rector de l’Espunyola
És un home petitet
Fa ballar la majordona
Amb l’aleta del barret
Any 1950 a 1959:
Danses de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès. Any 50 del sXX.
Danses de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès. Any 50 del sXX.
Any 1960 a 1969:
Any 1970 a 1979:
La continuïtat de les tradicions dansades a Prats de Lluçanès es deu a:
El grup "Germanor" es va crear el 2 de febrer del 1973 amb el nom de Grup Sardanista Germanor, per tal d’organitzar cursets de sardanes a Prats i als pobles dels voltants. Però a part d’aquesta activitat, aviat van començar a programar obres de teatre, exposicions, actuacions musicals, focs de camps, marxes nocturnes, recitals de poesia, cinema... Entre les actuacions destacades d’aquells anys hi va haver Celdoni Fonoll, Xesco Boix, Els Esquirols, Ramon Muntaner, Raimon, els Joglars... El 1977 van organitz ar el I Festival de la cançó del Lluçanès i el 1979 van crear l’esbart dansaire Anselm Gost.
També van començar a potenciar els balls i danses de la localitat, i van recuperar el Ball de Cinquagesma i el Ball dels Romeus. L’any 1993 van deixar enrera vint anys d’intensa activitat cultural i associativa.
El grup "Dansa i Tradició" va néixer a finals del 1993. Van ser els continuadors de les tasques que el grup Germanor havia desenvolupat des dels anys 70. Des d’aleshores
s’ha treballat anualment per al manteniment i la revitalització de les danses de la vila, i s’encarreguen de buscar balladors, ensenyar i assajar les següents danses:
- la Trencadansa, el dia de la festa major, el 22 de gener.
- el ball dels Romeus, el diumenge de Carnaval.
- els balls de bastons, el diumenge i el dilluns de Pasqua.
- el ball de Cinquagesma, el dilluns de la segona Pasqua.
- el Contrapàs, els dies 24 i 25 de juny en el marc de les festes de Sant Joan i els Elois.
En tot aquest temps s’ha intentat aprofundir en totes aquestes danses, tant a nivell teòric com pràctic. S’han analitzat les coreografies, s’han estudiat totes les figures i moviments, i
també les partitures i la música. A part, paral·lelament s’ha anat fent un treball de recerca entre la gent més gran per obtenir informació, almenys del recentment passat segle XX.
Se’ls ha convidat a diferents festes, tant a dins el poble, com a llocs diversos de la geografia catalana, i han estat presents a diferents espais televisius donant a conèixer danses de Prats.
Han organitzat diverses activitats i recuperat alguns costums que s’estaven perdent. A nivell didàctic s’han ensenyant aquestes danses a molts mestres de la comarca i d’altres indrets de Catalunya, a part de portar-los també a la Universitat dins el postgrau Dansa, art i cultura popular en l’ensenyament obligatori, l’any 1998.
A més s’han ensenyat al Dansàneu, taller de dansa tradicional organitzat pel CPCPTC l’any 1996, i en vàries ocasions al cicle La Cafetera, de l’Esbart Català de dansaires, de Barcelona. Cal a més, remarcar els tallers que s’han anat fent en moltes edicions del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès durant l’estiu.
Any 1980 a 1989:
A principis de la dècada dels anys 80 del sXX, el grup de dansaires de Prats de Lluçanès estrena un nou vestuari.
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
L'any 2003 el grup de dansaires de Prats de Lluçanès estrena vestuari, confeccionat pel sastre pradenc Miquel Faura.
Any 2010 a 2019:
Any 2020 a 2029:
Programa de festa major de l'any 2020. Va ser la darrera vegada que es va ballar abans de la pandèmia de la COVID-19.
L'any 2021 els pradencs i pradenques no van poder gaudir d’una de les danses més preuades de la seva vila: la Trencadansa. Com a conseqüència de la pandèmia es van suspendre tots els actes de la festa major i únicament es va dur a terme una retransmissió en directe que es podia seguir a través de les xarxes el mateix dia de Sant Vicenç, repassant alguns dels aspectes més representatius d’aquesta festa i amb un vídeo de la ballada de l’any passat.
Malgrat aquestes restriccions es va voler que la Trencadansa continués estant present durant tota una setmana gràcies a una iniciativa promoguda per l’Ajuntament de la localitat en col·laboració amb Dansa i Tradició i els ajuntaments que han cedit almorratxes, a més de l’antiquària local Dolors Puig-oriol i el gironellenc Joan. R. Ruiz. Aprofitant diferents botigues i espais buits del carrer Major es va organitzar una mostra d’almorratxes de diversos indrets i del vestuari de la Trencadansa de diferents etapes. Un total de 17 almorratxes, començant per les amfitriones, de Prats de Lluçanès, datades del 2002 i fetes pel mestre artesà Garuti, de Barcelona, i també les del Ball del Ciri de Taradell, les de la Dansa de Castellterçol, les del Ball del Ciri de Moià, les del Ball d’Almorratxes de Fals (Fonollosa) i les del Ball de l’Almorratxa de Gironella. D’aquest darrer indret destaca part d’una col·lecció cedida per Joan R. Ruiz, exposades habitualment a la casa pairal Teixidor-Bassachs. Igualment la pradenca Dolors Puigoriol en va cedir quatre datades entre els segles XVII i XX. Una gran diversitat d’atuells on es podien veure algunes de molt estilitzades i de línies senzilles, i d’altres de més ornamentades amb cresteries i relleus florals i unes quantes decorades amb cintes i/o flors, que és la manera habitual d’engalanar-les per sortir a plaça. Com a curiositat també va destacar un dispensador dels que tenien antigament les merceries quan la colònia es comprava a granel.
Les almorratxes de les danses esmentades, Moià, Castellterçol, Taradell, Fals, Gironella i Prats de Lluçanès, eren un element simbòlic indispensable per dur a terme la ballada que habitualment es feia per la festa major de cada localitat en una tipologia de danses que solemnitzaven de manera ritual el traspàs de càrrecs de les confraries, quan hi havia el canvi anual d’administradors o pabordes. En el cas de Taradell, Castellterçol i Moià, a més de l’almorratxa també s’intercanviaven un ciri com fan actualment. A part, aquestes almorratxes, plenes de colònia, serveixen en alguns casos per ruixar les balladores, com a Prats de Lluçanès, o per ruixar els mocadors dels assistents, com succeeix a Castellterçol o Fals.
Exposició de vestuari i almorratxes antigues. Any 2021.
Quant al vestuari de la Trencadansa, s’hi va poder veure el que està en ús, estrenat l’any 2003 i confeccionat pel sastre pradenc Miquel Faura; l’anterior, corresponent a inicis de la dècada dels vuitanta, a més del que es va dissenyar per a l’Esbart Dansaire Infantil Anselm Gost a finals dels anys setanta. Destaquen entre les peces exposades les mantellines blanques de les noies i la capa i el barret de copa dels capdansers.
El dia 22 de gener de 2022, una representació d'Ànima de Dansa es desplaça a Prats de Lluçanès per verificar si les danses es continuen ballant i quins han estat els canvis soferts al pas dels anys.
Les parelles de dansaires del Ballets de Sant Vicenç, entren a plaça. L'alcalde Jordi Bruch i Franch (any 2022) els acompanya.
Indumentària:
Els balladors van vestits amb jaquetes de vellut negre, camisa blanca, pantalons fins a sota genoll de vellut negre, faixes vermelles, mitges blanques, barretines vermelles i espardenyes de vetes negres. Els capdansers porten capa negra i barret de copa. La vestimenta de les noies, renovat el 2003, està format per: mantellines blanques, cossets negres, faldilles (antigament eren florejades), enagos, mitges blanques i sabates negres.
Un dels elements utilitzats i símbol de la Trencadansa és la Morratxa o Almorratxa: és un recipient decorat fet de vidre en forma d’ampolla de la qual en surten uns petits brocs semblants als d’un setrill d’oli, que omplien amb perfum amb la qual es perfumaven a les balladores.
La música:
El ball:
Bibliografia i fonts consultades:
Fons documental de l'autor.
Treball de camp efectuat el 22 de gener de 2022 a la vila de Prats de Lluçanès.
https://patrimonicultural.diba.cat/
