Hostafrancs es troba entre la Gran Via i Sants, en el sector del districte més proper de la plaça d'Espanya. Els eixos vitals del barri són la Creu Coberta, el carrer del Consell de Cent i els voltants del mercat. Hostafrancs va ser, ja des de la seva fundació a mitjans del segle XIX, un barri de serveis que oferia casa a les famílies treballadores que acudien a la zona atretes per la puixança industrial de Sants -especialment del vapor de l'Espanya Industrial- i de Barcelona. Un altre atractiu era l'important concentració de serveis comercials que s'emplaçaven a la Creu Coberta, en el tram inicial de la carretera que menava al pont de Molins de Rei. La trama urbana va ser dissenyada durant la segona meitat del segle XIX per l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias. El 1875 a Hostafrancs ja hi havia tramvia de cavalls, i el 1904 un tramvia elèctric el connectava amb la Rambla de Barcelona. L'actuació urbanística més recent al barri d'Hostafrancs és la urbanització de l'interior de l'illa dels jardins de Ramon Aramon i Serra, un nou jardí públic de gairebé 2.000 m2. Coincidint amb aquesta actuació, es finalitza la urbanització de Cap de Guaita entre Vidriol i Leiva.
Barcelona: Plaça d'Espanya les Arenes i la Gran Via. Primers anys del sXX.
L'Orfeó Atlàntida afincat al barri d'Hostafrancs de Barcelona va crear una secció nova que va ser l'Esbart de Dansaires de l'Orfeó Atlàntida.
L'any 1959 el seu mestre era el Sr Carles Rodríguez.
L'any 1959 l'Esbart de Dansaires de l'Orfeó Atlàntida va participar en la festa major del barri d'Hostafrancs (Barcelona)
