En l'època de Carnaval a Manlleu hi havia la tradició de fer el "Contrapàs del Burro". El jovent del poble es disfressava de forma grotesca i agafant-se les mans, formaven una llarga tirallonga en actitud de ballar el contrapàs. Al penúltim lloc del rengle hi posaven un ase que el ballador immediat havia d'agafar del ronsal. Darrera l'ase i com a darrer contrapassaire figurava una dona, la qual, com que havia d'agafar-se amb el ballaire que duia al costat i aquest era l'ase, no podent donar-li la mà, li agafava la cua. És prou sabut que el ball del contrapàs consisteix en un continuat moviment d'avanç i retrocés; quan la colla caminava endavant, l'ase, estirat pel ronsañ, seguia fàcilment, però en haver de recular, com que la dona l'havia d'estirar per la cua, la bèstia, en lloc de cedir, s'enfuriava i no trigava a engegar guitzes. A fi que no pogués fer mal, li envolcallaven les potes amb un manyoc de draps. La dona que s'avenia a fer un paper tant poc lluït, era generalment alguna infeliç llogada per un petit estipendi.