Cintes, Ball de (La Garriga)

La Garriga ha estat, des de sempre, un lloc de pas entre Barcelona i Vic. Diversos jaciments del municipi demostren la localització d'assentaments ja al paleolítc, al neolítc i a l'edat de Bronze.
També els romans s'hi van establir entre els segles I aC i IV dC, tal com es pot comprovar en les runes de la vil.la romana de Can Terrers i de Can Noguera.
Després de la caiguda de l’imperi romà i fins el segle X quan es va crear la parròquia de Sant Esteve, és un període en el qual no es tenen gaires dades del municipi.

Se sap que durant l'Edat Mitjana van anar sorgint diversos nuclis de població, si bé el predomini va ser sempre el poblament dispers. No va ser fins a mitjans del segle XIV que es va començar a formar un nucli urbà, on actualment hi ha la plaça de Santa Isabel, que va acabar convertint-se en l’actual poble.

Posteriorment, el poble va anar creixent seguint l'eix de comunicació que determinava el camí ral, antic camí romà que des del Vallès s'endinsava seguint el riu Congost a Osona. Durant aquesta època va adquirir certa rellevància i fins i tot hi va fer una estada termal el rei Martí l'Humà.

Posteriorment, durant la Guerra de Successió Espanyola fou un dels escenaris del Combat del Congost.

La carretera general i el tren de la línia Barcelona-Puigcerdà marcaren, durant la segona meitat del segle XIX, un gir important en el desenvolupament del municipi. Així, la seva situació propera a Barcelona, la millora de les comunicacions, el seu clima, i la presència d'aigües termals convertiren la Garriga en un dels llocs d'estiueig preferits de la burgesia catalana de començaments del segle XX, fet que propicià la construcció d’un gran eixample d’estiueig a la població.

La Garriga patí un revés durant la guerra civil ja que triplicà la seva població en el decurs de la guerra per la massiva arribada de persones refugiades, que aprofitaven el gran nombre de cases d’estiueig que havien quedat buides; La presència del camp d’aviació de Rosanes, a cavall dels termes de la Garriga, l’Ametlla i Llerona, convertí els tallers i fàbriques de la Garriga en indústria de guerra i provocà un gran moviment de personal militar a la població; i la Garriga fou una de les poblacions catalanes bombardejades per l'aviació franquista durant la Guerra Civil, que el 29 de gener de 1939 provocà un mínim de 15 morts.

Els anys 60 del segle XX, la Garriga rebé un fort flux migratori de persones provinents d'altres regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, que féu incrementar notablement la seva població de dret, així com justificà la creació d'alguns barris de nova planta que patiren durant anys importants deficiències d'infraestructures (barri del Secretari, barri de can Noguera, etc).

Per carnaval i ha la tradició de ballar el Ball de Gitanes i el Ball de Cintes que durant algúns anys es va deixar de ballar. Sembla ser que de molt antic els dos balls formaven un tuti (anterior a 1900).

Per les imatges que he pogut trobar, fa pensar que la tradició de ballar cintes i gitanes a La Garriga és anterior a a l'any 1900 (sembla ser un ball prou consolidat i de totes tradicional). El folklorista Joan Rigall apunta que aquest ball te antecedents de l'any 1767. Sembla ser que tant a La Garriga com a Marata, Corró d'Avall, Palautordera i a Cardedeu s'havia ballat el ball de cintes. En alguna població com a part integrant del ball de gitanes i en alguna altra com a part integrant del ball de l'espolsada.

 

Any 1900 a 1909:

Ball de Cintes de La Garriga ballat a plaça. Any 1907.

 

Any 1910 a 1919:

Any 1920 a 1929:

Any 1930 a 1939:

Any 1940 1 1949:

Any 1950 1 1959:

Any 1960 a 1969:

Any 1970 a 1979:

Any 1980 a 1989:

Any 1990 a 1999:

Any 2000 a 2009:

Any 2010 a 2019:

Ball de Cintes de La Garriga. Any 2013.

 

 

La indumentaria:

En l'actualitat el homes vesteixen amb pantaló llarg i armilla negra, camisa blanca, faixa vermella i sabates.

Les dones vesteixen amb brusa blanca, faldilla de color, mantonet creuat al cos i sabates.

 

 

La Música:

Melodia del Ball de Cintes de La Garriga. Arxiu FGP.

 

El Ball:

Des de l'any del recull que va fer el mestre Joan Rigall i Casajuana, aquest ball, no ha sofert cap canvi rellevant llevat pel nombre de parelles que el ballen. L'any del recull n'eren quatre però anteriorment havien ballat vuit parelles amb un pal molt més alt . La coreografia del ball no es veu alterada si hi ha més o menys parelles. Sembla ser que el ball també s'havia ballat dos i tres vegades una darrera de l'altra.

Joan Rigall fa una anotació important al respecte que cal remarcar: "Se pot observar que, el trenat de les cintes se fa se fa amb una melodia i el destrenat amb una altra. Les dues tonades s'ejecutaven amb independència i nosaltres ho hem entès així i ho hem fet de la mateixa forma que la divulguen els nostres folkloristes".

 

Descripció de la coreografia:

O-   Home       > Dona

 

Compassos.

Entrada.-

Caminant.- Sense música. Amb pas lliure. Entra a plaça el grup de balladors i balladores acompanyats del pal que el porta una persona que no balla. Cada dansaire porta agafada una cinta que penja del pal. Quan arriben al centre de la plaça (espai de dansa) els balladors i balladores s'encaren entre ells, per parelles, els homes agafen la cinta amb la mà dreta i les dones amb la mà esquerra i es preparen per iniciar el ball. Situats com senyala el gràfic 1.

1 i 2      Introducció musical de dos compassos. Els balladors i balladores no es mouen.

Figura.-

1 al 16  Punt de tres o polca saltada o punt de tisora.- Fan ziga-zaga. Els homes alcen la cinta els compassos imparells i la baixen als compassos parells, tenint en compte comencen amb peu dret i cap fora. Les dones, comencen amb el peu dret i baixen la cinta els compassos imparells i l'alcen als compassos parells, començant cap dintre. Al compàs 16 tots fan peus junts com senyala el gràfic 1.

Gràfic 1.

Homes i dones donen mitja volta sobre el seu pròpi eix quedant com senyala el gràfic 2. Aquesta mitja volta s'efectua sense música.

1 i 2      Introducció musical de dos compassos. Els balladors i balladores no es mouen. Com senyala el gràfic 2.

Gràfic 2.

1 al 16  Punt de tres o polca saltada o punt de tisora.- Fan ziga-zaga. Els homes comencen cap dintre i les dones en fora. Els homes amb la cinta a la mà esquerra i els homes a la mà dreta. Alçant i baixant les cintes uns i altres desfaran el trenat del pal.

Quan acaba la música les cintes han de romandre destrenades del pal i es dona per acabat el ball sortint de plaça les parelles de la mateixa forma que han entrat.

 

 

 

 

Bibliografia:

Arxiu Josep Maria Castells i Andilla.

Arxiu Frederic Gaude i Pardillos.

Notes de Joan Rigall i Casajuana.

Vídeo betamax "Antics dansaires d'en Rigall".