Renaixença de la Costa, Esbart Dansaire

Contacte: 

Xarxes:

correu e:

Assajos:

Local:

 

 

 

 

 

Any 1960 a 1969:

L'Esbart Dansaire Renaixença de la Costa (Sant Antoni de Calonge) es va crear l'any 1964. El seu mestre i fundador, el Sr Joan Vivó, manobre de professió i berguedà de naixement, va arribar a la vila de Sant Antoni cercant noves feines de manobre. Havia estat ballador de l'esbart de Berga i a l'assabentar-se'n principalment la Sra. Numanciatota, va posar fil a l'agulla per formar un grup de joves que seria el futur Esbart Renaixença de la Costa. La seva experiència la va transmetre als nous balladors. Aquesta primera etapa va durar 8 anys (1972).

Segons explica el Sr Martí Gafas i Ureña: "A l’any 64 aquí a Sant Antoni érem tots una mica pagesos -amb refereixo als primers dansaires-; les primeres trobades o primers assajos varen tenir lloc a les escoles (Nostra Senyora de la Mercè)  amb molt d’èxit, ja que la majoria -tant noies com nois-  ho van acceptar de molt bon grat pel fet de ser una oportunitat única que nois i noies poguéssim estar junts una estona, sense la mirada ni de pares ni tampoc de mestres, ja que en la vida normal estàvem separats; també a l’escola estàvem en classes separades, i sortíem en hores separades al pati a jugar, per no coincidir (coses de la dictadura). Aquest gran èxit durà fins a la marxa dels nois al servei militar, on s’anà acabant la primera etapa.

Esbart Renaixença de la Costa de Sant Antoni de Calonge. Fotografia de grup any 1963. Al centre de la imatge el seu primer mestre Joan Vivó.

 

L'any 1963 l'esbart va fer la primera actuació al poble. Aquesta primera etapa de l'esbart va durar fins que el Sr Vivó va marxar de Sant Antoni.

L'esbart ballant les danses de Vilanova per la festa major.

Grup infantil de l'esbart. Any 1963.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1970 a 1979:

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1980 a 1989:

La segona etapa de l’esbart, l’any 82, es va iniciar per la senzilla raó que el Sr. Martí Gafas i la Sra. Montserrat Oliveras ja tenien els fills en edat d’aprendre a ballar, primer sardanes i després danses típiques catalanes; aquesta etapa tingué una gran acceptació,  i no pels mateixos motius de la primera etapa, ja que l’edat dels dansaires era aproximadament la de 4 a 7 anys: amics i amigues, companys i companyes d’escola. En aquesta etapa tinguérem la gran sort de formar part de la secció cultural de la Germandat  Artur Mundet, i per tant tots els dansaires eren socis de la Germandat , ja que el seu local d’assaig era en aquella etapa el cine-teatre de la Germandat. Cal dir també que en bona part d’aquesta etapa tingueren la molt bona col·laboració del mossèn de Sant Antoni, el Sr. Josep Lafont. Aquesta etapa s’acabà quan els que eren mainada anaren a estudiar a fora, treballar a fora, a fer el servei militar o alguna altra cosa que els va fer separar del grup, i de mainada petita n’hi havia molt poca; aquesta fou la principal raó del perquè s’acabés la segona etapa , del 82 al 95.

 

 

 

 

 

Serà però el doctor Joan González i Vaqué, mestre i directors d'alguns esbarts dansaires de Barcelona que arriba a Sant Antoni com estiuejant i s'implica en el reinici novament de l'esbart Renaixença de la Costa. Després d'uns anys deixa l'esbart i el continua el Sr Martí Gafas també ensenyant sardanes i danses a les escoles.

Any 1990 a 1999:

Tot l'Esbart Dansaire Renaixença de la Costa al complet. Festa de la Germandat. Any 1992.

Ballant la bolangera. Any 1992.

Grup dels grans. Any 1992.

 

Parella ballant. Any 1993.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2000 a 2009:

La tercera etapa, i actual, es va iniciar l’any 2007, en un dia d’aquest any el Sr. Joan González, un gran professional de la dansa, digué a el Sr. Martí Gafas que li agradaria molt poder representar la moixiganga de Sitges a Sant Antoni. S’inicià la busca de gent per fer la representació (que es fa per Setmana Santa a l’Església), i així fou com  va començar la tercera i actual etapa: el primer any moixiganga a Sant Antoni, el següent moixiganga i danses vàries. La moixiganga també la representaren alguns anys a la parròquia de Calonge, i el lloc d’assaig en aquesta etapa és també el teatre Mundet.

Ballant la Moixiganga de Sitges. Any 2007.

 

Ballant la Moixiganga de Sitges. Any 2008.

Ballant la Moixiganga de Sitges. Any 2008.

 

Esbart Dansaire Renaixença de la Costa. Festival de final de curs. Any 2012.

El grup de petits a la Germandat. Any 2009.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

El Sr Gafas segueix dient: "S’han fet representacions i actuacions durant tot aquest temps, però el 2012  ja no es va representar la moixiganga per manca de personal,  ( el Sr, Gonzales plega del esbart,) i jo en Martí Gafas, encara faig alguna cosa,  pel que fa a les danses estàvem a punt de tancar la paradeta ja que no teníem gaires dansaires, i no serà per manca de dies a assajar a ballar les danses: els dimecres, sardanes per la gent gran, els dijous, dansa pels adults, els divendres, primer dansa i després sardanes pels més petits, però tot i això tenim molts pocs dansaires. Per tant i dit tot això faig una crida a tothom que faci seu aquest esbart, que no deixi que haguem de tancar la paradeta, o dit d’una manera més crua, que no permeti que l’esbart acabi la seva llarga trajectòria. No podem deixar que això passi, no deixem que passi! Un que manté l’esperança perquè la nostra dansa no acabi oblidada".

Ballant l'Espunyolet del Berguedà. Any 2012.

 

 

Ballada amb els petits, al Collet. Desembre de 2015.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2020 a 2029:

Arribada la pandèmia de la COVID 19 l'any 2020 cessa l'activitat de l'esbart esperant el moment per tornar a recomençar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia i fonts consultades:

Entrevista amb el Sr Martí Gafas i Ureña

 

Los comentarios están cerrados.