Malgrat tots els requisits o permisos governatius necessaris i de l’obligada presència de la policia a totes les reunions i conferències, les entitats populars guixolenques ressorgiren després de la guerra.
Una de les primeres a reaparèixer va ser la d’escacs. Les partides i la participació en tota mena de campionats donaren renom a diversos jugadors guixolencs. És una tradició que encara avui es conserva.
A final de 1949 es recompongué el centre excursionista, amb el nom de Montclar, que a començament del 1950 es pogué constituir oficialment, i que fou presidit per l’Enric Heller Vila. Va ser, probablement, l’entitat més important de la postguerra, ja que representà el primer intent seriós de reconstrucció del país des del punt de vista cultural, lingüístic i folklòric.
El centre, molt aviat, va redactar la seva circular informativa en català. Allí es feren les primeres sessions de cinema amateur (XIV sessió, el 1958). Una altra secció seva molt destacable és l’Esbart Dansaire. En Tià, la Carmela, Quimet, Perxés, Mantes, Paquita, Cumí, Esquiva, Illas, Rosa, Suquet, Mercè, Colomer, Lolita..., dansaven la Quadrilla i els balls de les cintes, de garlandes, de muntanya i de Sant Ferriol; la Morisca, la Tirotitaire, Galop de Cortesia, etc.
