Gitanes, Ball de (Sant Celoni)

Contacte Ball de Gitanes de Sant Celoni:

Plaça de la vila 1. Sant Celoni.

[email protected]

 

Sant Celoni està situat a l'extrem de llevant del Vallès Oriental, en contacte amb la Selva i el Maresme, centrat per la vall mitjana de la Tordera. Limita amb els municipis de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta (S),  Tordera (SE), Fogars de la Selva (NE), Sant Feliu de Buixalleu i Riells (N), Gualba (N), Campins (N), Fogars de Montclús (NW), Santa Maria de Palautordera (W) i Vallgorguina (S). A mig camí entre Barcelona i Girona, esdevé un nucli estratègic en l'eix de comunicació més important de Catalunya amb Europa i és també portal privilegiat del Montseny i del Montnegre-Corredor, espais naturals de gran riquesa i bellesa paisatgística. Al bell mig de la conca de la Tordera, la vila es configura com el punt principal de referència del Baix Montseny, comarca natural poblada des de molt antic.

Entre Barcelona i Sant Celoni hi ha 54 quilòmetres.

La situació òptima de l’església de Sant Celoni, a mig camí de Barcelona a Girona, prop de l’antiga Strata Francisca, afavorí la formació d’un burg o nucli fortificat dins els dominis dels Cabrera (successors dels Agudes-Montseny), que cediren el domini del lloc a l’orde militar dels hospitalers el 1151 (que perdurà fins el 1405) i que establiren la seva comanda de Sant Celoni el 1319. Aquesta cessió motivà greus tensions entre els hospitalers i el bisbat de Barcelona, que havia fet una permuta sobre Sant Celoni amb el monestir de l’Estany, solucionades a la fi del mateix segle XII. El 1157 apareix ja la primera menció del mercat davant el recinte de la Força o muralles i des de la fi de segle la vila apareix com a centre d’atracció comarcal. Hi havia també tres molins prop del riu i diversos hostals i aviat apareixen les activitats menestrals (teixidors, vanovers, flassaders, pentinadors de llana, sastres, sabaters, blanquers, etc.). La vila s’anà ampliant cap a ponent i a mitjan segle XIV es formà un segon recinte de muralles.

El camí ral primitiu continuà formant l’eix des del Portal Major al portal de Girona, i davant el primer es formà un raval fora murs o vila nova, amb plaça porticada (plaça Major) on se celebrava el mercat que abans es feia a la plaça del Costell (ara del Bestiar), intramurs. Hi havia un pou públic davant el casal dels hospitalers i també dins la vila un hospital de malalts pobres amb una capella dedicada a sant Antoni. Extramurs hi havia l’hospital de mesells o llebrosos de Sant Nicolau de Sant Celoni, amb una petita església romànica de transició al gòtic que encara es conserva (restaurada el 1840 i el 1952), d’una nau, absis semicircular, obra dels segles XIII-XIV, coneguda des del segle XIX amb l’advocació de sant Ponç. El pont sobre la Tordera, de factura gòtica, és el resultat d’una reconstrucció feta a la fi del segle XIII de l’anterior pont, que va arribar a un estat realment ruïnós que va fer necessària la important reconstrucció que ha arribat només en part als nostres dies, ja que fou enderrocat a la guerra del Francès (en resta una arcada). A la Vall d’Olzinelles, dins del terme de Sant Celoni, hi ha la casa senyorial dels De Valls i de Feliu, que ja existia al segle XII. En el camí d’accés a la casa i, a escassos metres de la carretera, hi ha tres forns de pega. Aquests forns, on s’elaborava la pega que es feia servir per a enllumenar carrers i cases, foren construïts al segle IX. La pega es treia dels pins i les alzines per un procés de cocció lenta de les soques d’aquests arbres.

La vila era regida pel comanador dels hospitalers, que exercia el govern a través d’un batlle. Des del 1355 hom autoritzà l’elecció de cònsols que representessin els interessos de la universitat o vila i el 1370, en temps del comanador Guillem de Sentmenat, es promulgaren unes ordinacions per al seu bon govern, considerades modèliques. El mercat se celebrava dissabte i pel maig i el setembre se celebraven fires; les mesures pròpies de Sant Celoni s’imposaren en altres jurisdiccions i s’establí una forta competència amb el mercat de Palautordera. Els Cabrera compraren el 1405 per 34 000 florins d’or la jurisdicció de Sant Celoni als hospitalers (que traslladaren la seva comanda a l’Espluga Calba) i des d’aleshores la vila fou centre d’una batllia dins el poderós vescomtat de Cabrera.

Després de la crisi del segle XV (guerra contra Joan II i qüestió dels remences), hi hagué una nova represa i la vila hagué d’ampliar de nou les muralles sota la protecció dels marquesos d’Aitona, hereus dels Cabrera. El 1582 els caputxins s’establiren fins el 1618 a la capella de la Mare de Déu dels Socors del Puig de Bellver i després es traslladaren a un convent més proper fins el 1835.L’expansió econòmica del segle XVIII no fou tan brillant com en altres poblacions del país i el viatger Francisco de Zamora, vers 1790, fa constar la importància del mercat, del comerç amb el carbó procedent de les muntanyes veïnes i altres fonts de riquesa, però observa en parlar de l’eixample de la vila “... pero habiéndose retirado la carretera se han quedado sin concluir las casas que se habían empezado”. Després de la destrucció del pont gòtic durant la guerra del Francès es construïren els ponts nous de la Tordera i de la riera de Vallgorguina.

El 1860 tingué lloc l’arribada del ferrocarril, fet important en el desenvolupament de la vila.

 

Es tenen notícies que al redós 1765 es ballaven gitanes a Sant Celoni. Això no vol dir que fos l'any de la instauració de dit ball a la vila...

En l'actualitat el dissabte de Carnestoltes celonins i celonines surten al carrer per celebrar aquesta festivitat. Al vespre circulen pels carrers de la vila nombroses comparses amb les respectives disfresses. Aquest mateix dia té lloc el sopar popular on es premia les millors carrosses. A continuació grups musicals animen la vetllada.

L'endemà, el diumenge de Carnestoltes es celebra el Ball de Gitanes a la Plaça de la Vila. Aquest ball típic del Vallès prové de ritus agraris ancestrals per afavorir la fertilitat de la terra i l'inici del cicle primaveral. El Ball de Gitanes s'ha anat transformant adaptant-se als nous temps i costums. En els seus inicis, la música es realitzava amb instruments tradicionals: tamborino, flabiol i sac de gemecs, acompanyats pels picarols dels balladors. Posteriorment s'hi afegiren les castanyoles.

El ball es va recuperar en els anys 40, 50, 60 i definitivament el 1981. Des d'aleshores es tornen a ballar les gitanes a Sant Celoni, acompanyades dels elements tradicionals de la festa:

Els personatges de la comparsa són el Capità de Cavalls, que cavalca acompanyat pels seus cavallers. El Vell i la Vella, les autoritats de la Colla de Gitanes. El Vell és la personificació de l'hivern i, de la Vella naixerà la nova estació: la primavera. Els Diablots s'encarreguen d'esvalotar el públic durant la cercavila i de mantenir l'ordre a la plaça, on també fan befa d'algun esdeveniment que hagi passat durant l'any.

Després d'una animada cercavila, les colles entren a la plaça amb el galop d'entrada. Comencen els petits (Colla del Filferro) amb el Passeig, on es van formant les lletres S C, inicials de Sant Celoni, que ja es feien en el segle passat, després ballen la Polca i altres balls. Seguidament la Vella s'engresca i surt a ballar amb el Vell. Li venen, però, els dolors de part i, assistida pels Diablots, pareix un animal que simbolitza el naixement de la primavera. Ara és el torn dels grans (Colla del Ferro): Entrada de Ball, Jota, Contradansa, Polca, Farandola, el Vals... i s'acaba la festa amb el Galop de Sortida.

Totes les músiques són pròpies i tradicionals de Sant Celoni. Mentres els balladors toquen les castanyoles i fan dringar els picarols, el públic anima als balladors durant la Polca cridant: Ferro!.

Tot i que es mante prou fidel als orígens, al pas dels anys aquest ball ha sofer alguns canvis...

 

Any 1760 a 1769:

Segons explica el Sr. Miquel Draper, de Sant Celoni, l'any 1767 ja es ballaven gitanes al poble. Fins l'any 1850 el vestuari dels homes (mai havien ballat nois) era: "gec cossat negre, pantaló blanc amb trabes, sabates blanques, camals guarnits amb cintes, llaços, antiqüeles, fils d'or, plata i cascabells; barret do copa alta guarnit amb cintes, fils de plata i un plomer molt vistós a l'ala esquerra i molt més alt que la copa; faixa de seda, penjant a manera de borla fins a genoll".

Pel que fa al barret, és possible que el Sr Draper hagués caigut en un error temporal doncs el barret de copa alta anomenat també "chistera" va ser creat per Juan Hertherington l'any 1797. Pel que podem assegurar que entre els anys ... 1767 i 1797, els homes del Ball de Gitanes de Sant Celoni, no portaven barret de copa.

Francesc Carreras i Candi també fa esment del barret de copa alta però no especificant la població tot i que quan parla del les danses que es ballaven, diu que n'eren cinc: Espolsada, Sardana, Dansa (de Bell-lloc?), Catxutxes i Contradansa.

Les noies o dones casades (mai havien ballat nois disfressats de noies, cosa que, en alguns pobles si  havia passat) portaven el millor vestit que tenien fins i tot de ric satí.

Sant Celoni, de sempre, ha tingut "Capità de Cavall". Un genet munta un cavall. Quan una colla entrava a plaça, el capità demanava permís al diablot del poble, el qual li ensenyava els documents. Acceptats per bons, tots dos entraven a plaça i feien lloc per a ballar la colla. Aquest ritual s'ha mantingut amb uns mínims canvis fins l'actualitat.

 

Any 1770 a 1779:

 

Any 1780 a 1789:

 

Any 1790 a 1799:

Des de l'any 1797, any de la seva creació, segons explica el Sr Draper, és possible que s'implantés la moda de portar barret de copa en el ball de gitanes no sabent però quan van canviar al birret actual i que ja es veu, per les fotografies recuperades, que a primers del sXX dit birrer ja era popular en tots els balladors de Sant Celoni.

 

Any 1800 a 1809:

 

Any 1810 a 1819:

 

Any 1820 a 1829:

 

Any 1830 a 1839:

 

Any 1840 a 1849:

El Sr Draper de Sant Celoni referint-se en general als pobles del Vallès, comenta : "fins l'any 1840 se ballaven Moixigangues, la Pavana, el Ball de la Cinta, el Ball de Bastons i el Ball de les Gitanes -vulgo espolsar- que consisteix en fer moure'ls peus alternativament ab una rapidesa que quasi ni's veuen, emperò sense perdre mai un gruix de duro del mateix terre".

 

Any 1850 a 1859:

L'any 1850 es canvia algún element del vestuari per a ballar gitanes a Sant Celoni: el trajo dels homes continua sent el mateix, sabates blanques amb la punta de vellut negre, faixa de seda, birret amb ploma a l'estil "Romeo", americana negra de panyo.

Les noies van molt curtes amb vestits de seda, satí, glaça o punt blanc amb riques diademes o garlandes de flors i sabata escotada o polaques molt altes.

La música també pateix un canvi: deasapareix el flavol, el tamborí i el sac de gemegs per donar pas a les orquestres, xarangues militars, etc. Durant aquests anys és quan es comença a canviar el repertori de balls antics per altres de més moders i de moda que aporten aquestes orquestres i aixó passa en totes les poblacions del Vallès que tenen ball de gitanes: xotis, americanes, etc. A més com també hi intervé la política, és freqüent sentir la Marxa Reial, si els que ballen son partidaris del rector i La Marsellesa si son més d'esquerres i lliberals.

 

Any 1860 a 1869:

 

Any 1870 a 1879:

 

Any 1880 a 1889:

 

 

Any 1890 a 1899:

Sant Celoni de sempre ha tingut la fama que els balladors i balladores llueixen vestits molt vistosos i molts eren, per aquesta època, els requeriments d'altres pobles perquè anessin a ballar les colles de Sant Celoni. Tal és el cas que alguna vegada quasi es queden sense colles per a ballar gitanes al poble.

 

Any 1900 a 1909:

L'any 1902, les noies de dues colles de Sant Celoni, mentre ballaven, portaven una bandera amb l'escut de Catalunya plena de cintes i cascavells. Quan sortien a ballar aquestes colles, el públic cridava "Visca la colla dels catalanistes! Visca Catalunya!"

El dilluns 23 i dimarts 24 de febrer de 1903 es va celebrar a la Plaça Major de la vila de Sant Celoni el típic Ball de Gitanes amb les quatre colles del poble. Dues de les colles assajen a Can Soler (Bou) i les altres dues al Centre Popular. Els diaris de l'època ho explicaven de la següent forma: "Todos se preparan, a cual más, para lucir sus gracias y procurar agradar al público, tanto por las bonitas combinaciones en figuras y bailes como por el esmero y riqueza de los trajes".

A Sant Celoni s'havia fet tant popular el ball de les gitanes que anaven famílies senceres d'altres localitats a veure'l. Fins i tot la Companyía del Ferrocarrils de Madrid, Saragossa i Alacant (red catalana) sol·licitat per l'Ajuntament d'aquesta vila, van aconseguir lliurar bitllets d'anada i tornada a preus reduïts per els dies en concret. Per carnaval els hotels i restaurants estaven sempre plens.

Colla de Gitanes del Centre Popular. Any 1904.

Colla de Gitanes del Cafè de José Soler. Any 1904.

 

Durant les primeres dècades del sXX, en la majoria dels pobles del Vallès el Ball de gitanes era viu com mai. A més hi havia estudiosos de les tradicions catalanes i folkloristes  que treballaven per donar a conèixer aquestes manifestacions populars i tradicionals (Massó, Maspons i Camarassa, Rigall...) Visitaven les viles en qüestió i feien entrevistes a la gent del poble a més de pendre notes sobre el ball. En el Centre Excursionista de Catalunya s'havien donat moltes xerrades i conferències a més d'audicions de les músiques del ball i sessions fotogràfiques de les recerques fetes pels fotógrafs especialistes (Font, Fages, Biada i Cuyas).

Colla de Gitanes del Centre Popular (solters). Any 1907.

 

Ball de Gitanes de Sant Celoni. Colla?. Any ?.

 

Any 1910 a 1919:

 

Colla de Gitanes (solters) de Sant Celoni. Any 1914.

 

Any 1920 a 1929:

A Sant Celoni son anys de convulsió i incertesa política, això ja ve de lluny. Els diaris parlen d'envejes polítiques. Això afecta directament al jovent que mira amb odi al proïsme. Fent raonaments del seu futur.

La revista "Vida Nova de Sant Celoni en el seu número 113 del 4 d'abril de 1921, pàgina 2 explicava el següent:

"L'importantíssima noticia segons la que una de les aprofitades colles de Carvaval aniría a Barcelonaper a donar una sessió d'afiligranats ballets celonins davant la Conferència Internacional de Transports i Trànsit, actuant d'assessor l'itel·ligent aficionat coreogràfic Sr Baró de Güell, suscriptor honorari nostre, no ha tingut confirmació. Així és que els representants de les nacions s'han vist privats de regocijar-se davant l'aconteixement anunciat i lo que és més sensible s'ha deixat passar una excelent oportunitat per a que el nom de Sant Celoni quedés marcat amb inesborrables caracters en el llibre de les deliberacions mundials".

Portada de la revista "Nova Lira" de Sant Celoni. 4 d'abril de 1921.

 

Ball de Gitanes de Sant Celoni a la plaça. Any 1923.

 

El dissabte 3 de març de 1928 Carlos Pericas i Elias, signa un artícle sobre el Ball de Gitanes al Vallès titolat "Costumbres del Vallès":

"El interesante y bonito artículo publicado por el señor Serra y Boldú. referente a los «Balls de gitanes», particularmente a los que ha visto en Mollet por 2 años consecutivos, me ha inducido a coger la pluma para anotar algunas particularidades observadas en las «colles» de los pueblicillos del nordeste de la comarca. Si bien el «Ball de gitanes» es costumbre general en el Valles, en unos lados de la comarca se baila más que en otros, no
siendo en los pueblos cercanos al Montseny donde el entusiasmo se halle aminorado. Al contrario, lo bailaron antiguamente con ardor, y contribuyeron al despertar que actual-i
mente se nota con una fe y un entusiasmo que nada tiene que envidiar a nadie. Asx vemos que en el carnaval de este año ha habido tres «colles» en la diminuta villa de
Palautordera, otras tantas en la de Cardedeu, no habiendo faltado «gitanes» en Lli-
nás y San Celoni. En el fondo, los bailes, en toda la comarca son los mismos, sin diferencias esenciales que los disfiguren, como también es el mismo el ambiente popular y típico en que se desenvuelven. Las particularidades observadas más bien se refieren a la indumentaria de las «colles», con un concepto que debe ser laudatorio en favor de los pueblecillos citados. Mientras en las «colles» vistas en Mollet, como dice muy bien el señor Serra y Boldú en su artículo, las chicas visten de señoritas,en las del alto Valles iban con trajes más apropiados, vistosos y ricos.

En Cardedeu, el domingo de carnaval, tuvimos ocasión de ver que, aparte de los mantones (llevadostambién por las de Mollet) verdaderamente valiosos y en los cuales algunas echaron elresto, como se dice, todas lucían trajes exprofesos para el baile, sobre todo con la falda exclusivamente para «gitanes», es decir con muchos volantes y ancho vuelo, lo que obliga, además, dados los movimientos y evoluciones de la danza, a llevar buena ropa interior, que unas veces es del mismo color del traje y otras con puntillas y encajes que son un primor, según cuentan las comadres que son las que más se fijan y saben de estas cosas. Pero donde nías se nota la diferencia de indumentaria en las «colles» es en los hombres. Ni los de Cardedeu, Llinás y pueblos próximos tocaban su cabeza con barretina ni se la hemos visto nunca. Llevan un gorro o casquete duro, circular, un poco más elevado en su parte anterior derecha que va rematada por una larga pluma que contribuye a aumentar la airosidad del bailador. Cuando entran en la plaza, cogidos de la mano de su pareja, llevan también americana, pero van sin manta ni bufanda de ninguna clase. Al quitarse la americana para bailar lucen camisa blanca y del mismo color es el pantalón. Rodea su cintura una faja de seda encarnada con flecos en los extremos y encarnada es asimismo la corbata larga que todos llevan al cuello. El pantalón, en su parte inferior cercana al pié, va sujeto por unos «camals» de cuero llenos de cascabeles y completa su vestir unas alpargatas exprofesas adornadas con cintas, y lazos de colores. Como se vé, comparando el vestir de estas «colles» con las de Mollet y sus contornos, se nota que tienen muchos más puntos de contacto con las antiguas descritas por el folklorista señor Maspóns. El de los hombres no es del todo el vestir clásico, pero se le parece mucho más, lo cual indica que en la parte alta de la comarca se conserva mejor la tradición. Lo que vimos en Mollet el lunes de carnaval donde también estuvimos y que por cierto nos chocó mucho, es ver bailar una «colla» (la «Colla del Burro de Parets), compuesta de hombres solos. Sería circunstancial tal vez, pero es el caso que se presentaron en la plaza sin bailadoras y así bailaron. Al verlo sacamos de su baile una fotografía que conservamos con curiosidad, tanto más cuanto que trasladados al alto Valles, el día siguiente, tratamos de indagar entre gente entendida si se había dado en la comarca esta costumbre alguna vez, y todos quedaron sorprendidos y extrañados de la pregunta y del hecho que les contábamos.
También en los pueblos de que hablo parece tener el «diablet» más importancia que la que vimos en las «colles» de Mollet. Aparte de ser él quien con locas cabriolas abre la
marcha a la entrada y a la salida y de cuidar que la chiquillería (que por otra parte suele guardar una compostura insospechada como si contemplase algún rito religioso), no se acerque a los danzantes, tiene la misión, como los payasos en el circo, de entretener a las gentes mientras los bailadores descansan entre baile y baile. A veces los «diablets» son dos, y el año pasado tuvimos ocasión de ver a uno tocado a lo Charlot (el joven apodado Carió, de Cardedeu), que imitaba con mucho gracejo y perfección los andares y gestos del conocido actor cinematográfico. Los «Balls de gitanes» dan a los pueblos del Valles una animación que sin ellos no tendrían. No sólo concurren a verlos las gentes do la población, sino las de los lugares cercanos e incluso de la capital. Durante los tres días, a aún a veces desde el jueves lardero, las «colles» van de unos pueblos a otros en visitas que se devuelven, y así la animación perdura. Sin los «Blls de gitanes» el carnaval pasaría inadvertido o, cuando menos, sería una cosa vulgar, chabacana y estulta. He aquí por qué nos atrevemos a decir que este baue 'lopuiür purifica los jolgorios de estos días. Por 'o "pnos podemos asegurar que durante los «Balls de gitanes» nunca hemos visto aparecer por la plaza disfraces ni mamarrachos. Saben ellos muy bien que allí desentonarían por completo y no ignoran tampoco que, por otra parte, nadie les haría caso".
CARLOS PERICAS Y ELIAS
Alto Valles, febrero de 1928.

 

Any 1930 a 1939:

 

Any 1940 a 1949:

Any 1944.

Colla de Gitanes. Any 1945.

Els balladors i balladores l'any 1945:

Homes d'esquerra a dreta: Cortina, Bellvehí, Isidre de Cal Senyor, Serra, Borrell, Puig "Ninus", Massó, Campdepadrós, Vila, Gurri, Valls i Brau.

Nenes d'esquerra a dreta: Gispert, Planas, Caterina Martí, Serra, Borrell, Fontané, Jó, Tarridas, Neus Coll, Margarida Romañà, Gurri, Coll i Giol.

 

Ball de Gitanes de Sant Celoni.  Any 1944.

Ball de Gitanes de Sant Celoni, formant la lletra A. Any 1945.

 

Any 1950 a 1959:

Any 1954.

 

Any 1960 a 1969:

Colla de Gitanes de l'Ateneu. Any 1964.

Colla de l'Ateneu ballant la polca. Any 1966.

Colla de l'Ateneu ballant la polca. Any 1966.

Colla de l'Ateneu ballant la polca. Any 1967.

 

Any 1970 a 1979:

 

 

Any 1980 a 1989:

L'any 1980 va ser l'any del ressorgiment del Ball de Gitanes a Sant Celoni. Arran d'unes converses al El Celler, bar situat al carrer major i seu del Centre d'Esplai de l'Arxiprestat de Sant Celoni, l'Enriqueta Amadó, en Salvador Renau (Badó), en Joan Amadó i en Martí Boada (Mau), recordant els anys 60 del sXX quan encara es ballaven gitanes a l'Ateneu, va sorgir la idea de recuperar el Ball de Gitanes a la Plaça dins els context del carnaval; de la mateixa forma que es ballava els anys 40 del sXX.

Per a portar endavant el nou projecte van parlar amb alguns avis del poble que havien ballat gitanes en la seva juventut. També es va parlar amb el Sr Martí Monrabà antic ensajador del ball a l'Esbart de l'Ateneu; aportant les partitures del ball i la música enregistrada. Miquel Vergés també va ser una de les persones contactades per a dirigir al costat de Monrabà la que hauria de ser la nova colla de gitanes.

Van acordar també de cercar algun conjunt musical per a poder tocar la música cada any. Aprofitant la coneixènça que tenia el Sr Badó i la Sra Enriqueta amb els membres de l' Orquestra Galana, van decidir posar-se en contacte. Acceptant de bon grat tots els membres de la Galana.

El 30 de novembre de 1980 s'envia la convocatòria a tota la gent que havia ballat gitanes els anys 1965 al 1967. La resposta és massiva.

Hom te dos mesos de coll per a poder preparar la gent de cara al Carnaval que és quan surten les colles del Ball de Gitanes.

Els assajos comencen a l'Ateneu i al Col·legi J Pallarola amb la música i els passos del Ball de Gitanes dels anys 1965, 1966 i 1967, amb petites variants.

Els balladors i balladores van pagar-se els vestits (cosa habitual en les colles del Ball de Gitanes). Els barrets dels homes es va encarregar a la casa "El Relampago" de Barcelona arran d'un barret original cedit pel Sr Dalmau. Els pantalons dels homes van ser confeccionats per Antoni Molins. Les sabates era una peça molt complicada de fer si no era de forma manual i individualment per a cada persona. Es va obtar per la seva similitud de comprar "porqueres" mallorquines. Les balladores van fer-se elles mateixes el vestit inspirat en els antics.

Les persones i personatges que van intervenir l'any 1981 van ser:

Capità de Cavall: Martí Boada.

Vell: Ferran Llavina. Vella: Jordi Pursals.

Diablots: Pep Tarragó, Joan Ducrós, Joan Dou, Josep Pascual i Pere Ortega.

Dansaires: Enriqueta Amadó, Dolors Boada, Carme Magen, Teresa Mir, Rita Milo, Joana Amadó, Montserrat Sarreta, Asuncion Bassols, Teresa Gener, Neus Julià, Assumpció Llavina, Paquita Llavina, Mercè Puig, Roser Renau, Joan Saurí, Josep Martí, Emili Garriga, Josep Ventura, Ferran Millan, Joan Amadó, Josep Dou, Jaume Dou, Josep Archs, Jesús Masferrer, Jaume Sànchez, Josep Garriga, Salvador Renau, Pere Saula.

Capità de Cavall.

Any de la restauració del ball. 1981. Al fons l'Orquestrina Galana.

 

Avis sonadors de castanyoles: avi Tarragó, avi Valls. Any 1982.

Entrada del Vells a la Plaça de la Vila. Any 1982.

Ball de Gitanes de Sant Celoni. Galop d'Entrada. Any 1982.

Ball de Gitanes de Sant Celoni. La Contradansa. Any 1982.

Ballant el Vals a la Plaça de la Vila. Any 1982.

Ballant la Polca. Any 1982.

Orquestina Galana. Any 1982.

 

 

Ball de Gitanes de Sant Celoni. Formant la lletra S. Any 1983.

 

 

Transport del Vell i la Vella. Any 1985.

Ball de Gitanes de Sant Celoni. Galop d'Entrada. Colla del Ferro. Any 1985.

 

 

Orquestra del Ferrocolat i els Vells anant cap la Plaça. Any 1986.
Capità de Cavall. Any 1986.

Colla del Filferro ballant el Galop d'Entrada. Any 1986.

Diablots del Ball de Gitanes de Sant Celoni i el Part de la Vella. Any 1987.
Ballant la Jota. Any 1987.

 

 

Any 1990 a 1999:

Entrada del Vell i la Vella a Plaça. Any 1992.

 

Colla del Filferro. Passeig previ a la Polca. Any 1993.

 

L'any 1994 tornant de la cercavila els balladors i balladores van fer una tirada de polca de dalt a baix del carrer major i des de la plaça del Montseny fins la plaça de l'Ajuntament, quasi voltant tot el poble. "Els músics al mig i tothom cantant perquè no hi havien altaveus i no se sentia... Els vells recordaven que antigament els cavalls i els cavallers obrien la cercavila... Hi havia gent que més o menys disfressada estava a la plaça i cridaven per la contaminació del riu Tordera (1990-1996)..."

L'any 1995 Frederic Gaude i Pardillos en companyía del seu fill van fer un petit recull de dades a casa de la Sra Enriqueta de Sant Celoni, també hi era present la seva filla (gravació de l'entrevista amb cinta de K7 el 14 de novembre a les 6 de la tarda).

La Sra Enriqueta persona molt lligada al Ball de Gitanes de Sant Celoni ens va facilitar informació tant del ball com de la música i del toc de les castanyoles; a més d'algunes fotogragies de diversos anys.

Entrada a Plaça de la Colla del Ferro. Any 1995.

Colla del Ferro ballant el Vals a plaça. Any 1995.

Ballant la Polca. Any 1995.

Colla del Filferro fent la lletra S del Passeig. Any 1995.

Colla del Ferro i del Filferro. Ballant el Galop de Sortida. Any 1995.

Ella ens deia que a la colla hi és edmès tothom, "ballin be o menys be, s'entrabanquin o no s'entrabanquin, l'únic que demanem es que no facin nosa a la plaça".

La feina dels assajadors és prou lloable perquè a més de tenir que aprendre les figures del ball, les han de poder ensenyar al molt nombrós grup de parelles que es troben al vespre per practicar. La Sra Enriqueta demana que hi hagi interès, entusiasme i que gaudeixin de l'activitat i això ho transmetin a les persones que venen per aprendre.

El dia de la festa s'omple la plaça de gom a gom i aquesta circumstància fa que els balladors i balladores agafin la representativitat de la festa. des de els vells, diables, capità de cavall i balladors, acompanyats del músics. Hom se sent important.

Quan els músics tornen de la cercavila i entren a plaça, les parelles engeguen a ballar a tall de galanteria fent una passada de polca o de vals... Quan arriben a plaça les parelles ja han escalfat entre el vi que es reparteix i les ballades.

Ball de Gitanes de Sant Celoni. Finals del sXX.

 

 

Any 2000 a 2009:

L'any 2000 l'escultor Carles Colomo va fer una escultura que commemora la vintena ballada del Ball de Gitanes. Aquesta es va situar a la Plaça de la Vila. Consta d'una base rodona d'acer que evoca la plaça; al damunt dansen els peus d'un ballador i d'una balladora treballats en bronze i amb els característics camals dels nois, plens de picarols. Darrere, sobre un dels pilars d'acer, hi ha el mantó de Manila que porten les noies, fet també en bronze.

        

Escultura de Carles Colomo a la Plaça de la Vila.

 

 

Any 2010 a 2019:

Parlaments del Capità.

El Vell i la Vella.

Els diables del Ball de Gitanes de Sant Celoni.

Colla del Ferro a Plaça.

Colla del Filferro.

 

El Carnaval'18 tanca els actes de celebració dels 250 anys de Gitanes a Sant Celoni. El conseller Jordi Turull ha estat el convidat d'honor.

El dissabte 3 de febrer es va  inaugurar l´exposició Ball de Gitanes, més de 250 anys a la Rectoria Vella que es podrà visitar fins el 8 d´abril.

424 balladors i balladores van omplir la plaça de la Vila dissabte i diumenge a les 12 del migdia a la gran festa de Gitanes. Les festes de Carnaval d´enguany tancaran els actes de celebració dels 250 anys de Gitanes a Sant Celoni. Ha estat un any d´actes diversos de reconeixement i de posada en valor d´una festa que forma part del patrimoni i de la identitat local.

El dissabte 10 va ser la festa de la Filferrada amb el cercavila i el ball de gitanes de la colla del Filferro i  el dia 11 es va gaudir de la ballada de la colla del Ferro del ball de gitanes. Més de 400 balladors i balladores van omplir la plaça durant el cap de setmana acompanyats del Vell i la Vella, el Capità de cavall, els Diablots i la Principal del Ferro.

 

 

 

La Indumentaria:

Tot i que l'any 1981 es recuperen les gitanes a Sant Celoni, la indumentaria del balladors es manté força fidel a la dels primers anys del sXX, sobretot pel que fa als homes.

No deixa de ser molt curiosa una qüestió. El Ball de Gitanes és un ball de competició entre pobles i la seva característica principal és que cada any aquests competeixen en vestuari i coreografies de danses ja "institucionalitzades" o amb aportacions de danses noves segons la moda del moment. Pel que podem dir que és un ball en constant canvi o evolució. La nota curiosa és que en els cassos com el que ens ocupa, sempre es mira de fer-ho o imitar el que es feia antigament. I aquest fet no passa únicament en aquestes colles. Curiosament els esbarts dansaires que tenen en el seu repertori el Ball de Gitanes treballen sobre una mateixa base o idea: reproduïr el ball que ens ha estat transmès. Ben pocs han treballat altres obcions...

Vestits de dona i home de l'any 1907. Sr Salvador Salicrú amb la seva parella.

Vestis de dona i home de l'any 1907. Colla del Centro. Sr Leonci Bes amb la seva parella.

 

A les primeries del sXX les dones portaven mitges de seda blanca i a la mà dreta portaven un ram que feia joc amb les flors del vestit. Després de la guerra, es van deixar de dur aquests elements.

Vestits de nena i home de l'any 1944. Ramon Bellvehí i Antonia Planas Coll.

Colla de l'Ateneu. Any 1964.

Vestits del Ball de Gitanes de Sant Celoni. Any 2000 aproximadament.

Sabates d'home amb punta de vellut negre utilitzades a primers del sXX fins a mitjans de segle aproximadament.

Detall del calçat. Els homes llueixen unes sabates "porqueres" mallorquines que és la obció més aproximada a les antiques sabates blanques amb  la puntera forrada de vellut negre. Les sabates d'enguany  de les dones son les clàssiques "merceditas".

 

 

 

La Música:

El ball de Gitanes a Sant Celoni està format per diverses danses amb la seva corresponent música. Únicament el Pas o galop d'Entrada i el de Sortida es toca amb la mateixa música. Aquestes son:

Galop d'entrada.

Passeig o lletres.

Corrandes 25.

Filferrada.

Trentuka.

Entrada de Ball.

Jota.

Contradansa.

Polca de Sant Celoni.

Rumba.

Farandola.

Polca Nova.

Vals.

Galop de Sortida.

En el pas dels anys han hagut diversos conjunts que han acompanyat amb la seva música les colles del Ball de Gitanes de Sant Celoni.

El fet que es balli gitanes a Sant Celoni, segons explica la Sra Enriqueta, depen dels músics si estan més o menys "animats" . Ella explica que tant als anys 50, 40 o per la guerra es ballen gitanes durant dos o tres anys seguits i després es deixen de ballar. Això possiblement és degut a la impossibilitat de trobar músics que toquin els temes que ballen a Sant Celoni. Sembla clara la raó que els balladors de Sant Celoni, sembla mai havien sortit del poble per anar a ballar a altres poblacions. En canvi si que havia vingut a Sant Celoni alguna que altra colla en contades ocasions. La Sra Enriqueta recorda únicament que en dues ocasions van sortir: a Breda i Palautordera per la capvuitada i l'any següent es tornava la visita. Tothom anava en carro... A més del llarg trajecte hi havia un altre inconvenient; el d'haver d'adaptar les músiques d'altres pobles al ball pròpi, clar, si no portaves els teus músics...

Orquestra La Lira. Any 1929.

La Principal del Ferro. 

 

Toc de castanyoles:

Toc de castanyoles facilitat per la Sra Enriqueta.

Toc de castanyoles facilitat per la Sra Enriqueta.

 

 

 

El Ball:

L'any 2015 "La Vila Digital" va fer una gravació des les colles del Ball de Gitanes de Sant Celoni tal i com es balla actualment:

 

 

Bibliografia:

FRANCISCO CARRERAS CANDI. Cataluña Ilustrada: Danzas.

Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. El Ball de Gitanes en el Vallès. Novembre de 1906.2

Vida Nova. Núm 113. Any 6. 4 d'abril de 1921.

Revista Anella. Núm 41, gener de 1982. Més sobre el Ball de Gitanes al Vallès Oriental.

CARLES PUCHE i JOAN DUCRÒS. Ball de Gitanes a Sant Celoni. Gener de 1986.

QUIM REBERTÉ. Imatges d'Una Festa. Institut de Recerca del Baix Montseny. Any 1990.

Cobla Orquestra La Lira. Agrupació Sardanista Baix Montseny. Any 1990.

Entrevista amb la Sra Enriqueta i la seva filla el 14 de novembre de 1995 ( enregistrada en cinta K7).

SRA: ENRIQUETA. Manuscrit del toc de castanyoles del ball.

ROSER RENAU. Area de Cultura de l'Ajuntament de Sant Celoni. Facilita Informació.

Web La Vila Digital. www.laviladigital.com.

Web de l'Ajuntament de Sant Celoni.