Com be explica la colla en la seva presentació: "El ball de bastons fou un ball d´homes sols en nombre parell que, proveïts de dos bastons cada un, evolucionen al compàs d´una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o el del seu oponent o oponents. La característica principal del ball són les picades, les quals s´efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d´una formació en filera doble o en rotllana".
Entre la colla d´executants se´n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí.
Els balls que interpreten son: “La marxa”, “L´airosa”, “El picotí”, “El rotllet”, “La picaseia”, “El rotllet nou”, que actualment són ballats per una sola colla.
Cada any es forma la colla, capitanejada pel portador del banderí, per tal de recórrer els carrers del poble en una diana dita “Bonjorn”, ser presents a l´hora de la benedicció i repartiment del preuat panellet de Sant Marc.
Segle XIX:
Fou a finals del s.XIX quan un professor de música balsarenyenc, Florenci Fornesa, donà un nou impuls als balls de bastons, tot enriquint-los amb la recopilació d´antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d'acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn, els quals, amb més sonoritat, donen encís i relleu a les melodies.
Antigament els balls eren interpretats per dues colles, en renyida competència.
Any 1900 a 1909:
Any 1910 a 1919:
Any 1920 a 1929:
Any 1930 a 1939:
Any 1940 a 1949:
Any 1950 a 1959:
Josep Planes ens deixa un testimòni prou clar de la creació de l'esbart a Balsareny.
"A principis dels anys cinquanta del segle passat, Llorenç Planes, Josep Riera Pladevall i Joan Serarols —que ja s’havien mogut per crear la colla infantil de Bastoners i la restauració del Ball de la Faixa— van voler promoure una cosa més impactant: un esbart dansaire, una colla de nois i noies que, degudament ensenyats, oferissin al públic les danses tradicionals i populars de Catalunya. Sempre amb la idea de mantenir viva la cultura del país, en uns moments en què era negada i durament ofegada pel règim franquista. Així va néixer l’Esbart Bastoners de Balsareny, nom que homenatjava el ball més propi de Balsareny i, sobretot, les colles que l’havien mantingut a través dels anys. En sóc testimoni perquè les reunions fundacionals —i les altres— es feien a l’obrador del meu pare, a les nits, mentre ell cosia i jo ho escoltava tot.
Un cop reclutats els futurs dansaires entre els i les joves del poble, amb una resposta espectacular, i d’afegir-hi la colla infantil —el futur esbart movia més de cinquanta persones—, calia trobar un mestre de dansa tradicional i els fundadors van recórrer al senyor Joan Comas i Vicens, eminent folklorista i director de l’Esbart Montserrat de Barcelona. L’esmentat senyor pujava a Balsareny amb el tren i, amb una paciència admirable, alhora que amb una energia i una disciplina exigents, ens va anar ensenyant, a grans i petits, un ampli reguitzell de danses populars de tots els racons de Catalunya. Més tard va delegar aquesta feina en un abnegat deixeble seu, igualment competent, anomenat Costa. Després dels assaigs venia a dormir a casa, per no poder pagar la fonda. Els assaigs es feien de nit a la Pista Catalònia i eren pesats. Com que aleshores no hi havia mitjans de gravació i reproducció de música, s’havia de fer música en directe, amb un piano que tocava el mestre de música Josep Ribera, de cal Lluquet, un fill del qual, l’Ernest, formava part del cos de dansaires (un altre dia parlaré de l’Ernest, que s’ho val; va ser tot un cas).
Quan vam haver après prou ballets —que així anomenàvem les danses— va ser qüestió de presentar-les al nostre públic local. No puc recordar la data i com que no consulto documentació per sistema —ho faig tot de memòria— vull suposar que va ser per una Festa Major. La Pista es va omplir de gom a gom, de curiosos, amics i parents. L’esbart havia despertat molta simpatia i més gent s’havia prestat a col·laborar. Quan el Riera Pladevall, que feia d’introductor de cada ball i n’explicava l’origen i el sentit, va acabar la seva primera intervenció i la Cobla La Selvatana va encetar els primers compassos, l’emoció d’uns i altres es podia tallar amb ganivet. Era la primera vegada que ballàvem amb cobla i vestits a l’antiga! També es podien palpar els nervis entre els dansaires. La ballada va ser un èxit i el començament d’un seguit de ballades a Balsareny i arreu. De la colla dels grans, molts dissortadament ja no són entre nosaltres. A Balsareny, si no m’enganyo, encara n’hi viuen dos: el Benet Payerols i el Jordi Soler, el nostre home de la pluja. De la colla dels petits encara en resistim molts, fets uns iaios i unes iaies, això sí.
D’aquesta colla infantil en destacava una parella més que infantil. La formaven el Marc Sánchez, de cal Torrent, i la Conxita Planes, la meva germana. Devien tenir uns cinc anys cadascun i, la veritat, feien molta gràcia. Quan sortien a ballar bo i fent saltirons la gent ja reia. I quan començaven a ballar allò ja era massa: en ballaven més que no en tocaven, però hi posaven molta fe. Les riallades es transformaven en aplaudiments calorosos. Recordo que a la Conxita —potser també al Marc, no ho sé— algun admirador adult li va demanar un autògraf, ella que amb prou feines sabia esgarrapar el nom, i li va donar un duro. Estava com unes pasqües!"
Any 1960 a 1969:
He trobat documentat que l'any 1960 el director o cap de colla dels Bastoners de Balsareny era el Sr. Joan Fité i Fàbregues.
El mes d'abril d'aquell any van participar en els "Festejos que en honor de la Virgen de Montserrat celebra la Colonia Catalana de Ceuta", fent també una exhibició.
Cartell dels actes. Any 1960.
Programa de mà de la festa de la Colonia Catalana de Ceuta en la qual els Bastoners de Balsareny hi van estar convidats. Abril de 1960.
Any 1970 a 1979:
Any 1980 a 1989:
Any 1990 a 1999:
Any 2000 a 2009:
Any 2010 a 2019:
El diumenge 6 d’octubre de 2019, en el marc dels actes de la Setmana de la Gent Gran, va tenir lloc l’homenatge a tots els avis i àvies del poble, i en especial a les persones de més edat, Antònia Rimbau Dencàs (99 anys) i Eusebi Ruiz Moròn (94 anys). A l’acte hi van participar, entre altres entitats, els Geganters i Grallers de Balsareny, la colla gegantera Els K+ Sonen, els Bastoners i el Ball de la Faixa de Balsareny i els Dansaires dels Pastorets de Balsareny, que van ballar, els menuts, “El Patatuf”, i els mitjans, el “Ball de Rentadores”.
Tothom en va quedar molt content per haver pogut col·laborar en una festa tan bonica i en un homenatge tan merescut.
Bibliografia i fonts consultades:
Web de l'Ajuntament de Balsareny: https://www.balsareny.cat/el-municipi/cultura-i-festes/ball-de-bastons.htm
Fons documental de l'autor.
