Eudald Coma, Esbart (Ribes de Freser)

 

Contacte:

 

 

 

 

 

 

 

Any 1940 a 1949:

Com és el cas de molts altres esbarts dansaires del territori català, l'Esbart Eudald Coma ha passat per l'etapa d'un canvi de nom. l'Esbart Eudald Coma va nèixer amb el nom d'Esbart Núria.

L’esbart va néixer l’any 1944, en plena postguerra, uns temps difícils per a tothom i amb pocs recursos econòmics, amb l’arribada a Ribes del sr. Joan Costa. Aquest senyor, en el sí de l’Acció Catòlica Local, va reunir un grup de joves amb una doble finalitat, per una part divertir-se, trobar-se i passar-s’ho bé i per l’altra, mantenir viva la tradició de les danses populars del principat.
Aquest primer grup va arribar a comptar amb 12 parelles i la seva primera actuació fou l’any 1945 en motiu de la visita pastoral del Bisbe d’Urgell. El vestuari que van lluir era de lloguer, les despeses es van cobrir amb aportacions dels mateixos components del grup. Van fer sortides a Ripoll, Tàrrega, Barcelona, Alp, etc.

Dansaires de l'Esbart Núria l'any 1944.

 

El grup va desaparèixer temporalment per diverses circumstàncies fins que l’any 1949 el vicari de Ribes, mossèn Serrano, i amb la direcció d’Eudald Coma i Pere Cambres, l’activitat tornà a començar. En aquells moments, es comptà amb l’ajut dels germans Mendi i de Manuel Cubeles i Solé, de l’Esbart Verdaguer. La primera aportació que fa Cubeles a l'esbart de Ribes és el ball de la Tirotitaina que ja havia muntat per l'Esbart Verdaguer.
L’esbart, ja reorganitzat, va comptar amb els seus primers vestits de propietat: pantalons, camises, faldilles i bruses blanques. En aquest moment podem dir que neix l’Esbart Núria de forma definitiva, portant el nom de Ribes a diversos indrets de Catalunya, Espanya, Europa i fins i tot a Mèxic.

 

 

 

 

 

 

 

Any 1950 a 1959:

L’any 1954 el grup es va integrar en el moviment de “Sección Femenina de Coros y Danzas de España”, una institució creada a Espanya l’any 1934 i dirigida per Pilar Primo de Rivera, germana de José Antonio i fundador de la Falange. Aquest moviment compartia tant el pensament com l'estètica pròpia de la Falange −van convertir Isabel la Catòlica i Teresa de Jesús en models i símbols de la Secció. Durant la República i la Guerra Civil es dedicava a donar suport a la militància falangista i assistència als presos del Partit o a les famílies dels caiguts en la lluita. Finalitzada la guerra la seva labor es va centrar a instruir a les joves sobre com ésser bones patriotes, bones cristianes i bones esposes, relegant el seu paper com dones independents a una subordinació total a l'home. Coros y Danzas fou una organització pertanyent a la Sección Femenina, creada entre el 1938 i el 1939, i seguí existint fins i tot després de que es dissolgués la Sección Femenina (acabada la dictadura) de tal forma que bastants grups folklòrics actuals en són hereus. Tenia com a objectiu la recuperació dels cants i balls tradicionals espanyols.
Aquest fet li proporcionà ajut i protecció. Fins llavors, els assajos es feien sense música, taral·lejant i contant els passos els mateixos balladors. A partir d’aquest moment, es disposà d’un antic magnetòfon i d’un local propi al carrer de Núria. Aquest local, durant els mesos d’hivern, era utilitzat pel mateix grup per interpretar obres de teatre i guinyols per la mainada. Els guinyols era una altre activitat que feia l’Esbart, la feia per els més menuts del poble, i a part també va iniciar un grup de teatre per els adults. L’Esbart el podem trobar la seva col·laboració en qualsevol manifestació de la vida social i cultural de Ribes de Freser.

L'esbart ballant la Tirotitaina davant el Santuari  de Núria. En primer pla, Eudald Coma.

L’Eudald de Cal Calau és com es recorda a Ribes per les seves obres pel poble.
Eudald Coma i Freixas, va néixer l’1 de gener de 1932 a Ribes i va morir una data ben assenyalada pels ribetans, va morir el dia 12 de juny de 1975, el dia abans de Sant Antoni, això va fer que aquell any se suspengués el tradicional aplec a l’ermita que hi ha al cim de la muntanya d’Ortell Fet (festa tradicional de Ribes). En la qual els habitants del poble pugen a l’ermita de Sant Antoni per menjar-hi i realitzat el seguit d’activitats que hi ha preparades.
Corrien els anys 1952-1953 quan un grup de joves de la Vila, entre els quals hi havia en Salvador Martí, en Manel Tomàs, en Josep Tió, en Miquel Perpinyà, en Martí Quartero, l’Enric Requena, l’Àngel Casals i Toni Fabrés volien comprar els equipatges per formar un equip de futbol però no disposaven de diners i varen decidir buscar una alternativa.
Una de les formules va ser crear els putxinel·lis per distreure i divertir la mainada. Va ser quan varen recórrer a l’Eudald de Cal Calau.
Les primeres representacions es feien a casa de la família Tió. La falta de recursos despertava la imaginació i amb la fusta de les continués (màquines) de Can Recolons, el paper de Can Sau, i les mans de tota la colla es construïen els escenaris, els decorats, els guinyols (alguns també es van baixar a comprar a Barcelona), els vestits i tot allò que calia per crear un clima màgic, de por o de tendresa, segons l’espectacle que s’havia de representar.
El Perico i el Dimoni eren els més populars.
En Julià Mateu, il·lustre pintor de Ribes de Freser, participava en la pintura dels decorats o l’Enric Subirana en la confecció dels escenaris. L’Àngel Casals s’encarregava de la il·luminació i dels efectes especials.
Més tard la colla van trobar un local al carrer Núria que havia llogat la parròquia on feien les representacions dels titelles i també servia per assajar als membres de l’Esbart Núria.
En aquells temps les ajudes públiques eren més aviat escasses. El trasllat a aquest local va donar una empenta als putxinel·lis. En part es plantejaven com una necessitat per tenir la mainada distreta i a lloc segur fins que els pares no sortien del cine, sobretot a l’hivern quan a Ribes hi havia poques activitats a fer.
Al marge dels titelles l’Eudald va ser també l’ànima de l’esbart dansaire, un esbart que s’havia distingit a tot el Principat per la qualitat i la varietat dels balls que oferia en el seu repertori i la seva posada en escena.                                                                                          Diuen que veure l’Eudald ballant la Morisca o el Ball de Panderetes era tot un espectacle per si sol. De l’Esbart que més tard va prendre el seu nom, se’n recorda una efemèride important com és el viatge que varen fer a Mèxic el 1963. On evidentment Eudald va viatjar-hi per representar la Moixiganga.

 

 

 

 

 

 

 

Any 1960 a 1969:
És a la dècada dels seixanta, que la seva persistència, dedicació i qualitat artística el porta a ésser considerat un dels millors esbarts no professionals de la província i un dels millors del Principat, començant diversos desplaçaments, a França, Itàlia, Mèxic, Catalunya i Espanya.
La primera de les sortides importants de l’esbart Núria té lloc a l’any 1962 a Itàlia, a la localitat de Verbania-Pallanza, llac Major. Van representar danses de l’alta muntanya pirinenca i on el públic va quedar molt entusiasmat.
El grup representà a “Coros y Danzas de la Sección Femenina”, en un dels primers certàmens internacional son participà dita institució. L’èxit de l’esbart quedà reflexat en els diferents retalls de premsa del moment. A la tornada, l’esbart actuà a la ciutat de Nisa en el seu festival de carrosses. Van poder actuar aquesta ciutat, perquè el Director de Belles Arts de Nisa, estiuejava a Ribes de Freser.

 

 

És a 1963 que l’esbart va aconseguir la seva fita més important, essent seleccionat d’un concurs entre 2690 grups de danses regionals de tot l’estat per a representar a Espanya a la gira que “Coros y Danzas” portaven a terme a Mèxic. Com a anècdota cal fer esment de que el grup es va veure obligat a assajar i a aprendre una de les danses més complicades dels seu repertori en un termini de 10 dies; es tractava de la Moixiganga, vall original de Sitges que és una descripció coreogràfica de la passió, se solia representar per la Setmana Santa, ja que representa la Resurrecció de Jesús.

Esbart Núria a l’aeroport de Mèxic. Any 1963.

Esbart Núria a Mèxic. Any 1963.

Esbart Núria a Mèxic. Any 1963.

Esbart Núria a Mèxic. Any 1963.

Programa de mà d'una de les actuacions a Mèxic.

 

En el seu recorregut per terres mexicanes, el grup va ésser acollit per les autoritats i la colònia espanyola de ciutats tan importants com Monterrey i Guadalajara. El viatge a Mèxic significà la consagració de l’esbart. També cal afirmar que aquest viatge el van realitzar en plena repressió franquista, i que algun dels balladors va tenir algun problema per poder anar-hi, ja que van tenir problemes amb els passaports. Per el sistema que hi havia aleshores, algun dels balladors van perdre el seu jornal a la fàbrica.

Un dels antics dansaires que va tenir la sort d'anar a Mèxic, en Pere Martí i Demiquels, explica el següent:
"Va ser una experiència molt maca perquè a Mèxic hi havia molts exiliats catalans, no ens van venir a veure però sabíem que hi eren.
A l'estar dins la Secció Femenina de Franco, ens vigilaven molt de que no hi tinguéssim contacte per por a represàlies contra el Règim. A Mèxic hi havia un centre cultural Català hi no ens hi van deixar anar. I en compensació, la mestressa dels “Hogares Mundet” ens va donar una moneda mexicana d’or a cada ballador.

               

Moneda d'or lliurada als dansaires de l'Esbart  Núria. Any 1963.

L'antic dansaire. Pere Martí i Demiquels. Va viatjar a Mèxic.

 

El matrimoni Franch-Tió, exdansaires de l'esbart que es van conèixer ballant i van tenir la sort de viatjar a Mèxic expliquen referint-se a la Moixiganga de Sitges:

"Una noia de Sitges de la Secció Femenina ens el va fer aprendre expressament per anar-lo a ballar a Mèxic.
A Mèxic són molt devots, i aquesta dansa representa la Passió de Crist. Va tenir molt èxit aquesta dansa, els mexicans van gaudir-ne molt".

Jesús Franch Tubau i aurora Tió Casamira.

 

Retall de diari de les actuacions a Mèxic.

Retall de diari anunciant la tornada de l'esbart a Catalunya. 12 de desembre de 1963.

Diploma entregat a l'Esbart Núria de Ribes de Freser.

 

Finalitzat el viatge, després de recorre terres mexicanes i representar Catalunya a una país estranger, l’esbart Núria va ser considerat un dels millors esbarts de les hores a la regió catalana. “Vam tenir moltes sortides, casi bé cada cap de setmana érem a ballar a fora”, dit per Núria Cabanes.

Núria Cabanes. Antiga dansaire de l'esbart.

El dia de la tornada tot el poble va anar a l’estació de la RENFE a buscar els balladors, fins i tot s’hi van trobar les autoritats. La gent del poble va reaccionar favorablement a aquest esdeveniment cultural.

Dies després l'esbart participa en els campionats de “Coros y Danzas de la Sección Femenina” i actuà per la televisió, concretament a la cadena de Televisión Espanyola (T.V.E.). Un desplaçament a França i posteriorment, tancant aquesta etapa, la celebració del dia de Catalunya a Santiago de Compostela representant a la província de Girona.

Esbart Núria desfilant pels carrers de Santiago de Compostela amb un cartell representant Girona.

 

 

 

 

Esbart Núria ballant la Moixiganga de Sitges a Mèxic. Any 1963.

Esbart Núria ballant la Moixiganga de Sitges.

Esbart Núria ballant la Moixiganga de Sitges.

Esbart Núria ballant la Moixiganga de Sitges.

Esbart Núria ballant la Moixiganga de Sitges.

Esbart Núria ballant la Moixiganga de Sitges.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1970 a 1979:
A la mort del dansaire i mestre Eudald Coma l’Esbart Núria portà el nom d’Esbart Eudald Coma. Es van fer càrrec de la direcció en Pere Martí i en Joaquim Morer ajudats per altres companys.
Varen ésser fidels continuadors de la tradició i aconseguiren durant un temps mantenir viva la il·lusió i el grup en plena activitat. Si be l’esbart havia canviat gran part dels seus components, la qualitat artística es mantingué i el grup continuà la seva activitat com testimonien les diverses sortides realitzades.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1980 a 1989:

A l’any 1982 pràcticament desapareix l’Esbart, ja que hi van haver mals entesos entre els components de l’esbart.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

Des de l'any 1998 l'Esbart Eudald Coma de Ries de Freser representa la dansa típica, de la vila. el Ballet de Déu; demanant posteriorment també la participació de tots els homes i dones del poble que vulguin col·laborar-hi. Aquest fet però te una llarga història que passo a descriure.

L'any 1909 el folklorista i mestre de dansa Joan Rigall (època en que ja dirigia l'Esbart Folk-lore de Catalunya en companyia del seu mestre de geografia comercial i de folklore científic, Rossend Serra i Pagès, recullen aquest ballet a la vila de Ribes de Freser. Això vol dir que tots els seus deixebles que han anat sorgint des d'aleshores en tenen coneixement d'aquesta manifestació dansada.

Segons la informació que ens ha llegat el mestre Rigall, aquest és un ballet senyorial dels anomenats de muntanya com el Ballet de Folgueroles i la Dansa de Campdevànol, les Danses de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès... Tots aquests finalitzen amb una Corranda Alta en la qual els homes enlairen les dones en la darrera part del ballet. Rigall continua dient que a les primeries del sXX aquest ballet ja no es ballava "... a precs dels més vells del poble, l'any 1930 el van interpretar els alumnes de l'Institut de Folklore de Catalunya..." Passen els anys i no és fins el 1987...

Frederic Gaude i Pardillos, cap del Departament d'Esbarts de l'Obra del Ballet Popular aleshores, l'any 1986 proposa que en el proper aplec a Montserrat es balli el Ballet de Déu de Ribes de Freser (dansa de l'arxiu Rigall), entre altres balls i danses proposats pels demés membres de l'Institució. L'any següent (1987) es va ballar a Montserrat. Sent ell mateix qui va ensenyar la dansa en les jornades que coordinació.

Programa de mà del XXXI Aplec d'Esbarts Dansaires a Montserrat en el qual es va ballar el Ballet de Déu de Ribes de Freser. Any 1987.

Per aquelles dates una parella de dansaires de l'Esbart l'Espiga d'Or de Barcelona (Ricard Claveguera i Pilar Delgado) van ensenyar la dansa a l'esbart de Ribes per a ser ballat en el II Festival "Mon Barça". Agraïnt el poble de Ribes haver pogut recuperar la dansa que havia estat oblidada durant tants anys.

Tanmateix no va ser fins el 1998 que l'Esbart Eudald Coma la va tornar a dansar a Ribes. Des d'aleshores ha esdevingut un dels actes centrals de Festa Major.

Grup  de dansaires del Ballet de Déu de Ribes de Freser davant l'Ajuntament.

Dansaires de l'Esbart Eudald Coma ballant el Ballet de Déu a la Plaça del Mercat de Ribes de Freser. Ës l'acte central de la festa major.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 1990 a 1999:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2000 a 2009:

Dansa de Castellterçol. 30è Aniversari de la mort d’Eudald Coma. Teatre Municipal de Ribes. Febrer de 2005.

 

 

Punt de jota del ball de Majorales. Esbart Eudald Coma. Actuació a la Vall de Núria, setembre de 2006.

 

L’Esbart Eudald Coma continua viva aquesta tradició, organitzant sortides, activitats i ballades com la que es va realitzar el  juliol de 2008 a Praga a la capital Txeca. Representant la cultura catalana als carrers de Praga al festival Prague Folklore Days de nivell internacional.

Diploma lliurat a l'Esbart Eudald Coma. Praga 2008.

 

 

 

Pasdoble de Vilanova ballat per l’Esbart Dansaire Eudald Coma al Pavelló de Ribes, agost de 2008. Amb aquest pasdoble solen obrir les seves actuacions.

Final del Ball de Cercolets al Pavelló de Ribes de Freser, agost de 2008

Inici del Ball de Cintes al Pavelló de Ribes de Freser; agost de 2008.

Tirotitaina del Pallars. Trobada d’Esbarts al Pavelló de Ribes de Freser. Maig de 2008

Figura de la Bolangera de Roses. Pavelló de Ribes de Freser, agost de 2008.

Ball de Rentadores. Pavelló de Ribes de Freser. Agost de 2008.

Parella ballant l’Espunyolet de Berguedà. Pavelló de Ribes. Agost de 2008.

 

 

Danses de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès. Pavelló de Ribes. Agost de 2008.

 

 

L'Esbart Eudald Coma crea un festival anual de música i dansa que anomenarà "Valldansa" en el qual es convidaran esbarts dansaires de tot Catalunya i grups folklòrics de l'estranger.

 

 

 

 

 

 

 

 

Any 2010 a 2019:

Roser Conesa fa un recull de la memòria de l'Esbart Eudald Coma i la plasma en el seu Treball de Recerca, informació que si no hagués estat per a ella possiblement s'hagés perdut. Pels que ens apassiona l'estudi del folklore ètnic i antropològic ha estat una grata sorpresa saber d'aquest treball i cal felicitar-la per mantenir viva la memòria històrica de Ribes i molt concretament del seu estimat esbart.

L’esbart dansaire Eudald Coma, actualment està format per sis parelles, sis noies i sis nois, que fluctuen depenent dels anys,  un grup de mainada que és el futur de l'entitat, a més d’un cos tècnic. Cal destacar que avui en dia, el vestuari que l’Esbart utilitza va ser confeccionat a mà pel Sr. Eudald Coma i algunes de les peces i la majoria de complements dels dansaires tenen més de cinquanta anys.

No ha estat però fins aquests darrers anys que s'ha començat a confeccionar vestuari nou per a fer front a noves incorporacions de dansaires i nous compromisos i sortides fora de Catalunya.

Actualment l’Esbart actua conjuntament amb el grup musical dels Rendellaires del Ripollès, grup de música que pretén recuperar i perpetuar la música i la dansa catalana de fa més de 200 anys. Han enregistrat la nova música de l’Esbart, donant-li així un toc modern a les seves actuacions.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Bibliografia i fonts consultades:

Treball de Recerca de  Roser Conesa de Ribes de Freser.

Entrevista amb Sergi Moreno Gili de Ribes de Freser. Dades històriques, fotografies, etc.

Fons documental de l'autor.

Los comentarios están cerrados.