Any 1940 a 1949:
Com és el cas de molts altres esbarts dansaires del territori català, l'Esbart Núria de Ribes de Freser, va passar per l'etapa d'un canvi de nom, esdevenint en l'Esbart Eudald Coma .
L’esbart va néixer l’any 1944, en plena postguerra, uns temps difícils per a tothom i amb pocs recursos econòmics, amb l’arribada a Ribes del sr. Joan Costa. Aquest senyor, en el sí de l’Acció Catòlica Local, va reunir un grup de joves amb una doble finalitat, per una part divertir-se, trobar-se i passar-s’ho bé i per l’altra, mantenir viva la tradició de les danses populars del principat.
Aquest primer grup va arribar a comptar amb 12 parelles i la seva primera actuació fou l’any 1945 en motiu de la visita pastoral del Bisbe d’Urgell. El vestuari que van lluir era de lloguer, les despeses es van cobrir amb aportacions dels mateixos components del grup. Van fer sortides a Ripoll, Tàrrega, Barcelona, Alp, etc.
Dansaires de l'Esbart Núria l'any 1944.
El grup va desaparèixer temporalment per diverses circumstàncies fins que l’any 1949 el vicari de Ribes, mossèn Serrano, i amb la direcció d’Eudald Coma i Pere Cambres, l’activitat tornà a començar. En aquells moments, es comptà amb l’ajut dels germans Mendi i de Manuel Cubeles i Solé, de l’Esbart Verdaguer. La primera aportació que fa Cubeles a l'esbart de Ribes és el ball de la Tirotitaina que ja havia muntat per l'Esbart Verdaguer.
Any 1950 a 1959:
L’any 1954 el grup es va integrar en el moviment de “Sección Femenina de Coros y Danzas de España”, una institució creada a Espanya l’any 1934 i dirigida per Pilar Primo de Rivera, germana de José Antonio i fundador de la Falange. Aquest moviment compartia tant el pensament com l'estètica pròpia de la Falange −van convertir Isabel la Catòlica i Teresa de Jesús en models i símbols de la Secció. Durant la República i la Guerra Civil es dedicava a donar suport a la militància falangista i assistència als presos del Partit o a les famílies dels caiguts en la lluita. Finalitzada la guerra la seva labor es va centrar a instruir a les joves sobre com ésser bones patriotes, bones cristianes i bones esposes, relegant el seu paper com dones independents a una subordinació total a l'home. Coros y Danzas fou una organització pertanyent a la Sección Femenina, creada entre el 1938 i el 1939, i seguí existint fins i tot després de que es dissolgués la Sección Femenina (acabada la dictadura) de tal forma que bastants grups folklòrics actuals en són hereus. Tenia com a objectiu la recuperació dels cants i balls tradicionals espanyols.
Aquest fet li proporcionà ajut i protecció. Fins llavors, els assajos es feien sense música, taral·lejant i contant els passos els mateixos balladors. A partir d’aquest moment, es disposà d’un antic magnetòfon i d’un local propi al carrer de Núria. Aquest local, durant els mesos d’hivern, era utilitzat pel mateix grup per interpretar obres de teatre i guinyols per la mainada. Els guinyols era una altre activitat que feia l’Esbart, la feia per els més menuts del poble, i a part també va iniciar un grup de teatre per els adults. L’Esbart el podem trobar la seva col·laboració en qualsevol manifestació de la vida social i cultural de Ribes de Freser.
L'Esbart Núria ballant la Tirotitaina davant el Santuari de Núria. En primer pla, el dansaire Eudald Coma.
L’Eudald de Cal Calau és com es recorda a Ribes per les seves obres pel poble.
Eudald Coma i Freixas, va néixer l’1 de gener de 1932 a Ribes i va morir una data ben assenyalada pels ribetans, va morir el dia 12 de juny de 1975, el dia abans de Sant Antoni, això va fer que aquell any se suspengués el tradicional aplec a l’ermita que hi ha al cim de la muntanya d’Ortell Fet (festa tradicional de Ribes). En la qual els habitants del poble pugen a l’ermita de Sant Antoni per menjar-hi i realitzat el seguit d’activitats que hi ha preparades.
Corrien els anys 1952-1953 quan un grup de joves de la Vila, entre els quals hi havia en Salvador Martí, en Manel Tomàs, en Josep Tió, en Miquel Perpinyà, en Martí Quartero, l’Enric Requena, l’Àngel Casals i Toni Fabrés volien comprar els equipatges per formar un equip de futbol però no disposaven de diners i varen decidir buscar una alternativa.
Una de les formules va ser crear els putxinel·lis per distreure i divertir la mainada. Va ser quan varen recórrer a l’Eudald de Cal Calau.
Les primeres representacions es feien a casa de la família Tió. La falta de recursos despertava la imaginació i amb la fusta de les continués (màquines) de Can Recolons, el paper de Can Sau, i les mans de tota la colla es construïen els escenaris, els decorats, els guinyols (alguns també es van baixar a comprar a Barcelona), els vestits i tot allò que calia per crear un clima màgic, de por o de tendresa, segons l’espectacle que s’havia de representar.
El Perico i el Dimoni eren els més populars.
En Julià Mateu, il·lustre pintor de Ribes de Freser, participava en la pintura dels decorats o l’Enric Subirana en la confecció dels escenaris. L’Àngel Casals s’encarregava de la il·luminació i dels efectes especials.
Més tard la colla van trobar un local al carrer Núria que havia llogat la parròquia on feien les representacions dels titelles i també servia per assajar als membres de l’Esbart Núria.
En aquells temps les ajudes públiques eren més aviat escasses. El trasllat a aquest local va donar una empenta als putxinel·lis. En part es plantejaven com una necessitat per tenir la mainada distreta i a lloc segur fins que els pares no sortien del cine, sobretot a l’hivern quan a Ribes hi havia poques activitats a fer.
Al marge dels titelles l’Eudald va ser també l’ànima de l’esbart dansaire, un esbart que s’havia distingit a tot el Principat per la qualitat i la varietat dels balls que oferia en el seu repertori i la seva posada en escena. Diuen que veure l’Eudald ballant la Morisca o el Ball de Panderetes era tot un espectacle per si sol. De l’Esbart que més tard va prendre el seu nom, se’n recorda una efemèride important com és el viatge que varen fer a Mèxic el 1963. On evidentment Eudald va viatjar-hi per representar la Moixiganga.
Any 1960 a 1969:
És a la dècada dels seixanta, que la seva persistència, dedicació i qualitat artística el porta a ésser considerat un dels millors esbarts no professionals de la província i un dels millors del Principat, començant diversos desplaçaments, a França, Itàlia, Mèxic, Catalunya i Espanya.
La primera de les sortides importants de l’esbart Núria té lloc a l’any 1962 a Itàlia, a la localitat de Verbania-Pallanza, llac Major. Van representar danses de l’alta muntanya pirinenca i on el públic va quedar molt entusiasmat.
El grup representà a “Coros y Danzas de la Sección Femenina”, en un dels primers certàmens internacionals on participà dita institució. L’èxit de l’esbart quedà reflectit en els diferents retalls de premsa del moment. A la tornada, l’esbart actuà a la ciutat de Nisa en el seu festival de carrosses. Van poder actuar aquesta ciutat, perquè el Director de Belles Arts de Nisa, estiuejava a Ribes de Freser.
Cartell anunciador de la representació del "Miracle de Sant Gil" on l'Esbart Núria de Ribes de Freser hi va participar. Any 1962.
Era l'any 1963 quan l’esbart va aconseguir la seva fita més important, essent seleccionat d’un concurs entre 2690 grups de danses regionals de tot l’estat per a representar a Espanya a la gira que “Coros y Danzas” que es portaria a terme a Mèxic. Com a anècdota cal fer esment de que el grup es va veure obligat a assajar i a aprendre una de les danses més complicades dels seu repertori en un termini de 10 dies; es tractava de la Moixiganga, ball original de Sitges que és una descripció coreogràfica de la passió.
Esbart Núria a l'aeroport de Mèxic. Any 1963.
Esbart Núria a Mèxic. Any 1963.
Esbart Núria a Mèxic. Any 1963.
Esbart Núria a Mèxic. Any 1963.
Programa de mà d'una de les actuacions a Mèxic. Any 1963.
En el seu recorregut per terres mexicanes, el grup va ésser acollit per les autoritats i la colònia espanyola de ciutats tan importants com Monterrey i Guadalajara. El viatge a Mèxic significà la consagració de l’esbart. També cal afirmar que aquest viatge el van realitzar en plena repressió franquista, i que algun dels balladors va tenir problemes amb el passaport. Per el sistema que hi havia aleshores, algun dels balladors van perdre el seu jornal a la fàbrica.
Un dels antics dansaires que va tenir la sort d'anar a Mèxic, en Pere Martí i Demiquels, explica el següent:
"Va ser una experiència molt maca perquè a Mèxic hi havia molts exiliats catalans, no ens van venir a veure però sabíem que hi eren. A l'estar dins la Secció Femenina de Franco, ens vigilaven molt de que no hi tinguéssim contacte per por a represàlies contra el Règim. A Mèxic hi havia un centre cultural Català hi no ens hi van deixar anar. I en compensació, la mestressa dels “Hogares Mundet” ens va donar una moneda mexicana d’or a cada ballador.
Moneda d'or lliurada als dansaires de l'esbart. Any 1963.
L'antic dansaire Pere Martí i Demiquels, va viatjar a Mèxic.
El matrimoni Franch-Tió, exdansaires de l'esbart que es van conèixer ballant i van tenir la sort de viatjar a Mèxic expliquen referint-se a la Moixiganga de Sitges:
"Una noia de Sitges de la Secció Femenina ens el va fer aprendre expressament per anar-lo a ballar a Mèxic.
A Mèxic són molt devots, i aquesta dansa representa la Passió de Crist. Va tenir molt èxit aquesta dansa, els mexicans van gaudir-ne molt".
Dansaires que van viatjar a Mèxic: Jesús Frach Tubau i Aurora Tió Casamira.
Retalls de diari que fan referència a les actuacions de l'esbart a Mèxic.
Retall de Diari anunciant la tornada de l'Esbart Núria de Mèxic. 12 de desembre de 1963.
Diploma entregat a l'Esbart Núria de Ribes de Freser.
Finalitzat el viatge, després de recorre terres mexicanes i representar Catalunya a un país estranger, l’esbart Núria va ser considerat un dels millors esbarts de les hores a la regió catalana. “Vam tenir moltes sortides, casi bé cada cap de setmana érem a ballar a fora”, dit per Núria Cabanes.
Núria Cabanes. Antiga dansaire de l'esbart.
El dia de la tornada tot el poble va anar a l’estació de la RENFE a buscar els balladors, fins i tot s’hi van trobar les autoritats. La gent del poble va reaccionar favorablement a aquest esdeveniment cultural.
Dies després l'esbart participa en els campionats de “Coros y Danzas de la Sección Femenina” i actuà per la televisió, concretament a la cadena de Televisión Espanyola (T.V.E.). Un desplaçament a França i posteriorment, tancant aquesta etapa, la celebració del dia de Catalunya a Santiago de Compostela representant a la província de Girona.
L'Esbart Núria desfilant pels carrers de Santiago de Compostela amb un cartell representant Girona.
Esbart Núria ballant la Moixiganga de Sitges. Any 1963.
Esbart Núria ballant la Moixiganga de Sitges. Any 1963.
Esbart Núria ballant la Moixiganga de Sitges. Any 1963.
Esbart Núria ballant la Moixiganga. Any 1963.
Esbart Núria ballant la Moixiganga. Any 1963.
Esbart Núria ballant la Moixiganga. Any 1963.
A la mort del dansaire i mestre Eudald Coma, l’Esbart Núria va canviar el seu nom en record d'aquell entusiasta dansaire i director, passant-se a anomenar Esbart Eudald Coma. Es van fer càrrec de la direcció en Pere Martí i en Joaquim Morer ajudats per altres companys.
