Contacte:
M. José Romeva
Tel. 973 648007
Fax. 973.648382
Manuela Ané
Tel. 973 640092 (matins)
Tel. 973 647215 (tardas)
Any 1950 a 1959:
Les (Val d'Aran) s’ha caracteritzat per la conservació de les tradicions, de les seves músiques i de les seves danses.
L’any 1950 es formà el primer grup de danses araneses que, a partir de 1979, va passar a anomenar-se -Es Corbilhuèrs-, grup que ha continuat amb el treball de recerca i difusió de les danses i músiques gascones i araneses. Corbilhuèrs és el nom popular de la gent de Les. La paraula deriva de corbilhons: cistells de vímet i avellaner que servien per carregar els animals durant les feines camperoles. Tot ve d'una llegenda que diu que els habitants de Les, volien arribar al cel per poder veure el sol. Per aquest motiu van començar a posar un corbilhon damunt de l'altre... Quan no més en quedava un per aconseguir-ho, es van quedar sense, no acudint-se res més que treure de sota el primer corbilhon col·locat per posar-lo al cim, aconseguint que la gran pila es tombés tota.
Any 1960 a 1969:
Any 1970 a 1979:
Durant tres anys consecutius Es Corbilhuers fan un seguit d’actuacions al Festival Folklòric dels Pirineus a Les (anys 70 s XX).
Any 1980 a 1989:
En 1987 es va crear a Les el grup de cançó tradicional gascona Es Corbilhuèrs Cantaires de Les, sota la direcció tècnica del músic bearnès Jan Francés Tisner. Van treure al mercat el LP titulat "Aran cante Gascolha". La seva projecció va arribar a participar en el festival Tradicionarius (1993) i el Festival de Serós en l'any 1995. Participant tots els anys en altres festes i festivals tant a França com a Catalunya i la resta de l'estat espanyol.
L'any 1985 Es Corbilhuers actuen a La Bastide (França).
L'any 1989 actuen al Festival de Los Pirineos de Jaca.
Any 1990 a 1999:
De l'any 1993 al 1997 participen en el "Festival Aran en Dança" organitzat pel Conselh Generau d’Aran.
L'any 1994, Es Corbilhuèrs dansaires es van ajuntar amb els cantants i d'aquesta unió va sorgir la Associacion Es Corbilhuèrs de Les, que en l'actualitat compten amb quasi un centenar de socis. També es va crear el grup infantil anomenat Corbilhonets.
L'any 1994 Es Corbilhuèrs ballen a l'Expocultura (Barcelona).
Participen també a la Missa del Jubileu de Sant Bertrand de Comminges (França, 1996).
També al Festival d’Argelès (França, 1996).
Al 1997 van actuar a Balaguer amb motiu de l’exposició sobre els càtars -Catalunya i Occitània-. El mateix any, van estar al Festival dels Pirineus, a Oloron-Sainte-Marie i també al Festival d’Accous (França).
Any 2000 a 2009:
Durant el 2001 van actuar a Cuenca i al Festival de música tradicional de Manresa.
Al 2003, van fer la seva actuació a Castelló.
Al 2004, participaren a La festa dels ‘raiers’ a La Pobla de Segur.
Al 2005, van estar a Mallorca.
Any 2010 a 2019:
Ballada a Sestao. Any 2913.
Ballada a Sestao. Any 2913.
Es Corbilhuèrs de Les. Era crema der Aro 2014.
5 de juliol de 2014.
4 de juny de 2017.
Les. Plaça der Aro. 7 de juny de 2018.
Cartell anunciador de l'acte. 24 de juliol de 2018.
Cartell anunciador de l'acte. 25 de juliol de 2018.
Esglèsia de Sant Miqueu de Vielha. 25 d'agost de 2018.
Esglèsia de Sant Miqueu de Vielha. 25 d'agost de 2018.
Cartell anunciador de l'acte. Dijous 8 d'agost de 2019.
Any 2020 a 2029:
Programa d'actes de la Festa de la Neu a la Plaça Corsini de Tarragona on van ser convidats Es Corbilhuèrs de Les. 18 de gener de 2020. Les presentacions de les danses les va fer Manuela Ane.
Acompanyament musical del grup.
Es Corbilhuèrs de Les. 18 de gener de 2020.
El vestuari del grup:
El grup porta dos tipus de vestuari diferent: el típic del camperol gascó i el vestuari de festa. Pel que fa al primer, les noies porten una faldilla llarga de feltre de llana, enaigües, pantalons i davantal, una brusa blanca i un cosset, amb un mocador al cap i un barret de palla. Als peus porten esclops o avarques i mitjons de llana. Els nois porten pantalons i armilla també de feltre de llana, camisa de lli, una faixa vermella i un barret al cap. Calcen també esclops o avarques.
El vestuari de festa era més propi de la burgesia. Les dones portaven una faldilla llarga de setí estampat, una brusa negra brodada, un mocador i una caputxa negra al cap de feltre de llana, amb un calçat d’època de color negre. Els nois porten el mateix vestuari de camperol però confeccionat amb vellut de diferents colors i un calçat de vestir.
La música:
En aquest sentit el grup és totalment autònom.
Els músics:
Maria José Romeva (veu)
Vicenta Rodríguez (veu)
Toñi Marchal (veu)
Rosa Aragonés (veu i percussió)
Maria Vergés (guitarra)
Manuela Ané (veu)
Paco Boya (flauta, acordió diatònic, bot i veu)
Joan Pujol (acordió diatònic)
Antonio Romeva (veu i percussió)
Emili Medan (veu)
Antonio Cuito (flauta i bot)
Els instruments:
Es Corbilhuèrs de Les ha estat l’únic grup de la Val d’Aran que ha fet un autèntic treball de recuperació dels instruments tradicionals de la zona: acordió diatònic, cornamusa (eth bot), flauta de tres forats. També cal dir que és l’únic grup que actua amb acordió diatònic.
Eth Bot
L’associació Còlha de Sta. Maria de Mijaran i Es Corbilhuèrs de Les, volen incorporar aquest instrument musical en les seves actuacions. Eth bot (cornamusa) és un instrument en forma de bossa feta amb pell (com si fos una bota de vi). De la família de la gaita, encara molt més simple, el bot té una canya per bufar mentre es sosté sota el braç. Allí són els sis forats que serveixen per tocar les músiques tradicionals.
Si contemplem els portals de les esglésies de Vielha i Betren (i d’altres de tot el Comminges francès), podrem trobar alguns personatges amb una bossa sota el braç i les mans sobre la canya de l’instrument: és la cornamusa. Es tracta d’un instrument molt antic, una forma que ja s’emprava a l’antic Egipte i que ha arribat a perdre’s en moltes d’aquestes valls pirinenques.
Van gravar un CD:
Intèrpret: ES CORBILHUÈRS
Títol: Aran cante Gasconha
Format: CD
Gènere: ÈTNICA/FOLK,WORLD MUSIC,
Segell: PICAP
Repertori de danses i cançons:
El repertori de danses del grup es composa de:
– Eth Cadrilh. És una dansa de cerimònia apropiada per les festes i celebracions importants. Data del segle passat però va ser coreografiada als anys 50. Des d’aleshores, es considera una dansa molt popular a la Val d’Aran. Tal i com indica el seu nom, la dansa té lloc en grups de quatre que desenvolupen diferents figures, cadenes, cercles… acompanyat de la música i lletra dels cantants.
– Eth Carrilhon. És una dansa bearnesa coreografiada pels Corbilhuèrs. És alegre i es dansa en corros. La lletra està composada pels Corbilhuèrs cantants.
– Eth Balh-Plan. Originària del poble de Canejan aquesta dansa es ballava per la festa del poble. Consta d’un pas d’un ball pla i un de saltat, amb lletra tradicional i dues estrofes composades pels Corbilhuèrs.
– Eth Rondèu d’Es Corbilhuèrs. És una música d’ una fàbula bearnesa adaptada pel grup a la seva coreografia i lletra.
– Era Aubada. És la dansa més tradicional de la Val d’Aran. Es va començar a dansar durant el segle XIX en tots els pobles de la zona.
– Eth Tricotèr. És una dansa de festa i gresca, ballada a Canejan el dia de Carnaval per la joventut del poble que entre cadenes, corros i voltes anaven pels carrers fent veure que tricotaven, fent i desfent diferents figures.
– Escotisha -Eth rei petit-. Es tracta d’un ball importat de la cort austríaca en temps de Napolió III; va passar de ser una dansa pròpia dels balls de palau a ser del poble. La lletra es canta en bearnès.
– Eth Barricot deth nòvi. Aquesta dansa fa referència al convit dels amics i amigues per part dels nous casats.
– Era Matelòta. També es diu -tròbi lo renard- i és molt tradicional del Béarn. Es diu matelòta a una persona molt llesta i espavilada, com la guineu (-renard-), i és una dansa que es caracteritza per un ritme molt viu que intenta recordar l’agilitat d’aquesta bèstia.
Pel que fa a les cançons:
– Cançon de Pandèra: cançó catalana adaptada per -Verd e Blu-, grup bearnès.
– Adius ara Val d’Aran: del grup occità -Nadau-.
– Es Esclòps: tradicional gascona.
– Aqueres Montanhes: tradicional gascona.
– Maudit sia l’amor: tradicional bearnesa.
– Jan petit: de -Nadau-.
– Dinc a la hont: de -Nadau-.
– Seguida de borrègues: tradicional del Coserans.
– Te vòs maridar Roseta: tradicional gascona.
– Atau quan l’arrosà ei navèra: tradicional bearnesa.
– Era perditz: tradicional aranesa.
– Mossur Curèr de Casterar: cançó de tipus humorístic.
– Altres cançons de tots els racons de la Gasconha recollides a la gravació -Aran cante Gasconha-.
Bibliografia i fonts consultades:
Entrevista amb Manuela Ané.
Arxiu fotogràfic de Manuela Ané.
Arxiu fotogràfic Es Corbilhuers de Les.
