ANIMADEDANSAFREDERICGAUDEVIÑASBALLETDEDEUDEBERGA
El terme municipal de Berga, de 22,54 Qm, llinda al N amb el riu de Metge; al S limita amb Olvan i Avià; a l'E amb Vilada i Cercs i a l'O amb Avià i Capolat. Als sectors més alts hi ha boscos; cal esmentar l'obaga de Queralt com a núcli de boscatge important. És a una altitud de 700m.
El nucli urbà va néixer al segle XII. En aquell segle es construïren ja les muralles, de les quals encara avui en trobem restes, que tancaven un perímetre que pràcticament va romandre inalterat fins a les darreries del segle XIX.
Els nombrosos conflictes bèl·lics en què ha estat immersa al llarg de la seva història han configurat la fesomia actual de la part antiga: la Guerra dels Segadors destruí gran part de la vila; la Guerra de Successió fou la causa de la pèrdua d’una part important del seu patrimoni; també fou un focus de gran activitat durant les Guerres Carlines.
La recuperació de la ciutat no va començar fins que no es van donar per acabats els conflictes armats i no es va iniciar la industrialització (finals del XIX i principis del XX).
L’any 1905 arribava a Berga el primer automòbil privat. L’any 1939 just acabada la Guerra Civil es va instal·lar a Berga la caserna militar. Els vehicles de motor eren comptats, els treballs de camp, de transport, de càrrega es feien com s’havien fet tota la vida. La ciutat era plena de bestiar, en els baixos de moltes cases hi havia els estables i moltes places de la ciutat disposaven d’abeuradors públics i d’argolles per a fermar-los. L’any 1994 quan es desmantellà la caserna militar, la ciutat era plena de vehicles de motor de tota mena. Els baixos de les cases eren ja, i des de feia dècades, propietat dels automòbils. Molts dels antics oficis relacionats amb el bestiar havien desaparegut i en alguns casos s’havien reconvertit. Cal esmentar com un exemple, i amb admiració, la trajectòria impecable de la família Cuberas, a punt de complir els seus primers 100 anys com a empresa de transport a aquesta ciutat.
L’origen gremial de la festa sembla indiscutible, almenys des de 1379, i a partir del document aportat per la senyora Dolors Santandreu en què ja s’esmenta la confraria de sant Eloi. Durant segles, la festa restà lligada a la confraria. Tal com diu Josep Carreras, amb els confrares d’obligació i els confrares de devoció, i per tant pràcticament tots els gremis i oficis que hi havia a Berga. I així és com s’arriba fins a mitjan del segle XX, en plena revolució industrial que ho canviaria tot, però que també generaria alguns efectes secundaris com ara: l’abandonament progressiu del camp per tal d’enfortir les fàbriques urbanes, la desaparició de la majoria d’oficis, d’artesans i de les seves formes de viure.
L’antiga festa d’Els Elois, aquella que s’organitzava a l’entorn de solemnes actes religiosos, amb la participació multitudinària dels gremis i oficis de Berga, amb els seus diversos estendards i penons i la participació massiva de les pròpies cavallerisses, no s’ha extingit ni tampoc ha evolucionat, ans s’ha transformat. Podríem dir que, a la manera berguedana, s’ha reinventat: ha deixar de ser la festa gremial per excel·lència per convertir-se en la festa de l’aigua i, per tant, en una meravellosa mostra més, com La Patum, de teatre popular.
Si partim de les aportacions dels experts entrevistats, Els Elois, com “la festa de l’aigua”, hauria nascut l’any 1945 i especialment gràcies a la cessió de les cavallerisses de la caserna. Les interpretacions de per què es va començar a llançar aigua des dels balcons a les cavallerisses i als genets són diverses; possiblement, tal com apuntava Jordi Royo, és “senzillament un nou costum que es va empescar el poble i la seva motivació pot ser tan simple com les ganes de jugar i fer festa”.
El Ballet de Déu, en l'actualitat, està vinculat a la festa dels Elois. Aquesta festa se celebra a Berga de temps immemorial. Antigament se celebrava per Sant Joan. L'any 1962 es traslladà a la festivitat de Sant Jaume i en l'actualitat se celebra el diumenge anterior a Sant Jaume.
Era principalment la festa dels animals, semblant a la que se celebra arreu per Sant Antoni Abat. Sant Eloi és el patró del gremi dels traginers i gent de tralla i bast i de fet la seva festa era celebrada per tota la població. La celebració començava la vigília al migdia, amb la passada del tabaler a cavall d'un ruc. Al vespre del mateix dia hi havia la passada dels animals que seguien tota la població. Els genets portaven atxes enceses a la mà. S'acabava amb el "Tirabol" que dansaven tots amb els animals a la Plaça de Sant Joan. L'endemà al matí, dia de la festa, hi havia novament la passada amb la benedicció a les escales de l'església parroquial, acabada la qual es ballava el Ballet de Déu a la Plaça de Sant Pere. Després feien la cavalcada de cavalls, muls i rucs cap la carretera de Cal Rosal. Seguia l'ofici a l'església de Sant Francesc on el gremi tenia altar propi.
Sembla ser que a les primeries del sXX el Ballet de Déu era dansat per vuit parelles de pabordes. Així es detecta en el recull que va fer Aureli Capmany l'any 1908. Segons s'explica en el mateix recull la dansa surt de la mateixa confraria. En aquest punt cal destacar la música i el ball que va recollir Aureli Capmany amb el nom de Ballet de Déu de Berga és totalment diferent del que sona i es balla en l'actualitat. D'aquestes dues versions en parlarem més avall quan fem referència a la música i el ball.
Als anys 80 del sXX la cavalleria sortia de la Plaça de Santa Magdalena i s'aturava davant l'església parroquial per a la benedicció. Tot seguit eren remullats a dojo, des de els balcons, amb galledes d'aigua. A continuació s'anava a ofici a l'església de Sant Francesc. Acabat aquest, la comitiva entrava al claustre del convent on se celebrava el casament típic de pagès de l'Alt Berguedà. I s'acabava la festa a la Plaça de Sant Joan, on es ballava el Ballet de Déu o també anomenat de l'Adéu. La música d'aquest ballet és igual que la del Ball de l'Almorratxa de Gironella, el Ballet de Déu o Ball de la Morratxa i Corranda de Falç... I l'escenificació del casament és molt semblant al que es fa per la Festa de la LLana i Casament a Pagès a Ripoll.
El diumenge 22 de juliol de 2018. Un grup de col·lectors d'"Ànima de Dansa" (Mercè Puig Sagués, Steven Valéncia i Frederic Gaude Viñas) es va desplaçar a Berga per fer les anotacions i filmacions oportunes pel que fa a la festa dels Elois i el Ballet de Déu i les variacions sofertes al pas dels anys. El divendres 31 d'agost de 2018 tornem a pujar a Berga per entrevistar-nos amb el Sr Joan Comellas ballador del Ballet de Déu diversos anys i fundador de l'Esbart Queralt de Berga.
Sr. Joan Comellas i Manubenss. Any 2018.
En l'actualitat la festa es desenvolupa de la següent manera:
Els organitzadors dels actes son la Junta dels Elois de Berga. La part més teatral com és el casament a pagès, recorregut del nuvi a cavall, versos del padrí, del nuvi i la nuvia, recorregut a cavall de la nuvia, visita a l'església de Sant Francesc (enguany únicament s'obre per aquesta festivitat) i arribada a la Plaça de Sant Joan amb el corresponent protocol, s'encarreguen des de l'any 1962 la Societat Teatral "La Farsa" de Berga. Pels bergadans la Patum és la festa del foc i els Elois és la festa de l'aigua.
Xavi Torrebadella, membre de la junta directiva de "La Farsa" (2018) ens va comentar que la festa dels Elois comença el dia abans. S'escenifica un casament a pagès típic de l'alt berguedà. Cada any s'incorpora un element nou dins l'ànima d'aquesta festa. L'any 2018, per exemple, s'han introduït uns canvis com és la recuperació d'antics oficis que havien existit al barri vell de Berga. Després del passacarrers de l'aigua, es fa un altre passacarrers amb animals, però sense aigua. També l'any anterior 2017 es va afegir un nou "acte" a la festa que l'anomenen "el rapte de la núvia" que és com el comiat de solters on tots hi van a sopar; fins i tot els futurs sogres i després tots plegats van al concert que es fa a la plaça de la Pietat.
El dia de la festa, a les nou del matí, comença amb una passada per tota la vila amb cavalls i rucs i molta aigua que hom llença des d'els balcons, tot i que cada vegada més la gent monta petites piscines al carrer i és des d'aquestes que recullen l'aigua per a llençar-la damunt la comitiva i els mateixos animals que amb la calor que fa sembla que ho agraeixen.
Imatge de la Passada mentre des de els balscons llencen l'aigua. Diumenge abans de Sant Jaume. Festa del Elois anys 80-90 sXX. Fotografia arxiu Regió7.
A les deu del matí es fa la benedicció oficial dels animals a la Plaça de Sant Pere on es troba l'ajuntament (església parroquial de Santa Eulàlia). Acte seguit la gent va cap a casa seva a rentar-se i engalanar-se per anar a rebre al núvi que anirà a cercar el cavall i a trobar-se amb el padrí i els amics per disposar-se anar a buscar la núvia a casa seva. També hi son presents l'Hereu i la Pubilla.
El cavall ja espera al núvi. Enguany una mica nerviós per la pluja i els trets dels Trabucaires de Castellar del Riu. Diumenge 22 de juliol de 2018.
L'Hereu mentre espera que arribi el núvi. Diumenge 22 de juliol de 2018.
A primers de sXX el fet de beneir amb aigua els cavalls, mules i ases a la sortida d'ofici es va popularitzar, passant a convertir-se en la festa de l'aigua.
Antigament en sortir d'ofici beneïen els animals, però des de fa molts anys la "benedicció" es fa al mateix carrer on hom hi entra sec i en surt xop, a més de la que es fa davant l'església.
Segons ens expliquen l'Àngel Guiu i la Lourdes balladors del Ballet de Déu de Berga que fa uns 30 anys que ballen aquesta dansa: "el Ballet de Déu es transmet per tradició oral. El ballet el fa una parella però es va decidir que cada any aniríem afegint una parella més. Enguany en son dues i treballarem perquè l'any que ve en siguin tres".
Ballet de Déu de Berga ballat per les dues parelles el diumenge 22 de juliol de 2018.
El Sr Jordi Royo, fill de Berga, i amant de les nostres tradicions, ens comenta que els Elois s'entenen com una estructura organitzada en confraries i per gremis que en el cas de Berga van adaptar Sant Eloi i per tant tots els oficis relacionats. Cal pensar que els gremis fan tres funcions: administració, sindicat i associació, per tant la gent que formava part d'una confraria pagava un quota com a obligacions de soci però si algú queia malalt, el gremi ajudava en la compra de medicaments, intervencions, etc
Any 1900 a 1909:
L'any 1908 l'eminent folklorista Aureli Capmany i Farrés recollia a Berga una melodia anomenada Ballet de Déu i la seva coreografia.
Any 1910 a 1919:
L'any 1910 el "Diario de Barcelona" del 27 de juliol deia el següent: "El gremio de los arrieros celebró su Fiesta de San Eloy con lucidas funciones, no faltando como todos los años, después del solemne oficio, el típico y popular "Ballet de Deu", danzado en la Plaza de San Juan por el conocido de todos los bergadanes señor Vall-llobrega".
El conegut dansaire Vall-llobrega en realitat es deia Josep Solé i Turné, fill de La Baells. Era majoral d'una de les cases principals d'aquesta població. N'Aureli Capmany comentava que va ser ell qui es va desplaçar a Barcelona per ensenyar a Rafael Tudó i Duran el Ballet de Déu de Berga i el Ball de La Patum.
Tant Rafael Tudó com Aureli Capmany com en el mateix Costumari Català de Joan Amades coincideixen que el Ballet de Déu de Berga el ballaven vuit parelles que es disposaven unes en front de les altres. Sembla ser que així era entre els anys 1908 i 1910; període de temps en que Aureli Capmany va fer el recull.
Any 1920 a 1929:
Any 1930 a 1939:
Ballet de Déu de Berga a la Plaça de Sant Joan. Any 1930.
La Gosolana i en Peretà ballant el Ballet de Déu de Berga per la festa dels Elois. Plaça de Sant Joan. Any 1930.
Paquita Pasqual i Gil Riera ballant el Ballet de Déu de Berga. . Any 1935.
Any 1940 a 1949:
Festa dels Elois. Plaça de la Creu (Berga). Animals güarnits. Al davant el timbaler. Any 1940.
El Peretà (Ton Sapat) i la Gosolana (Maria Noguera) ballant el Ballet de Déu de Berga a la Baga de Queralt. Anys 40 sXX.
El Peretà (Ton Sapat) i la Gosolana (Maria Noguera) ballant el Ballet de Déu de Berga a la Baga de Queralt. Anys 40 sXX.
Maria Noguera anomenada "la Gosolana" balladora durant molts anys del Ballet de Déu de Berga tant a la Plaça de Sant Joan com a les fontades. Finals dels nys 40 del s XX.
Núria Grau i Xavier Escobet ballant el Ballet de Déu de Berga. Any 1947.
Any 1950 a 1959:
Segons ens explica el Sr Joan Comellas i Manubens de Berga, l'any 1953 van ballar sis parelles el Ballet de Déu i l'any 1956 el va ballar una parella.
Ballet de Déu de Berga ballat per sis parelles. Any 1953. La parella que es veu en primer terme estava formada per Carme Lladó i Joan Comellas.
Ballet de Déu de Berga ballat per sis parelles. Any 1953.
Ballet de Déu de Berga ballat per sis parelles. Any 1953. Els capdansers eren Marius Moseo i Ma Rosa Sala.
Ballet de Déu de Berga. Any 1954. Ballant una parella.
Festa del Elois anys 40 del sXX. L'exercit espanyol cedia les mules i cavalls per a fer la desfilada.
Festa del Elois (Berga). Geocasta Llopart i Joan Comellas al costat d'un dels cavalls engalanats. Any 1956.
Ballet de Déu de Berga. Geocasta Llopar i Joan Comellas. Any 1956.
Ballet de Déu de Berga. Ballant una parella, Ma Mercè Miró i Ramón Montero. Any 1957.
Ballet de Déu de Berga. En la foto Elena Ripoll. Any 1958.
Ramón Montero i Elena Ripoll ballant el Ballet de Déu de Berga. Any 1958.
Ramón Montero i Elena Ripoll ballant el Ballet de Déu de Berga. Any 1958.
Ballet de Déu de Berga. Any?
Any 1960 a 1969:
Plaça de Sant Joan. Ballet de Déu de Berga. Any 1966.
Ballet de Déu de Berga. Irene Pajerols i Jordi Riu. Any 1968.
Ballet de Déu de Berga. Irene Pajerols i Jordi Riu. Any 1968.
Any 1970 a 1979:
Balladors del Ballet de Déu de Berga. Rosa i Josep Ma Espel. Any 1970.
Balladors del Ballet de Déu de Berga. Rosa i Josep Ma Espel. Any 1973.
Benet Vilajoana i Rosa Espel ballant el Ballet de Déu de Berga. Any 1974.
Lourdes i Jaume ballant el Ballet de Déu de Berga. Any 1977.
Festa dels Elois. Cercavila de Plaça de Sant Francesc a Plaça de Sant Joan on es ballarà el Ballet de Déu. Any 1978.
Lourdes i Jaume ballant el Ballet de Déu de Berga. Any 1978.
Rosa i Benet ballant el Ballet de Déu de Berga. Any 1978.
Benet Vilajoana i Rosa Espel ballant el Ballet de Déu. Any 1979.
Benet Vilajoana i Rosa Espel ballant el Ballet de Déu. Any 1979.
Any 1980 a 1989:
Ballet de Déu de Berga amb l'alcalde presidint la festa. Lourdes Sensada i Jaume Bullich. Any 1985.
La Passada. Aspecte del passacarrer de la festa de Sant Eloi. Berga. Any ?
Festa dels Elois. Ballet de Déu de Berga. Any?
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
El Sr Joan Comellas i Manudells explica que l'any 2002 van ballar el Ballet de Déu dues parelles.
Ballet de Déu de Berga ballat per dues parelles. Núria Sales i Angel Guiu- Lourdes Sensada i Joan Comellas. Any 2002.
Ballet de Déu de Berga. Lourdes i Àngel. Any 2004.
Ballet de Déu de Berga. Any 2007.
Any 2010 a 2019:
Cartell de la exposició fotografica Festa dels Elois. Any 2010.
Guiu i Sales ballant el Ballet de Déu de Berga. Any 2011.
Programa de mà de la Festa dels Elois. Any 2013.
Programa de mà de la Festa dels Elois. Any 2014.
La Passada. Comença a les nou del matí i recorre els principals carrers de Berga. Any 2016.
Els veins es preparen per llençar l'aigua pels damunt dels caps de la gent i dels equins que l'acompanyen. Any 2016.
El núvi ja ha anat a buscar la núvia a casa seva i tots, en comitiva van cap l'església de Sant Francesc.
Anant cap l'església al núvi amb la mare. Any 2016.
Els núvis dins l'església. Any 2016.
Ballet de Déu de Berga a la Plaça de Sant Joan. Any 2016. Ballat per Àngel Guiu i Lourdes.
Cartell de la Festa dels Elois 2017.
Programa de mà de la Festa dels Elois 2018.
Els grallers dels Castellers de Berga portaran la part musical durant la cercavila. Any 2018.
Comença el passacarrers per anar a buscar la núvia.
Els nens i nenes acompanyants porten cistells d'ametlles i anous.
S'ha d'anar molt en compte amb el cavall perquè com plou rellisca. Any 2018.
Una vegada arriben davant l'església, el núvi passa el cavall al padrí que anira fins a casa de la núvia.
Imatge de l'esglèsia. Any 2018.
La cercavila continua per anar a buscar la núvia.
Una vegada arriben davant la casa de la núvia, el padrí del núvi es dirigeig a la núvia i la seva família i amigues amb uns versos.
La núvia els respón. Any 2018.
La núvia, convençuda, baixa de casa seva i el padrí acaba de dedica-li els darrers versos. Any 2018.
Acte seguit la núvia puja al cavall per anar a casar-se. Hom la segueix. Any 2018.
En comitiva creuen els diferents carrers de la ciutat entre els que es troba la Plaça Major de Berga o Plaça de La Patum. Any 2018.
Pujant la costa. La núvia va cap l'esglèsia a casar-se.
Davant l'esglèsia s'atura la comitiva i baixa la núvia del cavall. Any 2018.
Tots plegats es fan una foto de família mentre esperen que acabi la missa. Any 2018.
Mentre esperen que acabi la missa aprofiten per ensenyar al núvi a ballar; paròdia que atreu un gran nombre de públic. Any 2018.
Els núvis entren a l'esglèsia i emulen que s'han casat. Surten com a "marit i muller". Acte seguit tots en comitiva s'encaminen a la Plaça de Sant Joan on es farà el Ballet de Déu. Any 2018.
Els trabucaires de Castellar del Riu en tot moment hi son presents disparant salves per galejar els núvis.
Rajoles de ceràmica amb el nom de la Plaça a la paret de l'Esglèsia.
Prèvi a l'entrada a plaça dels núvis, macer, autoritats i balladors del Ballet de Déu, hi ha un protocol en el qual un membre de la comitiva explica al públic assitent de quina manera ha de funcionar tot, afegint-hi alguna brometa de collita pròpia... Any 2018.
Els núvis ja "casats"entrant a la Plaça de Sant Joan.
El macer és un funcionari que encapçala les comitives municipals o d'altres corporacions lluint un uniforme d'antic origen i portant a la mà una maça. Any 2018.
L'alcaldessa de Berga acompanyada de diverses persolaitats. Any 2018.
Una vegada està tothom instal·lat, els balladors del Ballet de Déu demanen permís per a ballar i l'orquestra comença a sonar les primeres notes.
Preparades per ballar les dues parelles que van ballar l'any 2018. Una a cada costat de la plaça.
Les dues parelles, tot ballant, avancen per canviar de lloc.
Al final fan fer un rístol a la balladora.
Continua el ballet.
Tornen a creuar-se.
La segona part del ballet és saltada i els balladors aixequen molt les cales.
El Ballet de Déu de Berga en l'actualitat acaba fent un rístol a la balladora (l'home fa passar per sota el seu braç la seva balladora tot fent-li fer un gir complet) Al finalitzar el rístol , el ballador li venta una "amable" guitza al cul de la seva parella.
Any 2020 a 2029:
La indumentaria:
Tant els homes com les dones confrares solíen lluir les millors gales que disposaven.
Pel que fa als elements de lluiment cal destacar el següent.
Les dones s’engalanaven i lluïen les joies que havien pogut comprar o els havien regalat. Altres lluïen les joies de la mare de l’àvia o besàvia que havien rebut en herència.
Les joies que acostumaven a dur les dones eren penjolls, fermalls i arracades i en el cas de les casades anell.
Aquestes joies solien ser d’or amb pedreria (diamants, brillants, perles i ametistes). Santiago Masferrer i Cantó descrivia a primers del sXX la dona vers les seves joies: “La dona malgrat amagar pudorosament els seus sentiments, impúdicament es dóna a conèixer per les joies que usa. La dona vanitosa-inconscient es guarneix amb bisuteria. Si pensés, de segur que no s’abillaria amb trossets de llautó engrapant miques de vidres de colors. Per què ho fa? La moda li fa fer totes aquestes ximpleries. La dona que espiritualment val i té l’orgull del seu propi valer, no usa cap joia: pot mostrar les orelles sense trepanar. Els seus dits no tenen altres joies que les seves ungles, ben retallades i lleugerament polides, Els seus encisos no són materials, són fruits de l’esperit. Una veu harmoniosa, suaument ben timbrada, que us vagi manifestant el seu elevat pensament, amb llenguatge elaborat i tamisat pel sedàs de la família que s’estima i té en alta vàlua la netedat del seu nom. Però, malgrat aquestes poques excepcions, la dona en general estima la joia, vol abillar-se amb ella, lluir, enlluernar, dominar amb l’encís de la seva bellesa que, a voltes, la seva vanitat arriba a fer enlletgir. Les pedres fines que la dona prefereix són: el diamant, ahir i avui, el brillant i la perla ahir i avui”.
Arracades catalanes neoclàssiques. Fermall de pit fet amb robins, brillants, platí i maragda.
Des del s XVI al XVIII, les ametistes que els joiers de Vic van usa per a les seves joies, eren conegudes per antonomàsia a Catalunya, per “pedres de Vic”. Aquestes ametistes s’extreien en el terme de Sant Martí de Viladrau i d’allí eren trameses a Vic, on les lapidaven i polien. S’assegura que en aquell temps a Vic hi havia fins a vint lapidaris que llavoraven aquestes pedres característiques de les joies d’aquesta ciutat, pel que no es d’estranyar que les joies familiars de les dones de la plana de Vic i comarques properes com el Berguedà, el Ripollès, etc.
Pel que fa als homes solien lluir rellotge amb caixa de plata, cigarreres, tabaqueres, etc.
La música:
Segons ens informa na Mariona Casellas i Mendieta. A més de les músiques que es van tocant en el decurs de la cercavila dels Elois hi ha altres que per aquest arxiu tenen una especial rellevancia.
El Tabaler, que anuncia la festa ho fa amb aquest ritme:
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
El Ballet de Déu. És interessant d'esmentar que les partitures que utilitzen els músics per tocar el Ballet de Déu porten per títol “Ball de la Morratxa”, que es fa a Gironella per la festa major del mes d’agost.
La música actual del Ballet de Déu consta de dues parts: la primera en compàs ternari, com
qualsevol ball pla i la segona és el rebatut, que es tracta de la mateixa melodia passada
a compàs binari i al doble de tempo (velocitat).
Aquesta característica és típica dels balls de Gegants i Nanos de la Patum. Al Diccionari
de la Dansa, de Pujol, ens diu que al Berguedà “per acabar feien el rebatut, o sigui, el mateix ball sonat amb un ritme precipitadíssim a l’objecte de destarotar i fer perdre els balladors, els que acabaven el ball de la manera més esbojarrada”. A la partitura del Ballet de Déu només trobem escrita la part ternària (la lenta) i el rebatut es toca basant-se en la melodia.
Alguns berguedans, com és el cas de la historiadora berguedana Ma Dolors Santandreu i Solé, recorden que aquesta peça tenia una lletra en doble sentit, que deia així:
"L’Apolònia i l’Agnès
jugaven a collir trumfos.
L’Apolònia i l’Agnès
a veure qui en collia més.
Quan més en collien,
quan més en collien,
quan més en collien,
els hi va atrapar el pagès.
Ara, ara, ja hi van,
els burros cap a batre,
ara, ara, ja hi van,
amb un matxo a davant".
Segons Francesc Calonge i Casafont, aquesta lletra era cantada per les persones assistents mentre es ballava el Ballet de Déu.
L'altra versió del Ballet de Déu, recollida per Aureli Capmany l'any 1908 és la següent:
Melodia del Ballet de Déu de Berga, recollida per Aureli Capmany l'any 1908 a Berga.
D'aquesta versió, no hem trobat cap persona de les consultades a Berga que ens sàpiga donar cap referent.
El ball:
L'historiadora berguedana Ma Dolors Santandreu i Solé ens parla de les fontades que es feien per la festa dels Elois, a la tarda i després de la cursa de cavalls: " anavem a la font del Carot i a la font Negra i allí passavem la tarda berenant, jugant i ballant sardanes. També s'havia ballat el Ballet de Déu de Berga".
Aspecte de la Font Negra en l'actualitat. Any 2018.
Ella ens parla dels anys 50 i 60 del sXX però aquesta activitat ja es feia, segons tenim coneixement, a primers de sXX. Us recomeno la següent filmació (des del minut 1'22).
El vídeo finalitza amb el Ballet de Déu, que es balla pels Elois, i una ballada de sardanes. En el ballet hi ha la imatge de la Gosolana, que ara és una de les dues figures dels gegants de la Bauma dels Encantats. Maria Noguera (La Gasolana) va ballar el Ballet de Déu de Berga durant trenta anys. Les imatges del ballet estan gravades a la part final dels plans de la vaga, a sobre de les fonts Negra, la de mossèn Guiu i la del Carot. Els balladors eren la Gosolana que feia remeis amb herbes i en Ton Sapat. Voldria fer observar les arracades que llueix ella i la botonadura del gec d'ell, temes que trobareu més desenvolupats en l'apartat d'indumentaria. Cal remarcar també els components de la cobla tocant drets.
Seguidament us oferim la gravació feta l'any 1957-58 del ballet de Déu de Berga. Sembla ser que es dansaires eren Maria Mercè Miró i Ramon Montero. La música però va ser afegida posteriorment a la filmació.
Bibliografia i fons consultades:
Diario de Barcelona. 27 de juny de 1910.
La Joia Catalana. Santiago Masferrer i Cantó. Any 1930.
Guia de Festes Tradicionals de Catalunya. Joam Amades. Any 1958.
Guia del Berguedà. Ramon Viladés i Consell de Redacció de la revista L'Erol. Any 1985.
BCC. Biblioteca Comarcal de Catalunya. El Berguedà. Any 1994.
Fotografies de la Festa dels Elois. Nació Digital.
Fotografies de Cal Luigi. Manel Escobet.
Entrevistes amb:
Ma Dolors Santandreu i Solé. Historiadora de Berga.
Joan Comellas i Manubens. Dansaire del Ballet de Déu.
Mariaona Casellas i Mendieta. Músic.
Xavi Torrebadella. Junta directiva "La Farsa" (2018).
Jordi Royo. Historiador
Grallers dels Castellers de Berga.
