L'estiu de 1931, a l' aleshores Centre Social, es creà l'esbart pioner a Terrassa: l’Esbart Dansaire del Social. Aquest primer esbart estigué en funcionament fins l'any 1936 en què va haver d’interrompre les seves activitats per l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i l'obligatòria incorporació a files d'alguns dels seus membres.
Els difícils anys de l'anomenada postguerra van propiciar tota mena de dificultats vers la cultura catalana, que van fer impossible engegar novament aquell esbart. Els seus antics membres es van repartir per les diferents societats (totes elles amb el nom castellanitzat) de la Terrassa del moment. Uns van quedar-se al rebatejat Centro Social Católico; altres van aixoplugar-se a la Parròquia de la Sagrada Família; alguns van anar al Coro Vell; uns quants al Centro Parroquial de San Pedro. També hi hagué alguna incorporació a l’esbart de Educación y Descanso. Arreu, però, van dedicar els seus esforços a la conservació i divulgació de la nostra llengua i dels nostres costums i tradicions.
Esbart Vallparadís. Any 1951. Foto Miquel Verdaguer.
Al Casal de Sant Pere, l’any 1950 es creà una secció de sardanes dirigida pel mestre Jesús Esteve amb l' aprovació de la Junta Directiva. La formació de la Colla Contrapunt no va ser ben acollida pel vicari Mn. Joan Rovira que veia “diabòlic” el fet d’estar barrejats i donar-se les mans nois i noies.
Presentació de l'Esbart Vallparadís.
L’any 1951, tot celebrant la seva Festa Major, el santperencs varen voler revifar el casament vuitcentista. L’acte fou organitzat per la Comissió de Festes del carrer per homenatjar als avis
en la persones dels d’edat més avançada; Francesc Perarnau i Antònia Capdevila. En les comparses van participar-hi tot el veïnat, l’elenc de teatre del Casal de Sant Pere i per ballar les danses populars, es va convidar a participar-hi a la colla sardanista Contrapunt ajudada amb la incorporació de membres de l’esbart d’Eduación y Descanso, més avesat en els ballets populars catalans. Aquesta actuació seria l’embrió de la creació de la secció folklòrica del Casal de Sant Pere, dirigida per Pere Fainé i, que adoptaria el nom d' Esbart Vallparadís.
Després d’unes prèvies actuacions l’Esbart Vallparadís feu la seva presentació oficial l’estiu del 1953, al bell mig del camp de bàsquet del Casal. A poc a poc la colla es va anar consolidant amb actuacions a la Festa Major de Terrassa i arreu de Catalunya.
Esbart Vallparadís. Any 1957. Foto Felip Elosegui.
L’any 1958 l'’Esbart Vallparadís era una secció floreixent i dinàmica, però les normes que regien en el Centre Parroquial de Sant Pere no encaixaven amb la marera de fer de la majoria dels seus components dansaires, ja que aquests no complien amb el precepte dominical. Arribà un dia que la paciència eclesiàstica esclatà amenaçant de donar de baixa a qui no complís aquestes obligacions.
L’Esbart Vallparadís, ateses les desavinences amb la junta del Casal de Sant Pere, es desvinculà d’aquesta entitat i s’aixoplugà al Centre Social Catòlic. La marxa de la secció folklòrica es feu notar, sobretot per la manca de l’element femení dins els afers del Casal.
Després de vint-i-dos anys d’absència retornà la dansa folklòrica al Social.
La junta del Social els acollí després d’una entesa amistosa entre ambdues entitats en la qual els santperencs, però, condicionen que no seguissin amb el nom d’Esbart Vallparadís, i que no s’utilitzés ni el vestuari ni cap material d’utillatge que tenien fins aleshores.
La qüestió del vestuari va ser problemàtica ja que no es disposava de diners per la seva adquisició. Per sortir de pas van adquirir a bon preu el vestuari de la desapareguda colla sardanista Xerinola del Casal de Sant Pere. Per tant s’estrenaren amb una indumentària sardanista; els nois, camisa blanca, pantalons grisos, faixa vermella i espardenyes de pagès; les noies, vestit blanc amb els enagos corresponents, un cinturó ample de color vermell, mitges de color carn i espardenyes de pagès. Més endavant assabentats que l’Esbart de Rubí renovava el seu vestuari, aconseguiren a bon preu tota una partida que ells ja no feien servir.
El 26 de gener de 1958 es fundava l’Esbart Dansaire del Centre Social Catòlic "Esbart Egarenc". La seva presentació va ser per la Festa Major d’aquell any a la pista del Social, tot i que la pluja va fer la guitza a la majoria d’actes programats, la ballada de presentació va ser remarcable i a molts antics socis remembraren amb aquesta actuació temps enyorats de l’antic esbart dels anys trenta.
Recuperació del Ball de Plaça. Foto Amat.
Per la Festa Major del 1959 es va promoure, per iniciativa del secretari de l’alcaldia, Miquel Palomares, la recuperació del “Ball de Plaça” ballat per l’esbart. Des de llavors, ininterrompudament es balla aquesta dansa en sortir d’ofici davant les autoritats i els terrassencs que s’apleguen a la plaça Vella.
Des d’aquell llunyà 1958 portem ja una bona colla d’anys dedicats a l’acompliment dels objectius assenyalats en l'Art. 1 del Reglament d'Ordre Intern: «La conservació, promoció i divulgació de la dansa popular i tradicional dels anomenats Països Catalans (Catalunya, València, Balears), manifestant, alhora, l'amor pels nostres costums i tradicions i el respecte pels costums i tradicions dels altres.»
L'Esbart Egarenc continua en actiu.
Bibliografia i fonts consultades:
Web de l’Esbart Egarenc de Terrassa
VERDAGUER, Joaquim. El Social 1878-2003. Centre Social Catòlic. Terrassa 2003
VERDAGUER, Joaquim. 50 anys en dansa. Esbart Egarenc. Esbart Egarenc. Terrassa 2008.
CASALS, Teresa; GARRICH, Josep; VERDAGUER, Joaquim. El Casal de Sant Pere pas a pas. 1930-1990. Casal de Sant Pere. Terrassa 1993.
