Joan Amades i Joan Tomàs van trobar una melodia d'un ball de rams que passo a descriure:
"Entre els papers de música vella d'una orquestra gracienca antiga coneguda per la Colla o Música d'Aladern, hem trobat una tonada de ball de rams, per cert, molt bonica i escaient que a ben segur que devia ésser la típica del ball de rams de Gràcia. La coreografia del ball ens és completament desconeguda; les dades que sobre aquesta dansa ens han arribat són molt escasses i d'aquesta mena de documents, el que primer es perd és el seu moviment. Ha arribat, però ben viu fins a nosaltres un altre document d'aquest mateix típus que ens permet d'establir un paral·lelisme amb el ball de rams de Gràcia: ens referim al ball del ventall i del ram de Sant Cugat del Vallès. És comú que aquesta mena de documents, quan es troben tan a la vora un d'un altre, molt rarament tenen diferències molt essencials que els facin documents diferents i per tant, creiem raonable suposar que l'antic ball de rams de Gràcia i el que encara hem aconseguit a Sant Cugat del Vallès, si no eren del tot iguals, les diferències no devien ésser gaire notables".
Any 1800 a 1900:
La pagesia gracienca (barri de Gràcia de Barcelona) tenia per patró Sant Isidre. El dia de la festa es celebrava un solemne ofici, seguit d'una processó que donava un volt per la plaça, per davant l'esglèsia dels Josepets. La imatge del sant era portada damunt d'una peanya pels prohoms de la confraria. Li posaven a la mà una espiga de blat, la més rossa i més alta que hom podia trobar en tot el terme. També era costum adornar el peu de la imatge amb fruits primerencs i hom escollia els més grossos i gemats.
Tornada la processó a l'església, es feia el Ball de Prometeses en el qual no més hi podien ballar quatre parelles formades per les quatre majorales i quatre majorals de la confraria, dos de fadrins i dos de casats. Era de rigor ballar amb gambeto i barret de xicra, o sia de copa i no podien prescindir de cap d'aquestes dues peces encara que s'ofeguessin de calor.
L'església de la Verge de Gràcia i Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia (situada a la Plaça Lesseps) , va ser construïda entre el 1658 i el 1687 i projectada per fra Josep de la Concepció, anomenat el Tracista. Actualment és l'únic edifici conservat de l'antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia.
Feta la ballada s'anava a dinar. Era de rigor menjar faves amb medalles, o sia amb talls de botifarra com més ampla millor i alhora ben prima. Hom guardava la botifarra culana, anomenada també bisbe o bisbot, especialment per a les faves del dia de la festa dels pagesos. Hi havia interès que les medalles fossin tant amples com la mà i en que n'hi haguessin forces, gairebé tantes com faves; de manera que, en realitat, el plat casolà de faves amb medalles més pròpiament consistia en medalles o botifarra amb unes quantes faves ben comptades. Els pagesos tenien gran goig de convidar forces barcelonins amics i coneguts i sobretot del que ells anomenaven "senyors de Barcelona", per tal de lluir el plat tradicional del dia i per part dels convidats, era de rigor fer-ne grans elogis i ponderació perquè els pagesos estiguessin satisfets i l'any següent els tornessin a convidar.
De tarda es feia a la plaça el Ball de rams. Les Promereses eren les mestresses del ball i tenien l'esclusiva de la seva organització, però cedien el llur dret a una colla de fadrinalla pagesa, que tenia cura de tot. Posaven una tauleta sota elcadafal dels músics en la qual es venien rams i ventalls. Qui desitjava ballar venia obligat a comprar un ventall o un ram i l'adquisició li donava dret a la dansa. Per escollir parella, oferia el ram i el ventall a la noia que li simpatitzava i si ella els hi admetia, equivalia a acceptar-lo com a ballador per tota aquella tarda. La balladora venia obligada a lluir durant tota la ballada el ventall i el ram que, al mateix temps que acreditaven que el ballador havia satisfet el tribut que li donava dret a la dansa, constituien per a les balladores un motiu de vanitat i de goig. A la tonada de la dansa era aplicada la popularíssima cançó que diu:
"Cinc sous i mig el vano,
mitja pesseta el ram.
Paga-li Joan,
a la Marieta,
paga-li Joan,
el vano i el ram.
No l'hi vull pagar,
perquè no el voldria,
no l'hi vull pagar
perquè no el voldrà"
(El 19 d'octubre de 1868 neix la pesseta com a unitat monetària per decret del Govern Provisional després de l'enderrocament d'Isabel II. Aquest mateix govern decideix centralitzar tota la producció a la Seca de Madrid, origen del que avui és la FNMT-RCM. Des de llavors s'han encunyat a la Fàbrica totes i cada una de les pessetes que han circulat fins a l'aparició de l'euro. L'elecció del nom es va deure principalment a la seva familiaritat d'ús. Algunes denominacions com morabatí, ral, escut, etc., van quedar sepultades sota el terme pesseta, comunament utilitzat en el període d'Isabel II. A més, sembla que a Catalunya havien circulat pessetes des d'abans de la Guerra de la Independència).
Baixada de la bandera pel carrer Gran de Gràcia a la sortida dels Josepets. Font: Arxiu Municipal de Gràcia.
Si algun any plovia no per aixó es deixava de fer el ball, perquè per als nostres àvis, el ball era molt important com a forma sociabilitzadora, no podent obviar-la.
El diumenge següent es feia ball a l'era de Ca l'Alegre de Dalt situada vers l'indret on avui es troba el carrer d'aquest nom, al costat de la Plaça d'en Rovira i prop de la Travessera de Dalt i també s'havia fet el ball a l'esplanada on avui hi ha la Plaça d'en Rovira. Posteriorment, uns anys més tard, s'havia fet el ball en alguna de les diverses sales adequades, sobretot a la de l'Esmeralda i la de Can Pioc. Hi havia anys que la festa dels pagesos, al mateix dia, es limitava simplement a la processó i l'àpat i el ball es feien el diumenge següent, com també n'hi va haver que es van fer el dia de la festa i el diumenge després.
La festa dels pagesos atreia a Gràcia una gran afluència de barcelonins, desitjosos de menjar faves amb medalles i ballar. Les nombroses fondes i berenadors servien el plat típic del dia, per bé que a l'inrevés que les cases particulars hi posaven moltes faves i poques medalles. Les cases de menjar no podien donar l'abast i el ball es veia molt concorregut de forasters. El Sarabal de Barcelona de l'any 1885, ens diu:
"Continua festa major
presenta de Gràcia lo barri,
per lo poc costos d'anar-hi:
menestral, marxant, senyor,
qui a cavall, qui saltant mates,
hi van -amb què? -Noi que et mates.
Tots solests o amb cosinets,
a fer-hi algunes truitetes,
beure llet o atipá's nates.
Hi ha fondes i bodegons,
establiments de comerç
mil coses a on tos quefers
faràs tenint dinerons
pa moreno i de crostons,
menjar cru o amanit,
despeses de taula i llit,
i, en fi, per no cansa'm tant,
lo que en la ciutat en gran,
trobaràs aquí en petit".
Any 2020 a 2029:
El diumenge15 de maig de 2022, festivitat de Sant Isidre, l'Esbart Vila de Gràcia i els Geganters de Gràcia organitzen una nova ballada d'aquesta històrica dansa. Us en parlaré una mica. Aquesta és molt coneguda arreu de Catalunya, es balla i es ballava en moltes festivitats i el pla de Barcelona no n'és una excepció. Té la particularitat que els homes que volien participar-hi havien de comprar un vano o ventall i un ram de flors a les administradores del sant i regalar-los a la noia que volien que ballés amb ell. Parlant concretament del cas de Gràcia aquest es feia davant dels Josepets de Gràcia per Sant Isidre, patró dels la pagesia, i també per la Festa Major.
Si parlem de les recuperacions que hi ha hagut a la vila de Gràcia en podem arribar a comptar fins a quatre. La primera la coneixem gràcies al químic i flabiolaire Llorenç Coll i va ser als anys 80. L’Esbart Comtal feien aquest ball en determinats indrets, un d’ells el carrer de la Llibertat durant la Festa Major de Gràcia. La segona recuperació va ser de la mà d'Antoni Ucher, històric músic i fundador de l'Esbart Comtal, que el 1997 va fer una proposta de recuperació singular basada en una melodia localitzada en el llibre Tradicions de Gràcia de Joan Amades. Aquesta no va acabar tenint una continuïtat en el temps. Uns anys més tard, el 2016, el músic i activista cultural Jordi Guilera va proposar als Trabucaires de Gràcia incloure la música i el ball en la representació de la Revolta de les Quintes de 1870. Aquesta va ser acceptada amb molt bons ulls i inclosa fins a l'actualitat, i ha anat aconseguint que els graciencs i gracienques se la fessin cada cop més seva. En aquest cas la música escollida i tocada sempre en directe va ser diferent a la de 1997 i és la que podeu trobar al volum tercer del Costumari Català.
Arribat l'any 2019, l'Esbart Vila de Gràcia, amb la col·laboració dels Geganters de Gràcia, van voler tornar a recuperar el ball i ho feren inicialment en base a la recuperació de l'Esbart Comtal del 1997. Aquest es va estrenar a la plaça de la Virreina dins de la diada dels geganters i en el context de la recuperació simbòlica de les Festes de Sant Isidre. El primer any la melodia utilitzada va ser la proposada per l'Esbart Comtal basada en la melodia del llibre Tradicions de Gràcia. Guillem Roma va proposar a l'esbart Vila de Gràcia que utilitzessin la melodia que ja emprava l’Esbart Comtal als 80 i també a la Revolta de les Quintes i que documentalment era més sòlida, tal com demostra un estudi que va presentar el mateix activista cultural Guillem Roma i Batlle a la jornada Aportacions a la dansa catalana 2020 organitzada per l'Esbart Català de Dansaires. El 2021, en plena lluita per la recuperació de la normalitat post COVID, l'Esbart Vila de Gràcia i els Geganters de Gràcia van organitzar una nova ballada dins de l’església de l'Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia i ja amb la participació oberta a la ciutadania i amb la melodia canviada.
El ball a l'actualitat. Segle XXI.
I a l'any 2022, ens trobem davant l’organització d'un nou Ball del Vano i el Ram de Gràcia obert a la població en general, fet molt important que fa que el que es podia considerar durant molts anys una dansa morta restringida als balladors d'esbarts esdevingui el que es denomina una dansa viva, oberta a la ciutadania i practicada dins d'un context festiu. Que finalment això pugui arribar a formar part del patrimoni immaterial gracienc depèn de tots.
La música:
Melodia del Ball del ventall típic a loa Vila de Gràcia (Barcelona)
El ball:
Coreografia del Ball del ventall de Gràcia que figura en el llibre "Tradicions de Gràcia" de Joan Amades (any 1950). Diguixos d'Alfred Vivancos.
Bibliografia i fonts consultades:
AMADES, Joan. Tradiciona de Gràcia. Any 1950.
L'Independent de Gràcia. Artícle de Guillem Roma i Batlle (activista cultural).
