Contacte:
Carrer d'en Bosc, 10-12 (Palau del Rei Moro)
08870 Sitges (Barcelona)
T 93 894 73 75
[email protected]
Activitats que organitzen:
FESTA MAJOR DE SANT BARTOMEU
El calendari que cada sitgetà té en el seu imaginari assenyala en vermell la vigília i el dia de Sant Bartomeu. Setmanes abans, balls i grallers assagen per tots els racons del poble. I el matí del dia 23 d’agost, la Vila respira un aire especial.
La imatge de l’apòstol Sant Bartomeu, amb el ganivet del martiri i el llibre dels Evangelis a les seves mans, és passejada i reverenciada pels carrers i places de la Vila cada 23 i 24 d’agost, acompanyada de gegants, bèsties de foc, balls populars, entremesos folklòrics, músics i sitgetans devots amb ciri. La vella talla barroca del sant i la bandera de domàs grana que també el representa reben anyalment l’homenatge del veïnat, recordant i fent viva la unió entre el Sitges del passat i el Sitges del present.
Més de 400 anys avalen la relació de Sitges amb el seu sant, a través de la Festa Major. Per a uns, Sant Bartomeu només és una excusa festiva; per altres el motiu o l’únic record religiós de la Festa; i encara per uns pocs l’eix central de la diada. Però per a tots els sitgetans és la data més assenyalada del nostre calendari particular, que enlloc d’acabar en desembre acaba en agost.
A dins les cases, la roba de blanc immaculat –que ha esdevingut uniforme ancestral de Festa Major- espera ben planxada abillar cadascun dels balladors; les faixes enrotllades i les espardenyes de beta blava i vermella preparades; els sarrons dels diables replets de carretilles; les inxes dels grallers reposen en remull; els barrets de palla per protegir-se de les espurnes de foc i del sol batent desitgen ser estrenats; i els rebosts guarden les viandes de l’àpat familiar d’una nova i alhora tan vella Festa Major, dinar que esdevé tan ritual com el de Nadal.
Fora les cases, la via pública es converteix en l’espai teatral de la posada en escena que és la Festa Major, amb els balls i músics com a actors i els sitgetans i visitants com a públic. El temple parroquial s’obre de bat a bat per celebrar el sant del titular de la casa. L’entrada de la Casa de la Vila exposa els gegants i bèsties de foc. Façanes i balcons s’endomassen amb la bandera de la creu de Sant Jordi i l’escut de Sitges. I els carrers i places del nucli històric esperen amb delit el pas i ball dels gegants, cabeçuts –que és com a Sitges s’anomenen els capgrossos-, drac, diables, àliga, bastons, cercolets, pastorets, panderetes, gitanes, cintes, moixiganga i castellers.
A Sitges és ben viva la tradició de treure al carrer balls amb parlaments. En són un exemple el més que centenaris ball de diables, el ball de cercolets, el ball de les gitanes i el de pastorets. Com tots els balls penedesencs, la indumentària que vesteixen és marcadament mediterrània: el color predominant és el blanc de pantalons, camises i faldilles, combinat amb blaus i vermells i amb complements com la faldilleta, els camalls de picarols, les armilles i barrets decorats amb beta de colors simulant flors, i els mocadors creuats al pit.
Des de 1978, Sitges i les Festes Majors dels seus compatrons Sant Bartomeu i Santa Tecla compten amb el treball i la suma d’esforços que la gent de l’Agrupació de Balls Populars aporten al projecte col·lectiu i fester de tota la Vila.
FESTA MAJOR DE SANTA TECLA
Santa Tecla és la compatrona de Sitges i comparteix amb Sant Bartomeu la titularitat de la Parròquia de la vila. La celebració del seu patronatge, que s’escau en 23 de setembre, comparteix amb la Festa Major de Sant Bartomeu una gran part del protocol folklòric i litúrgic, amb la particularitat d’incorporar-hi la participació activa dels infants de la vila a través de la Matinal Infantil.
Així doncs, la Festa Major Petita de Santa Tecla és l’escenari particular on el planter més preuat que té l’Agrupació aprèn, i a voltes ens ensenya, a estimar el que és nostre. La tasca de l’ABPS no tindria un sentit ple sense l’esforç que els nostres balladors fan per passar dignament el relleu als més menuts; als qui, creiem, han de créixer envoltats de l’exemple d’estima, cooperació, respecte i ànsia de festeig de tots els qui fem Agrupació.
CARNAVAL
Amb les guixes del Quinto a mig escombrar, notem arreu –sempre entre gener i febrer- que el Carnaval sitgetà furga, entre les hores d’una espera llarga, per treure el nas i envair tots els racons de la vila. I ho notem al Palau, quan les colles assagen o projecten abrandadament els darrers detalls de les seves carrosses o les seves disfresses. És llavors quan els murs de la nostra entitat s’impregnen de sentors de gresca i colors de transgressió. És tradicional que l’Agrupació ofereixi una xatonada popular –amanida amb actuacions i ball- cada Dijous Gras i, intermitentment, organitzi les Xerrades de Carnaval.
SETMANA SANTA I PASQUA
Si l’hivern de l’Agrupació és mogut i disbauxat, la primavera comença amb passa solemne: el Palau acull l’exposició del Pas del Sant Sepulcre, que després acompanyem, amb pendonista –nomenada per la Junta Directiva- i devots, a la Processó sitgetana de Divendres Sant. L’ornamentació del Pas es recolza en la popular iconografia dels balls populars representats per l’ABPS, que es mescla amb diversos elements simbòlics trencadors. Durant el Dimecres Sant i fins Divendres, els visitants del Pas poden gaudir, també, de la mostra de diorames de la Passió, realitzada pel Grup Pessebrista de Sitges.
Durant la tarda de Dilluns de Pasqua, l’ABPS obre el Palau del Rei Moro a les veus i la música de les tres colles de Caramelles de Sitges. En una festa molt concorreguda –i que vol recrear l’ambient dels antics balls a l’era- el públic que s’acosta al carrer d’en Bosch escolta les noves i les ja tradicionals peces caramellaires, mentre l’Agrupació l’obsequia amb vi dolç, momfló i una divertida i genuïna cantada de cuplets catalans. Des de 2009, l’ABPS col·labora amb la Colla de Caramelles Sitgetanes, que gaudeix del Palau com a local d’assaig.
SANT JORDI
Quan Sant Jordi ens apunta amb la llança, l’Agrupació treballa per mostrar el millor de la nostra literatura local. Els poetes, els rapsodes, els músics i, fins i tot, els actors es fan un lloc entre la gentada per celebrar la cultura que ens defineix com a catalans. El Palau es converteix, llavors, en veu i en escenari. També s’organitza un punt de venda de roses a la Fira que s’organitza al Passeig de la Ribera
FESTA DEL CORPUS
L’Agrupació de Balls Populars de Sitges participa en diverses facetes de la festivitat del Corpus Christi sitgetà: els Gegants Moros surten en processó –amb els Gegants de la Vila i els Americanos, el Drac i l’Àliga- per acompanyar el Santíssim Sagrament i trepitjar les catifes de flors, i, des de 2009, també ho fa el Ball de la Moixiganga. Per altra banda, l’entitat ha realitzat en tres ocasions –l’any 1993, l’any 2004 i l’any 2009- l’Altar de Corpus del Cap de la Vila, coincidint amb l’aniversari dels Gegants Moros, les Gitanes i la Moixiganga. Lligat a l’activitat de l’Esplai de Lleure, els anys 2010 i 2011 ha confegit una catifa de flors al carrer d’en Bosch i des de 2012 aquesta catifa l’anirà confeccionant cada any, un dels balls populars de l’entitat.
VEREMA
L’Agrupació de Balls Populars de Sitges s’ha mostrat sensible, des de la seva fundació, a totes les iniciatives festives i culturals que han sorgit del sitgetanisme. En aquest sentit, i al costat d’altres entitats sitgetanes, l’ABPS ha participat activament, des de 1979, en la Festa de la Verema, ja sigui presentant-t’hi la Pubilla que cada any ens representa o trepitjant raïm durant el Concurs de Trepitjadors.
LA CASTANYADA
Amb l’arribada dels primers freds i de les nits llargues, l’Agrupació es prepara per oferir als sitgetans una singular vetllada de Tots Sants, una nit marcada pels regustos populars que la nostra cultura -hereva de la tradició celta, egípcia i romana- ha pautat per a fer-nos avinent la idea de la mort i el temps dels difunts quan la terra sembla esmorteïda. La nit del 31 d’octubre, el Palau es vesteix de tardor i encén la llar de foc per celebrar i, alhora, rememorar el costum català de torrar castanyes i menjar panellets quan la natura, després de les collites, l’abundor i la verema, sembla morir transitòriament mentre espera el seu renaixement primaveral.
NADAL
El tomb de l’any i les darreres llums de desembre ens esquitxen amb les espurnes de tradició que tanquen el calendari festiu de la nostra vila. És llavors quan l’Agrupació de Balls Populars de Sitges obre les portes del Palau del Rei Moro per festejar el Nadal. I ho fem inaugurant l’Exposició de Diorames del Grup Pessebrista de Sitges, representant -des de 2008- el Cant de la Sibil·la la Nit de Nadal, i jugant al tradicional Quinto. Aquests actes representen, per a l’Agrupació, un dels moments més proclius per trobar-nos, fer balanç de la tasca de la nostra entitat i expressar, en veu alta i des del gest còmplice de l’amistat, els desigs per a un fructífer any nou.
Any 1970 a 1979:
L’Agrupació de Balls Populars de Sitges va néixer el 1978 amb la finalitat de conservar i recuperar la imatgeria, els balls i els entremesos del cercavila de la Festa Major de la vila de Sitges. La nostra entitat ha ajudat a continuar la tradició dels avantpassats i ha contribuït a que la Festa Major de Sitges sigui una de les mes ben considerades dins el mon cultural tradicional de Catalunya. Hem intentat i amb èxit, la dignificació dels balls, de la festa i per tant, de la cultura del nostre poble.
A l’any 1978, la Festa i, en general, el folklore que ens és propi, no gaudia de la salut de ferro que avui, en el nostre territori, la caracteritza. Malgrat això, Sitges havia conservat, en anys difícils i com poques poblacions van saber fer, el seu folklore viu. Estàvem, però, en un d’aquells moments que demanen l’empenta i la guspira perquè el foc sigui alguna cosa més que brasa. I és amb aquell alè engrescat que la jove Agrupació començà a caminar.
I a dignificar encara més la Festa, a recuperar alguns dels balls que havien caigut en l’oblit, a crear-ne de nous partint de l’estudi i el coneixement de la nostra tradició, a engrescar els qui llavors eren més joves perquè agafessin la maça i la cinta. I a desenvolupar un dels reptes -que creiem que any rere any anem assolint- més compromesos i necessaris: el de fer pedagogia de la Tradició. Gràcies a aquella iniciativa, ja fa més de trenta anys que Sitges i les Festes Majors dels seus compatrons Sant Bartomeu i Santa Tecla compten amb el treball i la suma d’esforços que la gent de l’Agrupació de Balls Populars aporten al projecte col·lectiu i fester de tota la Vila.
Un projecte que, en moltes ocasions, ha traspassat les fronteres sitgetanes i ha contribuït decididament a divulgar el nostre folklore arreu del país i en terres estrangeres.I a dignificar encara més la Festa, a recuperar alguns dels balls que havien caigut en l’oblit, a crear-ne de nous partint de l’estudi i el coneixement de la nostra tradició, a engrescar els qui llavors eren més joves perquè agafessin la maça i la cinta.
I a desenvolupar un dels reptes -que creiem que any rere any anem assolint- més compromesos i necessaris: el de fer pedagogia de la Tradició. Gràcies a aquella iniciativa, ja fa més de trenta anys que Sitges i les Festes Majors dels seus compatrons Sant Bartomeu i Santa Tecla compten amb el treball i la suma d’esforços que la gent de l’Agrupació de Balls Populars aporten al projecte col·lectiu i fester de tota la Vila. Un projecte que, en moltes ocasions, ha traspassat les fronteres sitgetanes i ha contribuït decididament a divulgar el nostre folklore arreu del país i en terres estrangeres.
Any 2020 a 2029:
Les colles que actualment conformen l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i que participen en les cercaviles de les Festes Majors de Sant Bartomeu i Santa Tecla de la vila de Sitges són:
- Ball de Capgrossos
- Ball de Cercolets
- Ball de les Cintes
- Ball de Diables de Sitges
- Gegants Moros
- Ball de Gitanes
- Moixiganga de Sitges
- Ball de Panderetes
- Ball de Pastorets
