Egarenc, Esbart (Terrassa)

 

L’Esbart Egarenc va fundar-se el 26 de gener de 1958 al si del Centre Social Catòlic de Terrassa, però aquest esbart ja tenia , al darrera, uns quants anys més d’història…

Corria l’estiu de 1931 i,  al Centre Social, es creà l’esbart pioner a Terrassa: l’Esbart Dansaire del Social, que estigué en funcionament fins l’any 1936 en que va haver d’interrompre les seves activitats amb motiu de l’esclat de la guerra civil espanyola i l’obligatòria incorporació a files d’alguns dels seus membres.

Els difícils anys de l’anomenada postguerra van propiciar tota mena de dificultats a la cultura catalana que van fer impossible engegar novament aquell Esbart. Els seus antics membres es van repartir per les diferents societats (totes elles amb el nom castellanitzat) de la Terrassa del moment. Uns van quedar-se al rebatejat "Centro Social Católico" i d’ altres a la Parròquia de la Sagrada Família, al "Coro Viejo" o al "Centro Parroquial de San Pedro".

Arreu però van dedicar els seus esforços a la conservació i divulgació de la nostra llengua i dels nostres costums i tradicions.

 Més endavant, a Sant Pere, l’estiu de 1951, es va crear l’Esbart Vallparadís que va estar en actiu fins el 25 de gener de 1958, data en la que tot el grup  va tornar al lloc d’on tants anys enrere havia sortit, el Social . En aquells moments  va canviar  de nom, agafant el que ha tingut fins  l’actualitat: Esbart Egarenc (el Social de Terrassa).

 

Any 1950 a 1959:

Des d’aquell llunyà 1958 porten ja una bona colla d’anys dedicant-se a la conservació, promoció i divulgació de la dansa popular i tradicional dels anomenats Països Catalans (Catalunya, València, Balears), manifestant, alhora, l’amor per les nostres costums i tradicions i el respecte per les costums i tradicions dels altres.

També cal assenyalar que des del 1959 l’Esbart Egarenc presenta, a la sortida d’ofici del diumenge de Festa Major, el Ball de Plaça de Terrassa.

Esbart Egarenc de Terrassa ballant el ball de plaça.

Per la Festa Major de Terrassa a la sortida de l’ofici religiós té lloc, a la plaça Vella, el Ball de Plaça o treure ball a Terrassa, dansa popular genuïnament terrassenca, tot i que en altres indrets de Catalunya sembla que es dansava quelcom similar. Al programa de la Festa Major de l’any 1959 s’anunciava, pel diumenge 5 de juliol una “Gran audición  folklórica a la plaza de España, a la terminación de la procesión de las Sagradas Reliquias, a cargo del «Esbart Dansaire» del Centro Social Católico, que interpretará el tradicional «Ball de plaça» o «Treure ball de plaça» a Terrassa.” Amb aquest fet es recuperava un antic ball popular terrassenc que, definitivament, passaria a formar part dels actes tradicionals de la Festa Major.

Aquest ball es dansava principalment per les festes de la Candelera, encara que esporàdicament també per la Festa Major; les parelles casades benestants vestides amb les millors gales assistien a l’ofici de la parròquia del Sant Esperit. A la sortida tothom es dirigia a la Casa de la Vila  des d’on, encapçalats per l’alcalde i les autoritats, s’iniciava una comitiva que, amb pas airós i acompanyats de la banda de música, marxaven cap a la plaça Major on, després de posar-se aparellats i en rodona, dansaven el Ball de Plaça. El diumenge següent es repetia la ballada però en aquest cas dedicat als solters i el tercer diumenge a les minyones i gent del poble.

La noticia gràfica més antiga que tenim d’aquest ball és del 12 de març de 1876. El fotògraf barceloní Adrià Torija va fer una imatge gràfica del Ball de plaça dansat per les autoritats, quan la vila celebrava les Festes de la Pau, és a dir, celebrava el final de les guerres carlines. És l’última referència que es té sobre el mateix. No és fins el 8 d’abril de 1934 que, per iniciativa de Baltasar Ragón, es va tornar a ballar en el marc d'una vetllada folklòrica celebrada al Centre Social. En posterioritat, el Raval de Montserrat el tornà a acollir per la festa Major de l’any 1943. Així mateix, l'any 1951 l'Esbart Vallparadís del Casal de Sant Pere el ballava durant el Casament Vuitcentista de l’antic poble de Sant Pere. Com que aquest esbart el va incorporar dins del seu repertori, quan l'any 1958 passava a incorporar-se al Centre Social Catòlic, primer com a Esbart Dansaire i després com a Esbart Egarenc, també l'inclogué.

Finalment, l’any 1959 es va recuperar el ball a nivell popular dins els actes de la Festa Major. Des de llavors i de forma ininterrompuda es balla aquesta dansa amb el protocol següent: en sortir de l'ofici i després de la traca, les autoritats encapçalades pel Penó de la ciutat fan una rotllana on s’hi aboquen els espectadors. En un costat es situen l’alcalde i els membres del consistori acompanyats dels convidats de torn: el bisbe, alcaldes forans (en alguns casos, de les ciutats agermanades), entre d'altres. Els dansaires aparellats fan una volta al cercle tot acostant-se a les autoritats, moment en què el capdanser cedeix la pubilla a l’alcalde i, successivament, la resta de dansaires s’aparellen amb els regidors i regidores. Després de donar un tomb tot caminant, retornen la seva parella als dansaires, els quals, de nou aparellats, comencen el Ball de plaça.

Esbart Egarenc de Terrassa al pati del Gran Casino.

 

Senyera de l'Esbart Egarenc de Terrassa.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1960 a 1969:

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1970 a 1979:

 

 

 

 

 

 

 

Any 1980 a 1989:

 

 

 

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2000 a 2009:

 

 

 

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

 

 

 

 

 

 

Any 2020 a 2029:

El repertori de danses, en l'actualitat, comprèn coreografies originals de danses populars i tradicionals de Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i l’Alguer. Tanmateix, comprèn creacions i recreacions coreogràfiques i musicals contemporànies, creades, algunes d’elles, expressament, per a ells, pels coreògrafs del nostre país. Un dels més emblemàtics és l’espectacle anomenat "Trama", que  recrea la vida a les fàbriques tèxtils a finals del segle XIX, fent reviure la història de la seva ciutat.

L’acurat vestuari, confeccionat per la majordomia del mateix esbart per a cada dansa, dóna relleu i vistositat a les seves actuacions, on tots els detalls són presentats amb la màxima dignitat artística.

Aquestes actuacions, l’Esbart Egarenc les ha portades, a més d’arreu de Catalunya, a diversos indrets del País Valencià i de la resta de l’Estat Espanyol. Fora de les nostres fronteres cal assenyalar: Andorra, Bèlgica, Bulgària, França, Itàlia, Iugoslàvia, Mèxic, l’actual República Txeca i a l’antiga Txecoslovàquia.

Participació de l'Esbart Egarenc en el XXI Festival de Dansa d'Esplugues de Llobregat. Diumenge 20 de juny de 2021.

Los comentarios están cerrados.